Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Malakoff de Gruyère és una recepta personal de la bellaterrenca Angi, inspirada en la tradicional del Cantó de Vaud (Suïssa)

Malakoff suís de formatge Gruyère|BELLATERRA GOURMET

Petita història del Malakoff

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855. Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, el Restaurant La Taula de Barcelona, propietat dels bellaterrencs Angi i Francesc, ho va oferir amb molt d’èxit, com una especialitat fixa.

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère

3 cullerades de Maizena

2 ous ecològics

1 gra d’all

1 bitxo tallat fi

Pebre negre de molinet

Nou moscada al gust

1 cullera de Kirsch

1/2 dl de vi blanc sec

Oli de gira-sol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , els alls, el pebre i la nou moscada. Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Prepareu les boles de la preparació del Gruyère en forma de la mida d’una nou i reservar.

Escalfeu l’oli en una fregidora de 180 graus

Fregir els Malakoff fins que ho veieu daurats.

Escórrer amb un paper domèstic i gaudir els Malakoff sense esperar.

Presentació personal del Malakoff de Gruyère suís|BELLATERRA GOURMET

NOTA: A Suïssa s’acompanya d’amanida mixta
i un vi blanc tradicional del Cantó de Vaud. També es pot acompanyar de fruita fresca o una confitura al vostre gust.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Va ser el gener de 2014 quan el govern de l’EMD va notificar que els germans Gonzalez-Martín havien fet una donació a Bellaterra de tres oliveres de 1.100, 1.400 i 1.700 anys, aprofitant que havien de deixar la seva casa.

Olivera mil·lenària de la rotonda de la Vall, amb brots nous|BELLATERRA. CAT

Quan les van trasplantar a la rotonda d’entrada a Bellaterra, vist des de Sabadell, la grua, sense saber-ho, va foradat un dels tubs de rec existents a la rotonda, i amb el temps va inundar les arrels, motiu per la qual la brigada de l’EMD, inmediatament va actuar de nou, posant terres noves i arreglar el tub de reg. Malauradament tots els grans esforços d’aquella intervenció no va ser suficient per recuperar-la totalment.

Des d’aquesta primavera, la mateixa olivera ens està donant senyals de vida, amb uns nous brots verds, per recordar-nos que la seva vellesa mil·lenària, no es motiu suficient per deixar-nos per sempre, sinó donar-nos més brots verds durant molt més temps, i la seva benvinguda al jove poble de Bellaterra.

Gràcies pels esforços i la |gran feina que fa cada dia La Brigada de l’EMD, per cuidar i mimar la nostra natura de Bellaterra, sense oblidar també la gran feina i dedicació que feu al barri bellaterrenc del Turó de Sant Pau.

Read Full Post »

Xeringuilla de Bellaterra

FOTOS FETES PER BELLATERRA.CAT

Descripció de la Xeringuilla

Arbust que com a màxim arriba a 3-4 metres d’altura, amb branques anguloses, fulles caduques de color verd intens, ovals, acuminades, dentades, glauques per la cara superior, i vellutades per sota de la nervació, envellutades en la porció axil·lar, amb les vores pilosos; flors grans reunides en penjolls subterminals, blanques, prou perfumades i amb la corol·la proveïda de quatre pètals. Es tracta d’un macrofaneròfit caducifoli que floreix d’abril fins a juny.

Es conreen nombrosos híbrids d’aquesta espècie, que es diferencien entre si pel jaspiat de les fulles i per les tonalitats porpra de les flors.

Hàbitat i distribució

La seua distribució geogràfica general es troba pel sud-est eurosiberià i Àsia menor. És originària del Caucas i Armènia, encara que actualment és possible trobar-la com espontània en la flora dels països mediterranis.

Usos

S’usa per a la decoració, moltes vegades per a usos urbanístics. Poden agrupar-se formant petits boscos, tanques i menuts grups enmig dels parterres. La seua reproducció sol ser asexual, per esqueix, a la primavera o agost o per sarment a principis d’estiu.

Li agrada estar a ple sol o semiombra, amb un reg no excessivament abundant, ni tampoc massa escàs, regar de mitjana cada 6-7 dies.

Read Full Post »

La formació que encapçalava, Guanyem Cerdanyola, va quedar quarta el 26-M, i va baixar de 5 a 3 regidors.

