Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/01/2019

Un tren de Ferrocarrils de la Generalitat per dins FOTO: Amanda Bernal

El nou impost, les tarifes per anar a Terrassa i Sabadell i altres dubtes que tenen els santcugatencs

Des de l’1 de gener de 2019, els santcugatencs i santcugatenques es poden moure pels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb les tarifes de la zona 1 de transport públic. Això està generant alguns dubtes entre veïns i veïnes de Sant Cugat, que el TOT intenta resoldre.

1. Quin canvi hi ha hagut?

L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per 36 municipis. Fins ara, n’hi havia divuit a la zona 1 i divuit a d’altres zones tarifàries, com el cas de Sant Cugat. Així, l’Autoritat del Transport Metropolità ha decidit unificar les tarifes de tots els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i permetre la mobilitat entre ells amb les tarifes de la zona 1.

2. A quins municipis es pot anar amb tarifes de la zona 1?

Des de Sant Cugat es podrà viatjar amb preus de zona 1 a: Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Barberà del Vallès, Castelldefels, Begues, Cornellà de Llobregat, Castellbisbal, Esplugues de Llobregat Cerdanyola del Vallès, Gavà, Cervelló, L’Hospitalet de Llobregat, Corbera de Llobregat, Montcada i Reixac, Molins de Rei, Montgat, Pallejà, El Prat de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Adrià de Besòs, El Papiol, Sant Boi de Llobregat, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí, Sant Climent de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, Tiana, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans i Torrelles.

3. Han canviat els preus per anar a Sabadell o Terrassa?

No. Sant Cugat no ha entrat a la zona 1, sinó que s’ha establert una tarifa plana (equivalent a la zona 1) per viatjar per tota l’Àrea Metropolitana. Això vol dir que per desplaçar-se a municipis de fora de l’Àrea Metropolitana se seguirà pagant el mateix. És el cas de Rubí, Sabadell o Terrassa.

4. Quines són les noves tarifes?

La principal reducció de preu es troba en el preu de la T-10, que ha passat de 20,10 a 10,20 euros. Aquests són els canvis:

Read Full Post »

Si la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un indicador clau de progrés i modernitat, i efectivament ho és, Espanya no ha progressat ni s’ha modernitzat en l’última dècada. Les dades fetes públiques per Eurostat per al període 2007-2017 són decebedores: dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), només cinc països van reduir l’aportació en aquest camp crucial, entre ells Espanya. Els altres són Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg i Islàndia, tot i que en aquest últim cas venia de molt amunt i, per tant, és poc comparable.

L’aportació espanyola en R+D se situava el 2017 en l’1,20% (14.052 milions) del producte interior brut (PIB), molt lluny de l’objectiu del 3% que s’ha fixat la UE per a l’any 2020, i també força per sota de la mitjana actual, que és del 2,07%. En comparació amb el seu entorn, Espanya és el segon país amb menys despesa per aquest concepte de l’Europa occidental, només per damunt d’Irlanda (1,05%), per sota d’Itàlia (1,35%) i Portugal (1,32%), i lluny d’Alemanya (3,02%) i França (2,25%). Hi ha, encara, un factor preocupant extra: la inversió en aquest àmbit en el cas espanyol només prové en un 55% del sector privat –el 45% públic ve en un 18% de les administracions i en un 27% dels centres d’educació superior–, quan la mitjana europea és un 66% del sector privat i un 34% del públic. Hi ha, doncs, massa dependència de les aportacions públiques i poc compromís del món empresarial, cosa que limita la fortalesa innovadora i les perspectives de futur de la indústria, i denota una debilitat en la connexió entre món universitari i món empresarial. També és testimonial el suport a aquest tipus de programes de les entitats sense ànim de lucre. En aquest últim punt, l’endèmica falta d’una autèntica llei de mecenatge resulta crucial.

Encara dins d’Europa, els països capdavanters són Suècia (3,25%) i Àustria (3,16%). I entre els països més desenvolupats, destaca Corea del Sud (4,22%), mentre que les dues principals economies del món –els Estats Units (2,76%) i la Xina (2,06%)– també estan molt per davant d’Espanya. La crisi no pot ser excusa, perquè ha sigut global. I molts països han aconseguit millorar els registres d’inversió en recerca i desenvolupament. Aquí els hem tingut hibernant durant una dècada.

Tot plegat dibuixa a l’Estat un panorama d’estancament. Per millorar conceptes com la competitivitat, les oportunitats de negoci o les exportacions, però també els salaris, cal crear productes amb valor afegit. I no surten com bolets, sinó mitjançant una aposta sostinguda en R+D. No anem per aquest camí. L’economia espanyola segueix molt centrada en els serveis, sobretot en el turisme. L’esforç en recerca del sector públic, prou notable a Catalunya –tot i que la crisi també ha passat factura–, no ha aconseguit arrossegar el sector privat, on el pes de la petita i mitjana empresa dificulta la inversió en investigació. I sense l’estímul de la innovació tecnològica resulta molt difícil mantenir posicions en un mercat global.

http://www.ara.cat

Read Full Post »