La Revista El Farmacéutico entrevista al veí bellaterrenc Albert Pantaleoni i Giralt, farmacèutic comunitari a Barcelona.
– Per què va decidir estudiar Farmàcia?
– La meva tia era farmacèutica i des de petit em va animar a anar a la seva farmàcia a ajudar-la. Aquella experiència em va fer veure que la de farmàcia és una professió molt bonica; em vaig adonar, a més, que el fet de portar una bata et permetia estar molt a prop de les persones i que et confiessin molts temes. Crec que més que una professió és una vocació. Quan la vaig escollir va haver qui em va dir que era una professió de noies, però no és així, és una professió per a persones a qui els agradi estar darrere de taulell i prop de la població.
– Com va arribar a l’àmbit de l’màrqueting?
– A l’acabar la carrera vaig fer el típic màster de màrqueting i vaig veure que aquesta faceta professional oferia moltes possibilitats. A més, un dels meus primers treballs va ser a Ediciones Mayo, on de la mà de el director d’El Farmacèutic, Josep M. Puigjaner, vaig poder veure que la farmàcia era moltes més coses més enllà de la química, la física o la botànica. Vaig descobrir, per exemple, temes com la gestió de persones, la gestió de categories, les campanyes sanitàries o també la fiscalitat, que és fonamental per a un titular. D’aquí la meva vocació pel màrqueting, però sobretot per la comunicació, que crec que és un terme més encertat: la comunicació a la farmàcia.
– Una decisió arriscada, ja que a la farmàcia el binomi màrqueting i professionalitat requereix un equilibri complex.
– Jo crec que aquest equilibri és possible, però el farmacèutic ha de adonar-se que no pot entrar en una guerra de preus, perquè hi ha altres canals, tipus ecommerce, amb els quals és impossible competir. Aquestes amenaces ens han de servir per potenciar els nostres serveis, la nostra atenció farmacèutica, el nostre seguiment a l’pacient, i és que la dona de l’Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar, i els farmacèutics hem de demostrar a la societat el valor d’estalvi que suposa a nivell sanitari que hi hagi 22.000 farmàcies atenent els pacients, hem de saber comunicar-ho. Respecte que hi hagi persones a les que no els agrada la paraula màrqueting, però crec que el farmacèutic és una «marca» de confiança que hem de reforçar, a el temps que millorem els serveis que oferim.
– Quins reptes professionals es planteja en l’actualitat?
– La pandèmia ha estat un moment clau en la història de la farmàcia per veure que cal trencar barreres mentals i que el que abans no es podia fer, és possible. Cal potenciar els serveis, i en aquest sentit crec que és impressionant el paper que es fa des dels Col·legis. Aquí estan, per exemple, campanyes com la de el càncer de còlon, que evidencia que la població se sent més còmoda portant les seves mostres a la farmàcia que als CAP o als hospitals, o la de melanoma «No et deixis la pell». A través dels serveis podem potenciar el nostre paper sanitari i buscar un equilibri econòmic amb això.
– Com veu el futur de la farmàcia comunitària espanyola?
– La població està envellint i els temes sanitaris són cada vegada més importants, com acabem de veure amb la pandèmia, pel que podem posicionar-nos cada vegada més en serveis de salut. Crec, en definitiva, que la farmàcia té recorregut, però potser no com la coneixem en l’actualitat, sinó com una farmàcia més orientada als serveis.
– Alguna recomanació per a futurs estudiants?
– Que s’ho passin molt bé, que busquin farmàcies en què puguin aprendre i que no tinguin por d’aportar. Els farmacèutics que ja portem anys exercint podem aprendre molt d’ells. A nivell de xarxes socials, per exemple, ens estan enriquint moltíssim i estan canviant la nostra manera de comunicar-nos amb la població.
Font: Revista El Farmacéutico,
BELLATERRA.CAT 