Gaudir les prunes Reina Claudia de km0 de Bellaterra és tot un dolç plaer pels sentits, i més quan s’han madurat a l’arbre!!
Prunes Reina Claudia Made in Bellaterra|CEDIDA
PRUNA REINA CLÀUDIA
Pruna Reina Claudia és molt preuada, dolça i delicada. El nom de Reina Clàudia és en honor de Clàudia de França (1499–1524), Duquessa de Bretanya, que va passar a ser la reina consort de Francesc I de França (1494–1547). A França li deien “La bonne reine“.
El seu nom ret homenatge a l’esposa del rei Francesc de França, reina Clàudia. Dolça, daurada i amb el pinyol més enganxat a la polpa. És el millor tipus de pruna per preparar confitures.
Aquesta pruna va ser obtinguda a França (Moissac, Occitània), després de la descoberta d’una pruna verda en un arbre importat d’Àsia (Turquia). La prunera va ser portada a Francesc I per l’ambaixador del regne de França a la Porta Sublim, de Solimà el Magnífic
La Noguera Home & Garden, un dels millors de Catalunya, situat a només 4,8 km de Bellaterra, amb aparcament propi i un servei amable i molt profesional|BELLATERRA.CAT
L’empresa originària d’Estadilla (Osca) rebia el premi a la Trajectòria Empresarial en els Premis Empresa Osca de l’any 2019
Radio Huesca/Laura Carnisser. El Govern d’Aragó, CEOS-CEPYME Osca i la Cambra de Comerç de la província reconeixien a Calçats Lázaro per la seva trajectòria empresarial en uns guardons que premiaven amb el Premi Empresa Osca 2019 a el Grup Empresarial Costa.
L’amor a les sabates, l’amor a la família i als el treball són les claus que han mantingut aquest negoci familiar al llarg de dos segles. César Lázaro, actual propietari, explicava que la visió de l’negoci com a empresa familiar els ha permès mantenir-se en el temps.
L’aposta actual de Calçats Lázaro és seguir desenvolupant la seva pròpia firma de calçat i complements, que vendran en les seves pròpies botigues. “Tenim molta informació de per on van les tendències, quins són els materials, quins colors o què ara, i volem posar tota aquesta informació a l’servei de la nostra pròpia marca”, assenyalava Lázaro.
Calçats Lázaro.
El futur passa per la venda en línia mantenint la professionalitat i el senyal d’identitat de Calçats Lázaro. La idea és crear “l’experiència Lázaro” i aconseguir traslladar el servei i l’atenció a client de les botigues físiques a el món online.
Les sabates de Calçats Lazaro arriben ja a una desena de localitats de Catalunya i Aragó, com Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Barbastro, Fraga, Jaca, Monzón, Sabinanigo, Saragossa i Osca
L’empresa nordamericana Sears Roebuck va inaugurar el dia 30 de març de 1967 els seus primers grans magatzems a Europa en un modern edifici aixecat a la cantonada Diagonal-Villarroel amb entrades per Diagonal, Villarroel i Buenos Aires. La presència de Sears va contribuir a dinamitzar la zona de Calvo Sotelo (avui plaça Francesc Macià).
L’illa Urgell- Buenos Aires-Villarroel-Diagonal va ser edificada integrament en poc anys. En el mateix espai on cinc anys enrera només hi havia un solar, que havia format part de la Granja Experimental, s’hi van aixecar en un tres i no res -juntament amb els magatzems Sears-, el bloc d’habitatges Quinta Avenida, l’edifici d’assegurances Winterthur i una torre de 22 pisos propietat del Banco de Madrid.
Sears només tenia la meitat de l’alçaria de El Corte Inglés de plaça Catalunya i va presentar-se en societat amb una targeta que permetia comprar sense diners amb la frase que va posar de moda la publicitat de l’empresa: “Sólo diga ¡Cárguelo a mi cuenta!”, o amb aquella altra que deia “Satisfacción garantizada o le devolvemos su dinero”.
1968: Vista a vol d’ocell dels magatzems Sears poc després d’inaugurar-se. Davant veiem l’edifici Winterthur encara en construcció. (Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya)
El 1983 Galerias Preciados va assumir la direcció del centre incorporant-lo a la seva cadena i sense fer modificacions substancials en l’edifici. Finalment el desembre de 1995 va adquirir-lo El Corte Inglés que va fer una reforma integral amb ampliació de l’edifici original.
1995: El Corte Inglés compra i reforma Galerias Preciados de Diagonal
El 2004 obria el nou Corte Inglés de Francesc Macià, una reforma d’Oriol Bohigas, David Mackay, Josep Martorell, Oriol Capdevila i Francesc Gual. Aquell projecte arquitectònic ha tingut una curta vida de disset anys. Ara l’edifici pertany a una altra empresa, que l’està reformant per reconvertir-lo en oficines i segurament comerços a la planta baixa.
