Segons informa TV3 avui, els veïns de Collserola tenen quaranta anys per deixar els seus habitatges construïts en sòl que no era urbanitzable durant els anys setanta
Leticia Marcos / Mireia Segú
El pla de protecció del parc natural de Collserola ha posat en evidencia més de 300 cases que no s’haurien d’haver construït a la zona.
Hi ha veïns que fa més de 50 anys que hi estan instal·lats. Ara l’administració busca la manera de resoldre la situació, però el pla urbanístic que proposa no agrada els veïns.
Molts veïns de Barcelona van comprar terrenys i van aixecar el barri de Cal Notari, situat a la muntanya, al costat del començament de la carretera que anava d’Horta a Cerdanyola, malgrat que l’Ajuntament no autoritzava l’edificació de vivendes en aquesta zona.
Per Griselda Trillas, veïna del barri, explica que eren altres temps.
“Eren parcel·les que es venien -explica- i tampoc teníem clar que no es podia construir. Vam venir de molt joves, no teníem les coses molt clares, vols una casa, i no tens molts diners per comprar-te un pis, i potser no érem del tot conscients de com estava tot.”
La família Vallhonesta era la propietària dels terrenys, que va parcel·lar i vendre a molts nouvinguts a Barcelona. Els mateixos veïns van aixecar amb les seves mans el barri de Cal Notari, també conegut com a Font del Gos. Segons Enric Alfa, president de l’Associació de Veïns Font del Gos, l’Ajuntament de Barcelona va reconsiderar la seva decisió inicial de deixar construir en aquella zona de la ciutat.
“Este barrio lo aparceló y lo vendió el señor Vallhonesta, con derecho a construcción, pero luego quedó afectado. Los obreros que vinieron del sur, emigrantes, compraron los terrenos. No tenían nada más i ilegalmente fueron construyendo las viviendas. El barrio de la Font del Gos no forma parte de Collserola, está en el acceso al parque. Nosotros no lo vamos a deteriorar, al contrario, somos los garantes del entorno”.
El Pla General Metropolità del 1976 va definir tota aquesta zona com a sòl no urbanitzable, i amb això es van sentenciar les 51 cases que hi ha a desaparèixer.
A tot el parc natural de Collserola hi ha 354 cases afectades i construïdes fora d’ordenació dins de quatre municipis: Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei.
La majoria estan concentrades en catorze urbanitzacions, i algunes desapareixeran senceres, com les 40 cases de Sol i Aire o les 35 de Mas Fortuny, a Sant Cugat.
Els veïns culpen d’aquesta situació la seva inclusió dins del del parc natural de Collserola, l’any 2010, i del Pla de Protecció Especial de la zona, PEPNAT, que s’està a punt d’aprovar per regular millor tot aquest entorn natural, segons Mari Ángeles Zuazo, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes
“En teoría no tenía ningún problema más que estar afectada, y ya sabíamos que no se podía ampliar la casa. Pero lo que no puede ser es después de todas las cosas arbitrarias que han hecho, que ahora salgan con esto”
Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, ho neguen. Asseguren que la Llei d’Urbanisme ja determinava que aquestes cases estaven fora d’ordenació.
D’acord amb Josep M. Carreres, de la direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és el pla especial el que converteix aquestes cases en il·legals, sinó que ja ho eren.
“El parc natural afegeix un element de protecció, -explica- i més responsabilitat cap a l’administració, però des d’un punt de vista urbanístic, abans de la declaració de parc natural, totes aquestes cases ja estaven en una situació d’il·legalitat La manera com s’arribarà a l’extinció final requerirà una gestió urbanística complexa i negociació amb els propietaris, perquè no hi ha interès a impactar a les famílies.”
Però els veïns no estan d’acord amb els criteris urbanístics d’ordenació que s’han aplicat. Per exemple, al carrer Nebuloses de les Planes, creuen que l’Ajuntament de Barcelona hauria pogut legalitzar un conjunt de cases construïdes fa cinquanta anys, en comptes de convertir en sòl urbanitzable els terrenys que hi ha just al davant, al mateix carrer, on hi havia bosc.
Ara, els veïns tenen uns quaranta anys abans d’haver de deixar les seves cases i tornar els terrenys a l’administració. I sense cap indemnització, perquè les cases es van construir en uns terrenys on no es podia edificar, i, per tant, no se’ls expropiarà ni se’ls buscarà un altre habitatge alternatiu, excepte en casos puntuals.
Hortènsia Duran, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes creu que no és just.
“Nosaltres hem viscut aquí, -diu- la meva àvia i els meus pares, i jo, i ara hi viu el meu fill. El meu fill el faran fora de casa sense res, i això és indecent.”
La direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona considera que és una herència que s’arrossega.
“Es van construir moltes cases -diu Carreres- en terrenys que no es podia urbanitzar abans dels anys 80. Després, fins l’any 87 es van fer moltes operacions per recuperar sòl d’urbanitzacions il·legals, però a l’administració li va quedar feina pendent. Tots, la Generalitat, els Ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenim molta feina pendent”.
L’objectiu és resoldre el conflicte ” de la manera més consensuada possible, però són situacions difícils, molt difícils”.
http://www.ccma.cat
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 