Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2018

FELIÇ I MILLOR ANY 2019!

“El més bonic del mar
és allò que no hem navegat.
El més bonic dels nostres fills
encara no ha crescut.
El més bonic dels nostres dies
no ho hem viscut, encara.
I allò més bonic que tinc per dir-te
encara no t’ho he dit.”
NAZIM HIKMET (Tessaloniki, 15 gener 1902/Moscou, 3 juny 1963)
FELIÇ I MILLOR ANY NOU 2019!

Angi &, Francesc

Read Full Post »

El 2019 hi ha 12 festius a tot Catalunya i Barcelona hi suma, a més, el 10 de juny i el 24 de setembre

Per Clara Soteras

El calendari laboral 2019 inclou 12 dies festius a tot Catalunya i els ajuntaments hi sumen dos dies més de festes locals. A Barcelona aquests dos dies festius seran el 10 de juny (dilluns de Pasqua Granada)i el 24 de setembre (Mare de Déu de la Mercè).

Tots els dies festius a Catalunya el 2019

A Catalunya el 2019 hi haurà un total de 12 festius, un menys que el 2018 i el 2017, quan la Generalitat va optar per fixar 15 jornades de festa. El 2019 es retorna a les 14 festes habituals al calendari laboral. Aquest any són: 1 de gener (Cap d’Any), 19 d’abril (Divendres Sant), 22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), 1 de maig (Festa del Treball), 24 de juny (Sant Joan), 15 d’agost (l’Assumpció), 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), 1 de novembre (Tots Sants), 6 de desembre (Dia de la Constitució), 25 de desembre (Nadal) i 26 de desembre (Sant Esteve).

Setmana Santa 2019 i tots els ponts

Aquest 2019, malgrat que hi ha alguns dies que serien festius i coincideixen en dissabte o diumenge, com és el cas del 6 de gener (Dia de Reis) , el 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya) i el 8 de desembre (Dia de la Immaculada) permet fer diversos ponts o caps de setmana llargs al llarg de l’any.


El primer és només iniciar l’any. Si podeu lliurar el 31 de desembre del 2018 podreu enllaçar fins a quatre dies de festa consecutius (del 29 de desembre a l’1 de gener). El primer trimestre de l’any es farà llarg. Des de Reis i fins a mitjans d’abril, amb la Setmana Santa, no hi ha cap dia festiu. La Setmana Santa, aquest 2019, tornarà a caure tard, a l’abril i coincidint, gairebé, amb Sant Jordi. Serà del 19 d’abril (Divendres Sant) al 22 d’abril (Dilluns de Pasqua) i l’endemà ja serà Sant Jordi.

La següent opció per allargar el cap de setmana es produeix, tot i que només per als barcelonins, del 8 al 10 de juny, amb un dilluns festiu que permet estirar el cap de setmana. També permetrà fer-ho, i ara sí per a tots els catalans, el cap de setmana del 22 al 24 de juny, amb el dilluns de Sant Joan.


De cara a l’estiu, i si no teniu vacances a l’agost, podeu aprofitar per lliurar el 16 d’agost i fer un pont de quatre dies, del 15 al 18 d’agost. I al mes següent, al setembre, els barcelonins també podran fer pont aprofitant fer festa el 23 de setembre, ja que el 24 és la Mercè i es podrien unir quatre dies consecutius de festa.


El dia 1 de novembre permet tornar a fer el conegut com a cap de setmana llarg, de tres dies, el mateix que es podrà fer al desembre, del 6 al 8. Per acabar, un dels últims ponts que es poden aconseguir el 2019 és a finals d’any. Es podrà fer festa cinc dies seguits, del 25 de desembre al 29 de desembre, si lliureu el divendres 27 de desembre.

http://www.beteve.cat

Read Full Post »

L’alcalde de Cerdanyola no compleix les seves promeses electorals de retornar a la gestió pública serveis com l’aigua, la neteja dels espais municipals o les escoles bressol.

cxc1

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, no compleix les promeses de recuperar la gestió pública dels principals serveis de Cerdanyola. El programa de Compromís de 2015 ha resultat un gran engany i ara tenen sis mesos per recuperar la credibilitat perduda, sota unes noves sigles “Guanyem Cerdanyola”.

Malgrat que Compromís va presentar al seu programa “Fomentar la gestió municipal dels serveis públics, ja sigui apostant per la gestió pública directa o per formes de cogestió amb entitats, associacions i cooperatives del municipi. Aquesta gestió serà més justa, més democràtica i aconseguirà un estalvi estimat d’un 30% del cost que actualment són impostos i beneficis que en treuen les grans empreses que els gestionen”, la realitat és que el mandat està arribant al seu final i no sa fomentat cap gestió municipal de cap servei públic.

Tres anys i mig ha tingut Compromís per remunicipalitzar algun dels serveis que té externalitzats l’Ajuntament. Tres anys i mig amb un govern que ha demostrat la seva inutilitat per recuperar serveis públics i la seva gran destresa mentint en el programa electoral.

Tres anys i mig sense haver-hi aconseguit – ni intentar amb valentia – recuperar el servei d’aigua(gestionat per AGBAR amb un sobrecost del 30% directe per al ciutadà). Sense recuperar el servei d’ajuda a domicili. Sense recuperar el servei de conservació i manteniment de parcs i jardins(adjudicat a CESPA). Sense recuperar el servei de neteja d’instal·lacions municipals (actualment adjudicat a CLECE). Sense recuperar el servei de recollida de residus sòlids, neteja viària i residus orgànics (actualment adjudicat a CESPA). Sense recuperar el servei d’autobús urbà (actualment adjudicat a SARBUS). Sense recuperar el servei d’escoles bressol. Sense recuperar el servei de pompes fúnebres,…

Compromís per Cerdanyola ha demostrat que en la gestió dels serveis públics és exactament igual que els anteriors governs que ha tingut la ciutat, amb una petita diferència: 4.606 persones es van creure que, amb Carles Escolà, arribaria el govern del canvi: el govern de les remunicipalitzacions.

http://www.cerdanyolainforma.com

Read Full Post »

La Brigada d’espais verds, a la seva actuació d’urgència, quan Bellaterra va rebre plujes de més de 180 lliteres per m2. CEDIDA

Responsables d’espais verds de l’EMD de Bellaterra, han comunicat amb Bellaterra. Cat per comunicar-nos que estan a sobre del problema dels troncs deixats provisionalment, a la riera del Parc de la Bonaigua, i que ho faran aviat, quan tinguin a disposició un camió amb ploma de més gran tonelatge.

Moltes gràcies per la bona feina!

Read Full Post »

Passejant pel Bellaterra hem vist uns grans troncs de pi deixats dins de la riera del Carrer Mestre Nicolau, molt a prop la curva de la carretera BV 1414 i al Parc de la Bonaigua.

Els que estimem la natura, que som la majoria de la bona gent de Bellaterra, volen demanar als Reis Mags d’Orient, fagint un bon servei i el favor de carregar-los a un camió i reciclar-los per les llars de foc o combustible ecològic, com fa mig món.

Estem segurs que si mai tornem a patir una pluja amb força llitres per metre quadrat, serà dolent per la bona fluïdesa d’aquesta natural riera.

Us ha arribat la notícia, estimats Reis Mags d’Orient?

Fotos de BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Imatge d’arxiu / Foto: Ajuntament de Sant Cugat

Per Anna Gonzalez
El ple municipal dóna llum verda a l’estudi de la instal·lació de càmeres de seguretat amb tecnologia OCR capaces de llegir les matrícules dels vehicles i identificar-ne de sospitosos o robats. Els grups d’ERC-MES, PDeCAT-Demòcrates, PSC i PP han presentat la petició, que demana un estudi de viabilitat econòmica i la implementació temporal del sistema. També es valorarà els punts de la ciutat on facin més falta aquestes càmeres. Tots els grups hi han votat a favor excepte ICV-EUiA i la CUP-PC que s’han abstingut.

CONSULTA LA MOCIÓ

Els grups que hi han votat a favor han remarcat el suport a qualsevol nova eina que pugui donar més facilitats als cossos de seguretat per aturar els robatoris. Des del govern, la tinenta d’alcalde de Seguretat, Cristina Paraira, ha assenyalat que ja s’han explorat en una fase inicial aquests elements.

Entre els grups que han optat per l’abstenció, ICV-EUiA ha adduït que qui ha de decidir quines mesures concretes es prenen per millorar la seguretat són els tècnics i la CUP-PC dubta de l’efectivitat d’aquest model que aprofundeix, en paraules de Lourdes Llorente, en el ‘model Gran Hermano’. La regidora de Procés Constituent ha assenyalat que cal posar en marxa mesures ‘més enllà de l’última baula del fet delictiu’ i que cal incidir en polítiques socials per reduir la delinqüència.

Lourdes Llorente

Considerem que augmentar exclusivamente les mesures de control no ens fa estar més segurs, sinó més controlats. Per tant, menys lliures. Es fiscalitza quins vehicles entren i surten i aquest control podria tenir molts més usos i abusos i caldira veure si en la relació entre el principi de llibertat i el de seguretat no estem arribant a un punt de no retorn.

