Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/04/2020

“No, l’alcohol no protegeix contra el COVID-19 segons l’OMS d’Europa”

Per Rafael Cereceda, Euronews i OMS

Celler particular de vins|CEDIDA

L’oficina de l’Organització Mundial de la Salut per a Europa ha emès una nota recordant que l’alcohol “no protegeix contra el COVID-19” i crida a que es restringeixi l’accés a les begudes alcohòliques durant el confinament.

L’organisme basat a Ginebra considera que els governs haurien de fer ús de la legislació que restringeix l’accés a les begudes alcohòliques i fins i tot reforçar les restriccions durant el període de confinament que vivim per frenar la propagació de la pandèmia.

“Els vincles entre les situacions d’estrès traumàtic i l’ús de substàncies estan ben establerts. Responem amb els mitjans habituals: analgèsics, alcohol, drogues recreatives”, explica Philippe Batel, psiquiatre expert en addiccions, director de centre d’addiccions de Charente.

“En una situació de confinament, la majoria de les estratègies per fer front a l’estrès, com els esports o sortir, ja no existeixen. Però cada vegada hi ha més estrès. I l’estratègia més a l’abast és l’ús de substàncies”, diu Elsa Taschini, psicòloga especialitzada i cofundadora de l’associació Addict’Elles.

El fenomen és previsible, fins i tot entre les persones que no pateixen grans addiccions, i l’OMS ho aborda en les seves recomanacions per a “fer front a l’estrès” durant l’epidèmia trucant a no intentar canalitzar les emocions fumant, bevent alcohol o consumint altres estupefaents.

L’oficina europea de l’OMS recorda que el consum d’alcohol en un període que pot ser dur com el confinament, pot propiciar problemes afegits de salut, comportaments de risc i exacerbar els problemes de salut mental i fins i tot la violència.

Després del primer mes de tancament forçós, molts països han detectat increments en la violència de gènere en el si de les llars confinats i han intentat posar mesures per frenar-la.

L’organització recorda que cada any mor un milió de persones a la regió europea a causa de l’alcohol i que el Vell Continent és on més alcohol es consumeix i on hi ha una major prevalença de trastorns relacionats amb el consum d’alcohol així com la major proporció de morts causades per l’alcohol.

Per això anima els governs de la regió a mantenir controls en l’accés, si és possible reforçar-los i a comunicar amb la ciutadania sobre els riscos.

A Espanya, per exemple, després de les primeres setmanes de confinament, s’ha detectat un augment considerable de l’consum de begudes alcohòliques, sobretot cervesa o vi. A França, en canvi les vendes han baixat, tot i que el Govern ha permès que les botigues especialitzades segueixin obertes.

Alguns paíes com Sud-àfrica o Groenlàndia han prohibit la venda d’alcohol durant el confinament. Els restaurants de Hong Kong tenen prohibit servir alcohol perquè “facilita l’acostament” i afavoreix el contagi.

No, l’alcohol no protegeix contra el COVID-19

Enfront de la circulació d’alguns mites desgavellats i totalment falsos que l’alcohol protegiria enfront de virus, l’OMS ha creat un full informatiu (en anglès) en la qual desmunten alguns mites que circulen per les xarxes.

“La por i la desinformació han generat un mite perillós segons el qual el consum d’alcohol d’alta graduació pot matar el virus COVID-19”. No és així. El consum de qualsevol tipus d’alcohol suposa riscos per a la salut, però el consum d’alcohol etílic d’alta potència (etanol), especialment si ha estat adulterat amb metanol, pot tenir greus conseqüències per a la salut, inclosa la mort. Recentment s’han donat casos al Perú.

L’OMS adverteix que, a canvi, consumir alcohol ens pot fer més vulnerables a l’COVID-19.

“En particular, l’alcohol compromet el sistema immunològic de el cos i augmenta el risc de resultats adversos per a la salut. Per tant, les persones han de reduir el seu consum d’alcohol sempre, i en particular durant la pandèmia de COVID-19” diu la organització.

L’organització dependent de l’ONU adverteix també que la situació d’aïllament sumada a l’alcohol és especialment perillosa per a les persones amb trastorns previs relacionats amb l’alcohol.

Read Full Post »

Les infeccions per coronavirus podrien reaparèixer després d’haver deixat l’aïllament social, amenaçant de superar les possibilitats dels hospitals, per la qual cosa pot ser necessari estendre o reintroduir restriccions en els pròxims dos anys, un model matemàtic de l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de la Universitat de Harvard, citat per AFP.

https://college.harvard.edu/

Tenint en compte les incerteses, els investigadors van modelar diverses estimacions de la immunitat, la desaparició de la infecció de la temporada càlida i l’espai social per fer prediccions sobre el coronavirus en el futur. Totes les simulacions, tant amb un únic període d’aïllament social com amb intervals d’aïllament intermitents, mostren que després d’aixecar les restriccions el nombre de casos de contaminació tornarà a augmentar.

