Bellaterra. Cat venia denunciant des de 2010 la deixadesa per part de l’EMD, d’aquest passatge del nomenclàtor de Bellaterra
Passatge Ignasi Iglésias del nomenclàtor de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Segons recorden veïnat proper, aquest passatge estava conformat per escales, i opinen que si no es fa així esdevindrà una torrentera amb l’aigua de pluja. Caldria que aquest traçat el dissenyés un enginyer de parcs i jardins. Tindrà l’EMD en compta aquest suggeriment per deixar solucionat aquest passatge?
L’EMD de Bellaterra va acabar de desbrossar ahir 18 de maig, el Passatge Ignasi Iglésias que apareix al nomenclàtor de Bellaterra (Vallès Occidental). Aquesta és una llarga reivindicació veïnal des de l’any 2010. Ara resta pendent afermar un sòl amb grava o quelcom semblant, perquè es pugui passejar, ja que té un fort desnivell, que va des del carrer Apel-les Mestres fins a Juan Varela. L’EMD hauria de penjar la placa inexistent amb el nom de Passatge Ignasi Iglésias. És dessitjable seguir dia a dia aquest camí, per millorar l’espai públic i zones verdes de Bellaterra
La Diputació manté els 50 km hora a la seva BV-1414, tot i la manca de voreres i proteccions a molts trams de la carretera que travessa el poble de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“A un polític no li demanis mai què farà, sinó com ho farà”, això és el que interessa al veïnat, i no el mareig d’un munt de paraules i projectes no realitzables a càrrec de la Presidència de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010.
Jordi Sans Castellví (administrador únic del Tot Bellaterra) i Ramon Andreu Atik (President de l’EMD), fundadors del partit polític Gent per Bellaterra|CEDIDA
Després d’11 anys del partit polític Gent per Bellaterra al poder de la nostra EMD, -amb un programa electoral que projectava governar al costat del veïnat-, la realitat i els fets demostren la manca de moltes reparacions de l’espai públic i zones verdes, unes competències que té al 100%. Aquesta primavera no s’ha replantat cap dels més de 74 arbres que Bellaterra.Cat ve denunciant amb fotos i vídeos, que es troben talats a moltes voreres cèntriques.
Campanya cívica de l’Associació Bellaterra BV-1414 per reduïr la velocitat a 30 km hora|BELLATERRA.CAT
L’entitat Associació Bellaterra BV-1414 no es veu recoltzada per l’EMD amb la seva llarga campanya cívica per reduïr definitivament a 30 km hora la velocitat de les 6 avingudes que travessen el nostre poble, com són Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film i Sabadell. S’espera que la UVBpresidida per Josep M Riba pugui gestionar aquestes reivindicacions veïnals davant l’Ajuntament de Cerdanyola.
Foto: Trànsit Gencat
Reial Decret 970/2020, de 10 de novembre, pel qual es modifiquen el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre i el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, en matèria de mesures urbanes de trànsit.
«Article 50. Límits de velocitat en vies urbanes i travessies.
1. El límit genèric de velocitat en vies urbanes serà de:
a) 20 km / h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera.
b) 30 km / h en vies d’un únic carril per sentit de circulació.
c) 50 km / h en vies de dues o més carrils per sentit de circulació.
A aquests efectes, els carrils reservats per a la circulació de determinats usuaris o ús exclusiu de transport públic no seran comptabilitzats.
2. Les velocitats genèriques establertes podran ser rebaixades prèvia senyalització específica, per l’autoritat municipal.
3. Excepcionalment, l’autoritat municipal podrà augmentar la velocitat en vies d’un únic carril per sentit fins a una velocitat màxima de 50 km / h, prèvia senyalització específica.
4. A les vies urbanes a què fa referència l’apartat 1 c) i en travessies, els vehicles que transportin mercaderies perilloses de circular com a màxim a 40 km / h.
5. El límit genèric de velocitat en travessies és de 50 km / h per a tot tipus de vehicles. Aquest límit podrà ser rebaixat per acord de l’autoritat municipal amb el titular de la via, prèvia senyalització específica.
6. El límit genèric de velocitat en autopistes i autovies que transcorren dins de poblat serà de 80 km / h, no obstant podrà ser ampliats per acord de l’autoritat municipal i el titular de la via, prèvia senyalització específica, sense ultrapassar en cap cas els límits genèrics establerts per a aquestes vies fora de poblat.
7. Les autoritats municipals i titulars de la via podran adoptar les mesures necessàries per aconseguir el calmat de el trànsit i facilitar la percepció dels límits de velocitat establerts.
