Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2019

Una Carmina Burana trepidant amb poderoses escenes que ens submergeixen en la contundent i visceral música de Carl Orff.

Recuperant la intenció original d’Orff, Carlus Padrissa ha ideat un innovador espectacle visual sense necessitat de treure l’obra de la sala de concerts. Aquesta Carmina Buranaserà un esdeveniment sensorial per a l’espectador, que, guiat pel poderós llenguatge escènic de Padrissa, descobrirà una visió renovada de la cèlebre obra.

Un espectacle trepidant, on l’espectador, a través de potents escenes, efectes especials i, fins i tot, fragàncies primaverals, se submergeix en la contundent i visceral música de Carl Orff.

Un espectacle que ja han vist més de 200.000 espectadors. La Fura dels Baus en estat pur.

Fitxa artística

Música
Carl Orff (Arranjament musical de Josep Vicent)

Dramatúrgia i direcció
Carlus Padrissa
La Fura dels Baus

Escenògraf
Carlus Padrissa

Producció
La Fura dels Baus i Agencia Camera

COMPRAR ENTRADES

dissabte 12 gener 201918:00h i 21:00h
diumenge 13 gener 201919:00h
Durada: 1 hora i 20 minPreu general: 59 €

Menors 20 anys: 47 €
Menors 29 anys: 47 €
Majors 65 anys : 53 €
Grups: 53 €
Ta!Amf8: 29,50 €

Read Full Post »

Un tren de Ferrocarrils de la Generalitat per dins FOTO: Amanda Bernal

El nou impost, les tarifes per anar a Terrassa i Sabadell i altres dubtes que tenen els santcugatencs

Des de l’1 de gener de 2019, els santcugatencs i santcugatenques es poden moure pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb les tarifes de la zona 1 de transport públic. Això està generant alguns dubtes entre veïns i veïnes de Sant Cugat, que el TOT intenta resoldre.

1. Quin canvi hi ha hagut?

L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per 36 municipis. Fins ara, n’hi havia divuit a la zona 1 i divuit a d’altres zones tarifàries, com el cas de Sant Cugat. Així, l’Autoritat del Transport Metropolità ha decidit unificar les tarifes de tots els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i permetre la mobilitat entre ells amb les tarifes de la zona 1.

2. A quins municipis es pot anar amb tarifes de la zona 1?

Des de Sant Cugat es podrà viatjar amb preus de zona 1 a: Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Barberà del Vallès, Castelldefels, Begues, Cornellà de Llobregat, Castellbisbal, Esplugues de Llobregat Cerdanyola del Vallès, Gavà, Cervelló, L’Hospitalet de Llobregat, Corbera de Llobregat, Montcada i Reixac, Molins de Rei, Montgat, Pallejà, El Prat de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Adrià de Besòs, El Papiol, Sant Boi de Llobregat, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí, Sant Climent de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, Tiana, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans i Torrelles.

3. Han canviat els preus per anar a Sabadell o Terrassa?

No. Sant Cugat no ha entrat a la zona 1, sinó que s’ha establert una tarifa plana (equivalent a la zona 1) per viatjar per tota l’Àrea Metropolitana. Això vol dir que per desplaçar-se a municipis de fora de l’Àrea Metropolitana se seguirà pagant el mateix. És el cas de Rubí, Sabadell o Terrassa.

4. Quines són les noves tarifes?

La principal reducció de preu es troba en el preu de la T-10, que ha passat de 20,10 a 10,20 euros. Aquests són els canvis:

Read Full Post »

Si la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un indicador clau de progrés i modernitat, i efectivament ho és, Espanya no ha progressat ni s’ha modernitzat en l’última dècada. Les dades fetes públiques per Eurostat per al període 2007-2017 són decebedores: dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), només cinc països van reduir l’aportació en aquest camp crucial, entre ells Espanya. Els altres són Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg i Islàndia, tot i que en aquest últim cas venia de molt amunt i, per tant, és poc comparable.

