Panela Bio Tierra Madre de Comerç Just |BELLATERRA GOURMET
¿Que és i com s’utilitza la Panela?
Substituir el sucre tradicional per uns altres més saludables és fàcil, perquè existeixen diverses alternatives per això. Concretament, la panela és un tipus de sucre que s’extreu de la canya de sucre, i ofereix molts beneficis per a l’organisme.
Entre els seus principis, destaca que aquest sucre és totalment natural, perquè no té, ni passa per un procés de refinat, ni centrifugat, ni se li afegeix cap procediment químic. Com conserva els nutrients de la canya de sucre aporta minerals, vitamines i altres propietats beneficioses per la salut.
La panela conté principalment sucre sacarosa, glucosa i fructuosa, però en menors quantitats que el sucre tradicional, mentre que posseeix entre 310 i 350 de calories, per cada 100 grams.
Contenen també una bona aportació de minerals, com el calci, el ferro o el magnesi, i gran quantitat de vitamines: A, B, C, D i E. Tot això fa que sigui un aliment molt complet. Encara que com en altres aliments, també ha de prendre’s amb moderació, però és un perfecte substitut del sucre quotidià.
Panela Bio Tierra Madre de Comerç Just|BELLATERRA GOURMET
Beneficis de la panela
Té diferents usos, perquè serveix com a edulcorant d’aliments, com ara sucs, cafès, xocolates i galetes. Ho podem afegir a aquests perquè siguin molt més dolços. A la cuina, també és bo per a preparar postres, el sabor serà ric, dolç i sempre més saludable.
Gran aportació d’energia: Donada la quantitat de minerals i vitamines que conté l’emplafona, ens dóna l’energia suficient per a afrontar un dia dur. Alhora que ens reposa quan acaba la jornada i no ens sentirem tan cansats.
Enforteix els ossos i ajuda al creixement: La panela conté minerals com el calci, el fòsfor i el magnesi, això contribueix al creixement dels petits i també dels més majors.
Gran aportació nutritiva: Ja hem vist abans que l’emplafona conté minerals i vitamines, a més de proteïnes i hidrats de carboni.
Reduïm els nivells de glucosa en sang: Com aquest sucre és molt millor i més sa que el normal és una alternativa i pot ser consumit per persones que presenten una gran quantitat de glucosa en la sang. Amb això també reduïm el consum de sodi que ingerim.
A continuació trobareu informació sobre el protocol utilitzat en casos de vehicles abandonats i respondrem a les preguntes més freqüents.
Vehicle abandonat al carrer Tosca de Bellaterra| BELLATERRA.CAT
Vehicles abandonats a la via pública
Quan s’inicia un expedient de vehicle abandonat a la via pública?
L’expedient de vehicle abandonat es pot iniciar per dues vies:
Els agents detecten un vehicle aparcat al mateix lloc per un període superior a 15 dies amb símptomes d’abandonament, com pot ser brutícia, rodes desinflades, bonys, o mancances administratives (assegurança i itv caducades). Redacten l’acta d’abandonament i li col·loquen una enganxina verda.
Mitjançant trucada o avís d’un ciutadà informant que hi ha un vehicle amb símptomes d’abandonament, iniciem el control de l’esmentat vehicle. Si es comprova que el vehicle no es mou i realment té símptomes d’abandonament, iniciem l’expedient d’abandonament i es col.loca l’enganxina verda.
Cada quan es controlen els vehicles abandonats?
El municipi de Vic es divideix en 5 sectors i es controlen cada setmana.
Una vegada iniciat l’expedient, quins passos es segueixen?
El següent pas a fer és intentar contactar amb el propietari del vehicle i informar-lo que té un vehicle de la seva propietat aparcat a la via pública durant un període perllongat de temps.
Aquesta primera notificació és informativa.
Quan es controla que el vehicle no s’ha mogut durant un període mínim d’un mes es tramita la denuncia per vehicle abandonat i es col·loca l’enganxina vermella.
Una vegada denunciat, s’envia una altra notificació al titular amb acús de recepció on se l’insta a retirar el vehicle de la via pública i solucionar les mancances administratives en cas que les tingui.
Què passa si no es localitza el propietari?
Si els intents de localització de titular han estat infructuosos, es publica un edicte al taulell de l’ajuntament on el titular està empadronat informant de la tramitació de l’expedient de vehicle abandonat. Aquest anunci estarà exposat durant un mes.
Passat aquest període i si el propietari no s’ha fet càrrec del vehicle, el vehicle és lliurat al desballestament per a la tramitació de la baixa i la seva posterior destrucció.
Vull donar de baixa un vehicle, com ho he de fer?
Qualsevol propietari pot donar de baixa el seu vehicle dirigint-se a la Prefectura Provincial de Trànsit, situada a Gran Via de les Cort Catalanes, 184, presentant la documentació del vehicle i del titular.
També es pot donar de baixa un vehicle dirigint-se directament a qualsevol desballestament.
Si el propietari el que vol és desfer-se del vehicle i aquest es troba al terme municipal de Vic, s’ha d’adreçar a la comissaria de Guàrdia Urbana amb la documentació del vehicle i la del titular, i presentar la renuncia del vehicle. Una vegada presentada la renúncia, comprovarem les dades del vehicle, el retirarem i procedirem a tramitar el seu lliurament al desballestament.
La Guàrdia Urbana cobra per realitzar el tràmit de renuncia i baixa d’un vehicle?
No, el tràmit és gratuït i el titular no ha d’abonar cap import.
Estic interessat a comprar un vehicle que he vist que té l’enganxina de vehicle abandonat, com ho he de fer?
D’acord amb la Llei de Protecció de Dades, la Guàrdia Urbana no pot facilitar les dades del titular del vehicle, tot i que la persona interessada pot posar-se en contacte amb el titular pels seus propis mitjans.
230 veïnes i veïns del grup de WhatsApp “Bellaterra Vending Km0” -creat el més el gener de 2020- han publicat i venut més de 8.000 productes de segona, donant sortida a tot allò que ja no s’utilitza o dorm al traster de les cases del veïnat. També, i per primera vegada, s’ha fet el primer Bellaterra Market 2à Ma organitzat a un jardí privat del nostre poble, amb intenció de fer-ho en directe un cop al mes.
La conscienciació pel reciclatge s’estén cada cop més a la roba, Càritas o Humana estan obrint més botigues o espais per vendre roba de segona mà.
La iniciativa coincideix amb l’auge de la roba de segona mà. Són molts els clients que hi opten, no només pel preu, més econòmic, sinó també pel component social i mediambiental del projecte. La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta.
Un hipermercat a Sant Boi de Llobregat ha obert un estand de roba, gràcies a un acord entre Càritas i Alcampo. És el primer a tot Espanya i no serà l’últim, ja que el projecte és obrir-ne a tots els centres de la cadena.
Una iniciativa pionera que aposta per l’economia circular, és a dir, més aprofitament i menys residus, i que dona feina a persones en risc d’exclusió social. Ainhoa Ferrandis, directora adjunta d’Alcampo Sant Boi de Llobregat, explica que ells cedeixen l’espai perquè “també és imatge amb l’objectiu d’avançar i atreure gent.”
“Vam començar el catorze de maig i està superant totes les nostres expectatives, una roba de molt alta qualitat, que prové de diferents fonts, a través de Càritas, i que va des dels 2 fins als 20 euros. És una nova oportunitat per a la roba i per a les persones.”
I una oportunitat per trencar estigmes, a través del projecte Moda-re, Càritas també vol dignificar l’ús de la roba usada, que recullen a través dels contenidors repartits pel territori, i alhora contribuir a no generar tants residus.
Albert Alberich, director de Moda-re Càritas, explica que és una manera de sensibilització de la societat, botigues amb el màxim nivell, totalment homologables.
“El col·lectiu de de gent jove, universitaris, està present a les nostres botigues. L’impacte mediambiental jo crec que és fonamental per la incorporació de nou públic.”
També ho tenen clar a Humana, on a la seva planta, cada dia, trien i classifiquen disset tones de roba feta servir, que venen a les seves botigues, cada cop més, ara ja una vintena a Barcelona. I els beneficis, els destinen a projectes socials a l’Àfrica.
Joan Carles Montes, del Departament de Comunicació d’Humana, explica que són capaços de donar una segona a vida a més del 90% del que recullen. És la fracció que té un aprofitament i de reutilització o reciclatge més elevat que qualsevol altra fracció.
L’any passat, a Catalunya, es van generar gairebé 166.000 tones de residus tèxtils. D’aquestes, els operadors autoritzats en van tractar 17.561, per tant, vol dir que només es recull selectivament un 10,6 per cent dels residus tèxtils.
S’espera que amb la nova llei de residus, que s’està tramitant al Congrés, i que farà obligatori separar els residus tèxtils, es fomentarà el reciclatge.
Des d’Humana creuen que hi hauria d’haver més contenidors al carrer perquè la gent tingués més facilitat per deixar-hi la seva roba.
“Entre tots, operadors i gestors autoritzats, hem de generar la confiança que la roba que diposita al contenidor se’n fa un bon ús.”
I generar aquesta confiança és clau per fomentar el reciclatge en un dels sectors més contaminants al món.
Auge de la roba de segona mà, més barata i sostenible La indústria tèxtil és la segona més contaminant a escala mundial i el reciclatge encara és molt baix
L’empresa ho comercialitzava com “Oli d’oliva verge llampant“, un greix de pinyol d’oliva i d’oliva de rebuig com oli d’oliva verge extra (No apte per el consum humà)
L’empresa no complia cap cap dels requisits per vendre l’oli com a verge extra (Europa Press)
Una empresa de Conca està acusada de comercialitzar oli d’oliva fals no apte per al consum. Algunes partides d’aquest productes s’han distribuït a les comarques de Tarragona.
La Guàrdia Civil investiga l’empresa que es dedicava a distribuir oli. Segons la policia, feia passar greix de pinyol d’oliva i de l’oliva de rebuig, com oli d’oliva verge extra. A més, els informes del Servei de Salut Pública de la Delegació Provincial de Sanitat a Conca han constatat que el producte havia estat tractat amb substàncies no autoritzades i el consideren insegur i no apte per al consum humà.
“L’empresa de Conca, que la Guàrdia Civil no ha fet pública, destribuïa el fals oli a d’altres províncies: Navarra Ourense, Jaén, Còrdova i Sevilla”.
Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
Can Culleretes, amb més de 230 anys d’història, aquest emblemàtic restaurant barceloní no ha deixat de servir la seva tradicional cuina catalana als seus clients, superant tota mena de crisi i situacions
Un dels menjadors de Can Culleretes
TOT BELLATERRA|Jordi Roset Repassant la història gastronòmica de Barcelona ens trobem amb tot un seguit d’establiments, que per molt que et facin salivar les seves cròniques i anècdotes, no és possible poder-hi anar per reviure -encara que sigui en la imaginació- aquells moments de la seva història que t’han enganxat.
Can Culleretes n’és l’excepció. El degà dels restaurants de Barcelona, encara resta obert al públic.
Inaugurat l’any 1786, són més dos-cents trenta anys d’història, amb els seus alts i baixos, servint àpats al cor de Barcelona. El Llibre Guinnes dels Rècords certifica que Can Culleretes és el segon restaurant més antic d’Espanya, remuntant-se la seva història, segons aquest certificat, al 1740.
Situat actualment al número 5 del carrer Quintana, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de les Rambles i del Gran Teatre del Liceu, aquest restaurant té les seves arrels en la portera d’un convent, que hi ha qui l’ubica a l’actual encreuament de la Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat, en una de les cantonades de la Plaça de Catalunya. Explica la llegenda que en els dies festius aquesta senyora va començar a oferir als vianants llepolies casolanes, com xarops, orxates, mató, crema catalana, etc., a les que va anar afegint plats cuinats. L’enrenou que aquesta activitat va portar a la porteria del convent va fer que la comunitat religiosa provoqués el cessament de l’activitat. El nét de la portera, Joaquim Pujol, va agafar el testimoni de la seva àvia i el va traslladar a un local, primer a la Plaça Sant Jaume i, finalment, al 1890 a la seva ubicació actual.
L’any 1896, el restaurant va ser adquirit per Tito Regás , qui el va remodelar i el va transformar en un restaurant de cuina tradicional catalana. La decoració del local que es va fer aleshores és pràcticament la mateixa que hi ha avui dia, destacant les pintures murals de Francisco Tey i els plafons ceràmics de Xavier Nogués. L’esclat de la guerra civil va posar fi a l’etapa dels Regás al capdavant del restaurant i, després d’uns anys en que l’establiment va anar perdent pistonada, finalment l’any 1958 el va comprar en Sisco Agut i la seva esposa Sussi Manubens, qui encetarien la etapa més exitosa de l’establiment. Avui dia són les filles d’aquest matrimoni, la Montse i l’Alicia Agut, ja amb la incorporació dels seus fills, la tercera generació d’aquesta nissaga de restauradors, qui porten la gestió de Can Culleretes.
Les parets de Can Culleretes respiren història per tots costats. Retalls de premsa i fotografies de personatges famosos de tota mena, polítics, intel·lectuals, escriptors, actors, cantants, esportistes, toreros, models… omplen metres i metres de paret. Pel que fa al nom del restaurant, no hi ha una crònica única que l’expliqui, malgrat que totes les teories convergeixen en el fet de que en el restaurant es feien servir moltes culleres de postres, i potser la versió més versemblant és la que explica que el nom té el seu origen en que els cambrers cridaven “Noies, culleretes!” quan faltaven aquests estris per fer el servei, que era força sovint.
Un dels menjadors de Can Culleretes | Facebook Can Culleretes
La cuina de Can Culleretes s’ha mantingut fidel al llarg de tota la seva història als plats de la cuina tradicional catalana: amanides, arrossos, escudella, espinacs a la catalana, faves a la catalana, pèsols saltejats amb pernil, botifarra amb mongetes, cuixa o espatlla de xai al forn, pollastre guisat o rostit, jarret de vedella amb rovellons, bacallà a la llauna amb mongetes, la sarsuela marinera -un dels pocs llocs a Barcelona on encara es pot trobar aquest plat a la carta- i les seves postres casolanes, on hi destaca la crema catalana. Però si n’hi ha un que destaca sobre la resta i que sense cap mena de dubte la seva fama s’ha mantingut generació rere generació, és el plat de canelons, que a la carta anomenen canelons “els de sempre”. Es tracta d’uns canelons elaborats seguint la recepta tradicional d’aquest plat i, segons fonts del propi restaurant, en cuinen prop de 20.000 racions anuals.
La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 tampoc ha pogut amb aquest bicentenari restaurant, que ha aconseguit sobreviure, com tants d’altres, reinventant-se i obrint un servei de repartiment a domicili en un temps rècord.
Quan els partits de l’oposició de Bellaterra (ERC i Convergents) proposaràn també un debat general per millorar la deixada Bellaterra? Més fets i menys paraules és el que cal després de 2 anys de govern de GxB a l’EMD de Bellaterra
Chus Cornellana (GxB i Jordi Macarulla (Convergents) al debat 26M
Info Cerdanyola|Coincidint amb el segon aniversari de la celebració de les passades eleccions municipals, ahir 26 de maig, Junts per Cerdanyola proposa que govern i grups de l’oposició celebrin un debat públic per fer balanç de l’equador de mandat.—
El regidor i portaveu de Junts, Joan Sánchez Braut, ha traslladat aquesta petició a l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en la darrera Junta de Portaveus municipal. Des de Junts recorden que aquesta no és una proposta nova, ja en l’anterior mandat es va aprovar una moció on es demanava celebrar un Ple extraordinari per debatre l’Estat de la Ciutat, moció que, apunten, “evidentment no es va complir, com passa amb la immensa majoria de mocions”, però que ara volen rescatar.
La celebració d’aquest debat d’acord a aquesta moció requereix de la convocatòria d’un Ple municipal extraordinari i, des de Junts, recorden que això es pot fer reunint les signatures d’una quarta part de la cambra, però que han optat per traslladar la proposta directament al govern plantejant la celebració d’un acte híbrid, presencial i telemàtic, obert a la ciutadania, coincidint amb els dos anys de la investidura.
La formació es mostra convençuda que “ni l’alcalde ni el govern han de trobar obstacles” per accedir a aquesta petició, vista “la facilitat i l’èxit amb què ja s’estan celebrant a la ciutat des d’activitats amb públic, com el Roser de Maig, i a distància, com la presentació de la nova marca de ciutat”.
Si apareguessin obstacles, des de Junts subratllen que aleshores sí que intentarien recollir adhesions de la resta de Grups Municipals per fer el debat sobre l’Estat de la Ciutat en format de sessió plenària extraordinària de l’Ajuntament.
“Un talismà és un objecte portàtil al que s’atribueix atorgar un poder màgic a qui el du. Es confon normalment amb amulet o amb mascota; però, mentre que l’amulet és un mitjà de protecció passiva, el talismà confereix a qui el posseeix poders màgics actius”
El Partit Comunista de la Xina compleix cent anys dijous que ve. Durant aquest segle ha fet moltes coses, entre elles reconèixer a el règim de Franco
Postal 1974 de l’ballet maoista ‘Destacament Vermell de Dones’ ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS
Mao va acabar la seva Llarga Marxa en 1935 i Franco començava la seva en 1936.
Les dues marxes van avançar en direccions més aviat oposades, però amb el temps i una canya acabarien reconeixent-se mútuament: la Xina de Mao i l’Espanya de Franco van establir relacions diplomàtiques plenes a mitjans de 1973, amb els dos dictadors encara vius.
Un cavall va arruïnar la carrossa de fades diplomàtiques. Al novembre d’aquell any es va celebrar al Palau Reial de Madrid la cerimònia de presentació a Franco de les cartes credencials de l’ambaixador xinès, Chen Chao Yuan. La conversa entre l’emissari de Mao i el Generalísimo va ser com la seda, però el diplomàtic xinès va agafar un gran disgust quan, per primera vegada, es va trencar la tradició d’entrar a palau en una carrossa no massa proletària: una berlina amb postilló, palafreners , lacais i cotxer. L’ambaixador de Mao no es va creure que un dels cavalls de l’regiment de la guàrdia de palau hagués caigut malalt. Va prendre com una excusa i un menyspreu.
Va haver-hi un altre mal rotllet. Com la Xina no deixava que l’ambaixador espanyol es mogués més enllà d’un radi de 40 quilòmetres de Pequín, Espanya no permetia a l’ambaixador xinès moure més enllà de les províncies limítrofes de Madrid. “Miri, el dia que el nostre ambaixador pugui anar a Xangai, vostè podrà anar a Barcelona”, li va dir el ministre d’Exteriors espanyol, Laureano López Rodó, a Chen Chao Yuan.
1973
“Fins Guadalajara”, va dir Franco quan li van preguntar què radi de moviment se li donaria a l’ambaixador de Mao
El moment Fernando Esteso el va posar el mateix dictador (l’hispà, no el xinès). López Rodó li va comentar a Franco el radi de moviment autoritzat per l’ambaixador xinès i li va preguntar si li havien de permetre desplaçar-se a Segòvia, Àvila, l’Escorial, Toledo i Aranjuez. “Deixi-li vostè anar també a Guadalajara”, va contestar el Caudillo.
En el seu últim discurs de Cap d’Any, Franco ja havia deixat anar que Espanya havia de obrir-se a les “noves realitats”, apuntant a les dictadures comunistes. I el règim, a l’anotar els seus dubtes de si abraçar o no a Mao, ho va solucionar amb la fórmula màgica que ens fa avançar, individual i col·lectivament, sense haver de fer-nos massa preguntes: “Contradiccions raonables”.
Tres mesos després de l’abraçada sense carrossa de fades i amb límit a Guadalajara, Mao va permetre l’entrada d’un primer grup de turistes espanyols (Xina limitava l’entrada cada any a sis mil turistes estrangers i als només dotze ciutats). Hi va haver una allau de peticions, i la selecció de el règim xinès per decidir qui aniria i qui no -la majoria serien catalans i mallorquines- va ser rigorosíssima. Encara no m’explico com els meus pares van passar el sedàs de la Ciutat Prohibida.
Així van conèixer la Xina de la bicicleta com a únic transport privat i la recollida domiciliària d’excrements per adobar els conreus. A la legació espanyola, gairebé sense estrenar, els va rebre l’ambaixador, Ángel Sanz-Briz, el diplomàtic que trenta anys abans havia salvat a Budapest la vida de cinc mil jueus. La foto de el grup es va publicar al gravat en relleu de La Vanguardia.
Amb un guia per controlar cada tres estrangers, els van portar a llocs meravellosos. A veure el apastelado ballet revolucionari Destacament Vermell de Dones, que dos anys abans havien dansat davant Richard Nixon. O a un lloc tan tremendament turístic com un quiròfan per presenciar una operació de cervell a crani obert.
Operació a crani obert en un hospital de Pequín el 1974| ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS
Al meu pare, llaner de Sabadell, li hagués agradat visitar alguna fàbrica tèxtil de Mao. Però no hi havia marge per massa preguntes i va haver de conformar amb un fullet on Liu Kui Ying, vicepresidenta de l’Comitè Revolucionari de la Fàbrica Tèxtil Nombre 2 de Pequín, declarava: “Per poder capacitar-nos més, els quadres de la fàbrica vam dedicar un dia a la setmana a l’estudi de les obres de Marx, Engels, Lenin i Stalin “.
De tota aquesta biblioteca d’ideòlegs de pell blanca els queda Marx, els pensaments van ser traduïts per primera vegada a el xinès per un missioner cristià britànic el 1899. El règim xinès ho recorda amb intensitat (a Marx, de l’missioner ja ningú se’n recorda). L’actual líder suprem, Xi Jinping, està doctorat en Marxisme i Pequín va començar a celebrar fa sis anys un Congrés Mundial sobre Marxisme. La seva tercera edició, el maig de l’any passat, va ser suspesa per la realitat: una pandèmia difícil de planificar.
Desconec si la néta de la vicepresidenta de l’Comitè Revolucionari de la Fàbrica Tèxtil Nombre 2 de Pequín es va apuntar a l’Tercer Congrés Mundial sobre Marxisme. Però en aquest fascinant experiment -construir el somni comunista a cops de capitalisme- costa molt no imaginar llegint a la intimitat a Milton Friedman, el Marx neoliberal. Com diria el règim franquista a l’abraçar Mao, “contradiccions raonables”. I a guanyar pasta, que són dos dies.
Perquè aquest és el tema. La pasta. Una dècada després de l’operació a crani obert, Felipe González va visitar Pequín i el llavors líder suprem, Deng Xiaoping, no va deixar de repetir-li el conte: “Gat blanc o gat negre, tant és, l’important és que caci ratolins”.
I els ratolins, com sempre, devorats per gats que es vesteixen de el color que calgui.
Calendari per a l’any 1974 de la corporació estatal xinesa d’exportació i importació tèxtil|ARXIU PLÀCID GARCIA-PLANAS
L’alleugeriment de les restriccions, combinat amb l’arribada de la variant delta, ha fet que pugin els contagis després de moltes setmanes baixant. Amb aquest escenari, l’investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Enric Álvarez ha alertat en una entrevista a Rac1 que aquesta pujada forta dels casos s’està consolidant, sobretot, a Barcelona ciutat i part de l’àrea metropolitana, i que afecta majoritàriament la franja d’edat entre 15 i 40 anys, que encara no estan vacunades. “Estem en una pujada forta de casos, que s’està consolidant. Les dades de la setmana vinent seran dolentes. Són creixements forts, que requereixen vigilar”, ha alertat l’expert.
Ara bé, l’investigador del BIOCOMSC creu que aquest creixement no tindrà una incidència forta als hospitals, tot i que, si es manté de manera sostinguda, podria provocar un lleu augment en les hospitalitzacions. En tot cas, descarta que calgui tornar a endurir les restriccions de moment: “ “De moment, les dades de Barcelona no indiquen una pujada a les UCIs i, per tant, si no hi ha un creixement molt fort, és difícil que es facin passes enrere”, diu Álvarez, que confia que gràcies al procés de vacunació, a finals de juliol, hi haurà una davallada important als hospitals, que farà que sigui “gairebé impossible” que la situació es torni a complicar.
BELLATERRA.CAT 