Roser Agell i Cisa (Barcelona, 1924 — 3 de maig de 2021) fou una artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora|AJUNTAMENT DE MARTORELL
Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades als primers números de la revista Cavall Fort
Agell es va iniciar a la pintura a l’escola del pintor Víctor Esteban Ripaux cap al 1940. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1951) i va continuar els seus estudis a Roma. Durant l’estada a la capital italiana va conèixer el pintor martorellenc Jaume Muxart, amb el qual es va casar l’any 1958. El mateix any va guanyar el Primer premi al Saló de setembre de Sitges. Posteriorment va formar part de diferents certàmens nacionals i internacionals com el primer Salón Femenino de Arte Actual (Barcelona, 1962), la 7a Biennal de Sao Paulo del 1965 o la Exposició d’Art Fantàstico (Rio de Janeiro, 1965).
La Princesa de Cleves, obra de Roser Agell|EDITORIAL NATUA
Paral·lelament, va exposar individualment o amb Jaume Muxart a les sales Grifé i Escoda, Nàrtex i en diverses galeries de Roma, Madrid i Nova York. Agell va desenvolupar-se també com a il·lustradora de llibres, revistes i targetes. Del seu treball com a il·lustradora infantil destaquen les portades i dibuixos als primers números de la revista Cavall Fort. També va fer incursions en l’art tèxtil i en la pintura mural, decorant l’església de Santa Maria a l’antiga colònia industrial de Cal Bassacs.
“Les flors són dolces i les fulles tenen un sabor de pebre molt agradable“
Caputxines a un hort de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
Caputxina, morritort d’Índies, herba llaguera i altres denominacions populars (Tropaeolum majus) és una espècie de planta amb flors que té les flors comestibles i s’utilitza com a planta ornamental. És originària d’Amèrica del Sud, de la serralada dels Andes des de Bolívia a Colòmbia. L’espècie cultivada probablement té un origen híbrid amb participació de les espècies T. minus, T. moritzianum, T. peltophorum, i T. peregrinum.
Detall de flors i fulles de Caputxina|BELLATERRA.CAT
El terme tropaeolum deriva del grec Τροπαιον (petit trofeu), per la disposició de fulles i flors. El nom vulgar deriva de la forma de caputxa (de monjo) de les flors. Aquesta flor va ser introduïda a Europa pels jesuïtes al segle xvi. Es tracta d’una planta comestible, de la qual s’utilitzen tant les tiges joves i les fulles, com també les flors com a acompanyament de les amanides
Qui farà realitat també la Bellaterra menys contaminada i pacífica, sense tant trànsit forani, amb voreres reparades per passejar, i l’espai públic arranjat? FACTA NON VERBA X BELLATERRA
Les mesures per circular sense adhesiu a Sant Cugat han començat l’1 de maig
Hi haurà un període d’adaptació i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre
L’1 de maig va ser el primer dia en què és obligatori circular amb distintiu ambiental a Sant Cugat del Vallès. Una mesura que ha entrat en vigor amb la mateixa normativa de la zona de baixes emissions de Barcelona.
És la primera ciutat de l’àrea metropolitana que posa restriccions a la circulació de vehicles, al marge de la capital catalana. La mesura es duu a terme per reduir la contaminació ambiental a la localitat i millorar la qualitat de l’aire i la salut pública.
Les restriccions d’accés i circulació seran per a tots aquells vehicles sense el segell ambiental de la DGT, de dilluns a divendres entre les set del matí i les vuit del vespre.
L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, explica que volen ser un referent de “ciutats pacífiques on es respira, es camina i es passeja”.
La zona comprèn uns quatre quilòmetres quadrats: està delimitada per la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, l’avinguda de Roquetes, el carrer de Sant Crist Llaceres i el passeig de Valldoreix.
Zona delimitada de baixes emissions a Sant Cugat del Vallès
Hi haurà un període d’adaptació, i no es començarà a multar motos i cotxes sense l’adhesiu fins a l’1 de novembre. Per a les furgonetes, camions i autobusos, fins al maig del 2022. Les multes poden anar dels cent fins als cinc-cents euros.
El director de serveis de mobilitat sostenible de l’AMB, Carles Cunill, assegura que els beneficis en la qualitat de l’aire es notaran “immediatament” a mesura que es redueixi la circulació de vehicles.
Excepcions
Per evitar l’accés a les zones afectades en cas de no disposar de permís, s’ha creat un sistema de bus llançadora des d’un aparcament a l’avinguda de Roquetes, i se n’estudia crear un de segon a la carretera de Rubí.
Hi han busos llançadora des d’un aparcament a l’avinguda de Roquetes de Sant Cugat (ACN/Albert Segura Lorrio)
També s’ha previst un conjunt d’excepcions i autoritzacions, com ara la moratòria prevista per a cotxes i motos dedicats a l’exercici de l’activitat professional d’autònoms amb ingressos baixos, per a vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda, o els vehicles de serveis.
També es preveuen autoritzacions per a activitats temporals, com ara obres, per als vehicles estrangers i per a aquells que necessitin permisos per accés esporàdic.
Les persones amb malalties que els condicionen l’ús del transport públic o que hagin de fer tractaments de manera periòdica també tindran una autorització de caràcter sanitari.
L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc.
En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.
Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme a l’entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques.
Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments, làtex, medicaments, picades d’insectes (vespa, abella), etc. En els darrers anys s’ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. Alguns dels factors ambientals més importants són la contaminació (principalment la derivada de la combustió de productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s’hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d’enfrontar-se, i aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives. Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l’aparell respiratori com l’asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l’èczema i la urticària, o amb reaccions greus d’inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l’aparell respiratori i el cardiovascular (anafilaxi).
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com a una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Les funcions del ICGC estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.
El veïnat de Bellaterra vol menys judicis i exigeix permanentment més reparacions i millores de l’espai públic, molt deixat des de fa anys per Cerdanyola il’EMD
Deixadesa històrica d’un perillós Camí Antic sense voreres |BELLATERRA.CAT
L’Ajuntament de Cerdanyola interposa dos contenciosos als tribunals contra acords aprovats per l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra -un sobre la pacificació del trànsit al Camí Antic de Sant Cugat i el segon sobre l’ordenança reguladora de l’ús de sòl i subsol per empreses subministradores de serveis-, però els responsables de les dues institucions asseguren que el diàleg ha millorat i que és possible que els recursos es retirin.
El regidor de Relacions amb l’EMD, David González, subratlla la millora de relació entre amb dues institucions, tot destacant que l’Ajuntament ha de presentar els recursos per invasió de competències en defensa dels interessos municipals, però espera que el relacionat amb el Camí Antic de sant Cugat es retiri per haver arribat a un acord de consens, com va passar amb el cas dels agents cívics de Bellaterra.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, confirmava aquest extrem i explicava que el camí es fa servir molt com a drecera entre Sant Cugat i sabadell, entre les autopistes AP7 i C58, amb alta densitat de trànsit i a molta velocitat. L’EMD vol instal·lar senyals de stop per trencar la velocitat dels vehicles i està en discussió l’administració competent perquè l’Ajuntament té la de disciplina del trànsit i l’EMD la seva ordenació.
El segon recurs afecta a l’ordenança que implanta una taxa sobre l’ús de sol i subsol per part de les companyies subministradores de serveis, com les de telefonia, per exemple. Andreu explica que la cobra fins ara l’Ajuntament, però l’EMD creu que és a ella a qui li correspon cobrar aquest lloguer, que xifra en uns 50.000 euros anuals. El president de l’EMD creu que les dues institucions presenten arguments jurídics plausibles i que el millor és que un jutge determini qui té la raó.
El regidor d’ERC Íñigo de Enterria insisteix en què les dues discrepàncies s’arreglarien amb la redacció d’un nou conveni regulador, al temps que remarca que abans d’anar als jutjats hi ha possibilitats d’intermediació, cm per exemple amb la Diputació o la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.
Laura Benseny, de Guanyem, remarca la importància d’arribar a acords abans d’interposar recursos judicials i no després perquè “anar als tribunals és legítim; i també car”, cosa que també subscriu Ciutadans.
El regidor de Relacions amb l’EMD, per la seva banda, va afirmar que el govern municipal no vol canviar el conveni amb l’EMD i que “si es pertinent anar a mediació, s’anirà”.
Delegació de l’Agència Tributària a Sant Cugat del Vallès
El govern espanyol es planteja eliminar els avantatges fiscals que tenen els matrimonis que fan la declaració de renda conjuntament, una mesura de la qual es beneficien uns dos milions de llars ara mateix i que segons l’Airef té un impacte de 2.300 milions d’euros. La proposta està inclosa en els plans de recuperació que l’executiu espanyol ha enviat a Brussel·les i que han de servir per facilitar l’arribada dels fons d’ajuda europeus, uns 140.000 milions d’euros. L’estudi de la proposta està inclòs en els plans de recuperació que l’executiu espanyol ha enviat a Brussel·les i que han de servir per facilitar l’arribada dels fons d’ajuda europeus, uns 140.000 milions d’euros. Tot i això, i davant l’allau de crítiques i el context electoral, el ministeri d’Hisenda va matisar que no es planteja la supressió de la bonificació i que, en tot cas, es decidirà en el marc de la reforma en què treballa un grup d’experts.
En el document enviat a Brussel·les el govern espanyol la justifica no per l’impacte en la recaptació, sinó per raons d’igualtat de gènere, atès que considera que la tributació conjunta desincentiva l’entrada de la dona al mercat laboral. Però més aviat sembla que es vol emmascarar el que sense cap mena de dubte seria una pujada d’impostos encoberta, obligada en part per la Unió Europea com a condició per rebre els fons de reconstrucció.
És evident que, amb les xifres de dèficit obligades per la despesa extraordinària que ha causat la pandèmia (pensem en els costos sanitaris, però també en els ERTO), l’Estat ha de buscar la manera d’equilibrar els comptes i recaptar més.
És una situació delicada perquè, depèn de com es faci, pot castigar encara més les classes baixes i mitjanes i augmentar la desigualtat. I seria paradoxal que precisament aquest govern, que presumeix de ser el més d’esquerres de la història d’Espanya, perjudiqués la seva base de votants.
També s’ha d’anar amb compte a no malmetre les expectatives de repunt de consum que es preveuen per quan arribi una certa normalitat i hi hagi un percentatge elevat de gent vacunada. Diumenge, per cert, en tindrem un primer tast amb la fi de l’estat d’alarma i la possibilitat de poder sortir a sopar fora de casa.
En tot cas, el govern espanyol hauria de ser valent i plantejar obertament el debat global sobre les deduccions de l’IRPF i les polítiques fiscals en conjunt, amb especial atenció a les grans empreses. I no amagar una mesura així en un informe a Europa.
Com es podia esperar, el PP va sortir a criticar-la immediatament –ja que lògicament manté una posició contrària a qualsevol augment d’impostos–, però també l’esquerra. En concret, Íñigo Errejón, perquè considera que va en contra dels interessos de les famílies més modestes i que viuen en situació de precarietat.
Les pròximes hores veurem si el govern espanyol es fa finalment enrere d’aquesta proposta i quines explicacions dona. D’entrada, sembla més lògic que la pujada de la recaptació vingui més dels impostos indirectes o de les taxes verdes, d’acord amb el que demana Europa. Però el mínim que se li pot reclamar és que tingui la valentia d’explicar quina és la situació real de les finances públiques.
En aquest volum, Joaquim Nadal dedica 76 articles a 67 protagonistes, com els seus pares, Josep Tarradellas, Diana Garrigosa o Pablo Picasso.
Joaquim Nadal amb el seu llibre Noms d’una Vida|DIARI DE GIRONA
L’historiador, escriptor i polític Joaquim Nadal acaba de publicar ‘Noms d’una vida’, el tercer llibre de perfils biogràfics que l’autor dedica a parlar de persones, vives o mortes, que l’han marcat i que en la seva projecció pública, cívica i nacional, han excel·lit pels seus valors, treball i dedicació a la comunitat.
Nadal diu estar “feliç” d’haver fet una trilogia de perfils humans i reconeix que en aquest llibre s’implica i s’acosta més a les persones i a l’emoció. Editat per Pagès Editors, forma part de la col·lecció d’assaig ‘Argent viu’, dirigida per la filòloga i política lleidatana Carme Vidal Huguet.
Juntament amb ‘Vides amb nom’ i ‘Noves vides amb nom’, ‘Noms d’una vida’ forma una trilogia. Segons expliquen des de Pagès Editors, “l’estil personal i afinada sensibilitat, permet a l’autor subratllar les dimensions quotidianes i els valors dels biografiats; unes vides directa o indirectament lligades a la seva a nivell personal o intel·lectual”. Al llibre hi ha els perfils biogràfics de noms de la seva família (el pare i a la mare de Joaquim Nadal) i noms singulars de la història, l’art, la política o l’església, com Ermessenda de Carcassona, Josep Tarradellas, Diana Garrigosa, Hilari Raguer, Maillol, Pablo Picasso, Modest Prats, Josep Fontana, Pierre Vilar, Eva Serra, Sebastià Salellas i Magret o Narcís-Jordi Aragó, entre d’altres.
“No són els noms d’una vida, són noms que esdevenen presències intenses en la meva, per simpatia, afinitat, coincidència cívica i política, interès intel·lectual, vincles professionals o emocionals, per amistat o per tot alhora”, explica Nadal.
Nadal encapçala el llibre amb dos articles molt personals, un dedicat al seu pare que recull el que l’autor va escriure pel dia del funeral, fa 3 anys, i un altre que recull unes notes escrites per a la seva mare, que està a punt de fer 90 anys. Nadal també destaca l’article breu sobre Diana Garrigosa i l’impacte de la seva mort.
“És la persona que acompanya Paqual Maragall, mentre viu un Alzheimer creixent i que de cop desapareix del mapa com si hagués fet tot el que havia de fer a la vida, deixant les coses endreçades”, explica l’autor. També dedica un article al text que es va llegir en el funeral de Josep Pla, tres articles dedicats a Raimon i un altre a un membre del PSUC.
L’autor, que ha presentat el llibre el passat dijous, acompanyat de Carme Vidal i de la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha reconegut que en aquest tercer volum s’hi afegeix una pulsió emocional. “Em deixo anar una mica més perquè he deixat de mantenir distància entre les persones”, explica, “i això fa que en algun moment intenti transmetre l’esgarrifança de l’emoció per la coneixença d’un personatge o per algun fet que l’acompanya en la vida o en la mort”, reconeix. L’autor subratlla que quan es tracta de persones que han mort i a les quals els hi dedica algun article, “sempre destaco que dels morts no ens importa la mort, sinó que ens importa a vida”.
El temps d’espera per casar-se en una cerimònia civil davant notari es podrà reduir de tres mesos a una setmana.
Les notaries poden tramitar íntegrament els expedients matrimonials, fet que reduirà el temps d’espera per fer el tràmit|SILVIA I MASSIMO
Les persones que es vulguin casar a la notaria ara no caldrà que vagin prèviament al Registre Civil. I és que els notaris ja poden tramitar íntegrament els expedients matrimonials.
El procés de tramitació de l’expedient matrimonial consisteix a comprovar que la parella reuneix les aptituds i condicions legals necessàries per contraure matrimoni. És a dir, que tots dos contraents tenen capacitat plena per fer el procediment, que no hi ha impediments externs i certificar la veracitat de la seva voluntat. Els notaris també comprovaran que no es tracta de matrimonis de conveniència amb finalitats fraudulentes, com l’obtenció de nacionalitat o residència o l’obtenció d’una pensió pública.
Amb l’atribució de la tramitació dels expedients matrimonials als notaris es donarà més seguretat jurídica a la relació econòmica i personal dels contraents. En l’expedient constarà el veïnatge civil dels contraents, bàsic per conèixer el règim econòmic matrimonial que se’ls aplica. Els ciutadans comptaran amb l’assessorament notarial previ per saber de quin cònjuge seran els béns que adquireixin i els deutes que contraguin durant el matrimoni. A Catalunya, per defecte, regeix la separació de béns.
Des de l’any 2015 els notaris poden autoritzar casaments i també divorcis i separacions de mutu acord i sense fills menors d’edat.
L’any passat, amb la pandèmia del coronavirus, per primera vegada els notaris catalans van autoritzar més divorcis i separacions que matrimonis. En concret van certificar 1.510 divorcis i separacions i 826 casaments.
BELLATERRA.CAT 