L’aportació espanyola en R+D se situava el 2017 en l’1,20% (14.052 milions) del producte interior brut (PIB), molt lluny de l’objectiu del 3% que s’ha fixat la UE per a l’any 2020, i també força per sota de la mitjana actual, que és del 2,07%. En comparació amb el seu entorn, Espanya és el segon país amb menys despesa per aquest concepte de l’Europa occidental, només per damunt d’Irlanda (1,05%), per sota d’Itàlia (1,35%) i Portugal (1,32%), i lluny d’Alemanya (3,02%) i França (2,25%). Hi ha, encara, un factor preocupant extra: la inversió en aquest àmbit en el cas espanyol només prové en un 55% del sector privat –el 45% públic ve en un 18% de les administracions i en un 27% dels centres d’educació superior–, quan la mitjana europea és un 66% del sector privat i un 34% del públic. Hi ha, doncs, massa dependència de les aportacions públiques i poc compromís del món empresarial, cosa que limita la fortalesa innovadora i les perspectives de futur de la indústria, i denota una debilitat en la connexió entre món universitari i món empresarial. També és testimonial el suport a aquest tipus de programes de les entitats sense ànim de lucre. En aquest últim punt, l’endèmica falta d’una autèntica llei de mecenatge resulta crucial.

Encara dins d’Europa, els països capdavanters són Suècia (3,25%) i Àustria (3,16%). I entre els països més desenvolupats, destaca Corea del Sud (4,22%), mentre que les dues principals economies del món –els Estats Units (2,76%) i la Xina (2,06%)– també estan molt per davant d’Espanya. La crisi no pot ser excusa, perquè ha sigut global. I molts països han aconseguit millorar els registres d’inversió en recerca i desenvolupament. Aquí els hem tingut hibernant durant una dècada.

Tot plegat dibuixa a l’Estat un panorama d’estancament. Per millorar conceptes com la competitivitat, les oportunitats de negoci o les exportacions, però també els salaris, cal crear productes amb valor afegit. I no surten com bolets, sinó mitjançant una aposta sostinguda en R+D. No anem per aquest camí. L’economia espanyola segueix molt centrada en els serveis, sobretot en el turisme. L’esforç en recerca del sector públic, prou notable a Catalunya –tot i que la crisi també ha passat factura–, no ha aconseguit arrossegar el sector privat, on el pes de la petita i mitjana empresa dificulta la inversió en investigació. I sense l’estímul de la innovació tecnològica resulta molt difícil mantenir posicions en un mercat global.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Gerard Sesé, un gran amic de Bellaterra/CEDIDA

Avui no és un dia per estar content. Després de mesos de llarga reflexió, he decidit desvincular-me del partit al qual, d’ençà que tinc ús de raó, sempre m’ha acompanyat i he fet costat, sigui com a simpatitzant i votant o, des de fa uns 7 anys, com a militant de ple dret.

Jo m’he criat i socialitzat a la dura àrea metropolitana de Barcelona. Al meu institut, a Cerdanyola del Vallès (i no era dels més bel·ligerants), m’havien arribat a dir ‘payés’ al pati per parlar en català. Recordo que potser amb 15 anys tenia a l’agenda de l’escola, aquella que tots “tunejàvem” amb gargots i adhesius, una estelada i un logo d’ERC. Recordo amb 17 anys, al conservatori de música, a classe de piano, quan preparàvem un tema brutal de Chick Corea anomenat ‘Spain’, el professor cubà que tenia, fent-me broma (ens aveníem molt) va ratllar el títol i va posar ‘ERC’ com a nou nom de la peça, mentre tots dos rèiem. Segurament jo li n’hauria parlat molt del partit i de les seves aspiracions, tot i que ara no en sóc conscient.

Els que érem independentistes quan ningú no ho era, érem d’Esquerra. No hi havia cap altra opció. És a dir, el partit no era un fi en si mateix sinó que era un instrument i un punt de trobada per lluitar per a l’emancipació i llibertat de Catalunya. Era l’instrument. Se’l defensava i votava per ser el representant net i inequívoc de la independència i no per ser un abanderat de les polítiques d’esquerres, a les que em sento més proper que les de dretes.

No es tractava del “Catalunya serà d’esquerres o no serà” sinó de “Catalunya serà” i, quan per fi “sigui”, la disputa en l’eix social serà màxima, però no abans. He cregut sempre en la unitat independentista i, per a mi, fins que no siguem independents, mai no podré tenir com a enemic a ningú de la CUP o del PDeCAT o de JxCat o de Demòcrates o un carlista o d’Estat Català. No i no. Tots ells són els companys amb qui hem de remar junts, sense fissures, per abatre l’Estat espanyol. Ah, i els comuns sobiranistes, benvinguts, és clar.

I quan parlo d’unitat no em refereixo necessàriament a una única candidatura, sinó, amb la fórmula que sigui, anar a l’una, tenir un full de ruta comú i, sobretot, aplicar-lo.

Em dol i no puc entendre que les disputes entre els partits i els egos dels qui els condueixen ens portin a carrerons sense sortida com els que actualment ens trobem. A primer de carrera de Ciències Polítiques em van explicar que “un partit polític” és una “màquina per a tenir poder”. L’objectiu d’un partit és governar i punt. Encara que sembli dur, literalment, un partit (sigui quin sigui) no pretén fer la vida millor a la ciutadania sinó que la única fi és “tocar poder” per a mantenir-s’hi. Un partit sense rascar poder està condemnat a desaparèixer. I jo, incrèdul de mi, sempre havia volgut negar-ho encoratjat per un tarannà romàntic i idealista. Però quan hem tingut la veritable oportunitat de culminar el procés, els partits ens han fallat, una vegada més. I ara, quasi se’n riuen de nosaltres: quan fan la gara-gara a l’Estat, com amb la rebuda al “Consejo de Ministros” o com que encara es mantingui la possibilitat d’aprovar els pressupostos. He vist que els partits, un cop més, passen de les aspiracions de la societat si no els són favorables.

Malgrat que la situació d’ERC és dura per culpa directa de la repressió espanyola, no s’hauria de tenir por a la crítica. Però n’he constatat de por: “això no es pot dir, tenim el líder a la presó”.

No puc entendre el que fa en Sergi Sol, perquè té tant poder aquest home dins la formació i perquè els militants no protesten. No puc entendre les lletanies bíbliques de l’Oriol Junqueras. El to descafeïnat de Roger Torrent. L’ús intencionat de tot un tòtem com Joan Tardà per a virar el discurs estratègic. Un Rufián que va per lliure i un Lluís Salvador desaparegut. Que es tracti en Toni Comín de traïdor i que es compensi la Meritxell Serret presidint la seu de la Generalitat a Brussel·les per haver-se portat bé i haver cedit l’acta de diputada. Em dol que l’aparell del partit culpés Marta Rovira dels resultats del 21-D del 2017 causant-li la depressió que va patir, fins a arribar a tocar el dos a Suïssa sense que bona part del partit no ho sabés. No entenc l’odi irracional cap al centredreta independentista ni el hooliganisme de certs militants del partit que, com un ramat ben ensinistrat, carreguen contra qui no acaba d’entendre el que passa. Un comportament que no m’identifica gens i que em fa molt enrere: aquell que et titlla de “convergent” a la mínima que alces una veu crítica. No entenc el canvi a dit d’en Bosch per en Maragall pensant-se que el pedigrí del segon pugui recollir més vots. No entenc que la gent no estigui indignada quan es va saber que Josep Lluís Salvadó i Raúl Murcia Tobalo no sabien com desempallegar-se d’Elsa Artadi que els venia a controlar com estaven les estructures d’Estat. Sí, ells tenien Santi Vila, però nosaltres no érem sospitosos de comportaments com aquest.

No entenc que l’estratègia sigui ara a 20 anys vista i que cal eixamplar la base. Ja hem vist que la base s’eixampla amb desafiaments com l’1-O o el 3-O i no pas amb missals ni titllant de càncer als independentistes que no pensen com tu. Ja ho diu l’esquerra abertzale: els líders independentistes empresonats s’han de dedicar a lluitar per la seva llibertat i han d’abandonar les direccions del partit (val això també per a en Jordi Sànchez). Que diguin ‘viva España’ si cal davant del jutge, que ja se’n riuran quan tornin cap a casa i tots ho entendrem.

No entenc com, una vegada més, les intoxicacions i les enquestes malintencionades marquin l’agenda del partit. Les dues últimes vegades que ERC havia d’arrasar no va guanyar.

El més fotut de tot és que, no us ho negaré, escriure aquestes ratlles em fa por. Em fa por perquè, justament, a la República que jo vull no ha d’estar tot tan ‘atado y bien atado’ i la Catalunya autonòmica pateix molts mals importats de la mala democràcia espanyola. I sóc conscient que aquest article em tancarà moltes portes a tots aquells àmbits de la comunicació que estiguin sota les influències d’ERC, que no són pocs, precisament. De fet, les seves arts maquiavèl·liques poden causar, fins i tot, que em quedi sense feina pròximament.

Però, d’altra banda, he de dir que si algun dia veig i comprovo que el partit que més em representa torna a ser aquell al qual jo vaig pertànyer i que em va il·lusionar i engrescar, m’hi agradaria tornar. Aquell que justament Oriol Junqueras va cosir parlant d’independència i de tenir pressa. Aquell que deia que les polítiques socials es podran aplicar amb les eines que dona un Estat i que per això aquesta ha de ser la màxima prioritat. La d’aquell Junqueras que deixava entendre que el país podia parar l’economia una setmana i que no estava obsessionat amb els comuns. Ep! No marxo enfadat ni rancorós, marxo trist i decebut amb l’esperança de comptar-m’hi de nou en un futur no massa llunyà. Sé que a alguns ja els agrada això: que abandonin el vaixell els crítics, però penso més en ser conseqüent amb mi mateix que en altres fets col·laterals.

Amigues i amics, seguiré militant per la independència però sense estar adscrit a cap partit i, us he de dir, que ja començo a sentir-me una mica més lliure d’esperit.

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Vídeo grabat aquesta tarda per Albert Pantaleoni, veí del Camí Antic de Sant Cugat, de Bellaterra (Vallès Occidental)

Veïns de Bellaterra estan totalment farts dels problemes de trànsit i la poca seguretat del Camí Antic de Sant Cugat (Bellaterra)

Com és possible que aquest autocar vagi a tota pastilla, sense respectar els molts cartells pagats i penjats pels propis veïns i que demanen la lenta circulació per aquest camí sense voreres, i que molt conductors foranis l’agafan per evitar l’autopista AP2 i la B58?

Un fet històric i greu és que Cerdanyola i els seus partits polítics votant en contra de les càmeres de trànsit i les pilones de seguretat, quan Sant Cugat les esta instal·lant a les seves entrades a la ciutat.

Farts, els veïns estan farts!

Km 0 del Camí Antic de Sant Cugat de Bellaterra/Arxiu BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

L’índex de puntualitat al servei de Ferrocarrils de Generalitat a les línies de Barcelona-Vallès és del 99,49%

Estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya/CEDIDA

La línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha superat els 64 milions de viatges durant el 2018. Aquesta xifra suposa un increment del 3,3% respecte l’any 2017 i és un nou rècord d’usuaris de les línies de FGC.

Entre els factors de creixement hi ha els perllongaments de Terrassa, el 2015, i de Sabadell, el 2017, que han suposat un increment important del passatge a les línies S1 i S2. Sant Cugat compta amb set estacions a la línia vallesana dels ferrocarrils. Això també ha comportat algunes incidències, com aglomeracions en els trens en hores puntes que alguns usuaris denuncien sovint. Aquest fet es preveu solucionar amb l’adquisició de nous trens, que es posaran en marxa a partir d’aquest 2019.

Puntuals

L’índex de puntualitat a la línia Vallès-Barcelona ha millorat respecte l’any anterior. Si bé ja fa anys que es manté per sobre del 99% a totes les línies, enguany ha passat del 99,44% al 99,49% a les Línies Metropolitanes.

Finalment, l’Índex de Control de Qualitat (ICQ), que mesura objectivament el servei realitzat i quantifica la desviació a partir de les incidències i viatgers afectats respecte el servei teòric, també ha augmentat respecte l’any 2017. A les línies del Vallès ha passat d’un 98,39% a un 98,62%.

http://www.totsantcugat.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

Vecinos de la Entidad Municipal Descentralizada recogen firmas para desvincularse de la localidad actual y anexionarse a Sant Cugat

Se convierte en la primera EMD que inicia un proceso para desvincularse de Cerdanyola e incorporarse a otra ciudad con la que tienen una mayor relación social y geográfica

La sede de la EMD de Bellaterra
Per Josep Blanch

Las relaciones entre Cerdanyola y Bellaterra llevan tiempo rotas. Los múltiples conflictos judiciales sobre las competencias de la EMD, las disputas por el presupuesto y los problemas para renovar el convenio han hecho que la confianza entre ambas administraciones se haya deteriorado hasta tal punto que Bellaterra quiere irse definitivamente del municipio al que pertenece. Cómo la idea de independizarse y constituirse como municipio propio tras la consulta que llevaron a cabo en 2014 no la pudieron materializar per cuestiones legales, los vecinos han emprendido ahora un camino para abandonar Cerdanyola y anexionarse a Sant Cugat del Vallès, un municipio al que se sienten más próximos.

La propuesta no es del todo descabellada, ya que nace de laproximidad geográfica que hay entre los dos núcleos de población, lo que ha llevado a los vecinos de Bellaterra a sentirse más próximos de Sant Cugat que de Cerdanyola. “La gente no está integrada en Cerdanyola”, relata Miguel Vázquez, el presidente de la Comisión de vecinos que encabeza esta iniciativa.

La propuesta que han presentado viene acompañada de un estudio sobre los hábitos de consumo de los vecinos de Bellaterra que pone de manifiesto que el 60% de los bellaterrencs tiene más relación con Sant Cugat, el 20% con Sabadell, un 11% con Barcelona y sólo el 9% con Cerdanyola. “Bellaterra no está conectada ni física ni socialmente en Cerdanyola”, afirma el presidente de la EMD, Ramón Andreu. Lo cierto es que los datos reflejan una realidad que se puede intuir en el mismo mapa: el 70% de los vecinos de Bellaterra hacen alguna actividad en Sant Cugat con frecuencia diaria o mensual. Algunas de las más destacadas son las actividades de ocio como ir al cine o al teatro o frecuentar bares y los restaurantes, en las que más del 40% de los encuestados revelaban que iban a Sant Cugat.

Precisamente Vázquez pone de manifiesto la “singularidad propia” de Bellaterra que la ha llevado a “querer abandonar administrativamente Cerdanyola en varias ocasiones”. La propuesta ha sido avalada legalmente por Xavier Figueras, un abogado que ha asesorado jurídicamente la comisión vecinal y que señala que “la normativa es clara” y pone de manifiesto que “han habido varios casos de segregaciones de núcleos de sus municipios” para anexionarse -se a otros más próximos. Aún así el abogado confiesa que un proceso como el que quieren impulsar los vecinos de Bellaterra “no se ha visto nunca” siendo una EMD.

La propuesta no es del todo descabellada, ya que nace de laproximidad geográfica que hay entre los dos núcleos de población, lo que ha llevado a los vecinos de Bellaterra a sentirse más próximos de Sant Cugat que de Cerdanyola. “La gente no está integrada en Cerdanyola”, relata Miguel Vázquez, el presidente de la Comisión de vecinos que encabeza esta iniciativa.

La propuesta que han presentado viene acompañada de un estudio sobre los hábitos de consumo de los vecinos de Bellaterra que pone de manifiesto que el 60% de los bellaterrencs tiene más relación con Sant Cugat, el 20% con Sabadell, un 11% con Barcelona y sólo el 9% con Cerdanyola. “Bellaterra no está conectada ni física ni socialmente en Cerdanyola”, afirma el presidente de la EMD, Ramón Andreu. Lo cierto es que los datos reflejan una realidad que se puede intuir en el mismo mapa: el 70% de los vecinos de Bellaterra hacen alguna actividad en Sant Cugat con frecuencia diaria o mensual. Algunas de las más destacadas son las actividades de ocio como ir al cine o al teatro o frecuentar bares y los restaurantes, en las que más del 40% de los encuestados revelaban que iban a Sant Cugat.

