Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 23/07/2020

“Veïnat de Bellaterra ha respòs molt positivament al Sant Jordi de la Llibreria Papers”

Segons ens ha comunicat en Victor, titular de la Llibreria Paper’s de Bellaterra, Cerdanyola no ha pogut celebrat el Sant Jordi d’Estiu 2020, en canvi l’EMD va autoritzar de poguer presentar la taula a la Plaça del Pi, però les signatures de llibres només al interior de la Llibreria, amb cita previa.

Sant Jordi al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

La taula Sant Jordi d’Estiu 2020 de la Llibreria Paper’s|BELLATERRA. CAT

Llibreria Paper’s en plena activitat del Sant Jordi d’Estiu|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra tv, – el mitjà oficial informatiu del nostre poble- ha compartit avui un important vídeo de la Diputació de Barcelona per prevenir el mosquit tigre a casa nostra

Read Full Post »

“Tot un plaer de compartir amb el veïnat de Bellaterra aquest excepcional “Le Concert de Paris| 14 juillet 2019″ celebrat als Camps Elisis, amb la Tour d’Eifel de testimoni històric”

Read Full Post »

Amy Jade Winehouse (Londres 14 de setembre de 1983-Ib. 23 de juliol de 2011) va ser una cantant i compositora jueva britànica famosa, entre altres coses, per les seves barreges de diversos gèneres musicals, entre els quals destaquen el jazz, R & B, soul i ska.

Amy se la coneix per ser contralt, registre vocal que va ser descrit com «acústicament poderós» i capaç d’expressar «les seves emocions profundament».

En 2003 va llançar el seu àlbum debut, Frank, que va obtenir crítiques positives i va ser un èxit comercialment al seu país natal, el Regne Unit, i va ser nominat als premis Mercury Prize. El seu segon àlbum d’estudi, Back to Black, va ser publicat el 2006. Per aquest disc la cantant va aconseguir sis nominacions als Premis Grammy, de les quals va guanyar cinc, entre elles: Cançó de l’any, Enregistrament de l’any i Millor artista nova.

Aquest fet la va conduir a igualar el rècord de guardons obtinguts en una nit per un artista -logrado abans per Lauryn Hill, Norah Jones, Alicia Keys i Beyoncé-, obtenint un total de cinc, a més de ser la primera artista britànica guanyadora de cinc Grammys en una nit. Al seu torn això va provocar que estigués sota la mirada dels mitjans, ficant-se a la seva agitada vida personal.

Al febrer de 2007, va guanyar el BRIT Award a Millor Artista Britànica. També va guanyar un World Music Award i tres Premis Ivor Novello, entre d’altres prestigiosos reconeixements. Winehouse va ser acreditada com una influència detonant per a l’ascens de la popularitat de dones dedicades a la música i en particular de la música soul, i per enfortir la música britànica, sent una de les poques cantants de soul actuals que han influït fortament en la indústria musical.

També va rebre atenció dels mitjans per causes alienes a la seva veu. El seu estil distintiu, els seus tatuatges i el seu pentinat Beehive la van convertir en motiu d’inspiració per a alguns dissenyadors de moda, com Karl Lagerfeld. Els seus constants problemes legals, la seva addicció a les drogues i a l’alcohol, i les seves complicacions mèdiques derivades del seu comportament autodestructiu van ser font de titulars des de l’any 2007.

Va ser trobada morta al seu apartament el 23 de juliol de 2011, als 27 anys d’edat, després de patir una intoxicació etílica. Això es va revelar temps després de la seva mort, que al principi va ser associada a les seves múltiples addiccions. El seu àlbum Back to Black posteriorment es va convertir en l’àlbum més venut de segle XXI al Regne Unit. El 2012, Winehouse va ser inclosa en el nombre 26 en la llista de les «100 millors dones en la música» de la cadena VH1.

A partir de la tardor de 2019, un holograma de Winehouse farà una gira mundial que s’estendrà durant tres anys.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

RESTAURANTS DE BELLATERRA: Casa teva amb jardí , casa meva!

“Ojalá, Amor signifique un gesto, un plato, el buen gusto, lo cálido sin ser fingido, y lo exqusito como cotidiano” BELLATERRA GOURMET

Dedicatoria per Bellaterra Gourmet

GUIA DELS 7 RESTAURANTS- JARDÍ DE BELLATERRA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Cafè del Club
Placa del Pi, 3,Bellaterra

☎️ 935 92 97 52

Cafè del Turó
Carrer 9, n.69 bis Bellaterra

☎️ 936 92 71 73

http://www.turodesantpau.com

Ébano
Avinguda Film, 2, Bellaterra

☎️ 935 80 33 40

http://www.ebanorestaurant.com

El Galliner
Carr. de Bellaterra, 58, Bellaterra

☎️ 935 80 64 27

http://www.restaurantelgalliner.com

Can Edo
C/. Lope de Vega, 5, Bellaterra

☎️ 935 80 66 60

http://www.restaurantcanedo.com

Marcs
Av. de Bertomeu, 21, Bellaterra

http://restaurantmarcs.blogspot.com

☎️ 935 80 85 31

Sant Pancraç
Plaça del Pi, 2, Bellaterra

☎️ 93 692 20 50/54

Read Full Post »

Segons ha pogut comprovar Bellaterra. Cat, la Brigada de Cerdanyola, neteja els carrers del barri del Viot tots els dijous… Heu pogut observat qui dia ho fa pel vostre?

“Bellaterra Casa teva, Casa meva”

Read Full Post »

El Carrer de Garreta de Bellaterra té una llargada de 90 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza als Carrers de Pere Quart i Narcís Monturiol.

