Bella ciao (Adéu, bella, en castellà) és una cançó popular italiana que va ser adoptada com un himne de la resistència antifeixista.
Va ser utilitzada pels partisans italians entre 1943 i 1945 que formaven part de la Resistència italiana, la resistència dels italians contra les forces alemanyes nazisque ocupaven Itàlia, i la lluita partidista contra la República Social Italiana feixista i els seus aliats nazis. «Bella ciao» s’usa a tot el món com un himne antifeixista de llibertat i resistència. Es creu que la cançó té orígens molt més antics, ja que algunes fonts situen el seu origen en les dificultats de les dones Mondina, les treballadores d’arrossars de finals de segle XIX que la cantaven com una protesta contra les dures condicions de treball en els camps d’arròs al nord d’Itàlia; no obstant això existeix discussió al voltant d’aquest origen.
LLETRA ORIGINAL BELLA CIAO
Una mattina mi sono alzato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
Una mattina mi sono azalto
E ho trovato l’invasor
O partigiano, portami via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
O partigiano, portami via
Ché mi sento di morir
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
E seppellire lassù in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E seppellire lassù in montagna
Sotto l’ombra di un bel fior
Tutte le genti che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E le genti che passeranno
Mi diranno “che bel fior”
E questo è il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
E quest’è il fiore del partigiano
Morto per la libertà
E quest’è il fiore del partigiano
Morto per la libertà