“Per la majoria de veïnes i veïns de Bellaterra ha estat el pitjor alcalde de la història”

Carles Escolà, abans del debat dels alcaldables de Cerdanyola, amb Chus Cornellana, número 1 per Gent per Bellaterra, i Jordi Macarulla, per Convergents|BELLATERRA.CAT

Segons va informar ahir tarda el diari digital http://www.vilaweb.cat el batlle en funcions de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, ha anunciat que no recollirà l’acta de regidor i deixarà la primera línia política. A les eleccions del 26-M la seva formació, Guanyem Cerdanyola, es va quedar lluny de l’objectiu de revalidar la batllia i va ser quarta força amb només tres regidors, dos menys que ara fa quatre anys. En una conferència de premsa, Escolà ha dit que el resultat tanca un cicle polític que va començar deu anys enrere amb la creació d’una alternativa al PSC, que el 26-M va guanyar les eleccions un altre cop. Ara, diu Escolà, treballaran de nou per a bastir una nova alternativa de cara a les eleccions del 2023.

‘En aquesta nova etapa tindré un rol molt diferent del que he tingut fins ara: faig pública la meva decisió de fer un pas al costat’, ha dit Escolà. Tanmateix, ha deixat clar que ‘no és un adéu’ i que en la nova etapa ell hi serà, ‘però en una segona línia, com un més’.

L’encara batlle en funcions ha reivindicat el seu pas al capdavant del govern local enumerant les principals mesures que va posar en marxa. A més, ha agraït als ciutadans que els han fet costat amb el vot a les eleccions el que han col·laborat amb el projecte polític i a la seva família.

Finalment, Escolà ha recordat que del pas per la batllia de la motxilla s’emporta ‘una motxilla de querelles per haver fet el que havia de fer’, una d’elles per desobediència, prevaricació i malversació per haver col·laborat en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre. ’N’assumeixo les conseqüències i no me’n penedeixo de res’, ha dit.

Com no agafarà l’acta de regidor el seu lloc l’ocuparà el número quatre de la llista, Ivan González, fins ara tinent batlle de la ciutat.

Read Full Post »

La seva característica més identificativa és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s’extreu el suro. A causa d’aquesta escorça, la surera s’ha explotat forestalment i s’ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer.

Detall del tronc de l’alzina surera del barri del Viot de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l’explotació humana l’ha afavorit en detriment dels altres arbres.

Normalment, l’alzina surera fa entre 5 i 15 metres d’alçada, però es poden trobar exemplars molt vells de fins a 20 metres. El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres. Les arrels representen una cinquena part del total de la llenya de l’arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l’aire produeixen una escorça de suro com la del tronc. La surera pot rebrotar tant de la soca com de l’arrel.

Alzina surera bellaterrenca, de uns 10 metres d’alçada|BELLATERRA.CAT

Les fulles, perennes, són verdes durant tot l’any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l’arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l’arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l’home.

Les flors masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades. El fruit és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l’època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l’arbre té entre 15 i 25 anys, i s’assoleix el màxim al voltant dels 100. La vida de les sureres es pot allargar fins als 150 o 250 anys.

Quina obra d’art de la natura bellaterrenca|BELLATERRA.CAT

Els troncs són més o menys sinuosos, ramificats lateralment a alçades que varien en funció de l’espessor del bosc o de la sureda i de les podes (a Catalunya, pràcticament inexistents). La fusta té una densitat elevada. Es fa servir, entre d’altres, a la torneria, a les drassanes (ja que suporta molt bé la immersió en aigua sense podrir-se) i com a llenya (ja que té un potencial calorífic elevat). L’alzina surera és un dels pocs arbres capaços de rebrotar després d’un incendi, gràcies a l’escorça de suro, que actua com un aïllant tèrmic i impedeix que les altes temperatures afectin els teixits vitals.

Read Full Post »

“Segons publica el mitjà digital Cugat.Cat, els petits projectes busquen fer renéixer el producte que centrava la vida santcugatenca fins ben entrat el segle XX”

Vinyes a Bellaterra, a finals dels anys 60, km0 de Sant Cugat del Vallès|UAB

La tradició vitivinícola de Sant Cugat podria tenir hereus.
Dècades després de l’última explotació productiva de la ciutat, engolida pel creixement urbanístic i l’abandó de les feines del camp, alguns petits projectes plantegen recuperar el cultiu que va ser el sustent econòmic d’una població que vivia lligada a la vinya. Queda, això sí, molta feina per davant perquè aquestes idees cristal·litzin i caldrà suport per part de les administracions, especialment pel què fa a la disponibilitat i qualificació dels terrenys, perquè tot plegat tingui èxit.

Veure la notícia complerta a l’enllaç de sota:

https://www.cugat.cat/noticies/societat/143950/la-vinya-torna-a-arrelar-a-sant_cugat

Read Full Post »

La família Marcet ens envia aquest vídeo gravat avui a casa seva, sobre la visita d’una colobra escurçonera.

Error
Aquest vídeo no existeix

[Vídeo] Gravat per la nostra veïna Anna Romero Marcet

Descripció de la colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d’aigua, colobra d’aigua, escurçó d’aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una colobra del gènere Natrix que viu en ambients aquàtics. Pot arribar als 70 cm de llargària.
Té 21 fileres d’escates i dues escates postoculars.
La coloració i el disseny varien molt. Del verd clar al vermell i d’una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspícues línies longitudinals blanques o àdhuc grogues.
El ventre és negrós, groc o vermell.
De vegades té ocel·les grocs als costats.

Costums

És molt més aquàtica que la serp de collaret (Natrix natrix). A més, és una serp activa tant de dia com de nit.

El seu comportament defensiu és molt notable: quan se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurçó. Quan és capturada descarrega un líquid repugnatori de les seues glàndules anals (comportament també característic de Natrix natrix).
Té 21 fileres d’escates i dues escates postoculars.
La coloració i el disseny varien molt. Del verd clar al vermell i d’una línia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspícues línies longitudinals blanques o àdhuc grogues.
El ventre és negrós, groc o vermell.
De vegades té ocel·les grocs als costats.

Read Full Post »

Segons informa TV3 avui, els veïns de Collserola tenen quaranta anys per deixar els seus habitatges construïts en sòl que no era urbanitzable durant els anys setanta

Leticia Marcos / Mireia Segú

El pla de protecció del parc natural de Collserola ha posat en evidencia més de 300 cases que no s’haurien d’haver construït a la zona.

Hi ha veïns que fa més de 50 anys que hi estan instal·lats. Ara l’administració busca la manera de resoldre la situació, però el pla urbanístic que proposa no agrada els veïns.

Molts veïns de Barcelona van comprar terrenys i van aixecar el barri de Cal Notari, situat a la muntanya, al costat del començament de la carretera que anava d’Horta a Cerdanyola, malgrat que l’Ajuntament no autoritzava l’edificació de vivendes en aquesta zona.

Per Griselda Trillas, veïna del barri, explica que eren altres temps.

“Eren parcel·les que es venien -explica- i tampoc teníem clar que no es podia construir. Vam venir de molt joves, no teníem les coses molt clares, vols una casa, i no tens molts diners per comprar-te un pis, i potser no érem del tot conscients de com estava tot.”

La família Vallhonesta era la propietària dels terrenys, que va parcel·lar i vendre a molts nouvinguts a Barcelona. Els mateixos veïns van aixecar amb les seves mans el barri de Cal Notari, també conegut com a Font del Gos. Segons Enric Alfa, president de l’Associació de Veïns Font del Gos, l’Ajuntament de Barcelona va reconsiderar la seva decisió inicial de deixar construir en aquella zona de la ciutat.

“Este barrio lo aparceló y lo vendió el señor Vallhonesta, con derecho a construcción, pero luego quedó afectado. Los obreros que vinieron del sur, emigrantes, compraron los terrenos. No tenían nada más i ilegalmente fueron construyendo las viviendas. El barrio de la Font del Gos no forma parte de Collserola, está en el acceso al parque. Nosotros no lo vamos a deteriorar, al contrario, somos los garantes del entorno”.

El Pla General Metropolità del 1976 va definir tota aquesta zona com a sòl no urbanitzable, i amb això es van sentenciar les 51 cases que hi ha a desaparèixer.

A tot el parc natural de Collserola hi ha 354 cases afectades i construïdes fora d’ordenació dins de quatre municipis: Barcelona, Sant Cugat, Cerdanyola i Molins de Rei.

La majoria estan concentrades en catorze urbanitzacions, i algunes desapareixeran senceres, com les 40 cases de Sol i Aire o les 35 de Mas Fortuny, a Sant Cugat.

Els veïns culpen d’aquesta situació la seva inclusió dins del del parc natural de Collserola, l’any 2010, i del Pla de Protecció Especial de la zona, PEPNAT, que s’està a punt d’aprovar per regular millor tot aquest entorn natural, segons Mari Ángeles Zuazo, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes

“En teoría no tenía ningún problema más que estar afectada, y ya sabíamos que no se podía ampliar la casa. Pero lo que no puede ser es después de todas las cosas arbitrarias que han hecho, que ahora salgan con esto”

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, ho neguen. Asseguren que la Llei d’Urbanisme ja determinava que aquestes cases estaven fora d’ordenació.

D’acord amb Josep M. Carreres, de la direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és el pla especial el que converteix aquestes cases en il·legals, sinó que ja ho eren.

“El parc natural afegeix un element de protecció, -explica- i més responsabilitat cap a l’administració, però des d’un punt de vista urbanístic, abans de la declaració de parc natural, totes aquestes cases ja estaven en una situació d’il·legalitat La manera com s’arribarà a l’extinció final requerirà una gestió urbanística complexa i negociació amb els propietaris, perquè no hi ha interès a impactar a les famílies.”

Però els veïns no estan d’acord amb els criteris urbanístics d’ordenació que s’han aplicat. Per exemple, al carrer Nebuloses de les Planes, creuen que l’Ajuntament de Barcelona hauria pogut legalitzar un conjunt de cases construïdes fa cinquanta anys, en comptes de convertir en sòl urbanitzable els terrenys que hi ha just al davant, al mateix carrer, on hi havia bosc.

Ara, els veïns tenen uns quaranta anys abans d’haver de deixar les seves cases i tornar els terrenys a l’administració. I sense cap indemnització, perquè les cases es van construir en uns terrenys on no es podia edificar, i, per tant, no se’ls expropiarà ni se’ls buscarà un altre habitatge alternatiu, excepte en casos puntuals.

Hortènsia Duran, de l’Associació de Vivendes Afectades de les Planes creu que no és just.

“Nosaltres hem viscut aquí, -diu- la meva àvia i els meus pares, i jo, i ara hi viu el meu fill. El meu fill el faran fora de casa sense res, i això és indecent.”

La direcció de serveis d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona considera que és una herència que s’arrossega.

“Es van construir moltes cases -diu Carreres- en terrenys que no es podia urbanitzar abans dels anys 80. Després, fins l’any 87 es van fer moltes operacions per recuperar sòl d’urbanitzacions il·legals, però a l’administració li va quedar feina pendent. Tots, la Generalitat, els Ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenim molta feina pendent”.

L’objectiu és resoldre el conflicte ” de la manera més consensuada possible, però són situacions difícils, molt difícils”.

http://www.ccma.cat

Read Full Post »

Josep María Rodríguez, pastisser de La Pastisseria també va rebre el premi al més innovador, els premis s’han donat en una gala a la Fundació Miró


Josep María Rodríguez, pastisser de “La Pastisseria” amb els seus premis

Per Xevi Miró

La Pastisseria de Barcelona, una pastisseria i cafeteria que va obrir fa set anys a Barcelona, ha guanyat el premi a la millor pastisseria de Catalunya a la gala anual celebrada pel Gremi de Pastisseria de Barcelona.

Rosa dels Vents és el pastís que va guanyar el millor del món 2011|BELLATERRA GOURMET

El seu pastisser, Josep Maria Rodríguez, també ha guanyat el premi al pastisser més innovador. La seva pastisseria té dos locals, un al carrer Aragó i l’altre a la Via Augusta de Barcelona. Josep Maria Rodríguez va guanyar el 2011 el premi al millor pastisser del món amb un equip format per ell, Jordi Bordas i Julien Álvarez. Ni abans ni després, cap altre espanyol ha pujat al podi d’aquests premis.

Aquestes són algunes de les creacions que es poden trobar a La Pastisseria|BELLATERRA GOURMET

Read Full Post »

Bellaterra és una societat ecològica i amant de la natura, es per això que 37 famílies s’han agefit al projecte de les instal·lacions fotovoltaiques, que pasat l’estiu, farà el Col·lectiu Solar del Vallès Occidental.

Aquesta iniciativa es va presentar aquest hivern al Centre Cívic de Bellaterra, amb la col·laboració de la Unió de Veïns, una actuació que permet gaudir de sobirania energètica. De moment, estàn visitan als veïns interesats per fer l’estudi definitiu, i concretar les dades tècniques, abans de començar la instal·lació definitiva.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »