Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/10/2020

Per evitar tant d’escrit i fer resums, compartim el vídeo complert del Ple Ordinari i preguntes del veïnat

Vídeo tramès a través del Facebook oficial de l’EMD de Bellaterra

Read Full Post »

Rècord de la publicació de l’escultura Esquirol de Bellaterra i la Plaça Joan Maragall (diumenge día 2 de juliol de 1978)

Publicació aportada pel bellaterrenc Ignasi Roda, creador del llibre 75 Anys de Bellaterra 1930-2005|CEDIDA

Read Full Post »

“Segons acaba d’anunciar TV3, la Generalitat està estudiant el ràpid tancament de tots els Centres Cívics de Catalunya”

Centre Cívic i seu de l’EMD a la Plaça Joan Maragall de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“A la Plaça del Poeta Joan Maragall es troba la seu de l’EMD i el govern municipal de Bellaterra”

Esvorancs, esquerdes, moho, brossa i monument oxidat, tot un cocktail impresentable d’abandonement

El veïnat vol fets i no paraules, perquè la feina mal feta no té futur‼️

Escultura Esquirol de Bellaterra oxidat |BELLATERRA. CAT

Bosses acumulades sense recollir |BELLATERRA. CAT

Esvoranc des de fa temps |BELLATERRA. CAT

Esquerdes i moho edifici EMD |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

AJUDEM ALS COMERÇOS DE BELLATERRA‼️

Bellaterra. Cat comparteix amb el veïnat la Guia dels Comerços de Bellaterra amb els seus telèfons per contactar.

(Bellaterra. Cat ja té feta altra Guia dels Restaurants Jardí de Bellaterra)

Farmàcia Marta Caus☎️ 936 914 655

Condis de Bellaterra ☎️ 935 864 607

Bonaparte Pa i Dolç ☎️ 935 921 600

Llibrería Paper’s ☎️ 935 921 093

Perruqueria Teresa Romero ☎️ 935 929 829

Family Can ☎️ 661 333 597

Banc de Sabadell ☎️ 935 929 703

Benzinera Repsol ☎️ 935 801 584

Club Bellaterra ☎️ 935 802 542

MasiFill de Bellaterra ☎️ 937 254 433

Croshouse ☎️ 935 865 072

Taller de Serveis ☎️ 600 424 830

Reparació Vehicles ☎️ 934 355 792

MM Estudio Arquitectura ☎️ 699 649 319

Read Full Post »

El pronòstic de José María Aznar del juliol del 2017 -“ Antes de romperse España, se romperá Cataluña ”- va sonar com el que era: una amenaça.

FOTO DE LA BBC

I efectivament la història posterior a l’1-O ha semblat donar-li la raó. El pols sobiranista va portar la resposta violenta de l’Estat al referèndum, l’inici de la repressió indiscriminada i la intervenció de la Generalitat amb el 155. L’escalfament polític i social es va traslladar al carrer amb el rearmament de l’unionisme. Les grans manifestacions de l’independentisme van tenir la rèplica espanyolista, que va aconseguir omplir el cor de Barcelona d’un clam constitucionalista. Als balcons s’hi va instal·lar la guerra de banderes. La convivència es va enrarir.

Malgrat que la situació política està lluny de cap solució, malgrat que ja fa tres anys que hi ha presos polítics independentistes i exiliats, la realitat social catalana ha tornat a un to convivencial. L’últim esclat d’ira va ser ara fa un any, amb la reacció de l’independentisme al carrer contra la sentència del Procés. Des d’aleshores, sigui per influència de la pandèmia, per un cert esgotament general, per les hores baixes de l’unionisme català -amb el desinflament de Cs- o pel fet que l’independentisme ja no és una amenaça immediata, la tensió ha baixat molts graus. La societat catalana ha tornat a una certa normalitat convivencial; la polarització política i identitària s’ha esmorteït. No hi ha hagut, en tot cas, la fractura que pronosticava, o que desitjava, Aznar.

En canvi, a Espanya s’ha produït un fenomen invers, una creixent polarització en la qual convergeixen molts factors d’inestabilitat, començant pel català, seguint per la crisi institucional de la monarquia i sumant-hi la radicalització d’una dreta que no ha dubtat a fer servir el covid com a arma política. L’enfrontament sempitern de les dues Espanyes torna a treure el cap. De fet, l’últim consens d’estat va ser precisament el que va unir fa tres anys el PP i el PSOE en l’aplicació del 155. Després d’això, a la capital de l’Estat tot han estat trencadisses, un crescendo d’intolerància. Desallotjat Rajoy del poder, el PP de Casado i Ayuso ha adoptat un desfermat populisme il·liberal a l’estil Trump per amagar l’ombra allargada de la corrupció que empaita el partit i per neutralitzar el protagonisme i creixement de la ultradreta de Vox, que precisament aquest dimecres encapçalarà una moció de censura al Congrés contra Pedro Sánchez. La demonització ideològica de la coalició d’esquerres (PSOE-Podem), el bloqueig de la reforma d’institucions clau com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la fàcil instrumentalització d’una alta judicatura ultraconservadora, l’incendi permanent contra el més mínim intent de buscar una sortida dialogada amb l’independentisme i la increïble invenció, a compte de la gravíssima crisi sanitària, d’un nacionalisme madrileny concebut com a essència de l’espanyolisme són les eines d’enfrontament massiu que ha adoptat el PP i que estan crispant la política i la societat espanyoles fins a extrems inaudits.

Read Full Post »

La manca de manteniment durant anys i panys de l’escultura “Esquirol de Bellaterra”, una obra original de l’artista Emili Colom i Comerma, dorm en un lamentable estat, ple d’òxid i profunda deixadesa.

“Sorprèn no existeixi cap placa amb l’autor i veïns que van fer posible aquesta escultura simbol del poble de Bellaterra”

Escultura Esquirol de Bellaterra de la Plaça Maragall, seu de l’EMD | BELLATERRA. CAT

Perquè el nostre poble no té tants monuments, i per ser el símbol més popular de Bellaterra, és incomprensible la deixadesa pública d’aquesta escultura inaugurada el diumenge dia 2 de juliol de 1978, tant per part de l’Ajuntament de Cerdanyola, com posteriorment des del 2010, a càrrec de l’EMD Bellaterra.

Conjunt de l’escultura Esquirol de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

L’escultura “Esquirol de Bellaterra”, és una obra original de l’escultor Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924-Bellaterra, 2007), inaugurada l’any 1991, amb l’ocasió del 50è aniversari de la creació del poble de Bellaterra. El seu disseny va anar a càrrec del també bellaterrenc Ramon Codinach i el sufragament per en Josep Anton Corbera.

Detall Esquirol de Bellaterra amb òxid |BELLATERRA. CAT

L’artista Emili Colom va tenir casa i taller a Bellaterra, i va pertànyer a la generació de transició entre el postnoucentisme i la modernitat, amb una gran producció de retrats, obra religiosa i escultura pública.

Cua de l’escultura Esquirol de Bellaterra ple d’òxid |BELLATERRA. CAT

Dades personals i obres realitzades

Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.

Detall de l’escultura Esquirol de Bellaterra, deixada i oxidada |BELLATERRA. CAT

Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.

Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.

Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.

Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.

Base que soporta l’escultura Esquirol de Bellaterra plena d’òxid|BELLATERRA. CAT

Font: Museu Art Cerdanyola. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda.

http://www.emilicolom.com

Read Full Post »