Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/04/2020

A causa de la pandèmia del COVID-19, l’EMD de Bellaterra haurà de tornar les quotes dels Talller a la seva seu.

Read Full Post »

Read Full Post »

FOT-LI POU: No sé cuinar

Per Laura Rosel

Laura Rosel|ANOIA DIARI

L’herència culinària d’almenys dues generacions reduïda a uns macarrons amb tomàquet fregit de pot, l’arròs blanc amb qualsevol fregit d’acompanyament i alguna sopa de verdures que s’esforça per caure simpàtica. Sóc la baula perduda de la bona cuina. I això que la cadena era de transmissió directa i m’arribava amb tanta energia com la que es concentra en un tub del Sincrotró. Des de la meva àvia, a través de la meva mare, cap a mi. Tota la vida m’he assegut en taules de casa per on han desfilat sense descans un plat rere l’altre, tots amb la combinació exacta d’ingredients, sempre tan salats com toca, equilibrats amb la resta del menú, guardians de la cultura familiar i de les tradicions de temporada. Excessius en la quantitat, per posar-hi alguna pega. De casa els avis, diumenge sí diumenge també, el bacallà fregit, les gírgoles, els canelons, totes les varietats de potaje, les del caldo, els fideus o l’arròs en paella.

S’ha mort la meva àvia i li recordo el menjar. La safata de polvorons, la capsa de bombons per estrenar, la fruitera fins dalt de pomes, peres, taronges, prunes i figues. La llet amb Nesquik, que només era bona si la preparava ella, perquè a casa sempre hem estat de Cola Cao. Com els flams de sobre (el xino) amb galeta Maria i un polsim de canyella a sobre, en flameres de plàstic Tupper. L’armari del moble del menjador, amb calaixos i racons per a tots els paladars, sota els retrats dels casaments, batejos i comunions de tota la tropa. El compartiment dels licors, amb aquella olor enganxosa que flairava cada cop que l’obrien els homes, amb les capses de puros al fons. L’armari de les fruits secs, fins dalt de pipes amb i sense sal, cacauets, pistatxos, barreja, quicos i alguna bossa de Boca-Bits. Al costat, la porta dels dolços. Sempre a punt. Com els sugus del pot de vidre damunt la taula del menjador, sobre els estalvis de fer bonic de color blanc per no fer malbé la fusta.

S’ha mort la meva àvia i recordo el reproductor de cintes de cassette amb funció de gravar que vam fer servir per jugar fins que ja no anava ni endavant ni endarrera. Hi sonava només la discoteca del pis dels avis, mai vam pensar a portar les cintes de casa, i això reduia el repertori a un sol nom: Manolo Escobar. A la meva àvia no li vaig sentir mai taral·lejar una sola estrofa, però l’adorava. No es perdia ni una actuació per televisió, ni consentia que se’n parlés malament, i li sabia tota la vida, perquè cada setmana n’explicaven un detall o un altre a la revista Semana que llegia amb devoció. Encara no entenc com va gosar a deixar-nos els cassettes a la meva germana i a mi. Un altar llevo en mi pecho ardiente a la madre que me dio a mí el ser. Ara sóc capaç de recordar les lletres de Manolo Escobar, però no tinc ni fava de si la ceba es posa abans que el rap o després per fer el plat de sarsuela. Ni se compra ni se vende el cariño verdadero ni se compra ni se vende no hay en el mundo dinero para comprar los quereres.

S’ha mort la meva àvia i recordo la foto de Mònaco, amb un palau al fons i una jardins en primer pla, que penjava d’una paret del menjador. L’estucat de les parets. Les bates sense mànigues, de quadres I de flors. El sofà al costat del balcó, amb la finestra oberta i la cortina de cintes deixan-t’hi passar la fresca. Les plantes tan verdes. El vano a prop. I amb el temps, també una tovallola petita per eixugar la suor que apareixia a tota hora.

S’ha mort l’àvia i li recordo els roscos de Setmana Santa. Farina, llevat, llimona, ou i alguna cosa més que no em va dir. O que jo no li vaig preguntar. Com tampoc li havia preguntat últimament com estàs, com et sents, què has fet avui, vols que et porti res, et venim a veure, et porto la fruita. Sempre amb presses. I ella contenta només de veure’ns des del balcó. De parlar dos minuts per telèfon. O de dinar a la mateixa taula un diumenge de cada dos. Quina sort tenir algú que sempre tingui ganes de veure’t. Que sempre s’alegri quan ets a prop. Que no esperi res de tu. Quin greu no haver-li tornat, ni tan sols al final.

