Ajustar les quotes dels autònoms a la Seguretat Social als ingressos reals és una reivindicació històrica d’un col·lectiu que tradicionalment s’ha sentit maltractat respecte als treballadors per compte d’altri, molt més protegits per la legislació laboral. Finalment, el govern espanyol ha fet pública la proposta que ha enviat als agents socials per començar a negociar una reforma que hauria d’entrar en vigor el 2023 i que s’aplicaria de manera gradual fins al 2031. La idea és que la quota mínima, que ara està situada en 289 euros, sigui de 200 per als autònoms que ingressin menys de 3.000 euros anuals, mentre que per als que ingressin més de 49.000 euros seria de 400. Al llarg dels següents vuit anys aquests 200 s’abaixarien fins als 90 i els 400 del tram més elevat s’apujarien fins als 1.220 euros mensuals. Entremig hi hauria tot un escalat de quotes en funció dels ingressos.
La proposta és un primer document per obrir la negociació i és previsible que pateixi modificacions. D’entrada, però, és positiu que hi hagi un esforç per adequar les quotes als ingressos, amb una càrrega fiscal més semblant a la que suporten la resta de treballadors, però de ben segur que es podria afinar més en els trams i en la llargada del període transitori. Fer un pla a 10 anys vista, quan es tracta d’una necessitat peremptòria, potser és excessiu. De ben segur que amb cinc anys n’hi hauria prou per fer el canvi i avançar cap a l’objectiu final.
Cal tenir en compte que la manca de proporció entre ingressos i quota és un dels factors que incentiven l’economia submergida, i, per tant, com més aviat l’economia s’adapti a la realitat, millor. Després, cal ser conscients que els autònoms han sigut un dels sectors més castigats per la pandèmia i l’aturada en sec de l’economia de serveis. Milers de professionals que prestaven els seus serveis a l’hostaleria o el turisme, per posar dos exemples, es van quedar de la nit al dia sense ingressos, i en molts casos s’han vist abocats a tancar els seus negocis. Els plans d’ajudes als autònoms, liderats per la Generalitat, només han pogut pal·liar en part aquesta tragèdia.
Per tant, els autònoms han de ser un dels eixos principals de la recuperació de l’economia. I en aquest sentit la reforma que prepara el govern espanyol, tot i que positiva, pot arribar tard per a molts d’ells, sobretot després que no s’hagin pres mesures contundents com la suspensió de les quotes en els mesos més durs del confinament total. D’aquí al 2023 és precisament quan l’economia espanyola i catalana es juga el seu futur i, per tant, caldran plans específics per a aquest col·lectiu, facilitats per recuperar els seus negocis i la seva activitat, una reducció temporal de quotes, ajudes per al finançament, etc.
Només amb un teixit productiu flexible i competitiu, en el qual els autònoms juguen un paper essencial per adequar l’oferta a la demanda, l’economia catalana podrà superar la duríssima prova que ha suposat la pandèmia i que ara tenim el repte de superar. I ara és avui i no demà.
Font: Ara
