Els comicis del 10-N han deixat les coses encara pitjor per a la governabilitat d’Espanya, amb una Catalunya on l’independentisme es reforça. Amb els resultats a la mà, la repetició electoral porta a un nou i complicat bloqueig polític.
Pedro Sánchez votan ahir|ZIPI-EFE
L’aposta de Sánchez s’ha demostrat massa arriscada i irresponsable. Al líder socialista se li ha acabat la bona estrella: aquest cop ha fracassat. Al PSOE se li complica encara més la possibilitat de governar. Amb un Podem debilitat, la suma de les esquerres exigiria el suport dels nacionalistes bascos i els independentistes catalans, contra els quals el partit socialista ha fet pivotar la seva campanya per competir amb una dreta que ha sortit reforçada. Si, per contra, Sánchez volgués recolzar-se precisament en la dreta, ja no en faria prou amb l’abstenció del PP i Cs que no s’ha cansat de reclamar. La irrupció de Vox, a més, encareix un hipotètic gest del popular Pablo Casado, ja de per si prou difícil, a favor d’un govern del PSOE. La gran coalició que reclama el poder econòmic i l’Europa d’ordre està molt complicada. Vist el panorama, doncs, d’entrada no es pot descartar fins i tot una nova convocatòria electoral.En termes ideològics, a Espanya els blocs d’esquerra i dreta segueixen amb els mateixos percentatges –amb un lleuger ascens de la dreta–, però amb una diferència significativa i molt preocupant: la ultradreta fa un salt espectacular i agafa el relleu a Cs, que pateix un daltabaix històric, fins i tot més fort del que anunciaven els sondejos.
Albert Rivera ha dilapidat tot el seu capital.
En pocs mesos, el polític forjat en l’anticatalanisme ha passat de poder aspirar a una vicepresidència del govern espanyol amb el PSOE a la irrellevància. Es queda amb menys diputats que ERC. El seu lloc el passa a ocupar Vox, una formació ideològicament i socialment tòxica, nostàlgica del franquisme, ultraconservadora i antiimmigració. La ultradreta s’ha convertit en la tercera força al Congrés espanyol, una notícia desastrosa, també per a Catalunya: el programa d’Abascal té com una de les seves raons de ser la liquidació de l’autogovern de Catalunya.