Archive for 5/07/2021
AGENDA BELLATERRA: Sessió Gratuïta de Senteràpia “8 de juliol de 18:00 a 21:00 hores”
Posted in Bellaterra, tagged Agenda Bellaterra, Sessió Gratuïta de Senteràpia on 5 Juliol 2021|
BELLATERRA GOURMET: Mirabelle de Lorena (IGP) Made in Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Mirabelle de Lorena on 5 Juliol 2021|
El mirabelle és una especialitat de la regió francesa de Lorena , que té un clima i una composició del sòl ideals per al cultiu d’aquest fruit. Aquesta regió produeix anualment 15.000 tones de prunes prunes mirabelle, que constitueixen el 80% de la producció comercial mundial.
Hi ha dos cultivars principals cultivats per a la producció de fruites, derivats de prunes de cirera cultivades a Nancy i Metz . El tipus Metz és més petit, menys dur i menys dolç i no presenta petites taques vermelles a la pell. És molt bo per a la melmelada, mentre que el tipus Nancy és millor tant com a fruita fresca com més dolça.
Des de 1996, la mirabelle de Lorena ha estat reconeguda i promoguda per la UE com un producte regional d’alta qualitat, amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Aquesta etiqueta garanteix una mida mínima de fruita (22 mm) i un contingut de sucre i només es pot utilitzar en una zona geogràfica específica de producció.
La ciutat de Metz dedica dues setmanes a la pruna Mirabelle durant el popular festival Mirabelle celebrat a l’agost. Durant el festival, a més de mercats oberts que venen prunes prunes fresques, pastissos mirabelle i licor mirabelle, hi ha música en viu, focs artificials, festes, exhibicions d’art, una desfilada amb carrosses florals i competició, i el coronament de la reina Mirabelle i una gala de celebració.
Les prunes Mirabelle són extremadament populars a Alemanya, on creixen tant silvestres com cultivades, principalment al sud i sud-oest. Les prunes Mirabelle es gaudeixen fresques o com a diversos tipus de pastissos Mirabelle, licors, conserves i fruites en conserva.
A Espanya creix a Galícia , a O Rosal , una vall del sud de la província de Pontevedra a la qual va ser introduïda a mitjan segle XX per Xosé Sánchez García i on s’ha adaptat a la perfecció. A Galícia es consumeix fresc, però també s’utilitza per fabricar conserves i licors. També es naturalitza a la vall de l’ Ebre en zones de Saragossa , Terol , Lleida i Tarragona , i es pot trobar a prop de rius, canals de reg i sèquies. A Aragó les prunes mirabelle s’anomenen cascabeles .
A Anglaterra, els mirabels creixen tant salvatges com cultivats a Essex , i hi ha varietats grogues, taronges i vermelles a Maylandsea i a Alresford, a Hampshire. La varietat Metz creix de forma salvatge a Suffolk a Leathes ‘Ham, a prop d’ Oulton Broad . També es pot trobar un arbre que creix salvatge al nord-oest d’Anglaterra, a Liverpool , i es poden trobar diversos a la ciutat de Milton Keynes, a Buckinghamshire . Darrerament també s’han trobat varietats vermelles i grogues en una antiga filera de bardisses als afores de Northampton. Un arbre solitari trobat en una zona natural de Hucknall, Nottinghamshireva produir una collita massiva el 2015. També s’han vist diversos mirabels als camps de bardisses de l’est de Ashling, prop de Chichester, a l’oest de Sussex. El mirabelle també es troba a les bardisses de Sutton-on-Trent , Nottinghamshire i al camp de golf Millfied, Lincolnshire .
També es troben a la República Txeca , Hongria , Romania , Bòsnia i Hercegovina , Polònia i Eslovàquia, tant silvestres com cultivades, sovint a la vora de la carretera. Als Estats Units, els arbres que es remunten a la dècada de 1940 encara produeixen fruits en barris residencials de la vall de Tamalpais , al nord de San Francisco .
