Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Catalunya’

Read Full Post »

20121015-204620.jpg

Avui 15 d’octubre de 2012 neix una nova publicació independent per la comarca i en català: El Diari del Vallès. La seu és al nostre poble veï de Sant Quirze del Vallès. Arribarà a totes les poblacions del Vallès, estacions dels FGC, Rodalies, Ajuntaments, CAP i als principals eixos comercials. L’objectiu d’el Diari del Vallès és convertir-se en un diari de referència de tot el que passa a la nostra comarca.
Dintre de molt poques hores també podrem consultar-lo en el seu complement digital: http://www.eldiaridelvalles.cat, Facebook i Twitter. Cada dilluns està prevista una distribució de 15.000 exemplars.

Bellaterra.cat us felicita per l’aposta i us desitja un llarg camí ple de notícies positives per a Bellaterra i tot el Vallès!

20121015-204702.jpg

20121015-231158.jpg

Read Full Post »

20121012-002153.jpg

L’expresident de CpC, Àlvar Roda Fàbregas, i l’exdiputat de PSC-CpC Josep Maria Balcells formaran part d’un nou projecte polític, NEC “Nova Esquerra Catalunya”. La iniciativa, que té a les seves files l’exconseller i encara diputat socialista, Ernest Maragall, vol reivindicar l’espai d’una esquerra catalanista i europeista que contempli la defensa del dret a decidir. Amb relació als propers comicis, Àlvar Roda ha afirmat que el partit no s’hi presentarà i que ‘ERC és un partit amb qui s’ha de comptar’.

Des de Bellaterra.Cat felicitem al nostre veí Àlvar, i desitgem que la fundació del nou partit polític català NEC ajudi a la creació de Catalunya, un molt proper estat d’Europa.
Atenció que la marca NEC és registrada per una multinacional japonesa. Sort!!!

20121012-005842.jpg

Read Full Post »

President Mas: “No es pot fer callar la veu d’un poble a base d’introduir la por”

El president signat el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions el proper dia 25 de novembre
El president signant el decret
  • El cap de l’Executiu es mostra confiat en què “l’Estat espanyol reaccioni com un estat madur i responsable”
  • Artur Mas adverteix que qui utilitza l’estratègia de la por s’està retratant, “a nivell intern i internacional”, perquè “el món també està mirant a Espanya
  • El president ha insistit en la necessitat d’aconseguir “majories sòlides”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat, aquest migdia, després de signar el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d’eleccions pel proper 25 de novembre que “no es pot fer callar la veu d’un poble i d’una nació a base d’introduir la por”, perquè “qui ho faci s’està retratant a nivell intern i internacional
El  cap de l’Executiu ha advertit també que “la gent al món ens està mirant” per veure “quina reacció té un Estat democràtic, com és l’Estat espanyol, ,davant un fet democràtic com és que un poble com Catalunya vulgui decidir lliurement el seu futur”.
En aquest mateix sentit, el president Mas ha subratllat que “mai com ara, unes eleccions a Catalunya havien tingut tanta transcendència a nivell europeu i internacional” i s’ha mostrat esperançat que es puguin fer “amb pulcritud democràtica, amb àmplies majories, i, a més, de forma pacífica, convivencial i cívica”.
En el decurs de la seva intervenció, el cap del Govern també s’ha referit a la necessitat d’aconseguir grans majories a Catalunya. “Aquí necessitem majories molt sòlides, que segurament cal construir una mica més de les que tenim en aquest moment”  -ha afirmat-, i s’ha mostrat confiat que “hi hagi el procés que hi hagi, si és democràtic i pacífic com serà, que també l’Estat espanyol reaccioni d’aquesta manera, com un Estat madur, i com un estat responsable”.
El president ha assegurat que cal que Catalunya  es pronunciï sobre el seu futur com a país i com a nació, perquè “el no al Pacte fiscal i la mobilització a fons a Catalunya ha de tenir una traducció les urnes”, i ha reflexionat sobre “què millor en democràcia que preguntar al poble perquè decideixi”?
El president ha insistit en la necessitat de “fer entendre la importància del moment en què estem i del procés que encarem”, perquè “mai Catalunya s’havia enfrontat a una decisió tan complexa i il·lusionant per molta gent”.  En aquesta mateixa línia, ha reclamat una reflexió a fons “d’aquí al 25 de novembre” i actuar en conseqüència per veure quina força i legitimitat ha de tenir, en aquests moments, el país, el Govern i el Parlament per liderar un procés d’aquestes característiques.
Preguntat per una televisió suïssa sobre la reacció dels mercats a l’avançament electoral, el president Artur Mas ha explicat que, Catalunya “sense instruments d’estat i amb un dèficit fiscal, des de fa dècades que no té pràcticament precedents a la pròpia UE”, s’ha convertit “en una de les economies europees més obertes a l’exterior” i ha posat com exemple el fet que Catalunya s’hagi esdevingut al sud d’Europa en el pol més atractiu, no només des del punt de vista turístic, sinó també en recerca i ciència amb les seves universitats i escoles de negocis.

