Maurici Lucena destaca que l’activitat aeroportuària generen fluxos que beneficien econòmicament l’entorn on es troben
Foto de grup dels firmants de l’acord per impulsar el Hub d’Innovació Aeronàutica a Sabadell|ACN.
L’aeroport de Sabadell està cridat a convertir-se en un pol d’atracció vinculat a la innovació en matèria aeronàutica. Així ho volen Aena, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de la capital vallesana, que aquest divendres han signat el protocol per impulsar un Hub d’Innovació Aeronàutica aprofitant el potencial de la infraestructura. En el seu parlament, el president d’Aena, Maurici Lucena, ha destacat que l’activitat aeronàutica i les seves infraestructures generen fluxos que beneficien econòmicament el seu entorn, en ple debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, una afirmació que assegura que també és vàlida per a la instal·lació sabadellenca.
Milers de persones que ja han superat la Covid no poden gaudir, almenys ara per ara, del certificat digital UE Covid, conegut com a passaport Covid, ha entrat en vigor aquest dijous 1 de juliol.
Quan entren al portal LamevaSalut, cliquen l’opció que els correspon, la del certificat de recuperació, perquè fa menys de sis mesos que van passar la Covid-19, però la resposta que obtenen és: “error”. Per què? Perquè no van ser diagnosticades amb una prova PCR, sinó amb un test d’antígens, que és el que marcava el protocol en aquell moment.Missatge d’error en intentar obtenir el certificat de recuperació de la Covid
El Departament de Salut té constància que fins a 162.870 persones han estat diagnosticades amb un test antigènic ràpid (TAR), i es dona la circumstància que la directriu europea sobre el passaport Covid no dona validesa al TAR per obtenir el certificat de recuperació de la Covid, que és una de les tres vies de tenir-hi accés.
Les altres dues són un diagnòstic negatiu o un certificat de vacunació.Versió digital del passaport Covid (ACN/Comissió Europea)
En el cas de les persones que s’han recuperat de la malaltia, només accepta els diagnòstics de Covid-19 amb proves PCR realitzades entre 11 dies i 180 dies abans de sol·licitar-lo.
El problema, doncs, el tenen les persones diagnosticades amb TAR dins d’aquest termini, perquè han d’esperar fins a sis mesos per rebre una única dosi de vacuna i obtenir el certificat de vacunació que també permet tenir el passaport Covid.
Una altra solució passaria per fer-se una prova PCR pagant-la de la seva butxaca (uns 90 euros).Versió en paper del certificat Covid (ACN/Comissió Europea)
A Catalunya, el passaport Covid es pot demanar a través del web LamevaSalut i també a través de la pàgina del Ministeri de Sanitat.
De moment, però, no ofereix cap solució a les gairebé 163.000 persones que estan atrapades en aquest problema burocràtic precisament perquè van fer les coses com calia, seguint tots els protocols establerts.
Segons el Gremi de Restauració de Barcelona és il·legal cobrar el pa si no es demana. Tampoc es poden cobrar els aperitius de benvinguda com atenció dels establiments. Sí els clients ho reclamen s’ha de treure de la factura.
Cobrar el pa en un restaurant pot portar a conflictes, però està permès sempre que es compleixi amb la normativa. Com a professional de l’hostaleria, has d’oferir tota la informació possible als teus clients. Pel que, hauràs informar abans de servir-los la ració de pa que té un cost, o especificar-ho en la carta.
A continuació t’expliquem quina és la regulació legal d’aquest aspecte i què passa si no s’informa a l’comensal de l’cobrament addicional de el pa.
Normatives sobre el cobrament de pa en restaurants o bars
Les lleis, normes i decrets que les regien daten dels anys 60 i 70. No obstant això, la majoria van ser derogades al 2010, excepte l’Ordre de 29 de juny de 1978 sobre modificació de menús i cartes en restaurants i cafeteries. Per evitar dubtes, que et cobrin el pa en un restaurant és totalment legal sempre que se li indiqui prèviament al comensal, el mateix passa als bars. Aquests establiments tenen dret a cobrar tot allò que es trobi dins de la carta. A més, dins dels menús del dia o de la casa sempre s’haurà d’incloure el preu de el pa.