La importació de mirabelles als Estats Units està restringida ja que la fruita té una denominació d’origen protegida. Les mirabelles només es poden importar als Estats Units des de Lorena, França, cosa que fa que les veritables prunes mirabelles siguin gairebé impossibles d’obtenir als EUA.
Font: Wikipèdia, Bellaterra Gourmet
BELLATERRA KM0: Coneixement del funcionament del cicle de la vostra piscina
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Km0, Com funciona el cicles d'aigua d'una piscina?, Mon d’Aigua i Repar Pro-Pipe on 5 Juliol 2021|
Per a un bon manteniment de la vostra piscina, és important que conegui com es gestiona el cicle de l’aigua dins del circuit de la piscina i la funció de cadascun dels seus components. Aquí us ho expliquem.
El motor
El motor mou l’aigua a través del circuit. Normalment, el motor es posa en funcionament amb un programador de manera que no cal engegar i apagar-lo. En temporada de bany, i en funció de l’ús de la piscina, el motor ha de funcionar entre 6 i 10 hores diàries, preferiblement a primera hora del matí i a la posta de sol. Per al manteniment hivernal n’hi haurà prou amb un funcionament de mitja hora diària.
Els broquets de propulsió
Estan situades en un extrem de la piscina i permeten la creació del corrent d’aigua per tota la piscina fins als skimmers i el clavegueró de sortida. També serveixen per incorporar aigua de la piscina. L’aigua que surt per les esmentades filtres prové del procés de filtració.
Els skimmers
El o els skimmers, situats a l’altre costat, recullen l’aigua per a procedir al seu filtrat. Tenen un cistell que reté els objectes més grans (fulles, etc.) abans de passar pel filtre. “Cal netejar-setmanalment, per facilitar el pas de l’aigua”.
El procediment és el següent (millor amb el motor apagat):
1. Retirar la tapa del skimmer.
2. Treure el cistell de l’skimmer, netejar-lo i col·locar-ho novament al seu lloc.
3. En el cistell dels skimmers és on es col·loca normalment les pastilles dels productes de manteniment.
La bunera
Està situat en el fons de la piscina, aspira l’aigua de el fons complementant la funció dels skimmers. També serveix per a buidar la piscina.
La presa d’aspiració
Situada normalment en una paret i que està normalment tapada amb un tap de rosca, serveix per connectar la mànega del netejafons i recull per aspiració la brutícia de fons de la piscina, portant-la al filtre per a la seva neteja.
La vàlvula reguladora
Cada sortida d’aigua de la piscina (skimmers, embornal i presa d’aspiració) es realitza amb un tub diferent que té una vàlvula reguladora. Normalment, la presa d’aspiració està tancada i la del skimmer i embornal obertes. Aquestes dues últimes es poden regular per portar l’aigua més cap al fons (embornal) o cap a la superfície (skimmers). Quan volem passar el netejafons, obrim la vàlvula de la presa d’aspiració i tanquem les altres dues.
El prefiltre
Just abans de la zona de filtrat, recollint totes les sortides d’aigua de la piscina, hi ha un prefiltre amb un cistell, que cal netejar tan sovint com sigui necessari perquè no obstrueixi el pas de l’aigua. “El normal és fer-ho cada setmana”.
El filtre o bomba de filtrat
És un dels mecanismes imprescindibles per mantenir l’aigua de la piscina en perfectes condicions. Aquest sistema fa passar l’aigua per un material filtrant on van quedant tot tipus d’impureses presents en l’aigua (cabells, pols, insectes, bronzejadors, cremes, algues, etc.), deixant-la més neta, transparent i agradable per al bany.
Bàsicament trobem al mercat tres Sistemes de filtració: sorra de sílice, sorra de vidre i terra de diatomea.
La vàlvula rotatòria
La vàlvula rotatòria controla la diferents funcions de l’circuit: Filtració (posició normal), Rentat (per netejar el filtre), Recirculació (l’aigua no passa pel filtre), Buidatge (buida l’aigua per l’embornal), Esbandida (després del rentat , per eliminar l’aigua bruta), Tancat (repòs, el motor
no està en marxa).
