Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/04/2020

“Distribució de mascaretes a l’estació FGC de Bellaterra”

Estació FGC Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Des scientifiques de l’EPFL ont créé un système, basé sur l’intelligence artificielle, capable de déceler le Covid-19 à l’aide de la toux

Auteur: Valérie Geneux

Source: EPFL

Auteur: Valérie Geneux

Enregistrez votre toux sur votre téléphone et il vous dira si vous êtes positifs, ou non, au Covid-19. « Coughvid », tel est le nom du projet original qu’ont lancé cinq scientifiques du Laboratoire de Systèmes Embarqués (ESL) de l’EPFL. Mais comment une application pour smartphone peut-elle déterminer si l’on est atteint du coronavirus ? « Nous sommes partis d’une statistique de l’Organisation mondiale de la Santé. 67,7 % des patients touchés par cette maladie présentent un symptôme de toux sèche. Cela signifie qu’aucun mucus n’est produit, contrairement à la toux grasse typique d’un rhum ou d’une allergie », indique David Atienza, professeur à la Faculté des Sciences et Techniques de l’Ingénieur, directeur du ESL et membre de l’équipe. Encore en phase d’élaboration, « Coughvid » sera disponible dans les prochaines semaines.

Gratuit et anonyme

Après avoir téléchargé l’application, il suffira d’enregistrer sa toux afin de connaître le résultat instantanément. « Nous voulons proposer un dépistage à grande échelle, pratique et fiable. C’est une alternative aux tests classiques », explique le scientifique. Non invasif, gratuit, anonyme et facile d’utilisation, les avantages de ce dispositif sont nombreux. « L’application vise à atteindre un taux de précision de 70 % lorsque suffisamment de données seront collectées et utilisées pour les tests. Toutefois, cela ne dispense pas d’aller chez le médecin. L’application ne se substitue pas aux examens médicaux », affirme David Atienza.

L’intelligence artificielle au service des malades

Les chercheurs recourent à l’intelligence artificielle pour distinguer les toux en fonction du son qu’elles produisent. « Nous n’inventons rien. L’analyse du bruit de la toux a déjà fait ses preuves pour diagnostiquer la coqueluche, l’asthme ou encore la pneumonie », ajoute le professeur.

À l’heure actuelle, l’équipe de scientifiques doit récolter un maximum de matériel afin de permettre au système informatique de classer les sons de toux entre ceux émis par des patients atteints du coronavirus, des sujets sains et ceux souffrant d’autres problèmes respiratoires. « Une fois que l’on possédera suffisamment de données, nous lancerons l’application. Cela peut prendre encore quelques semaines », révèle David Atienza. En attendant, les personnes malades, qui souhaitent contribuer au développement du projet, peuvent enregistrer leur toux sur le site web de « Coughvid » et sur son application mobile.

« HelpfulETH », une solution d’ingénieurs face à l’épidémie
L’application « Coughvid » fait partie de « HelpfulETH », un plus vaste projet alliant les deux écoles polytechniques fédérales : l’EPFL et l’ETH Zürich. « HelpfulETH » propose aux hôpitaux et autres établissements de soins de santé des solutions pour lutter efficacement contre le coronavirus. Qu’ils soient étudiants, doctorants ou encore professeurs, les quelque 100 participants mettent leurs compétences en ingénierie au service des professionnels de la santé. Pour le moment, une douzaine de projets, dont « Coughvid », sont en cours d’élaboration. D’autres pourraient bientôt voir le jour.

Auteur: Valérie Geneux
Source: EPFL

Read Full Post »

Con mascarilla, miedo a la saliva y confinados en nuestras casas.

Foto de AP/Mindaugas Kulbis

Por Marta Rodriguez Martinez|AP

El Día Internacional del Beso llega este año en medio de la pandemia del nuevo coronavirus, demasiado amiga de los besos.

Se trata de una fecha que celebra cada año el beso más largo hasta ahora registrado. El de una pareja tailandesa que batió el récord mundial en un concurso anual. Su beso duró casi dos días, 46 horas.

Puede que no tan largos, pero las estrictas medidas de distanciamiento social por ahora no han acabado con los besos.

Quizás para el Día Internacional del Beso Robado, el 6 de julio, las mascarillas ya no formen parte de las fotografías.

Read Full Post »

Bella ciao (Adéu, bella, en castellà) és una cançó popular italiana que va ser adoptada com un himne de la resistència antifeixista.

Va ser utilitzada pels partisans italians entre 1943 i 1945 que formaven part de la Resistència italiana, la resistència dels italians contra les forces alemanyes nazisque ocupaven Itàlia, i la lluita partidista contra la República Social Italiana feixista i els seus aliats nazis. «Bella ciao» s’usa a tot el món com un himne antifeixista de llibertat i resistència. Es creu que la cançó té orígens molt més antics, ja que algunes fonts situen el seu origen en les dificultats de les dones Mondina, les treballadores d’arrossars de finals de segle XIX que la cantaven com una protesta contra les dures condicions de treball en els camps d’arròs al nord d’Itàlia; no obstant això existeix discussió al voltant d’aquest origen.

LLETRA ORIGINAL BELLA CIAO

Una mattina mi sono alzato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
Una mattina mi sono azalto
E ho trovato l’invasor
O partigiano, portami via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
O partigiano, portami via
Ché mi sento di morir
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
E seppellire lassù in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E seppellire lassù in montagna
Sotto l’ombra di un bel fior
Tutte le genti che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E le genti che passeranno
Mi diranno “che bel fior”
E questo è il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E quest’è il fiore del partigiano
Morto per la libertà
E quest’è il fiore del partigiano
Morto per la libertà

Read Full Post »

Mercè Rodoreda va morir a Girona el 13 d’abril de 1983. Bellaterra la recorda amb una placa artistica de porcelana a un dels seus carrers.

“Mare de Déu de la Mercè, feu que els catalans mai més no hàgim de sentir-nos captius, que la nostra aspiració tan justa i tan humana de néixer i de morir catalans ens sigui reconeguda per sempre de sempre”
(Pregó de la Mercè, 1980)

Bellaterra (Vallès Occidental) recorda Mercè Rodoreda amb la dedicatoria d’una placa artística a un del seu centenar de carrers|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra i la música de la pluja

Paisatge de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Temps de pluja a Bellaterra, temps per gaudir des del nostre paradís al Vallès Occidental amb paisatges naturals i la música d’Edvard Grieg

Read Full Post »

La batalla política està fent cada cop més explícit el fracàs de la gestió per frenar el coronavirus.


Si això fos una guerra, una desencertada metàfora que no es cansen de repetir el president Sánchez i els militars que dia sí i dia també treu a les rodes de premsa de seguiment de la lluita contra el coronavirus, no hi hauria aquest constant pim-pam-pum a les trinxeres polítiques. Si això fos una guerra per batre la malaltia, al capdavant hi hauria metges i epidemiòlegs, no estrategs polítics i forces de seguretat. Si això fos una guerra, es buscaria la col·laboració i l’empatia amb totes les administracions i amb la societat civil, en lloc de buscar per sobre de tot el reforçament del poder central de l’Estat. Si això fos una guerra, ja fa temps que l’hauríem perdut.

Afortunadament, això no és una guerra. Però sí que és una terrible pandèmia contra la qual s’ha vist que no estàvem preparats. És una malaltia amb molts morts, una part dels quals potser s’haurien pogut evitar. És una crisi sanitària de grans dimensions que ha deixat al descobert les nostres misèries polítiques, que ha fet evident la debilitat del sistema de sanitat pública, tan maltractat els últims anys, i que ens ha acabat d’obrir els ulls a la fragilitat d’una recuperació econòmica generadora d’una precarietat i unes desigualtats que de cop ja no es poden dissimular. 
L’únic que està aconseguint la lamentable batalla política a què assistim és fer cada dia més explícit el fracàs de la lluita contra el covid-19. Està creant, a més, una gran desconfiança ciutadana. Potser era massa ingenu esperar que, davant la magnitud de la tragèdia, governs i partits obririen un parèntesi per pactar una mínima unitat d’acció. Esclar, veníem d’una fractura tan gran que era molt difícil: una fractura de les dues Espanyes de sempre –amb la dreta de nou visceralment enfrontada a la coalició del govern d’esquerres, on només Cs busca una certa centralitat– i una fractura potser encara més fonda a remolc del procés independentista català, que l’Estat va plantejar, també, com una guerra amb vencedors i vençuts. Però tampoc allò no era una guerra…
La treva pel coronavirus, doncs, si ha existit, ha durat ben poc. A part de l’alta tensió política de la qual veníem, els incomptables errors de gestió sens dubte no han ajudat gens. De manera que ara, quan ens trobem encara en plena crisi sanitària, i amb un panorama econòmic desolador i perillosíssim, el govern Sánchez està més dèbil i sol que mai. La seva altivesa inicial, i després, a partir del moment que va veure que se li escapava de les mans, les seves constants i retòriques crides a la unitat, indestriables d’una erràtica gestió sanitària, no només no han generat suport i empatia entre els ciutadans, la comunitat científica i el personal sanitari, sinó que han excitat els ànims de la sempiterna política entesa com a lluita de poder en lloc de com a servei, i han generat una desafecció de molts governs autonòmics i municipals que s’han sentit contrariats i desatesos. 
Com se surt d’aquest bucle tan poc virtuós? Doncs com que a hores d’ara ja resulta impensable cap gest de mea culpa o d’humilitat, en sortirem amb un costós desgast col·lectiu, cadascú des de la seva trinxera política. I mentrestant, a la trinxera real, la dels hospitals i les residències de gent gran, els professionals seguiran posant cada dia tot el seu esforç malgrat la manca de directrius clares i de material i mans suficients. I a l’altra trinxera, la de les petites i grans empreses, treballadors, autònoms i empresaris s’arremangaran com puguin per salvar els seus llocs de treball i negocis. Tot a un alt cost personal. I amb un Estat, com sempre, sobradament ineficaç.

Read Full Post »