Al text, els grups també sol·liciten que les conclusions de l’estudi es presentin al ple municipal abans que acabi l’any.

http://www.cugat.cat

Read Full Post »

Per Letícia Marcos

http://www.ccm.cat

Fa 115 anys, l’avi del Josep Bosch Pompidor va portar els canelons a Barcelona. Havia estat el xef de la Maison Dorée de París, i va obrir la famosa Maison Dorée de Barcelona a la plaça Catalunya el 1903, que avui és un edifici en restauració a la cantonada amb el carrer Rivadeneyra.

El seu avi, Charles Pompidor, va obrir el restaurant amb el seu germà. Eren de la Catalunya nord, i el Charles va marxar amb catorze anys a treballar a la Maison Dorée de París, i amb vint-i-un ja era el xef d’aquest restaurant que freqüentava l’aristocràcia europea i l’alta societat parisenca.

Menjador principal de la Maison Dorée (imatge cedida per Josep Bosch i Pompidor)

Pels seus salons també havien passat escriptors com Víctor Hugo, o el compositor i gastrònomGiacomo Rossini, que va donar nom als famosos canelons de la Maison de París, com explica el net del xef, Josep Bosch Pompidor.

“A la Maison Dorée de París, qui va fer el plat va ser el compositor Rossini, que baixava a les cuines, on va ensenyar a fer aquests canelons, que eren trufats. Utilitzava la cuina per perfumar els canelons, la trufa es considerava el Mozart dels bolets.”

Charles Pompidor i el seu germà van voler obrir un restaurant igual a Barcelona, i els propietaris del restaurant de París els van autoritzar a servir les mateixes receptes que la casa mare.

Charles Pompidor Roger (imatge cedida per Josep Bosch i Pompidor)

Van obrir el 1903 i van revolucionar la gastronomia i els costums de l’època. Van ser els primers a fer desfilades amb l’última moda de París, i tenien grans sales per fer tertúlies d’intel·lectuals i de polítics per on havien passat Rusiñol, Cambó i Macià.

També van ser pioners a treure els balls de l’alta societat dels palaus per portar-los als locals públics, a partir del ball del marquès d’Alella del 1904.

Els Pompidor li van proposar que si feia el ball als seus salons podria convidar més gent que al palau, però el marquès hi era reticent, ja que les dones no podien anar als locals públics. Llavors, van decidir tancar el local i fer una festa privada a dins, i així van obrir una nova via.

Ball del Marquès d’Alella (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Però a la Maison Dorée de Barcelona sobretot es menjava, i molt bé, al saló per a 300 persones, on es van servir per primer cop els canelons Rossini, que triomfaven al restaurant parisenc.

El plat va tenir molt d’èxit, però havien d’importar les plaques de canelons de França o Itàlia, fins que l’avi del Josep es va posar en contacte amb el besavi de l’Albert Flo, Ramon Flo, que feia pasta des del 1898.

“Ell era un fabricant de pasta i va decidir que havia d’intentar fer això per a tots els seus consumidors i clients, i va inventar una màquina per fer una petita industrialització de principis de s. XX, una màquina de fer canelons, i posar a l’abast de tots els consumidors fàcilment el que ells veien que donava la gran restauració barcelonina.”

Façana de la Maison Dorée de Barcelona (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El 1911, Ramon Flo va crear la marca El Pavo, per poder-la imprimir a les capsetes de plaques de pasta que va començar a comercialitzar, que eren pràcticament iguals a les actuals.

La fàbrica va créixer, però a Catalunya no hi havia economies gaire folgades i aquells primers anys van servir, sobretot, per donar una gran imatge de la marca a través del seu producte estrella.

A partir d’aquell moment, els canelons es van estendre per tots els restaurants de Barcelona, i en famílies benestants, que en menjaven en qualsevol moment de l’any.

El plat es va fer tradicional per Sant Esteve de la mà dels gremis d’oficis de Barcelona, que celebraven la festa del seu patró anant primer a una missa a la catedral i després als seus locals per menjar tots junts l’arròs de catedral, amb les restes del menjar del dia anterior, com explica Josep Bosch.

“I els gremis, com que els canelons es van fer tan famosos, van optar per canviar l’arròs aquell pels canelons que es feien a la Maison Dorée, i es feien per Sant Esteve, perquè era el patró dels gremis, i ja es van popularitzar a tot arreu.”

Les fondes van acabar d’estendre aquest plat per tot Catalunya i va arribar a totes les llars, on, a poc a poc, va ser un plat tan imprescindible com l’escudella el dia de Nadal, segons Albert Flo.

“I després de la Guerra Civil i als anys 50 es popularitza a les llars catalanes per l’època de Nadal. Ara ja fa uns quants anys que les xifres de vendes són molt estables i els catalans consumeixen cada Nadal cinc milions de canelons. I que aquestes tradicions es mantinguin amb una població que no creix desmesuradament, deixa veure que, home, és una tradició força arrelada.”

Read Full Post »

Older Posts »