Font: Vadequimica, Mon d’Aigua, Repar Pro-Pipe
BELLATERRA KM0: Badia del Vallès reprodueix el mapa de la Península Ibèrica
Posted in Bellaterra, tagged Badia del Vallès, Bellaterra Km0 on 5 Juliol 2021|
El mapa de Badia del Vallès reprodueix el mapa de la península Ibèrica i les Illes Balears. Les vies públiques tenen noms geogràfics (Av. Costa Brava, Av. Cantàbric, Av. del Mediterrani, etc.) i estàn situades aproximadament en el lloc corresponent del citat mapa.
Badia, una ciutat feta a si mateixa
Ciutat Badia, Badia i Badia del Vallès són els tres noms amb els quals s’ha conegut la nostra població durant els seus primers vint-i-set anys d’història. Ciutat Badia va néixer com a projecte als anys 60 a Madrid. El Ministerio de la Vivienda va encarregar al Instituto Nacional de la Vivienda la construcció d’uns 12.000 habitatges de tipus social a la província de Barcelona, dels que finalment només se’n va arribar a construir 5.372, mitjançant l’Obra Sindicial del Hogar.
Per a la construcció es varen expropiar 887.441,82 metres quadrats dels municipis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Les obres s’iniciaren a finals dels anys seixanta i principis dels setanta i acabaren l’any 1973, però no es varen començar a ocupar fins al 1975, quan va ser inaugurada pels aleshores Prínceps d’Espanya el 14 de juliol d’aquell mateix any.
El règim jurídic que va adoptar la llavors anomenada Ciudad Badia va ser la creació d’una Mancomunitat amb els municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès que va tenir la primera seu a un pis del carrer Santander número 2. La gestió administrativa va passar per la creació d’una Comissió Gestora entre aquests dos municipis, en la qual, cada dos anys, els alcaldes s’intercanviaven els càrrecs: un ocupava la presidència i l’altre la vicepresidència.
Des de l’acabament de les obres, es van detectar tota una sèrie de dèficits d’equipaments i d’infraestructures que van originar que durant les dècades dels setanta i dels vuitanta es definissin els trets més característics de Badia: per una banda, l’aparició entre els/les badiencs/ques d’un fort caràcter reivindicatiu, i per l’altra, un important moviment veïnal associatiu que va anar creant un sentiment de poble, i que anirà incorporant, paulatinament, a la majoria de la població en la lluita per assolir les mancances de serveis que patia la ciutat (col·legis, escoles bressol, centres d’assistència mèdica, ajuntament, biblioteca, etc. ).
Aquest procés de construcció de la ciutat va posant de relleu les enormes dificultats que comportava per als/les ciutadans/es de Badia la dependència orgànica a altres municipis, la qual cosa, va fer que aparegués una forta voluntat per convertir la ciutat en un municipi independent. Fruit del consens de totes les forces polítiques i social, el 9 de febrer de 1994, el Parlament de Catalunya, en sessió plenària, va aprovar la Llei 1/94 de 22 de febrer per la creació del municipi de Badia del Vallès.
El 14 d’abril de 1994, quan es va constituir per primera vegada el nou consistori, naixia el municipi més jove de Catalunya.
Al llarg d’aquest temps, la principal preocupació del consistori ha estat la creació i millora dels serveis que reben els/les ciutadans/es, i, especialment, assolir una viabilitat econòmica real de la ciutat. El diàleg i el consens amb la Generalitat ha creat els mecanismes polítics i jurídics per a què Badia sigui un municipi amb una estabilitat econòmica i amb projecció de futur.
Badia del Vallès és una ciutat amb àmplies avingudes, zones verdes i d’agradables passejades que s’enorgulleix de ser una ciutat feta a si mateixa, oberta, plural, solidària i participativa.
Símbols
L’escut de Badia del Vallès es caironat partit: d’or; i sinople; ressaltant sobre la partició una oreneta de sable volant. Per timbre una corona mural de vila.
Badia del Vallès utilitza una bandera heràldica, i segueix el mateix patró que el seu escut, y es defineix com una «bandera apaïsada de proporcions dos d´ alt per tres de llarg, bicolor vertical groga i verda, amb l’oreneta negra amb el pit blanc de l’escut, d’alçada 5/7 de roba, centrada al mig de la partició». (DOGC el 6 de noviembre de 1998).
