La casa Vila-Puig a Bellaterra
Fotos i nota cedides per Amics de la UAB que té la seu central a la pròpia casa del pintor bellaterrenc.
La casa Vila-Puig a Bellaterra
Domènec Codina, el meu avi matern, any 1934 va prendre la determinació de comprar un terreny a Bellaterra per fer-s’hi condtruir una casa.
No sé per quin motiu escollí una parcela fora del límit de la urbanització. Va triar un lloc a l’altra banda de la via del ferrocarril, sobre la masia de Can Domènec: un bell turonet amb pins i ginesta, des del que es podia contemplar un seguit de camps i ben conreades vinyes amb la serra de Collserola com a teló de fons. L’indret formava part de l’heretat Domènec i n’era propietari l’Antoni Llobet, un dels pagesos que amb més o menys il·lusió es deixaren convèncer pel senyor Bertomeu – pricipal promotor de Bellaterra- per parcelar par de les seves finques.
Amb l’escriptura a la mà, l’avi començà a pensar en bastir-hi la casa. El pare va recomanar al seu sogre un arquitecte de prestigi amic seu, que residia a Figueres: Pelai Martínez Parició, que era autor, junt amb Raimon Duran Reynals, del Pavelló de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de 1929 i del vestíbul de l’estació de França de Barcelona.
Enllestit el projecte, el mestre d’obres sabadellenc Josep Comerma, va començar a fer fonaments i aixecar sòlides parets, comprometent-se a acabar la feina en vint-i-quatre setmanes. En els primers mesos de 1936 la nova construcció estava llesta i a punt d’ésser estrenada.
Però la guerra civil que es va iniciar el mes de juliol d’aquell any, obligà els avis a desapareixer i els pares, que de feia temps vivien amv els seus tres fills a Caldes d’Estrac, varen ser advertits del risc que corria la casa si els de l’Estat Català que estaven a Bellaterra, s’en apoderavenLa nit del 23 de setembre de 1936,la mare, la tia Antonia – religiosa de la Divina Pastora refugiada a casa- i Maria Costa, una cosina, dormiren per primera vegada a la casa de Bellaterra. El pare i els fills hi arribàrem al cap de pics dies, quan els mobles i els elements més essencials hi havien estat col·locats.
A part d’una temporada passada per Caldes d’Estrac, jo he viscut sempre a Bellaterra, i més de vint anys en aquesta casa pairal, per la que lògicament sento especial estima. Els temps de la infància i primera juventut són sens dubte els millors de la nostra vida i si es pideb passar, com és el meu cas, en una bella casa situada a ple camp, prop d’un bosquet i a més amb la sort de tenir un pare artista, el resultat ha d’ésser forçosament inoblidable.
Situant-nos seixante anys anys enrere, proposo un recorregut per la casa evocant-ne les vivències que en conservo.
Tot i que l façana dona a l’est, a la casa s’hi entra per una porta situada a la part del darrera. Per facilitar-ne l’accés, es construïren l’any 1940 dos pilars de totxo que emmarquen una porta de fusta i un passadís amb peces quadrades de ciment que partint de la vorera et deixa practicament davant del portal
Just a l’entrar, trobem l’escala de graons ornats amb peces de cerámica i barana de melis. Si pugem, arribarem al que fou l’estudi del pare situat a mà esquerra, una estança amb bona llum, de la que s’han suprimit els dos finestrals de vidre.
Les tres habitacions que hi havia a continuació, a les que s’entrava per un passadís de la galeria coberta, avui, enderrocats els embans, s’ha convertit en una espaiosa estança. La sala d’exposició, que es construí sobre el terrat l’any 1943,ha estat mantinguda així com el lluminari.
La cuina es manté intacte i de l’ “office” pel que s’accedia al menjador, n’ha estat suprimida la porta.
A mà dreta de l’entrada es mantenen les dues habitacions pensades com a dormitori. En la primera la mare hi havia instal·lat el quarto de costura i planxa (traslladant-lo del soterrani, lloc on havia estat dissenyat inicialment). La mare donava una gran importància al fet de cosir i repassar la roba, tasques que en aquells temps escassos anaven íntimament lligades a una profitosa manera de portar la casa.
Traspassant unes portes de vidre emplomats, s’entrava a la sala, que presideix encara la llar de foc que el pare dissenyà l’any 1941, i per un curt passadís s’arribava a l’habitació dels pares i a la seva sala de bany.
Del menjador n’han estat tapades les portes que donaven a la sala i a l’ “office”. Ens resta per veure el dormitori dels avis, que amb el corresponen bany es troba a mà esquerra.
El soterrani, que compren la sala de la caldera, el garatge, el quarto de planxa i el celler, tot perfectament recuperat, està igual com. El meu record el mantenia:
Els bosc net, els pins podats, els vells xipressos canviats per uns de novells, el jardí curull de plantes aromàtiques i la gàbia de les oques – tradicionals vigilants de la casa- també repassada, em porta inevitablement el record de dies llunyans i agradables, en el wue sovint s’aplegaven a casa rellevants figures de l’art i de les lletres que el pare convidava i amb les que mantenia bones converses en llargues sobretaules. Jo tenia la sort d’escoltar-les i apropar-me als seus amics que tot i la meva curta edat admirava.
Recordo especialment els pintors Antoni Vila Arrufat, Francesc Serra, Joan Vilatoba, Joan Vila Casas…els escultors Marius Vives, Llorenç Cairó, Ramon Solanic, Frederic Marés, Camil Fàbregas, Josep Cañas… els músics Joan Massià, Edoard Toldrà, Francesc Costa, Gonçal Comellas, Emili Pujol, Tete Montoliu (que arribà a donar un concert a l’estudi)… els poetes Joan Arús, Pere Ribot, Octavi Saltort, Ramon Garriga, Camil Geis… el literat i pintor Josep Mª de Sucre, l’escriptor i crític d’art José Francés, el tambe crític Joan Cortès, els dibuixants Joan G. Junceda, Ricard Opisso i Valentí Castanys….
La nostra casa pairal va ésser sovint marc de bons moments que l’art i la presència del pare enaltien. Es comprèn doncs que al contemplar avui aquests murs dignament recuperats, els Vila-Puig sentim una joia i satisfacció immenses.
Bellaterra, novembre de 2008
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 