8. Les infraccions a les normes d’aquest precepte tenen la consideració de greus tal com preveu l’article 76. a), llevat que tinguin la consideració de molt greus, de conformitat amb el que disposa l’article 77.a), tots dos de l’ text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. »
El jurat tria una desena de mots entre els més de 1.700 que els lectors han proposat recuperar
El logotip de la campanya Re/mot. ARA
El jurat de la campanya Re/mot, organitzada pel diari ARA amb el suport de l’Optimot per promoure la reincorporació de paraules poc utilitzades als mitjans de comunicació, ha fet aquest dilluns la tria dels deu mots finalistes, triats entre les més de 1.700 propostes dels lectors.
La llista finalista la conformen les paraules següents: acoquinar, amollar, andròmina, de debò, desgavell, embranzida, esma, reviscolar, sidral i xalar. El jurat estava integrat per Empar Moliner, Màrius Serra, Pau Vidal, Ester Franquesa, Maria Rodríguez Mariné, Míriam Martín Lloret, Enric Gomà, Valentina Planas, Mercè Lorente, Gabriel Bibiloni, Joana Roch, Jordi Bover i Ignasi Aragay.
A partir d’aquest dimarts, els lectors podran votar la seva paraula preferida entre les deu finalistes. La més votada serà proclamada guanyadora d’aquesta primera edició del Re/mot i serà adoptada pel diari en el seu estàndard. El diumenge 30 de maig l’ARA dedicarà un dossier a explicar l’evolució del lèxic del català al llarg del temps, així com el cas d’altres idiomes pròxims, a analitzar el tipus de paraules proposades pels lectors i a explicar concretament el mot guanyador i, també, els finalistes. Veient la gran participació popular, l’experiència es repetirà amb convocatòries temàtiques més concretes.
El cantant i compositor Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris juntament amb Arianna Savall) llança el seu àlbum debut en solitari amb composicions pròpies: cançons de piano entre música popular, improvisació i influències clàssiques, que uneixen els seus múltiples interessos i influències com a músic.
Sent noruec, va viatjar i va viure a molts països europeus, va experimentar i interpretar diversos estils musicals, des de la música pop i folk fins a la música antiga i medieval.
Aquest àlbum molt personal és una expressió acolorida, emotiva i profundament honesta d’una ànima musical distintiva que recorre els molts camins de la vida.
crèdits
llançat el 13 de novembre de 2020
Petter Udland Johansen – veu, piano Jonas Niederstadt – productor d’enregistrament
“És possible que una part del nostre veïnat desconegui la figura de Frederic Roda Pérez i el seu compromís sociali cultural amb Bellaterra”.
D’esquerra a dreta: Joaquim Cassolà, Amadeu Cusidó, Fèlix Estrada, Frederic Roda i Josep M Garcia Planas. Membres de la Unió de Veïns i propietaris de Bellaterra. Dècada dels anys 60|CEDIDA
Des de Bellaterra.Cat hem manifestat reiteradament l’abandó del nostre entorn, però no ens hem manifestat, creiem, el suficient per denunciar també l’oblit de molts dels nostres veïns i veïnes desapareguts que tant van fer per Bellaterra.
La figura de Frederic Roda es recorda i es reivindica en el món del teatre amb el premi de textos dramàtics que convoca l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) http://www.adb.cat i la Diputació de Barcelona (DIBA). Un premi amb una trajectòria de 6 anys i que a poc a poc es va consolidant com a un referent per als dramaturgs en llengua catalana.
Frederic Roda és un bellaterrenc de tota la vida. Va venir a estiuejar a la dècada dels anys 30, aquí va conèixer M Rosa Fàbregas amb qui es va casar i va tenir 10 fills. Eren altres temps. Si teniu curiositat per tot el que aquest veí va fer a Bellaterra només us cal consultar el Llibre de Bellaterra que el seu fill Ignasi Roda va escriure amb motiu del 75è aniversari del naixement de Bellaterra. La seva activitat va ser frenètica, tant pel que fa al teatre, promovent des dels anys 40 representacions, festivals i autosacramentans a les escalinates de l’església, fins a la fundació de la Companyia La Inestable, entitat que encara ens segueix oferint cada any teatre a Bellaterra. També des de la antiga Unió de Propietaris, avui dia UVB com des del club Bellaterra, passant per la creació de l’entitat Amics de Bellaterra, o l’impuls de la segona etapa de l’Esquirol de Bellaterra o l’assessorament de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones, i que ell anomenava amb sorna el nostre FBI. Es pot dir que Frederic Roda va ser el gran promotor cultural i social de Bellaterra.