Precisamente Vázquez pone de manifiesto la “singularidad propia” de Bellaterra que la ha llevado a “querer abandonar administrativamente Cerdanyola en varias ocasiones”. La propuesta ha sido avalada legalmente por Xavier Figueras, un abogado que ha asesorado jurídicamente la comisión vecinal y que señala que “la normativa es clara” y pone de manifiesto que “han habido varios casos de segregaciones de núcleos de sus municipios” para anexionarse -se a otros más próximos. Aún así el abogado confiesa que un proceso como el que quieren impulsar los vecinos de Bellaterra “no se ha visto nunca” siendo una EMD

Un proceso sólo en manos de la Generalitat

Para poder sacar adelante la propuesta, la comisión de vecinos empezó a mediados de diciembre una recogida de firmas a favor de la propuesta que necesitará contar al menos con el 51% de los vecinos de Bellaterra. Una vez conseguidas estas firmas, se podrá iniciar un expediente de modificación de los límites territoriales para anexionarse a un municipio vecino. La plataforma vecinal deberá deberá presentar este expediente al Ayuntamiento de Cerdanyola que, tras pronunciarse, deberá hacer llegar al departamento de Governació de la Generalitat para su aprobación o denegación. Durante el proceso también se requerirá el pronunciamiento del Ayuntamiento de Sant Cugat sobre la propuesta.

“Son los hechos los que cuentan. Los ayuntamiento de Cerdanyola y de Sant Cugat tendrán algo que decir, pero quien decidirá será la Generalitat”, apuntaba Figueres, que señala que la Generalitat tendrá un plazo de un año para pronunciarse desde la fecha del inicio del expediente. En este sentido el abogado también destaca que en el escrito los dos ayuntamientos podrán dar su opinión a través de la instrucción del expediente pero que finalmente será la Generalitat que deberá hacer una “valoración objetiva de la actuación”. “La memoria acreditará los hábitos de vida y las necesidades de los municipios”, añade Figueras.

Bellaterra mantendría el régimen de EMD

Según han detallado desde la EMD de Bellaterra, la anexión en Sant Cugat no influiría en la situación administrativa de este núcleo de población, dado que “la identidad propia de la EMD no desaparece”. “El decreto de la EMD es inderogable”, apunta el presidente de la EMD de Bellaterra, Ramón Andreu. En este sentido añade que la EMD pasaría a formar parte de Sant Cugat bajo el mismo régimen administrativo que mantiene en la actualidad y con el convenio actual. Sin embargo también apunta a que “Sant Cugat deberá pronunciarse sobre la aceptación de este convenio”. Sin embargo Andreu recuerda que la situación administrativa de la UAB no cambiaría, ya que continuaría formando parte del término municipal de Cerdanyola en caso de producirse esta anexión.

Sin apoyos en Cerdanyola

La propuesta que ha planteado este grupo de vecinos, con el respaldo del gobierno local de la EMD, no cuenta con apoyos en el seno del municipio al cuál pertenecen. Para el gobierno local de Cerdanyola, la propuesta no es más que un nuevo intento de la EMD para seguir atizando el conflicto entre las dos administraciones. “Son fuegos artificiales que responden a una jugada electoralista”, señala el alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà.

La sede de la EMD de Bellaterra
Per Josep Blanch

Las relaciones entre Cerdanyola y Bellaterra llevan tiempo rotas. Los múltiples conflictos judiciales sobre las competencias de la EMD, las disputas por el presupuesto y los problemas para renovar el convenio han hecho que la confianza entre ambas administraciones se haya deteriorado hasta tal punto que Bellaterra quiere irse definitivamente del municipio al que pertenece. Cómo la idea de independizarse y constituirse como municipio propio tras la consulta que llevaron a cabo en 2014 no la pudieron materializar per cuestiones legales, los vecinos han emprendido ahora un camino para abandonar Cerdanyola y anexionarse a Sant Cugat del Vallès, un municipio al que se sienten más próximos.