Read Full Post »

Katharine Hepburn serà per sempre una diosa del cinema que ens ha regalat pel·lícules meravelloses. I també ens ha deixat la seva llegendària recepta de brownies per recordar-la. És senzilla, bàsica, ràpida i molt fàcil, una d’aquestes receptes que val la pena tenir al calaix quan volem complimentar als convidats o necessitem un mos dolç amb molt gust de xocolata.

Recepta de la bellaterrenca Angi|BELLATERRA GOURMET

La recepta va ser publicada a The New York Times mitjançant una carta a l’editor signada per Heather Henderson, veïna de l’actriu. En ella explicava com el seu pare va portar uns brownies a l’estrella en una ocasió en què estava a l’hospital, però ella va protestar per la seva mala qualitat i no va dubtar a donar-li la seva recepta. La clau de les seves brownies: molt poca farina, poca temperatura al forn i una textura humida interior.

INGREDIENTS PER A 10 UNITATS:

60 g Cacau en pols sense sucre

113 g Mantega sense sal

2 Ous

175 g Sucre (200 g si els volem molt dolços)

30 g Farina de rebosteria

5 mg Essència de vainilla

Un bon pessic de sal

125 g Nous o pecans picades al gust.

ELABORACIÓ:

Preescalfar el forn a 165ºC i greixar o cobrir amb paper sulfuritzat un motlle quadrat d’uns 20 centímetres de costat.

Fondre la mantega amb el cacau en pols, remenant a foc lent fins aconseguir una barreja homogènia i suau. Retirar i deixar refredar uns minuts. Tirar en un recipient mitjà i afegir els ous un a un, i la vainilla, batent amb unes varetes.

En un altre recipient barrejar la farina amb el sucre, la sal i les nous.

Incorporar a la barreja de cacau i remenar bé però amb suavitat, fins a tenir una massa homogènia, sense grumolls secs. Omplir el motlle i enfornar durant uns 35-40 minuts. Cal esperar que es refredi abans de tallar.

Bona cuina i bon profit compartit!

Read Full Post »

Ens caba d’arribar a Bellaterra. Cat un missatge URGENT: A una veïna gran li cal una estufa de gas butà per escalfar-se. Qui pugui ajudar-la, si us plau comuniqui per telèfon o el mail info@bellaterra.cat

Read Full Post »

Bellaterra. Cat ha contactat amb la família amiga de pagesos de Can Gual, situada a l’Ametlla del Vallès

Aquí sota teniu l’entrega que us farà directament a casa vostra de Bellaterra. Podeu pagar per transferència bancària o efectiu (diners introduïts a un sobre)

També us deixem el contacte directe de l’Uri per si el voleu trucar directament: ☎️ 639749139

Cada setmana, dimecres o divendres servirà a casa vostra de Bellaterra una bossa assortida de productes del seu camp, de dos mides i preus diferents: 15€ o 25€

Can Gual s/n
L’Ametlla del Vallès
info@cangual.net

☎️639749139

Read Full Post »

Hem vist unes ampolles d’aigua mineral reciclades per crear unes pràctiques jardineres. Bona idea!

Jardineres reciclades|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La Bellaterra florida tancada en els seus 1.000 jardins sense poguer abraçar i petonejar les seves famílies i éssers estimats

El món segueix el seu ritme i la primavera fa neixer els seus brots verds i perfums de les seves colorides flors.

De sobte, Disney va perdre la seva màgia, París ja no és romàntic, Nova York ja no està en peu, el mur xinès ja no és una fortalesa, i la Meca està buida.

Les abraçades i els petons s’han convertit en armes i no visitar els pares i amics es converteix en un acte d’amor.

De sobte t’adones que el poder, la bellesa i els diners no tenen cap valor i no puc oferir-te l’oxigen que lluites.

El planeta continua la seva vida natural i continua sent bonic.

Només cal posar la gent a les gàbies. Crec que ens envia un missatge:

“No cal. L’aire, el sòl, l’aigua i l’aire estan bé. Quan torneu, recordeu que sou els meus convidats, no el meu amo. ”

Read Full Post »

Segons estimacions independents, es calcula que el brot de coronavirus a la Xina estaria entre 50.000 i 97.000 morts. Les xifres són evocades en un article publicat pel diari Libération, un article a partir del qual s’assabenta que les autoritats xineses han recorregut a tot un arsenal repressiu per imposar una “veritat oficial” d’uns 4.000 morts.

Xi Jinping en un hospital de Wuhan el 10 de març del 2020|Xie Huanchi / Xinhua / Reuters

Actualment, hi ha una tendència mediàtica a declarar la Xina com a “guanyadora absoluta” de la guerra contra el nou virus Covid-19. Segons aquests editors, la Xina s’imposaria ara com a veritable primera potència del món i la seva gestió en el context de l’epidèmia seria una prova clara de la superioritat del sistema xinès, és a dir, de la superioritat de l’autoritarisme.

Tot i això, l’organització xinesa Defensors dels Drets Humans ha documentat 900 casos d’arrests, intimidació i censura destinats a ocultar l’epidèmia.

El diari Libération afirma que el president Xi Jinping fins i tot va aconseguir convèncer l’Organització Mundial de la Salut que retardés la declaració de la pandèmia en unes setmanes.

A la Xina, la festa va ser més important que la salut dels ciutadans, que es va veure millor a Wuhan el 18 de gener, quan 40.000 famílies van ser convidades a un banquet oficial que va glorificar Xi Jinping. Els convidats també van menjar dels plats amb l’efígie del president xinès. Periodistes de la Secció Xinesa de la RFI van informar més tard que alguns dels participants, per exemple diversos artistes, ja estaven infectats amb el virus i portaven màscares sanitàries.

Libération demostra que el 18 de gener van tenir lloc les respectives celebracions a Wuhan mentre la morga a la ciutat ja rebia les primeres víctimes. Tot i que ara la Xina vol exercir el paper de salvador del planeta i practica la diplomàcia de màscares, no s’ha d’oblidar la seva responsabilitat en el desencadenament de la pandèmia. La propaganda comunista xinesa és reductible, però no és el cas que tot el món comenci a agrair el règim de Pequín per la seva efectivitat en la lluita contra el coronavirus, tal com suggereix un diari oficial xinès.

Read Full Post »

Des del principi de la crisi del covid-19 els epidemiòlegs van assenyalar la necessitat de fer proves massives de detecció del virus per identificar i aïllar els infectats i els seus contactes amb rapidesa.

És l’estratègia que es va seguir en països com Corea del Sud o Singapur amb un èxit notable. Per fer-ho calia procedir a la compra també massiva de tests ràpids, ja que el sistema sanitari espanyol i català només tenia una capacitat limitada de fer proves amb els anomenats PCR, que necessiten ser comprovats en un laboratori.

Després d’haver centralitzat les competències, el primer intent del govern espanyol per adquirir aquests tests ràpids, que en un primer moment es van vendre com una peça clau de la lluita contra el virus, va acabar amb un fiasco, perquè les primeres remeses que van arribar no tenien la fiabilitat mínima necessària, segons els experts de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Val a dir que aquest problema de remeses defectuoses l’han tingut altres països, cosa que prova el caos actual a tot el món a l’hora d’aconseguir recursos sanitaris.

Aquests tests ràpids, del tipus serològic, han començat a arribar ja a Espanya i també a Catalunya, 180.000 segons ha confirmat el departament de Salut. El problema és que no s’ha dissenyat encara una estratègia clara ni s’ha aclarit per a què serviran. Se sap que aquests tests permeten saber si l’individu ha estat en contacte amb el virus i ha desenvolupat anticossos, és a dir, si s’ha immunitzat. Per tant, poden ser útils a l’hora de determinar qui pot anar a treballar quan acabi el confinament. En canvi, no són útils per detectar qui té el virus ara mateix, cosa que és, segons els experts, la prioritat màxima. Salut ha dit aquest dilluns que encara s’estan avaluant per comprovar-ne l’eficàcia.

La Generalitat, per la seva banda, ha optat per una altra estratègia i ha comprat tests ràpids basats en antígens, que són com uns PCR però que no necessiten passar pel laboratori. Són molts menys, uns 40.000, però serveixen justament per al que ara és important: saber si algú està infectat o no.

El problema no és que cada administració compri un model de test diferent, sinó que no hi hagi una estratègia conjunta per fer front a l’epidèmia, ni una informació clara sobre per a què servirà cada tipus de test. Fa l’efecte que les administracions, i principalment el govern espanyol que n’ha assumit les competències, estan més pendents d’aconseguir titulars efectistes que de dissenyar un pla coherent per a l’ús d’aquests tests.

Ara mateix la prioritat és fer tests massius a les persones que estan en contacte amb els malalts o amb grups de risc, és a dir, personal sanitari i de les residències d’avis. Després caldria afegir-hi els treballadors essencials. I finalment el gruix de la població per poder conèixer l’abast exacte de la infecció i també poder prendre mesures efectives per frenar els brots un cop s’acabi el confinament. Cal un pla definit i una estratègia clara que ara mateix no existeix

Read Full Post »