L’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i la Diputació de Barcelona han convocat el Premi Frederic Roda de teatre 2021 amb la finalitat de seleccionar un text escrit en català i donar suport als dramaturgs i la seva obra.
Termini de presentació de sol·licituds fins el 15 de juliol de 2021.
Tramitació de les sol·licituds
Les sol·licituds, amb la documentació exigida a la convocatòria, s’hauran de presentar a través del formulari de sol·licitud on line.
Apunt informatiu
Els interessats que tinguin dificultats per realitzar la presentació de la sol·licitud en línia i de la documentació requerida en aquesta convocatòria podran, abans de finalitzar el termini de presentació, dirigir-se al Registre General de la Diputació de Barcelona (Rambla Catalunya 126, Barcelona), on rebran assistència per part dels funcionaris adscrits a la Unitat de Registre-Oficina d’Assistència en matèria de registres per realitzar aquest tràmit, de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 hores. Prèviament caldrà consultar al web els horaris i condicions per a la presència física al Registre: https://www.diba.cat/web/registre.
Important
En aquest darrer supòsit, l’interessat haurà d’anunciar a la Gerència de Serveis de Cultura mitjançant correu electrònic adreçat a oda.pfredericroda@diba.cat, la tramesa efectuada abans de la finalització del termini establert de la convocatòria.
El Premi Frederic Roda
Creat l’any 2014 per l’ADB, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el suport d’Òmnium Cultural, el premi ret homenatge a la memòria de qui fou una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana en les seves diverses facetes de cofundador de l’ADB, sotsdirector de l’Institut del Teatre, director, pedagog, dinamitzador cultural i crític teatral.
Els guardonats de la primera època del premi van ser Lluïsa Cunillé per “Boira”, l’any 2014, i David Plana per “Els encantats” i Josep Maria Miró per “La travessia”, l’any 2015.
L’any 2018 es renova el certamen des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, fent partícip el món local i els espais escènics municipals.
El premi de l’edició 2018 va ser per a l’obra “Lamarr: natura morta”, de Carles Batlle, que es va representar entre novembre i desembre de 2020 al TNC, dirigida per Sergi Belbel.
El premi de l’any 2019 va ser per a “Rita” de Marta Buchaca, que es va estrenar a la Sala Beckett l’octubre de 2019, dirigida per l’autora i interpretada per David Bagés i Anna Moliner.
L’any 2020 el primer Premi Frederic Roda va ser per a “Negatius” de Sílvia Navarro Perramon. En aquella edició, excepcionalment amb la finalitat de donar suport al sector cultural afectat pel context generat per la Covid-19 s’atorga un segon premi extraordinari que va ser per a “Quan els llops udolen” de José Ignacio Garzón.
Des de l’any 2009, Bellaterra.Cat pública notícies properes de Bellaterra “Sense ànim de lucre“
Cables de fibra de Movistar abandonats a l’espai públic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Si hi ha un aspecte que ha transformat per complet el dia a dia de la societat actual, marcant un veritable abans i després i oferint enormes possibilitats a escala mundial per comunicar-nos, entretenir-nos o treballar, aquest és, sense cap mena de dubte, l’Internet. Així, tal és la seva implantació en el nostre dia a dia i la seva constant evolució, que resulta pràcticament impossible imaginar una vida sense connexió permanent.
Dia mundial Internet
I si diem tot això, és perquè, precisament, avui, 17 de maig, se celebra el ‘Dia Mundial d’Internet’, una data escollida durant la Cimera de la Societat de la Informació celebrada l’any 2005, i que rendeix homenatge al dia en què es va crear la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per aquest motiu, creiem que no hi ha millor forma de celebrar aquesta jornada que fer-ho amb 10 curiositats sobre la història d’Internet que possiblement no coneixes.
Per què un 17 de maig?
Tot i que la data original per celebrar el ‘Dia Mundial d’Internet’ era el 25 d’octubre, durant la Cimera que l’ONU va celebrar a Tunísia l’any 2005 es va decidir canviar la data al 17 de maig, ja que d’aquesta manera es feia coincidir la jornada amb el que fins al moment es coneixia com el Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació.
Leonard Kleinrock, el precursor
L’any 1962, el científic del MIT, Leonard Kleinrock, va presentar la seva tesi doctoral en què proposava compartir paquets de dades fragmentades en petites parts mitjançant diferents ordinadors. Ell encara no ho sabia, però l’Internet acabava de néixer. Amb tot, no va ser fins a l’any 1969 quan dues computadores es van connectar entre elles, aconseguint establir una comunicació entre la Universitat de Califòrnia i l’Institut d’Investigacions d’Stanford.