El Centre Direccional de Cerdanyola a tocar el km0 de Bellaterra i la UAB que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac denunciat als tribunal per entitats cíviques i alguns partits polítics
Km0 de Bellaterra i la UAB a tocar el Centre Direccional de Cerdanyola
El Vallès Occidental és un dels motors econòmics de Catalunya i com a pol productiu són cada vegada són menys els espais naturals de la comarca. Un dels més polèmics des de fa anys, i que torna a estar en l’ordre del dia, és el polèmic Centre Direccional de Cerdanyola, un macrocomplex residencial, econòmic i comercial que la Generalitat vol construir a tocar del Parc Tecnològic del Vallès, la UAB i Bellaterra.
Recentment, entitats ecologistes i partits polítics de Cerdanyola han sumat esforços per plantar-se davant del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional d’aquesta ciutat i han presentat un altre recurs contenciós administratiu per tombar-lo.
El projecte afecta 470 hectàrees i inclou la construcció de 5.400 habitatges, un complex amb un sostre comercial de 57.000 metres quadrats i 1,5 milions de metres quadrats de sostre per activitats econòmiques, entre el castell de Sant Marçal, l’estació de l’R8 de Rodalies i a tocar dels antics abocadors.
Consideren que la comarca no necessita aquest macrocomplex i menys en un entorn natural com el corredor del Vallès, que connecta la Serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un corredor que els últims mesos també s’ha vist amenaçat per la voluntat de la Generalitat de reobrir l’antic camp de golf de Can Sant Joan -entre Rubí i Sant Cugat- en lloc de convertir la zona boscosa en un gran parc públic, tal com demanen els ajuntaments i entitats locals.
El conflicte a Cerdanyola ve de lluny.
L’any 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el primer PDU a la zona deixant-lo sense efecte gràcies a un primer contenciós presentat l’any 2014. No obstant això, el departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb l’Incasòl, han tirat endavant un nou planejament, aprovat el passat mes de juliol del 2019. Tot i que el document inclou alguns canvis com ara la rebaixa del sostre comercial -una de les principals demandes del petit comerç de Sant Cugat i Cerdanyola- des de les entitats consideren que no són suficients i és per això que han decidit passar de nou, a la reivindicació als tribunals
El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.
Abocador de Can Fatjó dels Aurons aprovat per l’ex alcalde de Cerdanyola Toni Morral (ICV) frenat pel veïnat de Bellaterra i Sant Cugat|BELLATERRA.CAT
L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.
L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.
Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.
L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.
Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.
En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.
El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental)
Tomàquet que va des d’un color violeta a l’blavós amb un intens color vermellenc a l’interior en el seu punt òptim de maduresa. Textura lleugerament cruixent i suau, amb poca acidesa. Especial per a consumir només amb un bon oli i unes escates de sal. Ideal per acompanyar amb salaons i conserves selectes.
Els efectes positius del tomàquet: té un antioxidant molt poderós preventiu del càncer. La fibra, reguladora de la funció intestinal. Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu. Però també té alguns efectes negatius: la solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars. Les amines poden fer-nos venir mal de cap. El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B
La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener.
Plats, coberts, escuradents, palletes i agitadors de begudes, bastonets per a les orelles i altres productes de plàstic d’un sol ús estan prohibits a partir d’aquest dissabte a tota la Unió Europea.
També queda prohibit qualsevol producte que es fabriqui amb plàstic oxodegradable i els cosmètics i detergents que tinguin microplàstics afegits intencionadament. Els plàstics oxodegradables són un material que es degrada en aparença, però en persisteixen petites partícules en suspensió. Aquestes partícules son nocives per la salut i contaminen el medi ambient.
La mesura arriba després de la prohibició de les bosses de plàstic vigent des de l’1 de gener d’enguany.
Una normativa comunitària aprovada l’any 2019 marcava el 3 de juliol del 2021 com a data límit per comercialitzar aquests productes. L’objectiu és limitar dràsticament l’ús de plàstic d’un sol ús a Europa i fomentar la reducció del consum d’aquests productes i la prevenció d’escombraries.
Justament la contaminació per plàstics d’un sol ús s’ha disparat amb la pandèmia del coronavirus, malgrat la conscienciació que s’havia aconseguit anteriorment. Des del març del 2020 els plàstics han estat més visibles als súpers, a les botigues de proximitat i, fins i tot, a les perruqueries.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, només les deixalles d’envasos de plàstic han augmentat un 19 per cent durant la pandèmia, i això sense comptar bosses o film d’embolicar.
El material sanitari, com guants, mascaretes o bates, s’ha multiplicat per quatre i, com que no es reciclen, acaben llençats al medi natural.
Brussel·les marca les directrius sobre l’ús dels productes de plàstic per tenir una aplicació uniforme arreu d’Europa. Ara una gran part es retiren dràsticament de la comercialització i a d’altres es limitarà la distribució.
Els productes de plàstic d’un sol ús que compten amb alternatives assequibles sense plàstic al mercat estan prohibits vendre’ls a partir d’avui. Això inclou varetes de cotó per a les orelles, coberts, plats i palletes, entre altres.
La Generalitat permetrà que els estocs de productes de plàstic d’un sol ús que ja estan en els comerços es puguin vendre fins a exhaurir-ne existències, però a partir d’aquest dissabte el fabricant o importador no en pot fer reposicions.
D’altra banda, certs productes com aparells de pesca, compreses, tampons, envasos de begudes i aliments per al consum immediat o filtres de tabac estaran disponibles, però s’aplicaran mesures per reduir-ne l’ús.
Però, a més, a partir del 2023, els gots de plàstic i les tapes dels cafès per emportar-se, o les capses del menjar per endur-se de les botigues, també s’hauran de pagar. L’objectiu final és impedir-ne i reduir-ne l’ús.
La data límit és el 2030, i l’objectiu, potenciar el reciclatge. Fent obligatòria la recollida selectiva, però també limitant l’ús de plàstics i microplàstics en sectors com la construcció, l’agroalimentació, els béns de consum i el turisme, entre d’altres.
La Comissió també s’ha marcat com a objectiu reduir les deixalles marines de productes de plàstic i promoure la transició cap a una economia circular amb models, productes i materials de negoci innovadors i sostenibles.
Maurici Lucena destaca que l’activitat aeroportuària generen fluxos que beneficien econòmicament l’entorn on es troben
Foto de grup dels firmants de l’acord per impulsar el Hub d’Innovació Aeronàutica a Sabadell|ACN.
L’aeroport de Sabadell està cridat a convertir-se en un pol d’atracció vinculat a la innovació en matèria aeronàutica. Així ho volen Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de la capital vallesana, que aquest divendres han signat el protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica aprofitant el potencial de la infraestructura. En el seu parlament, el president d’Aena, Maurici Lucena, ha destacat que l’activitat aeronàutica i les seves infraestructures generen fluxos que beneficien econòmicament el seu entorn, en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, una afirmació que assegura que també és vàlida per a la instal·lació sabadellenca.
Milers de persones que ja han superat la Covid no poden gaudir, almenys ara per ara, del certificat digital UE Covid, conegut com a passaport Covid, ha entrat en vigor aquest dijous 1 de juliol.
Quan entren al portal LamevaSalut, cliquen l’opció que els correspon, la del certificat de recuperació, perquè fa menys de sis mesos que van passar la Covid-19, però la resposta que obtenen és: “error”. Per què? Perquè no van ser diagnosticades amb una prova PCR, sinó amb un test d’antígens, que és el que marcava el protocol en aquell moment.Missatge d’error en intentar obtenir el certificat de recuperació de la Covid
El Departament de Salut té constància que fins a 162.870 persones han estat diagnosticades amb un test antigènic ràpid (TAR), i es dona la circumstància que la directriu europea sobre el passaport Covid no dona validesa al TAR per obtenir el certificat de recuperació de la Covid, que és una de les tres vies de tenir-hi accés.
Les altres dues són un diagnòstic negatiu o un certificat de vacunació.Versió digital del passaport Covid (ACN/Comissió Europea)
En el cas de les persones que s’han recuperat de la malaltia, només accepta els diagnòstics de Covid-19 amb proves PCR realitzades entre 11 dies i 180 dies abans de sol·licitar-lo.
El problema, doncs, el tenen les persones diagnosticades amb TAR dins d’aquest termini, perquè han d’esperar fins a sis mesos per rebre una única dosi de vacuna i obtenir el certificat de vacunació que també permet tenir el passaport Covid.
Una altra solució passaria per fer-se una prova PCR pagant-la de la seva butxaca (uns 90 euros).Versió en paper del certificat Covid (ACN/Comissió Europea)
A Catalunya, el passaport Covid es pot demanar a través del web LamevaSalut i també a través de la pàgina del Ministeri de Sanitat.
De moment, però, no ofereix cap solució a les gairebé 163.000 persones que estan atrapades en aquest problema burocràtic precisament perquè van fer les coses com calia, seguint tots els protocols establerts.
BELLATERRA.CAT 