La propuesta no es del todo descabellada, ya que nace de laproximidad geográfica que hay entre los dos núcleos de población, lo que ha llevado a los vecinos de Bellaterra a sentirse más próximos de Sant Cugat que de Cerdanyola. “La gente no está integrada en Cerdanyola”, relata Miguel Vázquez, el presidente de la Comisión de vecinos que encabeza esta iniciativa.

La propuesta que han presentado viene acompañada de un estudio sobre los hábitos de consumo de los vecinos de Bellaterra que pone de manifiesto que el 60% de los bellaterrencs tiene más relación con Sant Cugat, el 20% con Sabadell, un 11% con Barcelona y sólo el 9% con Cerdanyola. “Bellaterra no está conectada ni física ni socialmente en Cerdanyola”, afirma el presidente de la EMD, Ramón Andreu. Lo cierto es que los datos reflejan una realidad que se puede intuir en el mismo mapa: el 70% de los vecinos de Bellaterra hacen alguna actividad en Sant Cugat con frecuencia diaria o mensual. Algunas de las más destacadas son las actividades de ocio como ir al cine o al teatro o frecuentar bares y los restaurantes, en las que más del 40% de los encuestados revelaban que iban a Sant Cugat.

Precisamente Vázquez pone de manifiesto la “singularidad propia” de Bellaterra que la ha llevado a “querer abandonar administrativamente Cerdanyola en varias ocasiones”. La propuesta ha sido avalada legalmente por Xavier Figueras, un abogado que ha asesorado jurídicamente la comisión vecinal y que señala que “la normativa es clara” y pone de manifiesto que “han habido varios casos de segregaciones de núcleos de sus municipios” para anexionarse -se a otros más próximos. Aún así el abogado confiesa que un proceso como el que quieren impulsar los vecinos de Bellaterra “no se ha visto nunca” siendo una EMD.

La propuesta no es del todo descabellada, ya que nace de laproximidad geográfica que hay entre los dos núcleos de población, lo que ha llevado a los vecinos de Bellaterra a sentirse más próximos de Sant Cugat que de Cerdanyola. “La gente no está integrada en Cerdanyola”, relata Miguel Vázquez, el presidente de la Comisión de vecinos que encabeza esta iniciativa.

La propuesta que han presentado viene acompañada de un estudio sobre los hábitos de consumo de los vecinos de Bellaterra que pone de manifiesto que el 60% de los bellaterrencs tiene más relación con Sant Cugat, el 20% con Sabadell, un 11% con Barcelona y sólo el 9% con Cerdanyola. “Bellaterra no está conectada ni física ni socialmente en Cerdanyola”, afirma el presidente de la EMD, Ramón Andreu. Lo cierto es que los datos reflejan una realidad que se puede intuir en el mismo mapa: el 70% de los vecinos de Bellaterra hacen alguna actividad en Sant Cugat con frecuencia diaria o mensual. Algunas de las más destacadas son las actividades de ocio como ir al cine o al teatro o frecuentar bares y los restaurantes, en las que más del 40% de los encuestados revelaban que iban a Sant Cugat.

Precisamente Vázquez pone de manifiesto la “singularidad propia” de Bellaterra que la ha llevado a “querer abandonar administrativamente Cerdanyola en varias ocasiones”. La propuesta ha sido avalada legalmente por Xavier Figueras, un abogado que ha asesorado jurídicamente la comisión vecinal y que señala que “la normativa es clara” y pone de manifiesto que “han habido varios casos de segregaciones de núcleos de sus municipios” para anexionarse -se a otros más próximos. Aún así el abogado confiesa que un proceso como el que quieren impulsar los vecinos de Bellaterra “no se ha visto nunca” siendo una EMD

Un proceso sólo en manos de la Generalitat

Para poder sacar adelante la propuesta, la comisión de vecinos empezó a mediados de diciembre una recogida de firmas a favor de la propuesta que necesitará contar al menos con el 51% de los vecinos de Bellaterra. Una vez conseguidas estas firmas, se podrá iniciar un expediente de modificación de los límites territoriales para anexionarse a un municipio vecino. La plataforma vecinal deberá deberá presentar este expediente al Ayuntamiento de Cerdanyola que, tras pronunciarse, deberá hacer llegar al departamento de Governació de la Generalitat para su aprobación o denegación. Durante el proceso también se requerirá el pronunciamiento del Ayuntamiento de Sant Cugat sobre la propuesta.

“Son los hechos los que cuentan. Los ayuntamiento de Cerdanyola y de Sant Cugat tendrán algo que decir, pero quien decidirá será la Generalitat”, apuntaba Figueres, que señala que la Generalitat tendrá un plazo de un año para pronunciarse desde la fecha del inicio del expediente. En este sentido el abogado también destaca que en el escrito los dos ayuntamientos podrán dar su opinión a través de la instrucción del expediente pero que finalmente será la Generalitat que deberá hacer una “valoración objetiva de la actuación”. “La memoria acreditará los hábitos de vida y las necesidades de los municipios”, añade Figueras.

Bellaterra mantendría el régimen de EMD

Según han detallado desde la EMD de Bellaterra, la anexión en Sant Cugat no influiría en la situación administrativa de este núcleo de población, dado que “la identidad propia de la EMD no desaparece”. “El decreto de la EMD es inderogable”, apunta el presidente de la EMD de Bellaterra, Ramón Andreu. En este sentido añade que la EMD pasaría a formar parte de Sant Cugat bajo el mismo régimen administrativo que mantiene en la actualidad y con el convenio actual. Sin embargo también apunta a que “Sant Cugat deberá pronunciarse sobre la aceptación de este convenio”. Sin embargo Andreu recuerda que la situación administrativa de la UAB no cambiaría, ya que continuaría formando parte del término municipal de Cerdanyola en caso de producirse esta anexión.

Sin apoyos en Cerdanyola

La propuesta que ha planteado este grupo de vecinos, con el respaldo del gobierno local de la EMD, no cuenta con apoyos en el seno del municipio al cuál pertenecen. Para el gobierno local de Cerdanyola, la propuesta no es más que un nuevo intento de la EMD para seguir atizando el conflicto entre las dos administraciones. “Son fuegos artificiales que responden a una jugada electoralista”, señala el alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà.

Read Full Post »

L’any 2018 va tenir 196,5 milions de consultes, fet que la converteix en la 36a llengua més llegida al món.

Imatge d’una Viquimarató | David Parreño / Amical Wikimedia

La Viquipèdia en català ha assolit aquest dimarts a les deu de la nit la xifra de 600.000 articles, segons ha informat l’entitat Amical Vikimedia, després que s’hi hagi incorporat una biografia de Pura Velarde. L’autor de l’article número 600.000 ha estat Xavier Dengra, informa la mateixa font.

El 16 de març del 2001 l’enciclopèdia col·laborativa es va inaugurar amb el terme “àbac”. Des d’aleshores han estat 312.000 els editors que hi han contribuït.
La versió catalana va ser la segona que va arribar al ciberespai, just després de l’anglesa. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles, el 16 de novembre del 2004 als 10.000 i el 18 de gener del 2008 als 100.000. El 29 de juny del 2010 la xifra era de 250.000 articles i l’11 de març del 2016 va assolir els 500.000.
Des d’Amical Wikimedia també es destaca que els 600.000 articles s’han assolit també gràcies a les biografies que s’han fet per revertir el biaix de gènere a través del projecte Viquidones, així com la “voluntat d’omplir buits temàtics i històrics” amb la Nit de Santa Llúcia o el projecte Pescar.
Actualment, de les 303 versions idiomàtiques, la Viquipèdia en català és la vintena en nombre d’articles, després de la versió sèrbia i abans de la noruega. Pel que fa a la qualitat, està entre les tres primeres, al costat de les versions en rus i serbi, en una classificació que es fa analitzant la completesa dels mil articles vitals, informa la mateixa font.
L’any 2018 es van fer 196,5 milions de consultes a la Viquipèdia en català, de manera que és la 36a llengua més llegida al món (0,10%).

http://www.naciodigital.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »