Bellaterra, un jardín entre pinos Viva Ud. todo el año en plena naturaleza
IGNASI RODA FÀBREGAS, (Cronista de Bellaterra) :
Aquesta promoció de “chalets” la va fer l’Estrada Saladich que es qui va fer El Pedregal.
Jo vaig viure en una d’ells del 1983 al 1988.
Li vaig llogar al José Antonio Corbera.
És curiós això de “Agua corriente y canal especial de mina”.
Bellaterra sempre va patir problemes d’aigua.
Fixa’t que posa “calle de Mossèn Cinto Verdaguer”. Es deia així fins que l’Ajuntament, estúpidanent ho va canviar per carrer del Pedregal adduint que Cerdanyola ja tenia un carrer amb aquest nom i podia portar a confusió postal. Però quan ho va canviar ja s’havia instaurat el C.P. i Bellaterra tenia el que s’havia assignat a la UAB: 98193. També apareix la “Rambla de Circunvalación”, que ara es Av. Josep M. Marcet.
És prou estrany perquè jo crec que ja es deia com ara aleshores.
En Marcet va morir el 1963, crec que va ser l’any que varen començar a esfaltar el carrer.
Il Dolce Far Pizza dels germans Alfredo i Luigi té arrels d’una terra de colors i plenes de contrastos, com és l’estimada ciutat de Napoli
“Perquè així ens han crescut, així ens han alimentat, i no hi ha cap altra manera de fer-ho, i si no és de qualitat no és per a nosaltres” diuent els germans Alfredoi Luigi
Luigi fornejant pizza de farina Koscher a la llenya a Il Dolce Far Pizza de Sant Cugat del Vallès
Il Dolce Far Pizza és la pizzeria artesana italiana (per emportar), que va obrir la primavera del 2022 a Sant Cugat del Vallès. El negoci ofereix, a més de pizzes artesanes, vins, cerveses i pasta italiana de ‘molt bona qualitat’. Obre de dimarts a diumenge de 18.30 a 23.30 h oferint també servei a domicili a través de Glovo, Uber Eats i Obvseat.
Il Dolce Far Pizza és Cultura i una Gastronomia envejables pels productes autòctons, d’altíssima Qualitat, plens de sabors i únics, amb històries antigues, tramandada de família en família.
Autèntica pizza de farina Koscher napolitana Margarita d’Il Dolce Far Pizza de Sant Cugat del Vallès
El seus noms és Alfredoi Luigi ciutadans del món amb herències de cultures mixtes que han respirat a la seva infància en família, com l’art del seu avi “Pintor”, La música del deu pare “Polistrumentistes i Compositor” i l’Amor per la cuina de la seva estimada “Mamma Luisa” que els hi van ensenyat que el millor ingredient, i no només a la cuina, és l’AMOR.
Les seves experiències prèvies a Catalunya vénen de ser un dels Fundadors dels Restaurants Luigi a Barcelona. A Il dolce Far Pizza, tenim una gran cultura i sensibilitat per l’Ecoagricultura Biologica. El seu desig és portar la veritable cuina d’excel·lència allà on se l’apreciï, amb Productes Bios i un sòlid KNOW HOW per a la transformació dels ingredients, començant pel tomàquet Bio Les Verdures Bio de proximitat, les farines amb certificacions Kosher i moltes més i que fan servir a la seva Pizzeria Il Dolce Far Pizza i que són algunes de les tantes excel·lències Italianes que venen a proposar a Sant Cugat del Vallès.
IL DOLCE FAR PIZZA
Carrer de Josefina Mascareñas, 15 Local 1 Sant Cugat del Vallès
☎️ 640 79 58 94
HORARIS: de dimarts a dissabte, de 18:30 a 23:30 hores.
Iryo s’afegeix, com a tercer operador low cost en aquesta ruta, en competència amb els Ouigo de la companyia estatal francesa SNCF i els Avlo de Renfe, a més dels AVE. Fins al maig del 2021, Renfe era l’única companyia que oferia aquest servei.
El trajecte entre Barcelona i Madrid triga un màxim de dues hores i 45 minuts i només té parada a Saragossa.
El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque)
En el primer dia es fan sis trajectes, però es plantegen 16 freqüències diàries en cada sentit, amb un ventall de tarifes, segons les prestacions, a partir de 18 euros, tot i que comença amb algunes ofertes, coincidint amb el Black Friday.
Sumant tota l’oferta, ara hi ha una cinquantena de trens cada dia entre les dues ciutats. Els usuaris d’Avant de Renfe creuen que no hi ha prou vies per a tantes companyies i pot repercutir en la freqüència.
El nou tren vermell d’Iryo, al costat d’un operat per Ouigo (EFE/Manuel Bruque) Cauen els preus Els usuaris d’alta velocitat en serveis de baix cost ja són gairebé la meitat que els de l’AVE. La plataforma de venda de bitllets Trainline ha augmentat un 68% la reserva de viatges a la ruta Barcelona-Madrid als dos últims mesos.
Els preus dels bitllets els últims tres mesos han baixat un 43% de mitjana, en comparació amb el mateix període d’abans de la pandèmia, segons els càlculs que ha fet Trainline. Han passat d’una mitjana de 81 euros a un cost mitjà per bitllet de 46 euros actualment.
En canvi, els preus de les altres rutes no liberalitzades (com Alacant-Madrid, Màlaga-Madrid o Sevilla-Madrid) han augmentat al voltant del 14%, comparats amb els dels mateixos mesos del 2019.
Com són els trens
L’operador té una flota de 20 trens elèctrics de color vermell, coneguts com a Frecciarossa, amb un interior dividit en quatre tarifes diferents, segons les necessitats de cada viatger. Són d’última generació, amb una capacitat màxima de 467 passatgers.
Tots els seients tenen reposabraços individuals equipats amb endolls USB i estàndard i accés a wifi gratuït amb possibilitat de connexió 5G.
Interior d’un vagó d’Iryo (EFE/Manuel Bruque) Els trens estan fabricats amb un 95% de materials reciclables i funcionen amb energia 100% renovable, cosa que, segons la companyia, estalvia un 80% de diòxid de carboni per persona i trajecte.
La companyia
L’accionariat de l’empresa està format en un 45% per Trenitalia, l’operador públic d’Itàlia; un 31% per a Air Nostrum, l’aerolínia de capital empresarial valencià, i un 24% per Globalvia, empresa controlada per tres fons de pensions del Canadà, Països Baixos i Regne Unit.
El domicili social i la seu fiscal són a València. A partir del 16 de desembre, Iryo també operarà entre Madrid i València.
La recerca d’acords de consens per millorar la situació de la ciutadania i planificar un futur pròsper de Cerdanyola continuaran sent els eixos bàsics de les polítiques de Junts per Cerdanyola que presentava públicament al seu actual regidor, el periodista i especialista en comunicació Joan Sánchez Braut, com a candidat a l’alcaldia de la ciutat.
Jordi Turull i Àngels Guimerà aplaudeixen a Joan Sánchez al final de la seva presentació com a alcaldable a Cerdanyola del Vallès
Joan Sánchez destaca que els principals objectius de Junts en aquest mandat passaven per facilitar l’estabilitat a l’Ajuntament de Cerdanyola superant sectarismes i partidismes que en el mandat anterior van provocar una situació de bloqueig i arribar a acords estratègics per a la millora de Cerdanyola planificant el seu futur.
En aquest sentit, Joan Sánchez indica que el mandat anterior va ser molt poc fèrtil i Junts va apostar no per mantenir el bloqueig existent sinó per “posar oli a la maquinària” municipal buscant acords de consens per a la millora de la ciutat. L’alcaldable de Junts destaca que un altre objectiu de la formació era posar els fonaments de la viabilitat futura de Cerdanyola apostant per promoure el teixit econòmic de la ciutat perquè “la millor política social és la d’una ocupació de qualitat”.
Sánchez, que admet la decepció pels resultats a les passades eleccions municipals en què Junts va assolir un únic regidor, insisteix que l’aposta pel desbloqueig de la política municipal i la dinamització de sectors econòmics i culturals de la ciutat ha estat constant durant tot el mandat i que aquest únic regidor ha estat essencial per donar una estabilitat necessària per no tenir un nou mandat perdut.
Joan Sánchez subratlla que en aquest mandat hi ha hagut una bona entesa tant amb el govern com amb l’oposició i que la formació puigdemontista ha donat suport a aquelles iniciatives que considerava beneficioses per a Cerdanyola i també ha negociat amb el govern propostes pròpies com l’impuls d’un Parc Arqueològic de Cerdanyola que permeti fer un recorregut per la història de la ciutat amb les restes ibèriques de ca n’Oliver, la vila romana de Canaletes, la Cerdanyola moderna de Can Coll, el temps del modernisme i el noucentisme al Museu d’Art i el nexe que falta, i que s’està negociant, l’adquisició de la masia de can Canaletes.
Una altra proposta que Sánchez destaca que serà aviat realitat és l’Oficina de Promoció Econòmica per atraure empreses, comerç i serveis de qualitat i evitar la marxa dels ja existents i que en breu comptarà amb finestreta única, una vella reivindicació del teixit econòmic de Cerdanyola. L’alcaldable de Junts explica que un teixit econòmic viu i productiu és “la benzina d’una ciutat que no pot viure només dels IBI’s de la ciutadania”.
Sánchez explica també que s’han assolit altres avenços que cal consolidar com la taula de desamiantatge o el Pla de millora dels polígons industrials de la ciutat, al temps que s’està en procès de desencallar “questions que eren dramàtiques i la ciutat arrossegava”, però creu que són necessaris projectes engrescadors de ciutat que generin altres canvis per si sols.
El candidat a l’alcaldia de Junts planteja que cal fer alguna actuació a l’avinguda de Catalunya “que no passa pel seu millor moment”, culminar el Pla Estratègic, millorar l’estructura de l’Ajuntament, fer una aposta dedicida pel català i potenciar la marca Cerdanyola, Ciutat del Coneixement. “anant de bracet de la UAB amb qui no podem tractar amb litigis o com si fos una empresa d’Amancio Ortega”. Altres temes passen per la gestió dels residus és una assignatura pendent on Sánchez reclama transparència i treball en equip, els espais d’oci per a joves, les polítiques d’habitatge o la millora de la seguretat amb una Policia Local infradotada.
Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola
Turull i Morral destaquen la capacitat de texisi consensos de Sánchez
La presentació pública del candidat a l’alcaldia de Cerdanyola va comptar amb la presència del secretari general de Junts per Catalunya, un Jordi Turull que destacava la importància de tenir un tarannà dialogant per fer política, especialment local. Turull remarca que Joan Sánchez disposa de la capacitat de diàleg i entesa per propiciar acords i consensos imprescindibles per fer avançar Cerdanyola, una ciutat “polièdrica on cal generar complicitats i no enfrontaments”.
Turull explica que la política municipal ´´es la més agraïda, però també la més exigent, ja que s’està en contacte constant i directe amb la ciutadania i per això cal teixir complicitats i, assegura, aquesta capacitat es té o no, i “en Joan en té”.
L’exdelegat del govern a Barcelona i exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral també participava en l’acte, celebrat al teatre Ateneu, per posar l’accent en la importància de les aliances per tirar endavant polítiques de transformació positiva a l’Ajuntament. Així, Morral posava l’exemple dels seus mandats a l’alcaldia destacant que aquestes aliances entre diferents grups van permetre peatonalitzar carrers cèntrics de la ciutat, la nova carretera de Sant Cugat, els aparcaments soterranis, els dos museus -Història a ca n’Oliver i d’Art a can Domènech- o crear el Sincrotró, entre d’altres. L’exalcalde destaca que Joan Sánchez en aquest mandat “amb poc ha fet molt” ja que és l’únic regidor de junts al Consistori i es preguntava el que podria fer amb un equip potent a l’Ajuntament.
Morral subratlla el coneixement que Joan Sánchez té de la ciutat i les seves necessitats en els diferents àmbits ja que sempre “ha militat de cerdanyolenc” i ha buscat “el batec” de Cerdanyola i manifesta que l’alcaldable de Junts és un referent de Cerdanyola.
L’acte, que va comptar amb la presidenta de Junts per Cerdanyola, Àngels Guimerà, com a mestra de cerimònies, va comptar també amb un homenatge a tres persones que van formar part de la llista de la formació en les passades municipals i que han mort durant aquest mandat: Lorea Cortada, Jordi Miró i Orlando Barrial.
Ignasi Roda Fàbregas Dramaturg, Director de teatre i Cronista de Bellaterra
EN RESPOSTA A VICTOR ALEXANDRE
Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat. L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista dintervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original. El Victor Alexandre, en el seu article Bellaterra Santcugatnca sembla un fervent defensor de la causa, però hi ha certes imprecisions que em sorprenen venint dun periodista que hauria de cercar tota la informació necessària per parlar de qualsevol tema.
En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga no és pas certa. Fins lany 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruit daixò va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de Bellaterrencs.
Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc destiueig. Però la gent shi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho dalguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.
Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.
Tampoc és cert que, en el procés de segregació, el “94% dels Bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se” El Víctor confon les dades amb el “referèndum” del 8 de juny 1977 on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir una ELM. És significatiu això de caps de família, oi?
També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial. Li puc suggerir al Víctor que es llegeixi el llibre Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys i hi trobarà un extens capítol sobre el tema.
És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista. Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina. La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per lalcalde de Cerdanyola del Vallès Domènec Fatjó els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.
El Víctor també serra quan diu que: Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora, primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres. Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona. Això també ho explica el llibre de la història de Bellaterra.
També em sembla poc encertat que el Víctor compari la independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa.
Per acabar vull afegir la opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul. No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa. Jo li vaig respondre que si un ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquests grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.
Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.
No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.
Ignasi Roda Dramaturg, director de teatre Cronista de Bellaterra
Reclamen més protocols per combatre l’assetjament sexual a la feina i també més perspectiva de gènere a la justícia
Una manifestació ha recorregut els carrers del centre de Sant Cugat aquest divendres al vespre amb motiu del “Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones”, enmig d’un ambient festiu, però a la vegada reivindicatiu.
Aprofitant aquesta jornada reivindicativa, els manifestants han volgut visibilitzar la dimensió i els efectes de la violència masclista a casa nostra amb algunes dades.
Cada hora, el telèfon 112 rep unes vuit trucades per violència masclista i els Mossos també alerten d’un increment en les denúncies per violació i abús. Només a la ciutat de Barcelona, cada hora hi ha una dona que reclama assistència jurídica per haver estat víctima de violència de gènere i masclista.
Des de principi d’any, deu dones han mort assassinades a Catalunya víctimes de violència masclista. Una xifra esfereïdora en un any en què s’han incrementat més que mai les denúncies, que han arribat a les 3.700.
Amb el lema “Ocupem els carrers contra les violències masclistes”, la marxa l’han organitzada diverses entitats englobades a Novembre Feminista. Demanen més protocols per combatre l’assetjament sexual a la feina i també més perspectiva de gènere a la justícia, perquè creuen que el sistema judicial encara és lent i poc contundent en els casos de violència masclista.
La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga, es va despertar quan va prendre consciència que la pertinença a Cerdanyola del Vallès era un mer element administratiu sense cap vincle afectiu amb Cerdanyola, una ciutat que els ignorava completament i els deixava fins i tot desprotegits policialment. Això va crear una desafecció que amb el temps s’ha fet molt gran i ja no té camí de retorn.
Inicialment, Bellaterra va intentar constituir-se en municipi independent, com, per exemple, havia fet Ciutat Badia reconvertida en Badia del Vallès, i en una consulta popular va aconseguir que el 94% dels vots bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se de la mancomunitat formada per Cerdanyola i Barberà del Vallès. Però un seguit de problemes legals ho van impedir i, davant d’això, va optar per demanar l’annexió a Sant Cugat, municipi amb el qual Bellaterra sí que manté vincles de tota mena. Aquesta demanda es fonamenta en un decret que permet l’annexió d’un municipi a un altre sempre que el nombre d’habitants que ho demana, a través d’una comissió de veïns, superi el 50% de les signatures.
Docs bé, Bellaterra ha fet els deures. Ara fa quatre anys, va crear una Comissió Promotora i va dur a terme un estudi dels hàbits dels bellaterrencs que va fer palès que el 60% de la població desenvolupa bona part de la seva vida a Sant Cugat, mentre que només un 9% ho fa a Cerdanyola. Per a Sant Cugat, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma, la qual cosa, a més del prestigi, convertiria Sant Cugat en un municipi amb deu estacions de tren, nou dels FGC i una de Renfe.
No cal dir que l’Ajuntament de Cerdanyola, governat pel PSC-PSOE, no en vol sentir parlar, d’això, i ara es dedica a posar excuses de mal pagador per no fer cas del sentiment i de la voluntat de Bellaterra, cosa que demostra la baixa consideració que li mereixen els seus habitants. Uns habitants que li retreuen que només els vulgui com a contribuents nets, que els etiqueti ideològicament i que els margini com si fossin un llast. És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya: a la primera només li interessen els diners catalans i que aquests siguin espanyols tota la vida. Per si fos poc, les connexions de transport entre Bellaterra i Cerdanyola són pràcticament inexistents mentre que la connexió amb Sant Cugat, just al costat, amb el Metro del Vallès és total, immediata i puntual.
La justícia dóna la raó a Bellaterra, però Cerdanyola intenta posar tants bastons a les rodes com potamb al·legacions i pretextos. Veurem com acaba, tot plegat, però l’Ajuntament de Cerdanyola s’ho hauria de fer mirar. En comptes de posar entrebancs, hauria de reflexionar sobre la raó per la qual perd territori. Va perdre els badiencs i ara sembla l’hora dels bellaterrencs. Cerdanyola queda lluny, molt lluny, del marc mental dels habitants de Bellaterra.
Ignasi Roda, veí i Cronista de Bellaterra, home culturalment polifacètic, ens va tornar a sorprendre ahir d’una nit teatral al Ventura-Espai Foc de Sabadell, un treball basat en el fet succeït al port d’Alacant el març de 1939, un mes abans de l’acabament de la Guerra Civil Espanyola.
Alacant va ser l’últim port lliure de la República i d’allí van salpar força vaixells enduent-se refugiats cap a Argel.
Un d’aquests vaixells fou l’Stanbrook que va embarcar més de 3.000 refugiats quan realment només podia acollir-hi no més de 200. L’heroi d’aquell fet va ser el seu capità Archibald Dikson.
L’acollidora proposta que ens va presentar l’Ignasi Roda es basa en aquells fets i ho va recrear incloent cançons pròpies o altres confegides a partir de peces clàssiques de Mahler, Dvorak i Vaughan Willams. Tot plegat presentat amb 4 veus narradores i un càlid cor.
L’Stanbrook era un vaixell carboner britànic que el 28 de març de 1939 al vespre va salpar del port d’Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà
Fou construït el 1909 per la Tyne Iron Shipbuilding Co Ltd, a les drassanes de Willington, amb el número 124287, per a la companyia Fisher Renwick Manchester-London Stamers, que el batejà com a Lancer. El 1937 va ser comprat per la Stanhope Steamship Co, i rebatejat com Stanbrook. Aquest mateix any es va dur a terme una altra operació comercial, per mitjà de la qual va acabar en mans de la naviliera grega G.M. Mavroleon, que li va canviar el nom pel de Polyfloisvios, encara que finalment va tornar als seus anteriors amos, que li van retornar el de Stanbrook. Va quedar sota el comandament del capità Archibald Dickson
Participació en la Guerra Civil espanyola
El 1939 el port d’Alacant es trobava bloquejat per l’armada del general Franco i avions de l’Alemanya nazi, la qual cosa va convertir en tasca gairebé impossible l’arribada dels vaixells contractats pel govern de la Segona República per evacuar els milers de refugiats amuntegats en el port. L’amenaça d’enfonsament va provocar que la gran majoria de navilieres incomplís els compromisos, ja pagats, i desistís d’apropar-se a aigües espanyoles.
L’Stanbrook va poder burlar el bloqueig i salpar amb prop de dos mil set-centes persones a bord, que excedien amb escreix la seva capacitat, la qual cosa el va obligar a navegar escorat, per sota de la línia de flotació. La travessia, d’un dia, no va culminar fins a arribar a Orà, on les autoritats colonials franceses només van permetre el desembarcament a dones i nens, i el van negar a la resta, que van romandre a bord durant diversos mesos, alimentats gràcies als paquets enviats des de terra per altres espanyols exiliats. Finalment, de manera progressiva, es va autoritzar a desembarcar els homes, que eren escorcollats per por que portessin damunt armes de foc. Entre els que fugiren hi havia el militar esperantista Julio Mangada Rosenörn i part de la seva família o els dirigents valencianistes Josep i Angelí Castanyer.
La gesta heroica de l’Stanbrook ha quedat perpetuada a Alacant donant el nom del vaixell anglès a un carrer de la ciutat.
L’Stanbrook va tenir un final tràgic només uns mesos després, en ser enfonsat pel torpede d’un submarí alemany. El capità Dickson va morir en l’enfonsament. En els camps de concentració d’Algèria, on van acabar molts dels refugiats espanyols, es va guardar un minut de silenci en la seva memòria.
Resposta de Pedro Sánchez (Presidente del Gobierno de Espanya) a Bellaterra.Cat👇
Gracias por escribir de nuevo al presidente del Gobierno. Le contestamos en su nombre. Ante todo, volvemos a trasladarle nuestro aprecio por sus amables palabras.
En cuanto a la cuestión concreta que plantea, como sabe, la Ley de Memoria Democrática ilegaliza todas las manifestaciones públicas de exaltación al franquismo, desde monumentos y placas hasta topónimos y nombres de vías públicas. Tanto administraciones como particulares serán objeto de sanción de no cumplir con esta normativa.
Por ello, le sugerimos que se mantenga en contacto con su ayuntamiento. Además, puede compartir esta situación con el mayor detalle posible ante la Dirección General de Memoria Democrática a través del siguiente correo electrónico: DG.MDemocratica@mpr.es.
Una vez más, valoramos su confianza, seguimos a su disposición y le enviamos un cordial saludo,
BELLATERRA.CAT 