Carrer Noucreus de Bellaterra deixat a la mà de Déu| BELLATERRA.CAT
Bellaterra, 13 maig 2021
Avui hem visitat la zona del carrer Noucreus (mal anomenat Nou Creus), -que surt al Plànol Oficial de l’EMD de Bellaterra-, hem vist que està ple de males herbes i runa, i barrat amb una tanca amb cadena, el que evita que el veïnat pugui passejar. També ho prohibeix un cartell que diu: “Prohibido el paso a roda persona ajena”. Seriadesitjable que l’EMD fagi una intervenció i l’obri al veïnat, tal com la bona feina que va fer al passeig forestal entre Escultor Vilanova i Can Llobet.
Carrer Noucreus de Bellaterra|IGCC
Aquest carrer del nomenclàtor de Bellaterra està dedicat al Pic de Nou Reus (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent). El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
Carrer Noucreus de Bellaterra| PLÀNOL OFICIAL DE L”EMD DE BELLATERRA
Els autònoms han estat un dels sectors més castigats per la pandèmia| FOTO GENCAT
Ajustar les quotes dels autònoms a la Seguretat Social als ingressos reals és una reivindicació històrica d’un col·lectiu que tradicionalment s’ha sentit maltractat respecte als treballadors per compte d’altri, molt més protegits per la legislació laboral. Finalment, el govern espanyol ha fet pública la proposta que ha enviat als agents socials per començar a negociar una reforma que hauria d’entrar en vigor el 2023 i que s’aplicaria de manera gradual fins al 2031. La idea és que la quota mínima, que ara està situada en 289 euros, sigui de 200 per als autònoms que ingressin menys de 3.000 euros anuals, mentre que per als que ingressin més de 49.000 euros seria de 400. Al llarg dels següents vuit anys aquests 200 s’abaixarien fins als 90 i els 400 del tram més elevat s’apujarien fins als 1.220 euros mensuals. Entremig hi hauria tot un escalat de quotes en funció dels ingressos.
La proposta és un primer document per obrir la negociació i és previsible que pateixi modificacions. D’entrada, però, és positiu que hi hagi un esforç per adequar les quotes als ingressos, amb una càrrega fiscal més semblant a la que suporten la resta de treballadors, però de ben segur que es podria afinar més en els trams i en la llargada del període transitori. Fer un pla a 10 anys vista, quan es tracta d’una necessitat peremptòria, potser és excessiu. De ben segur que amb cinc anys n’hi hauria prou per fer el canvi i avançar cap a l’objectiu final.
Cal tenir en compte que la manca de proporció entre ingressos i quota és un dels factors que incentiven l’economia submergida, i, per tant, com més aviat l’economia s’adapti a la realitat, millor. Després, cal ser conscients que els autònoms han sigut un dels sectors més castigats per la pandèmia i l’aturada en sec de l’economia de serveis. Milers de professionals que prestaven els seus serveis a l’hostaleria o el turisme, per posar dos exemples, es van quedar de la nit al dia sense ingressos, i en molts casos s’han vist abocats a tancar els seus negocis. Els plans d’ajudes als autònoms, liderats per la Generalitat, només han pogut pal·liar en part aquesta tragèdia.
Per tant, els autònoms han de ser un dels eixos principals de la recuperació de l’economia. I en aquest sentit la reforma que prepara el govern espanyol, tot i que positiva, pot arribar tard per a molts d’ells, sobretot després que no s’hagin pres mesures contundents com la suspensió de les quotes en els mesos més durs del confinament total. D’aquí al 2023 és precisament quan l’economia espanyola i catalana es juga el seu futur i, per tant, caldran plans específics per a aquest col·lectiu, facilitats per recuperar els seus negocis i la seva activitat, una reducció temporal de quotes, ajudes per al finançament, etc.
Només amb un teixit productiu flexible i competitiu, en el qual els autònoms juguen un paper essencial per adequar l’oferta a la demanda, l’economia catalana podrà superar la duríssima prova que ha suposat la pandèmia i que ara tenim el repte de superar. I ara és avui i no demà.
El veïnat de Bellaterra que va paralitzat l’Abocador de Can Fatjó dels Aurons, ara pot ajudar a frenar el projecte de 5.400 habitatges al costat de l’abocador tòxic de Can Planas i el Castell de Sant Marçal
Unió Veïnat de Bellaterra (UVB) convoca al poble de Bellaterra al col·loqui obert sobre el model urbanístic (PDU), al km0 de Bellaterra. Trobada virtual a través de la plataforma Zoom que tindrà lloc demà dijous 13 a les 19:00 hores.