Placa del Carrer de Garreta de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

El músic Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 12 de març del 1875 — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 2 de desembre del 1925)
De formació autodidàctica, en composició havia rebut nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig, rellotger i músic, i de Ramon Novi. Actuà a l’orquestra i cobla del seu pare i, més tard, en el conjunt instrumental Quintet Garreta, i exercí l’ofici de rellotger a Sant Feliu.

Fou un músic romàntic i intuïtiu que s’expressà en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades. Després d’unes Impressions simfòniques (1907) per a orquestra de corda, escriví les següents obres simfòniques: Scherzo (1915), Preludi mediterrani (1918), Suite en sol o Suite empordanesa (1921), Pastoral (1922), Les illes Medes (1923) i el Concert, per a violí i orquestra (1925). En el camp de la música de cambra escriví un Quartet, per a piano, violí, viola i violoncel (1898), una Romança en la menor, per a violí i piano, Joguina, per a violoncel i piano, la Sonata en do menor, per a piano (1922), premiada en el Tercer Concurs Eusebi Patxot i Llagostera, i la Sonata en fa, per a violoncel i piano (1923), dedicada a Pau Casals i estrenada pel mateix Casals.

Garreta és autor també de cançons per a cant i piano. Transformà la sardana en una forma musical apta per al concert i contribuí decisivament que fos coneguda internacionalment.

Des de La pubilla (1897) fins a La llar, la seva darrera sardana, n’escriví més de setanta-cinc, entre les quals es destaquen Pastoral i Juny per la seva extraordinària qualitat. Algunes d’aquestes sardanes foren orquestrades per Garreta amb un gran refinament en la instrumentació i l’harmonització: A en Pau Casals (1920), Isabel (1920), Giberola (1920), La pedregada (1921), etc. També foren orquestrades la de la Suite Empordanesa i la de la Sonata, per a piano. En la sardana Llicorella introduí l’ús de la sordina en els instruments de metall de la cobla.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

FEM CULTURA, FEM BELLATERRA!

“Bellaterra. Cat us recomana 50 llibres que trobareu a la Llibreria Paper’s de Bellaterra per aquest Sant Jordi d’estiu 2020″

Error
Aquest vídeo no existeix

Read Full Post »

SANT JORDI D’ESTIU: Llegir i estimar

El covid ha destrossat totes les previsions. No només ens ha colpit i confinat durant mesos, sinó que, quan experts sanitaris i responsables polítics van creure que podíem accelerar la desescalada, ha retornat en forma de rebrots i de contagi comunitari. Tot ha anat molt ràpid. Aviat hem vist que no estàvem prou preparats per fer-hi front, ni sanitàriament ni psicològicament. Encara hi ha moltes coses que no sabem sobre aquest virus, però el que comencem a intuir és que, mentre es perfeccionen els tractaments i s’avança en la vacuna, haurem d’aprendre a conviure-hi durant força temps, potser durant anys. Davant d’aquesta evidència realista, col·lectivament no ens queda més remei que anar definint una nova normalitat. La vida ha de seguir, no ens podem aturar, l’economia s’ha de tornar a activar, i l’educació, i la cultura.

En aquest sentit, el Sant Jordi d’estiu que celebrem aquest 23 de juliol és una petita prova de foc sobre la nostra capacitat de reinventar-nos. El que havia de ser una rèplica per refer-nos del Sant Jordi del 23 d’abril que no es va poder fer, al final esdevindrà un assaig, una provatura. Ja veurem quina diada es pot fer el 2021. El que està clar és que no podem ni volem renunciar a la festa del llibre i la rosa, pilar de civisme i de cultura, una diada en què el protagonisme és dels escriptors i dels lectors. Això no es pot perdre. Des de l’ARA un cop més hi hem volgut contribuir amb un diari especial, encapçalat a la portada amb el nostre lema de sempre: “Llegir, estimar”. Aquest cop sortirem al carrer amb prudència, amb mascareta. Amb totes les precaucions, però convençuts que la lectura és un bé essencial.

El món del llibre –autors, editors, llibreters– ha patit, com molts sectors, un fort daltabaix a causa del covid. Ja hi va arribar tocat per un llarg procés, lent però sostingut, de canvi d’hàbits culturals en què les pantalles han anat guanyant terreny. El públic lector, la societat literària, s’ha anat empetitint. Té menys gruix quantitatiu ara que fa dues dècades. Les vendes d’exemplars continuen caient. La bona feina de les biblioteques no ha aconseguit crear prou massa crítica de lectors. I el llibre digital no ha omplert el buit. Què suposa, això? Un país amb pocs ciutadans lectors, sense temps per llegir pausadament, al final pot donar com a resultat una societat empobrida, deficitària d’esperit crític, menys creativa, més manipulable. Llegir ens dona l’oportunitat de ser lliures, de ser més savis. No ho hauríem de perdre de vista. La festa de Sant Jordi, ni que sigui un dia a l’any, ni que estigui tocada pel covid, ens ho recorda i ens hi compromet.

Malgrat tot, doncs, mirem endavant amb optimisme. La sacsejada general de valors i d’hàbits que ha suposat la pandèmia potser també haurà sigut una oportunitat per a la lectura. Tancats a casa, aquests mesos hem pogut constatar que llegir, contra el que sovint es pensa, és un lleure barat i enriquidor, una descoberta sense límits, un plaer senzill. Un esforç amb molta recompensa. El confinament ha sigut l’ocasió per a algunes persones de reconciliar-se amb la lectura o d’iniciar-s’hi. Convertim aquest Sant Jordi en una declaració d’amor a la lectura.

Read Full Post »