La Bellaterra florida tancada en els seus 1.000 jardins sense poguer abraçar i petonejar les seves famílies i éssers estimats
El món segueix el seu ritme i la primavera fa neixer els seus brots verds i perfums de les seves colorides flors.
De sobte, Disney va perdre la seva màgia, París ja no és romàntic, Nova York ja no està en peu, el mur xinès ja no és una fortalesa, i la Meca està buida.
Les abraçades i els petons s’han convertit en armes i no visitar els pares i amics es converteix en un acte d’amor.
De sobte t’adones que el poder, la bellesa i els diners no tenen cap valor i no puc oferir-te l’oxigen que lluites.
El planeta continua la seva vida natural i continua sent bonic.
Només cal posar la gent a les gàbies. Crec que ens envia un missatge:
“No cal. L’aire, el sòl, l’aigua i l’aire estan bé. Quan torneu, recordeu que sou els meus convidats, no el meu amo. ”