Què volem fer? Presentem un Contenciós-administratiu, possiblement l’última possibilitat per canviar el PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès,. No ens podem quedar amb els braços plegats, cal que tots aquells i aquelles que no volem aquest projecte hi posem el nostre gra de sorra. El contenciós té uns costos judicials al voltant dels 15.000€, diverses entitats com REFEM i ADENC l’impulsen, però d’altres també s’hi han afegit, Plataforma Cerdanyola sense abocadors, Plataforma cívica en defensa de Collserola; també partits com Esquerra Republicana de Cerdanyola, Guanyem Cerdanyola, En Comú Podem Cerdanyola. Tots hem fet les primeres aportacions. Ara queda cobrir la resta.
Vista aèria de la Plana i la Planificació urbanística.
Què representa el Pla Director Urbanístic del Centre Direccional de 408a?
Som conscients que malgrat els diversos recursos que han aturat provisionalment l’ocupació de la zona, una part ja està urbanitzada. Però hi ha d’altres possibles desenvolupaments on les necessitats d’habitatge, el desenvolupament tecnològic i la connectivitat, siguin el menys agressius possibles.
Però la voluntat metropolitana, els interessos de corporacions, bancs i particulars, persegueixen els tan sols els rèdits econòmics, sense valorar la sostenibilitat de l’espai de la Plana.
Representarà un creixement urbanístic de 5.400 nous habitatges, desmesurat per les necessitats de Cerdanyola del Vallès. A més es constata que una gran part d’aquestes construccions s’ubicaran al voltant de l’antic abocador incontrolat de Can Planas, representant un risc important per la salut dels que hi visquin.
La Cerdanyola que no volem
També un pla desenvolupat al voltant d’abocadors alguns d’aquests encara produint gasos i lixiviats. Antigues argileres al voltant del Castell
Antigues argileres al voltant del Castell El Clots que es reompliren sense control
Hi haurà un increment importantíssim de mobilitat amb poques previsions de transport públic, fent augmentar la contaminació atmosfèrica d’una zona ja amb uns nivells molt alts.
Es perdrà connectivitat de la Plana amb Collserola i amb el corredor de la Via Verda del Vallès, i quedarà amb molta feblesa.
Un altre Pla és possible. I si la ciutadania amb les entitats implicades aconseguim aturar-lo novament, representarà una nova oportunitat per fer-lo
Col·labora, comparteix i parla de nosaltres, perquè la ciutat de Cerdanyola i el seu futur és cosa de totes.
La majoria dels carrers de Bellaterra no compleixen les normatives de laDGT, però el govern de l’EMD i la Diputació no els repara per aportar més seguretat i eliminar perills d’accidents
Avingudes dels 6 noms de Bellaterra (BV-1414 de la Diputació), sense canviar el límit de velocitat oficial|BELLATERRA.CAT
Vorera inexistent a la curva del km 3 de la BV-1414 (Avinguda de Bertomeu), ara la normativa de la DGT obliga a un límit de velocitat de 20 km hora. La Diputació de Barcelona no pot obviar aquest perill històric sense reparar.
Deixadesa de la senyalització horitzontal a càrrec de l’EMD|BELLATERRA.CAT
Després de molts anys els passos de vianants de Bellaterra no s’han actualitzat segons les normes vigents, ni els carrers amb carrils de doble sentit estàn senyalitzats horitzontalment, tot un perill per la seguretat del veïnat.
Carrer Mestre Nicolau sense canviar el límit de velocitat oficial ni la senyalització horitzontal que separi els carrils|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que la senyal vertical que anuncia el pas de vianants estigui instal·lada després de la senyal horitzontal, una anormalitats més a l’espai públic de Bellaterra a càrrec de l’EMD.
Deixadesa d’un pas de vianants de Bellaterra amb senyal vertical i horitzontal sense complir les normatives de la DGT|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que el Camí Antic i Pin i Soler, dos de les vies amb més trànsit de Bellaterra, no tinguin senyalització horitzontal per separar els carrils de doble circulació, el que és una mostra més de la deixadesa del govern de l’EMD de Bellaterra, responsable de l’espai públic des de l’any 2010.
Cal recordar que els trams de Bellaterra sense voreres la velocitat s’ha de limitar a 20 km hora, com és el cas de la BV-1414, Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, etc.,
Una creació de Bellaterra.cat
Avui 11 de maig ha entrat en vigor els nous límits de velocitat en zona urbana. El canvi en el Reglament general de circulació es va aprovar el mes de novembre passat i les administracions locals han tingut mig any per fer les adaptacions corresponents tant en les infraestructures com en la senyalització.
D’aquesta manera, si fins ara als carrers de pobles i ciutats es podia circular, com a norma general, a 50 km/h, a partir de l’11 de maig les velocitats màximes permeses són aquestes:
Així doncs, la reforma implanta una velocitat genèrica a 30 km/h en zona urbana, ja que els carrers amb un carril per sentit de circulació són majoritaris. I és que, segons dades de la Direcció General de Tràfic de l’Estat (DGT), les artèries principals de dos o més carrils o els anells perimetrals suposen només un 20% de les vies urbanes, tot i que suporten el 80% del trànsit.
I per què a 30 km/hora?
Tots sabem que la reducció de la velocitat té un impacte significatiu en la sinistralitat, tant pel que fa al nombre d’accidents com en la gravetat de les lesions de les persones que els pateixen, i això és especialment rellevant dins de població, on la gran majoria de víctimes són usuaris vulnerables, això és, vianants, ciclistes, conductors de VMP i motoristes.
El fet de fixar el límit a 30 km/h, segons la DGT, redueix en un 80% el perill de morir atropellat, ja que si un vehicle que circula a aquesta velocitat impacta contra un vianant, el risc que la persona mori és del 10%, mentre que si el mateix vehicle va a 50 km/h el risc s’eleva fins al 90%.
Amb el nou límit es redueix a la meitat la distància necessària per aturar el vehicle, cosa que comporta més seguretat viària. Així mateix, la reducció de la velocitat també té altres efectes: menys soroll ambiental, nivells de contaminació més baixos i menys congestió, així com un millora de la convivència entre els diferents usuaris i el foment de l’ús de mitjans de transport més actius i saludables.
Barcelona i Lleida
A Catalunya, algunes poblacions com Barcelona i Lleida s’han avançat en la implantació de la nova normativa estatal. La capital catalana ja té establerta des de fa anys la reducció del límit màxim de velocitat a 30 km/h a les zones 30 o als carrers amb un únic carril de circulació (o un carril per sentit en aquells casos en què aquestes vies disposen de doble sentit de circulació).
Des de l’1 de març la reducció de la velocitat s’ha estès a totes les vies secundàries de la ciutat, fet que suposa un 68% de la xarxa viària barcelonina, i està previst que a finals del 2021 les vies de circulació amb límit 30 sumin 212 quilòmetres, és a dir el 75% del total de vies.
A Lleida el canvi es va fer efectiu el 30 d’octubre, quan el 87% dels carrers, això és tots els que no són vies principals, van passar a ser zona 30.
Campanya #love30
La reducció de la velocitat a les ciutats a 30 km/h també és l’eix de la VI Setmana Mundial de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària, que se celebrarà del 17 al 23 de maig. Per això s’ha posat en marxa una campanya que té per lema #love30 amb la qual es vol promoure que s’estableixin límits de velocitat baixos als carrers de tot el món per tal que siguin espais saludables, ecològics i adequats per conviure.
Sorprèn els 6 bancs aportats per la Diputació instal·lats a la Plaça Maragall, i cap a l’Avinguda dels 6 noms: Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film, Sabadell (BV-1414, de la Diputació de Barcelona).
Banc nou aportat per la Diputació a la Plaça Joan Maragall|BELLATERRA.CAT
Veïnat de Bellaterra porta temps denunciant la poca cura de l’espai públic, com per exemple els cubells de brossa lligats amb cadenes o la retirada del banc i paperera del Camí del Torrent de la Bonaigua. Per què l’EMD no respon i reposta aquest mobiliari urbà, important perquè seguint els molts passejants?
Banc i paperera desapareguts al Camí del Torrent de la Bonaigua|ARXIU BELLATERRA.CATLa Diputació de Barcelona aporta el mobiliari urbà de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Demà 11 de maig entra en vigor el límit de velocitat a les carreteres d’Espanya. Les vies d’un carril per sentit es rebaixa a 30 km hora, però si no tenen voreres pasaràn a 20 km hora, com és el cas de trams de la BV-1414 i el Camí del Camí Antic
Restriccions de velocitat a tota Espanya des de l’onze de maig de 2021|TVE
Tot i les mocions urgents presentades al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra pels vocals Quin Oltra (ERC) i Jordi Macarulla (Convergents), el president Ramon Andreu (GXB), ha perdut el temps per fer pinya amb les exigències del veïnat i l’Associació Bellaterra BV-1414, que porta anys lluitant i fent campanya per sensibilitzar la reducció de velocitat pel poble.
L’ EMD de Bellaterra no ha fet cap actuació per rebaixar la velocitat per Bellaterra abans de la fer-se oficialment l’onze de maig 2021 a tota Espanya|BELLATERRA.CAT
La guía #TraficoA30 de #DGT y @fempcomunica recoge con ejemplos gráficos cómo se aplicarán las #velocidades 20, 30 y 50 km/h en vía urbana y travesías a partir del 11 de mayo.
DGT Article 21/2: Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.
Comissió Veïnal per la recollida de signatures de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
Miquel Vázquez, de la Comissió Veïnal Bellaterra És Sant Cugat va donar en exclusiva al Tot Bellaterra les xifres finals de la recollida de més de 1.200 signatures, més del 60% del cens oficial de Bellaterra. Quim Oltra (ERC), es va negar a signar el “Manifest de Bellaterra”
Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Veïnal, va ser anomenada a dit pel president Miquel Vázquez, sense valorar els vots de la resta de membres. Aquets càrrecs podrien haver-se escollit com “coordinadors” i no pas amb títols tant espectaculars.
La Comissió Promotora de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat va informar el mes de maig de 2019 que es va arribar al 60% de signatures dels bellaterrencs a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
Això demostra una voluntat molt clara del que volem les bellaterrenques i bellaterrencs i a partir d’ara, deixem en mans dels polítics aquest desig nostre.
Molt aviat lliurarem les signatures, conjuntament amb la Memòria justificativa, a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè és manifesti a favor o en contra. Tot seguit aquest expedient passarà a la Generalitat de Catalunya, que prèvia consulta dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat, prendrà una decisió.
Hem convidat als representants polítics de Bellaterra perquè signin un Manifest per Bellaterra.
Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) i Jordi Macarulla (actualment Convergent), signaran el Manifest. Quim Oltra (ERC Cerdanyola) no ho vol signar.
Hem conegut a molts veïns durant aquesta recollida de signatures i un altre vegada més, ens adonem que vivim en un petit gran poble amb bona gent. Agraïm la confiança que les veïnes i veïns han depositat en nosaltres i esperem que la Generalitat faci cas a la voluntat de un poble.
La Comissió Promotora de Recollida de Signatures per l’annexió a Sant Cugat
Chus Cornellana i Miquel Vázquez|BELLATERRA.CAT
MANIFEST PER BELLATERRA
El 28 de novembre del 2018 veïns de Bellaterra varen formar una Comissió amb l’objectiu de recollir signatures per annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Per tramitar l’annexió de Sant Cugat era i prescindible que més del 50% de les veïnes i veïns de Bellaterra signessin a favor.
La Comissió de Veïns manifesta que la recollida de signatures ha estat un èxit, superant l’objectiu inicial. Els veïns de Bellaterra han expressat la voluntat ferma d’annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Els representants polítics actuals de Bellaterra sotasignats, respecten i recolzem la voluntat democràtica dels bellaterrencs, treballarem per a que es faci efectiva, i
Manifestem:
1. Com a veïns compromesos amb Bellaterra signem a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat perquè beneficia a Bellaterra.
2. Volem i reivindiquem la singularitat de Bellaterra i la seva identitat pròpia, i demanem a les institucions que solucionin les mancances que tenim els bellaterrencs i que hem anat manifestant al llarg de la nostra història.
3. Donant suport a la voluntat majoritària dels bellaterrencs, l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat serà un objectiu en el nostre programa polític de les eleccions municipals de 2019.
4. Defensarem i recolzarem, davant les institucions públiques i privades la viabilitat d’aquest projecte, i promourem l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
5. Annexionar Bellaterra a Sant Cugat és la prioritat, i per tant, tots els sotasignats ens unirem i treballarem junts per aconseguir-ho.
El castanyer d’Índies o castanyer bord floreix ara a Bellaterra i les flors en panícula són força espectaculars
Castanyer d’Índia al carrer Balmes de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Els arbres més comuns a l’espai públic de Bellaterra són els pins, plàtans, moreres, acàcies, alzines, roures i altres en minoria com és el cas dels pocs castanyer d’Índies del carrer Balmes
El castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) és un dels primers arbres a despullar-se de fulles però, a la primavera, és el primer a treure-les per donar una magnífica ombra. Les flors, espectaculars, són masculines a la part superior de la capçada i femenines a la part inferior, raó per la qual només surten castanyes en aquesta part més baixa. Les castanyes s’assemblen a les del castanyer, però no són comestibles pels humans, a causa de la seva toxicitat i gust amarg.
Detall de fruits d’un cantanyer d’Índies de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Són arbres caducifolis de 4 a 36 m d’alçada i amb fruits en cúpula similars a la castanya, però no comestibles. La càpsula es divideix en tres seccions per deixar caure les llavors. Els castanyers d’Índia cultiven com a arbres ornamentals a causa del seu port i del fet que donen flors en panícula força espectaculars. Les fulles són grans i oposades, palmades, de pecíol llarg i amb 5 o 7 foliols.
N’hi ha entre 13 i 19 espècies de castanyer d’Índia. L’única espècie europea del gènere és el castanyer d’Índia comú (Aesculus hippocastanum), originari dels Balcans. D’altres es troben de manera natural del Japó i la Xina fins a l’Himalaia, al subcontinent indi, a l’Àsia del sud-est i també a l’Amèrica del Nord.
BELLATERRA.CAT 