Què passa si l’establiment no informa el cobrament addicional de el pa?
El problema arriba amb el gest automàtic d’oferir aquest aliment al comensal sense que ho demani prèviament. En el cas que el comensal no vulgui consumir-lo, és recomana indicar-lo al servei quan es deixi el pa a la taula.
Per evitar malentesos, recomanem que s’ofereixi el pa preguntant a el client i oferint-li sempre la màxima informació sobre el cost addicional. El servei ha de respectar sempre les peticions dels comensals.
D’aquesta manera tan senzilla, evitaràs malentesos i possibles situacions tenses a l’hora del pagament. Finalment és una qüestió de sentit comú i cal actuar amb precaució i prefesiinalitat. És ridícul i anti comencial cobrar el servei de pa després que s’hagi pagat una bona factura per persona.
En definitiva, cobrar el pa en un restaurant no és il·legal sempre que el seu cost aparegui a la llista de preus de la carta o se li indiqui al comensal prèviament. Recorda que si un client indica que no vol aquest complement, cal retirar-lo de la taula i no cobrar-lo.
La Taula, original d’Enric Llimona Raymat|BELLATERRA GOURMET
GUIA RESTAURANTS JARDÍ DE BELLATERRA “Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”
Cafè del Club Restaurant Bar Placa del Pi, 3,Bellaterra ☎️ 935 92 97 52
Concert de Petter Udland Johansen i Arianna Savall al Conservatori de Música El Musical de Bellaterra
Anys enrere, als festivals de música que se celebraven a tot Catalunya hi predominava la música clàssica. Hi havia encara un públic amb una educació formal i burgesa —que en altres èpoques havia inclòs aprendre a tocar el piano, i fer-ne concerts en sales domèstiques per als amics de la família; sempre entre les classes benestants, és cert—, i aquell públic rebia a l’estiu, amb molta satisfacció, uns concerts en què s’hi podien sentir simfonies de Mozart o Beethoven, escoltar una òpera de Händel amb decorats i vestits clàssics, quartets de corda, cançons de Schubert, o partites de Bach.
Tot això s’ha acabat, o gairebé. Queden al Principat tres o quatre capitals comarcals, o llogarrets, en què els organitzadors dels concerts estivals han perseverat en una oferta de música clàssica, i, de fet, són ben plens. Però a la major part dels llocs en què és tradicional que s’ofereixi un festival de música al temps de la calor, la clàssica ha desaparegut en favor de la música popular, rock, electrònica, folklòrica, jazz i tot el que es vulgui —també és música, òbviament—, de tot, llevat dels grans autors i les grans o petites formacions dedicades a la música “antiga”.
Escoltar música de temps pretèrits Aquest criteri, el de l’”antigor”, és el que presenten els directors d’aquests festivals: diuen que ara la gent s’interessa per una altra mena de música i que, al capdavall, és molt lògic que no vulguin escoltar música de temps pretèrits. L’argument és fals: tan pretèrits eren Haydn o Bach fa trenta o quaranta anys, com ara; quan un autor és del segle XVIII, com els dos que acabem d’esmentar, una diferència de trenta o cinquanta anys no té cap importància. Són clàssics, i això vol dir, senzillament, que han esdevingut músics propis per a qualssevol temps, com ens escau de llegir el Quijote o Tirant lo Blanc, que són més antics que tots els compositors esmentats fins ara en aquest article.
El que ha passat és molt senzill: abans els joves rebien poca o molta educació musical a l’escola, o l’havien rebuda els seus pares, causa de l’afició dels més joves a la música clàssica. Ara no s’ensenya ni se sent clàssica en quasi cap escola del país. Els sembla una assignatura innecessària. Però, segons Plató i milers de pedagogs, és una de les bases de la formació de tot bon ciutadà. Corol·lari: els programadors de música estival fan el joc a la progressiva degradació de la memòria i la cultura històriques al país nostre. ¿Haurem d’anar a Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne?
BELLATERRA.CAT 