L’escenari més pessimista és aquell en què l’espaciment estricte, en una primera fase de l’epidèmia, no és seguit per controls. En aquest cas, es produiria una enorme onada de malalties d’hivern, com va passar a l’epidèmia de grip espanyola de 1918, quan una quarta part de la població mundial es va infectar i van morir 50 milions de persones.

El model de Harvard també destaca les conseqüències d’un aïllament excessiu.

Un període de bloqueig social i econòmic de 20 setmanes reduiria la propagació del virus de manera tan eficaç que no es crearia pràcticament cap immunització de la població i, per tant, es intensificaria el següent pic de l’epidèmia.

Els investigadors assenyalen formes en què els sistemes de salut pública poden millorar les perspectives: proves més diagnòstiques, seguiment rigorós dels contactes, augment de la capacitat de cures intensives als hospitals, tractaments efectius per a COVID-19 i especialment la disponibilitat d’una vacuna contra el coronavirus.

Tenint en compte la importància de l’impacte econòmic d’una separació social perllongada, l’estudi no recomana ni un escenari ni l’altre, però es limita a l’advertència que un espaciatge social ineficient o massa curt pot comportar una sobrecàrrega catastròfica de l’assistència sanitària.

Read Full Post »

Menú Migdia del Restaurant Marcs, dimecres 15 abril (10€, per emportar)

Read Full Post »

A poc a poc els diferents organismes econòmics, nacionals i internacionals, van corregint totes les seves previsions per adaptar-les al sotrac, inèdit en la història recent, que suposa la crisi del coronavirus.

Voluntaris de la creu roja donen mascaretes a passatgers a l’estació de metro de La Sagrera|Francesc Melcion

Aquest dimarts ha sigut l’FMI el que ha pronosticat per a l’economia espanyola una caiguda del PIB del 8% i un atur per sobre del 20% al final del 2020. Per fer-nos-en una idea, des que es van crear les estadístiques de l’INE sobre el PIB mai s’havia produït un xoc tan brusc. I els especialistes en història econòmica apunten que caldria remuntar-se a la Guerra Civil per veure una contracció de l’activitat econòmica similar. A més, el xoc és global i afecta tot el planeta.

Per tant, no ens podem enganyar. El que vindrà serà duríssim i requerirà grans dosis de solidaritat i responsabilitat per part de tothom perquè els efectes d’aquesta pandèmia no els paguin els més vulnerables. I les crisis econòmiques, convé no oblidar-ho ara que estem en plena emergència sanitària, també acaben tenint efectes sobre la salut de les persones, tal com es va poder comprovar durant la recessió 2008-2014.

En aquest sentit, els principals responsables de liderar la resposta –actuant de manera coordinada en el marc europeu– són els estats, que s’hauran de convertir en els pagadors en última instància encara que sigui al preu d’un elevat endeutament públic. Ara bé, les administracions no són éssers màgics capaços de crear diners i riquesa del no res. Aquest deute l’haurem de pagar tard o d’hora. Si no nosaltres, els nostres descendents, tret que es trobin solucions alternatives ben poc previsibles a mitjà termini. En economia no existeixen els miracles i, per tant, l’únic que es pot fer és mirar que l’esforç col·lectiu que cal realitzar es reparteixi de forma equitativa i justa, tant en termes socials com generacionals.

Cal subratllar, però, que hi ha dos sectors de la població que hauran de ser especialment solidaris en aquest sacrifici col·lectiu perquè tenen una posició de privilegi. D’una banda, les grans empreses i els que gaudeixen de rendes elevades, que hauran d’entendre que el seu esforç fiscal i la seva contribució a les arques públiques haurà de ser superior en els pròxims anys. Tant de bo, sigui dit de passada, el covid-19 serveixi perquè hi hagi un gran acord internacional contra els paradisos fiscals que permeti lluitar millor contra el frau. De l’altra, els que tenen la feina assegurada, és a dir, els treballadors públics, també hauran de fer un pas endavant. I és que de la mateixa manera que en moltes empreses s’estan pactant retallades de sou o rebaixes de les vacances per intentar superar al tràngol, també potser seran necessàries mesures excepcionals com ara allargar el curs escolar fins al juliol o altres fórmules que ajudin a reduir l’impacte negatiu en la societat del temps de confinament obligat.

Per sortir d’aquesta crisi tothom haurà de fer un esforç i prioritzar el bé comú. Està en les nostres mans, les de tots, que la recuperació es faci sobre unes bases més justes per construir un sistema més humà i respectuós amb el planeta. Per això caldrà que cadascun de nosaltres es pregunti abans quin sacrifici està disposat a fer.

Read Full Post »