Les millors connexions a Noruega, Corea del Sud, Noruega i Hong Kong són els paDia Mundial Internetïsos amb millor connexió a Internet, mentre que Veneçuela, Paraguai i Namíbia compten amb les infraestructures més pobres.
Els cercadors, entre les webs més visitades
Com no podia ser d’una altra manera, Google, Youtube, Facebook i Baido, el motor de cerca xinès, es troben al capdavant de les pàgines més visitades. No obstant això, altres pàgines d’oci com Instagram o Netflix també comencen a escalar cap a les primeres posicions, ocupant la 15a i 27a posició respectivament.
Els alemanys, la població europea més “connectada”
Amb una penetració en el 89% de la població, Alemanya va ser, l’any 2017, el país de la Unió Europa amb més usuaris connectats. A escala mundial, Àsia és el continent amb més usuaris, amb un total de 2.023.630.194 milions, una xifra que suposa el 48% de la població. Aquesta xifra, però, contrasta notablement si ens fixem en l’índex de connectivitat de països punters com ara els Estats Units, on el 95% de la població està connectada.
Brasil, el país que navega més hores al dia
Brasil, Xina, Estats Units, Itàlia i Espanya. Aquests són, per ordre, els països que naveguen més hores diàries per Internet mitjançant dispositius mòbils. Cal remarcar que en tots els casos se superen les 5 hores de mitjana.
Prop de 30.000 webs són ‘hackejades’ cada dia
Encara que sembli difícil de creure, 30.000 llocs web són hackejats cada dia. En aquest sentit, només el 48,2% del tràfic a Internet correspon a éssers humans, mentre que el 51,8% restant prové dels robots, tècnicament coneguts com a “boots”, encarregats d’automatitzar accions a través d’Internet, com ara reservar una taula online o realitzar una comanda.
Només coneixem el 15%
Tot i que podem arribar a pensar que Internet és petit, un usuari mitjà només coneix un 15% de tot allò que existeix a Internet. Una dada, si més no, curiosa.
269.000 milions d’emails al dia i 3.000.000.000 de cerques a Google
D’acord a les dades obtingudes per The Rdicati Group, cada dia s’envien més de 269.000 correus arreu del món i es realitzen gairebé 3.000.000.000 cerques a Google. D’aquestes cerques, gairebé una quarta part són noves, és a dir, no s’havien fet mai abans.
46.200 fotos penjades a Instagram cada minut
Només a Instagram, cada minut es publiquen 46.200 fotos noves. Si ens fixem en altres plataformes, Twitter rep 452.000 nous tuits cada minut i Facebook 900.000 registres.
Des del minut,36:50 (primer vídeo), podeu veure les propostes per Bellaterra i Cerdanyola de Chus Cornellana, i des del minut 41:30 les de Jordi Macarulla (Convergents)
Van sorprendre molt les propostes de fer una piscina pública a Bellaterra i platja al Riu Sec de Cerdanyola (Com Paris va fer als marges del Riu Sena), també aprovar el projecte per urbanitzar el Centre Direccional de Cerdanyola, que contempla la construcció de més de 5.400 nous habitatges al costat del restaurat abocador tòxic de Can Planas i zona del Castell de Sant Marçal.
Chus Cornellana (GXB) i Jordi Macarulla (Convergents) al Debat Electoral com alcaldables per Cerdanyola 2019|FOTO: BELLATERRA.CAT
Compartim els 3 vídeos del Debat Electoral Cerdanyola 2019 (Parts 1, 2 i 3) del Tot Cerdanyola on intervenen els candidats de Bellaterra Chus Cornellana (GXB) i Jordi Macarulla (Convergents)
Bellaterra té vàries vies d’un sol carril per sentit, com és la BV1414 (Avingudes de Bellaterra, Viza, Bertomeu, Viza, Film i Sabadell), Camí Antic i Pin i Soler, i molts trams sense voreres|DGT
Disminuir la sinistralitat dels usuaris vulnerables a les vies urbanes és l’objectiu principal dels nous límits de velocitat per a les ciutats que arriben a partir de l’11 de maig de 2021. Des d’aquesta data, a les vies on no hi ha diferència d’alçada entre la calçada i la vorera, la velocitat màxima permesa és de 20 km / h. A les aquelles d’un sol carril per sentit, 30 km / h i, quan hi ha dos o més carrils per sentit, 50 km / h.
BELLATERRA.CAT 