Read Full Post »

20120930-015828.jpg

Companys/es,

Tots coneixeu ja les declaracions d’Aleix Vidal Quadras. Copio literalment el correu que m’ha arribat d’un company:

“El vicepresident del Parlament Europeu ha fet una crida a intervenir per la força armada un govern legalment constituït, el de Catalunya. Ha fet befa de la veu dels ciutadans. Ha fet una apologia de la violència contra un poble i contra els drets dels pobles. Això constitueix un atac a la democràcia. Això és feixisme declarat i el Parlament Europeu, que s’omple la boca de democràcia. no és pot permetre tenir de vicepresident un personatge antidemocràtic. N’hem de demanar el cessament, la destitució. No únicament per defensar el nostre país sinó per defensar l’Eupopa democràtica de què formem part.”

Us proposem enviar un correu al president europeu. Aquí teniu el model a seguir:

Adreça de correu del president Europeu: president@europarl.europa.eu
Tema: Actions to discipline Mr. Vidal-Quadras

Dear sir,

As a Catalan and European, I want to express my great concern because of the statements made today (september 2012, the 28th) by Mr. Alejo Vidal-Quadras, member of the European Parliament, against the Catalans’ right to decide their national future, asking for a Spanish army-led action against Catalonia, its citizens and its democratic institutions if we decide democratically to secede from Spain.

As you can understand, the statements made by Mr Alejo Vidal-Quadras seem to come from a non-democratic minded person, and they dangerously remember me the fascist military regime from Franco’s dictatorship. Furthermore, that speech sinks the European Parliament democratic prestige in a total disrepute.

I hope you will take the proper actions to discipline Mr. Vidal-Quadras and prevent future similar non-democratic attitudes by other European Parliament members.

As a Catalan I expect a clear declaration of the European Parliament against the use of armed force against nations implementing the most basic democratic and human right: the self-determination right.

Yours sincerely,

(la vostra signatura)

Jaume Marfany
Secretariat Nacional ANC
Comunicació i relacions internes

Read Full Post »

CiU, ICV-EUiA i ERC traslladen la majoria parlamentària de la comissió  del concert al ple del Parlament. Tal com estava previst, el PSC ha  donat el vist-i-plau a la majoria del document però no a la Hisenda  pròpia, columna vertebral del canvi de paradigma

M.COLOMER

Barcelona | Actualitzada el 25/07/2012 17:37

Cap novetat al Parlament. La cambra catalana ha donat llum verda a la proposta de pacte fiscal basada en la fórmula del concert econòmic amb el suport d el’àmplia majoria dels diputats del Parlament, és a dir de CiU, ICV-EUiA, ERC i Joan Laporta. De fet, al ple monogràfic sobre el pacte fiscal d’aquest dimecres s’hi ha reproduït la majoria absoluta que ja va recollir el model en la comissió sobre el nou finançament que es va fer a la cambra catalana ara fa nou mesos. El PSC no s’ha mogut en el seu rebuig a la Hisenda pròpia i, malgrat que ho ha votat pràcticament tot a favor, ha rebutjat l’Agència Tributària no consorciada amb l’Estat, el model de finançament pròpiament dit, més enllà del diagnòstic de la situació i la necessitat de canviar de paradigma.

Read Full Post »

20120624-164216.jpg

Estació de Bellaterra l’any 1930, del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

BENVINGUTS A BELLATERRA!
Bellaterra ha estat sempre un poble obert i acollidor amb tots aquells que al llarg de la història han transitat pels seus camins des de Sant Cugat, Sabadell, Sant Quirze o Cerdanyola. El clima, la situació geogràfica i els seus veïns, han fet sempre posibles un model de relacions properes i integradores amb els nous vinguts.
El nostre poble ha canviat molt en els últims 82 anys. Hem passat de ser una urbanització d’estiueig de qualitat, en una EMD de Bellaterra, amb més de tres mil veïns, i convertir-nos en una comunitat moderna en plena natura del Vallès Occidental. Bellaterra és reconoguda al món per la seva Universitat i residents universals com en Jordi Savall (Premi Nobel de la música), Marc Gené (Mestre de la Formula 1), Lluïsa Forrellat (Escriptora), Dr. Pérez del Pulgar (Pediatra de la família reial espanyola), Mònica Terribas ( Periodista i ex-directora de TV3), Joan Manuel Tesserras (ex-conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya), Xavier Sala Martín (Economista internacional),
David Pérez Ciurezu (Dr. en Composite i mànager a Airbus Alemanya), Dr. Valeri Novell (Creador del departament de patologia de Bellvitge), Oriol Solé Solanellas (Cardiòleg), Guy Pérez Ciurezu (Dibuixant, guionista i director de cinema per l’ESCAC), etc.,
És un orgull per un poble de les nostres dimensions acollir unes persones tan potents, que són referència nacional i internacional. Però Bellaterra no es vol quedar aquí, tot desitjant ser independents com poble, tal com ho van demanar en temps de la Repùblica, durant la dictadura o en plena democràcia. Esperem que Cerdanyola un dia pugui entendre i acceptar la voluntat històrica de la majoria dels veïns de Bellaterra i la seva realitat dins la Catalunya en llibertat.

Read Full Post »

20120601-105410.jpg

La reforma de portes i finestres de l’estació del FGC de Bellaterra s’ha fet sense consultar la nostra EMD de Bellaterra! Que fa Cerdanyola sense consultar primer i coordinar amb els representants del nostre poble? Ells, fets i no paraules! NOTA: la nostra estació és de les poques de Catalunya que per seguretat, es tanca amb clau i no amb persianes automàtiques.

Read Full Post »

Els nostres veïns de Bellaterra, en Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí 1955) i Mònica Terribas i Sala (Barcelona 1968), presenta al seu pare Jaume Terribas de l’ANC al Centre Cívic de Bellaterra. Acte patriotic català organitzat per Bellaterra per la Independència.

Podeu veure el video de la presentació, teclejant l’enllaç de sota:

http://youtu.be/PzGhFFfu6Jk

BIOGRAFIA JOAN MANUEL TRESSERRAS I GAJU (Segons Wikipedia)

Nascut a Rubí (Vallès Occidental), l’any 1955. És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, especialitzat en Història de la Comunicació, l’anàlisi de la Societat de la informació, i l’estudi de les Indústries Culturals i la cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans.

Va rebre el premi extraordinari de Doctorat en Ciències de la Informació (1988-89), el premi d’investigació sobre Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya (1989), i el premi d’assaig Joan Fuster (1994). Autor, entre d’altres, de El Regne del Subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), conjuntament amb Enric Marín, de D’Ací i D’Allà, aparador de la modernitat (1993), i de La gènesi dela societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha estat autor d’una cinquantena de textos i articles acadèmics sobre comunicació social i coautor dels informes sobre Seguiment de l’impacte social de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació, patrocinats per la Fundació Bofill, i de Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Va coordinar el bloc “Cultura” de l’Informe per a la Catalunya del 2000 (1999).

Ha estat director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999). Membre de la Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional de la Generalitat (1998-1999), conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000), conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, responsable de recerca, estudis i publicacions (2000-2006), president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (2005-2006) i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-2006).

El 2006 va ser nomenat conseller de Cultura de la Generalitat com a independent proposat per ERC i en acabar el mandat del govern Montilla el 2010 va tornar a la seva activitat docent a la UAB. Vint dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 es va afiliar a ERC perquè “l’independentisme com acció democràtica i d’esquerres té com a referent organitzatiu Esquerra”.[1] Va ser rellevat per Ferran Mascarell, curiosament Mascarell també havia estat el predecesor de Tresserras.

Read Full Post »

20120507-010418.jpg

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 – Sant Feliu de Codines, 2000)

Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va graduar el 1978. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d’arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d’un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d’Igualada, que ell mateix havia dissenyat l’any 1984.

Va iniciar la seva activitat professional a l’estudi arquitectònic d’Albert Viaplana i Helio Piñón, on hi va romandre fins el 1983. Casat amb l’arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià d’aquesta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l’estudi “EMBT”.
L’any 1991 va rebre el Premi FAD d’arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d’Igualada i el 2004 per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L’any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el “Lleó d’Or” a la Biennal de Venècia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.

Algunes de les seves obres més representatvies són:
Realitzades amb Carme Pinós
1984-1986: Institut “La Llauna” (Badalona)
1985-1994: Cementeri Nou (Igualada)
1986-1992: Centre Cívic (Balenyà)
1986-1993: Internat (Morella)
1987: Remodelació del “Vapor Vell” (Barcelona)
1987-1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs)
1988-1992: Pavelló d’Esports (Osca)
1989-1991: Centre de Tir amb arc (Vall d’Hebron, Barcelona)
1990-1991: Centre de Tecnificació (Alacant, País Valencià)
1990-1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)

Realitzades amb Benedetta Tagliabue
1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden)
1996: Biblioteca Nacional del Japó (Tòquio)
1996-2000: Sis vivendes d’habitatges (Amsterdam)
1997: Embarcador (Tessalònica)
1997-2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
1997-2000: Ajuntament (Utrecht)
1997-2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
1998-2000: Escola de Música per la Joventut (Hamburg, Alemanya)
1998-2002: Parlament d’Escòcia (Edimburg)
1999: Edificis dels Jutjats (Salerno)
1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo)
1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
2000-2005: Escola d’Arquitectura (Venècia, Itàlia)
2007: Biblioteca “Enric Miralles” (Palafolls)

Premis Nacionals de Patrimoni Cultural
1995: Arcadi Pla · 1996: Josep Perarnau · 1997: Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Cuesta · 1998: Joan Rodon · 1999: Lluís Clotet i Ignasi Paricio · 2000: Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé · 2001: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue · 2002: Secció Filològica de l’IEC · 2003: Museu Episcopal de Vic · 2004: Manel Risques i Ricard Vinyes · 2005: L’Avenç · 2006: Museu del Cinema de Girona · 2007: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana · 2008: Patronat d’Estudis Osonencs · 2009: Fundació Vila Casas · 2010: Albert García Espuche · 2011: David Balsells

Enric Miralles va projectar aquesta casa al Passatge Santa Creu de Bellaterra l’any 1992

(Foto: bellaterra.cat)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »