Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Enric Miralles’

El Passatge de la Santa Creu de Bellaterra té uns 275 metres de llargada, comença a l’Avinguda Joan Fàbregas i finalitza a l’Avinguda de Josep Maria Marcet. Si voleu passejar per aquest passatge, hi han 2 grans escales amb més d’un centenar d’esglaons. A la seva placa apareixen dibuixades les fulles del lladoner (Celtis australis).

Placa del Passatge Santa Creu de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

El Passatge Santa Creu de Bellaterra està dedicat a la propera església de la Santa Creu de Bellaterra (1935) i aquí es troba construida la casa Garau Agustí, obra d’Enric Miralles (Barcelona 1955-2000) i Carme Pinós construïda el 1985 al Passatge de la Santa Creu de Bellaterra, ocupa un estret solar suburbà amb un pendent que descendeix en sentit longitudinal cap al sud-oest, i que compta amb bones vistes. Dos murs en ziga-zaga defineixen els límits de la casa, un proper a la partió nord-oest i gairebé cec, per preservar la intimitat respecte a la casa veïna, i l’altre, més obert, que dóna a jardí.

L’exigència dual d’intimitat i obertura és una de les possibles explicacions dels plecs en les façanes. La majoria d’aquests plecs té una finestra en un costat i un mur cec en l’altre. La major part de les finestres de la banda de jardí estan orientades cap al sud i les vistes, mentre que les finestres de el mur proper a la partió s’orienten a nord, per evitar la visió directa de l’edifici veí. No obstant això, aquesta regla té algunes excepcions. Un arquitecte menys imaginatiu l’hauria impost rígidament, adoptant potser una planta regular en forma de dent de serra, però la planta de Miralles manté la llibertat i l’espontaneïtat, desafiant tota lògica per omissió.

La casa Garau Agustí, obra de Enric Miralles y Carmen Pinós construida en 1985 al Passatge de Santa Creu de Bellaterra (Vallès Occidental)

La planta general de la casa no està configurada com una única manera dentada, sinó més aviat com una col·lecció de formes, com si es tractés d’un petit grup de gent al jardí, potser parlant amb els altres, i la majoria, però no tots, mirant el paisatge.

A l’interior, l’espai clau és l’escala que divideix el temps que unifica la casa. A les cases convencionals, és freqüent combinar el vestíbul d’entrada i l’escala, però aquí l’entrada s’obre directament a un replà de l’escala, amb cinc esglaons que baixen a el nivell de la sala d’estar, a mà esquerra, i un tram recte que puja a al primer pis, a la dreta. L’estada més Important de la casa potser sigui la biblioteca a la primera planta. Un mur recte amb prestatgeries per a llibres serveix d’ancoratge a un espai afuat que s’obre gradualment a les vistes i es perllonga a l’exterior en forma de balcó en voladís.

Els espais interiors es connecten entre si de diverses maneres, a més de mitjançant l’escala. Per exemple, un estudi o saleta orientat a nord a la primera planta s’obre inesperadament a la sala d’estar de pis de sota, convertint-se en una mena de lloc secret per espiar. I l’estudi de terrisseria de el client, amb els dormitoris dels nens dalt, ocupa una ala parcialment separada que sembla donar-se la volta per mirar a la resta de la casa, com un animal contemplant el seu propi cos.

Es podria pensar que semblant estil juganer només és possible en les especials condicions d’una casa unifamiliar. No obstant això, Miralles va aplicar el seu singular estil de collage a edificis molt més grans, com el Centre Nacional de Gimnàstica Rítmica a Alacant i el Parlament d’Escòcia a Edimburg.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Urbipedia

Read Full Post »

“Al Passatge Santa Creu es troba l’única casa de Bellaterra projectada per l’arquitecre Enric Miralles, i va des de la BV-1414 fins a l’Avinguda Joan Fàbregas”

Passatge Santa Creu de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Casa Garau Agustí (1985) projectada per l’arquitecte d’Enric Miralles (1955-2000) al Passatge Sanra Creu de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Segons ens va dir un avi de Bellaterra, quan estigueu a punt de pujar unes escales, mai heu de mirar fins al final -us semblarà molt més difícil-, mireu els esglaons que aneu pujant i veureu que se us farà molt més fàcil.

Read Full Post »

20120507-010418.jpg

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 – Sant Feliu de Codines, 2000)

Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va graduar el 1978. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d’arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d’un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d’Igualada, que ell mateix havia dissenyat l’any 1984.

Va iniciar la seva activitat professional a l’estudi arquitectònic d’Albert Viaplana i Helio Piñón, on hi va romandre fins el 1983. Casat amb l’arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià d’aquesta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l’estudi “EMBT”.
L’any 1991 va rebre el Premi FAD d’arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d’Igualada i el 2004 per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L’any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura, el 1996 amb el “Lleó d’Or” a la Biennal de Venècia i el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.

Algunes de les seves obres més representatvies són:
Realitzades amb Carme Pinós
1984-1986: Institut “La Llauna” (Badalona)
1985-1994: Cementeri Nou (Igualada)
1986-1992: Centre Cívic (Balenyà)
1986-1993: Internat (Morella)
1987: Remodelació del “Vapor Vell” (Barcelona)
1987-1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs)
1988-1992: Pavelló d’Esports (Osca)
1989-1991: Centre de Tir amb arc (Vall d’Hebron, Barcelona)
1990-1991: Centre de Tecnificació (Alacant, País Valencià)
1990-1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)

Realitzades amb Benedetta Tagliabue
1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden)
1996: Biblioteca Nacional del Japó (Tòquio)
1996-2000: Sis vivendes d’habitatges (Amsterdam)
1997: Embarcador (Tessalònica)
1997-2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
1997-2000: Ajuntament (Utrecht)
1997-2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
1998-2000: Escola de Música per la Joventut (Hamburg, Alemanya)
1998-2002: Parlament d’Escòcia (Edimburg)
1999: Edificis dels Jutjats (Salerno)
1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo)
1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
2000-2005: Escola d’Arquitectura (Venècia, Itàlia)
2007: Biblioteca “Enric Miralles” (Palafolls)

Premis Nacionals de Patrimoni Cultural
1995: Arcadi Pla · 1996: Josep Perarnau · 1997: Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Cuesta · 1998: Joan Rodon · 1999: Lluís Clotet i Ignasi Paricio · 2000: Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé · 2001: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue · 2002: Secció Filològica de l’IEC · 2003: Museu Episcopal de Vic · 2004: Manel Risques i Ricard Vinyes · 2005: L’Avenç · 2006: Museu del Cinema de Girona · 2007: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana · 2008: Patronat d’Estudis Osonencs · 2009: Fundació Vila Casas · 2010: Albert García Espuche · 2011: David Balsells

Enric Miralles va projectar aquesta casa al Passatge Santa Creu de Bellaterra l’any 1992

(Foto: bellaterra.cat)

Read Full Post »