La bandera de Badia del Vallès presenta l’oreneta, escollida com a símbol de la immigració, mentre que els colors de cada partició representen els dos municipis originaris (or per Barberà i sinople per Cerdanyola)
Xifres i Dades principals
Població (Març 2010): 14.064 habitants
6927 homes
7137 dones
Superficie: 0,91 Quilòmetres quadrats.
Densitat de població : 15.026,9 (hab./Km2)
Altitud: 120 metres.
Coordenades: 427.529 UTMx / 4.595.092 UTMy
AJUNTAMENT BADIA DEL VALLÈS Avinguda de Burgos s/n
08214 Badia del Vallès
☎️ 937 182 216 http://www.badiadelvalles.cat
Font: Ajuntament Badia del Vallès, IEC, Llibertat.Cat
MOBILITAT: Un de cada tres cotxes que es venen ara és elèctric, gairebé tots híbrids
Posted in Bellaterra, tagged Cotxes elèctrics i híbrids, Mobilitat on 5 Juliol 2021|
Forta baixada de vendes dels vehicles dièsel, fins al 20%, mentre creixen molt els híbrids, però els 100% elèctrics no acaben d’arrencar
Les vendes de cotxes s’han recuperat un 34% durant el primer semestre de l’any, després de la dura caiguda que van tenir l’any passat a causa de la pandèmia. Amb tot, encara estan molt per sota de les del 2019.
Aquesta recuperació va acompanyada, també, de canvis profunds en el tipus de motorització que trien els compradors, que massivament han abandonat el dièsel.
Els turismes de gasolina ja representen gairebé la meitat de les matriculacions, mentre que els dièsel, que va arribar a suposar un 67% de les vendes fa només sis anys, ara són només un 20%.
I, aquesta és també una de les grans novetats: les vendes de cotxes amb motoritzacions alternatives, híbrids, híbrids endollables, elèctrics i de gas, ja superen el 30% del total.
Primer semestre
Això ha estat possible després d’un semestre en què les vendes de cotxes de gasolina han pujat un 19%, els dièsel han continuat ensorrats i, en canvi, les vendes de vehicles amb propulsors alternatius han crescut un 133%, s’han més que doblat.
El concessionari de cotxes Kia AR Motors va obrir a finals del 2019 una de les primeres botigues de cotxes a Catalunya dedicada exclusivament als vehicles elèctrics. La marca coreana ja compta amb versions elèctriques, híbrides o híbrides endollables de gairebé tots els seus models.
Eduard Valletbó, el gerent d’AR MOTORS reconeix que els està funcionant millor que la resta de botigues on venen tota la gamma:
“El públic objectiu que ve aquí sap que ve a comprar un vehicle elèctric, un vehicle electrificat. El creixement de vehicles electrificats de la nostra marca i en general està sent molt exponencial els últims mesos.”
Amb tot, l’augment es concentra, sobretot, en els híbrids, mentre que en els 100% elèctrics l’increment és més lent, representen encara només un 2% del mercat. Això contrasta amb altres països com Alemanya o França, on estan pujant més.
Pel president de la patronal de l’automoció de Catalunya, Fecavem, Jaume Roura, “en l’elèctric ens trobem amb tres punts claus que costen de superar. Primer, l’autonomia. Segon, la recàrrega i la lentitud de la recàrrega. I tercer, el preu de compra”.
Un dels secrets per al creixement del cotxe elèctric en aquests països és que s’ha invertit més en punts de recàrrega públics. Per a Roura, “primer han creat infraestructura per recarregar i després han apostat per la reconversió d’aquest vehicle de mobilitat a l’electrificació”.
Les administracions confien que les ajudes públiques del nou pla Moves III, de fins a 7.000 euros, que es començarà a aplicar aquest juliol siguin prou incentiu per vèncer les reticències que encara hi ha entre els compradors.
Font: CCMA|Toni Canyís.
BELLATERRA.CAT 