Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Escultura Esquirol de Bellaterra’

Lamentable i vergonyós la deixadesa pública de l’escultura “Esquirol de Bellaterra 1978”, obra d’Emili Colom i Comerma (Barcelona,1924 – Bellaterra, 2007)

Escultura Esquirol de Bellaterra, obra de l’escultor Emili Colom|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’esquirol, esquirol comú, esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d’Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d’uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua (20-30[6] cm del cos i 14-25[6] de la cua).

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l’aire. Les potes de l’esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s’arrapa a l’escorça quan corre saltant d’un arbre a l’altre. La cua l’ajuda a mantenir l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els quals es troben els pins). A Catalunya, lloc de moltes pinedes, hi ha esquirols als quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d’esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de la introducció de l’esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

L’esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d’entre 19 i 23 cm, una cua d’entre 15 i 20 cm i una massa d’entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

L’esquirol és lleugerament més petit que l’esquirol gris, que té una llargada d’entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga l’ajuda a mantenir l’equilibri i a guiar-lo quan salta d’arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l’animal estigui calent mentre dorm.

Font: Wikipèdia, Silvana Cerdà Gabaroi, Bellaterra.Cat

Read Full Post »

La manca de manteniment durant anys i panys de l’escultura “Esquirol de Bellaterra”, una obra original de l’artista Emili Colom i Comerma, dorm en un lamentable estat, ple d’òxid i profunda deixadesa.

“Sorprèn no existeixi cap placa amb l’autor i veïns que van fer posible aquesta escultura simbol del poble de Bellaterra”

Escultura Esquirol de Bellaterra de la Plaça Maragall, seu de l’EMD | BELLATERRA. CAT

Perquè el nostre poble no té tants monuments, i per ser el símbol més popular de Bellaterra, és incomprensible la deixadesa pública d’aquesta escultura inaugurada el diumenge dia 2 de juliol de 1978, tant per part de l’Ajuntament de Cerdanyola, com posteriorment des del 2010, a càrrec de l’EMD Bellaterra.

Conjunt de l’escultura Esquirol de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

L’escultura “Esquirol de Bellaterra”, és una obra original de l’escultor Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924-Bellaterra, 2007), inaugurada l’any 1991, amb l’ocasió del 50è aniversari de la creació del poble de Bellaterra. El seu disseny va anar a càrrec del també bellaterrenc Ramon Codinach i el sufragament per en Josep Anton Corbera.

Detall Esquirol de Bellaterra amb òxid |BELLATERRA. CAT

L’artista Emili Colom va tenir casa i taller a Bellaterra, i va pertànyer a la generació de transició entre el postnoucentisme i la modernitat, amb una gran producció de retrats, obra religiosa i escultura pública.

Cua de l’escultura Esquirol de Bellaterra ple d’òxid |BELLATERRA. CAT

Dades personals i obres realitzades

Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.

Detall de l’escultura Esquirol de Bellaterra, deixada i oxidada |BELLATERRA. CAT

Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.

Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.

Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.

Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.

Base que soporta l’escultura Esquirol de Bellaterra plena d’òxid|BELLATERRA. CAT

Font: Museu Art Cerdanyola. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda.

http://www.emilicolom.com

Read Full Post »