• Pàgina d'inici
  • Comissió Veïnal Bellaterra Sant Cugat del Vallès
  • Consultar Censos INE Bellaterra des de 2011
  • Decret llei 244/2007 Generalitat de Catalunya
  • Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
  • Hàbits de consum dels veïns de Bellaterra
  • Informe Jurídic Annexió Bellaterra a Sant Cugat del Vallès
  • Telèfons d’interès de Bellaterra

BELLATERRA.CAT

Diari de Bellaterra des de 2009

Feeds:
Entrades
Comentaris
« SANT JORDI D’ESTIU A BELLATERRA: “Casa teva, casa meva” els 50 llibres que trobareu a la Llibreria Paper’s
VIST A BELLATERRA: Neteja dels dijous al barri del Viot del nostre poble [VÍDEO] »

NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (37) Carrer de Garreta

23 Juliol 2020 per Viot

El Carrer de Garreta de Bellaterra té una llargada de 90 metres, comença al Carrer de Ramon Llull i finalitza als Carrers de Pere Quart i Narcís Monturiol.

Placa del Carrer de Garreta de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

El músic Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 12 de març del 1875 — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 2 de desembre del 1925)
De formació autodidàctica, en composició havia rebut nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig, rellotger i músic, i de Ramon Novi. Actuà a l’orquestra i cobla del seu pare i, més tard, en el conjunt instrumental Quintet Garreta, i exercí l’ofici de rellotger a Sant Feliu.

Fou un músic romàntic i intuïtiu que s’expressà en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades. Després d’unes Impressions simfòniques (1907) per a orquestra de corda, escriví les següents obres simfòniques: Scherzo (1915), Preludi mediterrani (1918), Suite en sol o Suite empordanesa (1921), Pastoral (1922), Les illes Medes (1923) i el Concert, per a violí i orquestra (1925). En el camp de la música de cambra escriví un Quartet, per a piano, violí, viola i violoncel (1898), una Romança en la menor, per a violí i piano, Joguina, per a violoncel i piano, la Sonata en do menor, per a piano (1922), premiada en el Tercer Concurs Eusebi Patxot i Llagostera, i la Sonata en fa, per a violoncel i piano (1923), dedicada a Pau Casals i estrenada pel mateix Casals.

Garreta és autor també de cançons per a cant i piano. Transformà la sardana en una forma musical apta per al concert i contribuí decisivament que fos coneguda internacionalment.

Des de La pubilla (1897) fins a La llar, la seva darrera sardana, n’escriví més de setanta-cinc, entre les quals es destaquen Pastoral i Juny per la seva extraordinària qualitat. Algunes d’aquestes sardanes foren orquestrades per Garreta amb un gran refinament en la instrumentació i l’harmonització: A en Pau Casals (1920), Isabel (1920), Giberola (1920), La pedregada (1921), etc. També foren orquestrades la de la Suite Empordanesa i la de la Sonata, per a piano. En la sardana Llicorella introduí l’ús de la sordina en els instruments de metall de la cobla.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Share this:

  • Twitter
  • Facebook

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Carrer de Garreta, Nomenclàtor de Bellaterra |

  • Juliol 2020
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    « juny   ag. »
  • Pàgines

    • Comissió Veïnal Bellaterra Sant Cugat del Vallès
    • Consultar Censos INE Bellaterra des de 2011
    • Decret llei 244/2007 Generalitat de Catalunya
    • Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra
    • Hàbits de consum dels veïns de Bellaterra
    • Informe Jurídic Annexió Bellaterra a Sant Cugat del Vallès
    • Telèfons d’interès de Bellaterra
  • contacta'ns

    • info@bellaterra.cat

Bloc a WordPress.com.

WPThemes.


Cancel·la
%d bloggers like this: