Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/04/2020

El jove director romanès Sergiu Celibidache dirigeix l’any 1950 amb la Filarmònica de Berlín, l’Obertura Egmont de Beethoven, a la seva sala de concerts destruïda a l’acabar la segona guerra mundial.

Sergiu Celibidache, director de L’Orquestra Filarmònica de Berlín (1945 i 1952) |CEDIDA

[Vídeo] Sergiu Celibidache i la Filarmònica de Berlín a la sala de concerts destruïda per la guerra

Biografía de Sergiu Celibidache

Sergiu Celibidache va néixer a Roman (Romania) el 28 de juny de 1912. Va començar els seus estudis musicals amb el piano, després va estudiar música, filosofia i matemàtiques a Bucarest, Romania i després a París. Una de les més importants influències en la seva vida va ser Martin Steinke, un coneixedor de l’budisme zen, que va afectar profundament el punt de vista de Celibidache per la resta de la seva vida.

Va estudiar a Berlín i, entre 1945 i 1952, va ser director principal de l’Orquestra Filarmònica de Berlín.

Posteriorment va treballar amb orquestres radials d’Estocolm, Stuttgart i París. Des de 1979 fins a la seva mort va ser director musical de l’Orquestra Filharmònica de Munic.

Va ensenyar regularment a la Universitat de Magúncia d’Alemanya i en 1984 va ensenyar a l’Institut Curtis de Filadèlfia (Pennsilvània, EUA) i en l’Accademia Musicale Chigiana. La docència va tenir un especial èmfasi durant tota la seva vida i els seus cursos eren freqüentment gratuïts per als oients.

Des de 1950 es va negar a publicar gravació alguna de les seves interpretacions, al·legant que cap enregistrament és capaç de captar tots els matisos sonors que es perceben en directe en una sala de concerts, tot i que, malgrat tot, va ser bastant condescendent amb la circulació d’alguns enregistraments pirata de les seves interpretacions en directe. No obstant això, després de la seva mort, la seva família va decidir publicar algunes de les seves gravacions.

El 1965, Celibidache va casar a Ioana Procopie Dimitrescu, mare del seu únic fill Sergiu Ioan Celibidache ( “Serge”), nascut el 1968, autor de l’documental El jardí de Celibidache (2010).

Sergiu Celibidache va morir a La Neuville-sur-Essonne, prop de París, el 14 d’agost en 1996.

Read Full Post »

L’EMD ens acaba de comunicar que ja té acordat amb la totalitat dels assistents a les Classes actuals dels Tallers, la seva recuperació (Anglès es segueix amb normalitat online).

Read Full Post »

Recepta fàcil de tarta Tatin de pera

Recepta Angi de Tarta Tatin de pera conference|BELLATERRA GOURMET

INGREDIENTS:

1 pasta de full o brisée

1 kg de peres conferance

4 cullerades de sucre

1 sobre de sucre vainillat

15 g de mantega de vaca

PREPARACIÓ:

Temps total dedicat: uns 45 min

Preparació: uns 15 min

Cocció: uns 30 min

Preescalfeu el forn fins al termostat 7 (200 ° C).

Peleu les peres conference, talleu-les en 4 (o més segons la mida)

Feu fondre la mantega en una paella i afegiu les peres fins que es vegin daurades.

Al motllo del pastís, repartiu les 4 cullerades de sucre i el sucre de vainilla.

Disposeu les peres de manera harmònica; la massa per la part superior, posant les vores al motlle.

Enforneu a 200 ° C (termòstat 7) durant 10 min, després 20 min a 150 ° C (termòstat 5) … Observeu la massa amb cura perquè no es cremi!

Si comença a enfosquir, poseu-hi alumini al damunt per evitar es cremi

NOTA: Ho podeu acompanyar de gelat de vainilla bourbon, nata montada o líquida.

Bona cuina i bon profit!!

Read Full Post »

Aquesta és l’oferta pública dels Tallers EMD Bellaterra preparat per a aquest trimestre. Ells tallers no seran presencial fisicament, sinó que es faran online amb l’aplicació Zoom, a l’espera de com evolucioni les condicions del confinament.

Bellaterra. Cat segueix a l’espera que l’EMD respongui i digui si tornarà els diners dels tallers no celebrats per l’actual confinament.

Read Full Post »

Bellaterra, dilluns 20 abril 2020

Read Full Post »

Compartim amb el veïnat de Bellaterra “Ma solitude”, una cançó inoblidable de l’estimat cantant George Moustaki. Recordem la nostra assistència al seu últim concert al Palau de la Música Catalana, poc temps abans de la seva mort. Tampoc mai oblidarem el seu primer concert de l’any 1970, amb un Palau ple de joves de gom a gom. Sempre hi serà als nostres cors.

(George Moustaki (Alexandria/Egipte, 3 maig 1934 – Niça/França, 31 maig 2013)

El bellaterrenc Francesc Pérez amb George Moustaki, al Palau de la Música Catalana|BELLATERRA. CAT

LLETRA DE MA SOLITUDE

Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m’en suis fait presqu’une amie
Une douce habitude

Ell’ ne me quitte pas d’un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m’a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face

Je ne sais vraiment pas jusqu’où
Ira cette complice
Faudra-t-il que j’y prenne goût
Ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Par elle, j’ai autant appris
Que j’ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme

Et si je préfère l’amour
D’une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Read Full Post »

Comencem a tenir prou experiència tots plegats sobre la dificultat de gestionar una pandèmia com la del covid-19.

Estació de Bellaterra buida |BELLATERRA. CAT

Se suposa que hem après dels errors comesos fins ara. Als inicis, tant polítics com científics –si més no una part– i ciutadans vam entomar l’epidèmia massa a la lleugera, quan ja hi havia clars indicis que la cosa era greu i que s’acostava, uns indicis que no van ser presos amb prou consideració. Ara que es comença a veure, no el final del túnel, però sí l’inici d’un possible i lent retorn a una certa normalitat, no hauríem de caure en l’error contrari: voler anar massa de pressa, voler ser massa valents. És bo, doncs, que s’hagi començat a parlar de desconfinament quan encara falten dies per encetar-lo i quan tots sabem que es farà lentament. Evidentment, s’ha començat a parlar-ne perquè hi ha neguit social, tant per la situació econòmica –amb sectors que pressionen legítimament per poder reobrir els negocis– com pel cansament d’un confinament que ja fa més d’un mes que dura, i que ha sigut molt rigorós sobretot per als infants. En tot cas, que se’n parli amb anticipació és positiu: vol dir que s’està planificant mínimament i que, per tant, no ens hauríem de trobar amb la improvisació de les primeres fases.

La discussió hauria de ser ara sobretot tècnica. I, en aquest sentit, resulta obvi que el desconfinament no pot ser igual arreu ni per a tothom. Per això és raonable que la Generalitat reclami les competències per dur-lo a terme al seu ritme i a la seva manera en funció de la realitat catalana, que lògicament no és la mateixa que la d’altres parts de l’Estat. Aquí de nou cal pensar que el govern espanyol serà prou entenimentat per no posar traves a una exigència que, més enllà del rerefons polític, respon a una lògica empírica. De fet, les últimes decisions que ha anat anunciant l’executiu de Pedro Sánchez van en la línia dels anuncis previs del Govern, per exemple pel que fa al gradual desconfinament dels infants.

Read Full Post »