Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘1924 – Bellaterra’

L’Esquirol de Bellaterra, obra de l’escultor bellaterrenc Emili Colom (Barcelona,1924-Bellaterra, 2007) es va inaugurar el diumenge, 2 de juliol de 1978, amb la presència de l’autor i assistin la Unió de Veïns Bellaterra, el Club Bellaterra, l’Escola Tagore, la Parròquia de la Santa Creu, els Amics de Bellaterra i Foment Barcelonès d’Inversions.

L’Esquirol de Bellaterra, obra d’Emili Colom i Comerma, inaugurada el 2 juliol 1978, és l’única escultura a l’espai públic del poble|FOTO: BELLATERRA.CAT

La inauguració de L’Esquirol de Bellaterra es va celebrar amb ball de sardanes i la Colla La Principal del Vallès. És l’única escultura a l’espai públic de Bellaterra, i està situada al centre de la Plaça Joan Maragall, seu del Centre Cívic i l’EMD des de l’any 2010.

Després de repetides denúncies públiques, l’única actuació de Ramon Andreu, president de l’EMD, ha estat lligar-la amb brides, però en cap cas recuperar-la del seu profund estat d’abandonament, trencada i plena d’òxid.

Amb el pas del temps s’ha convertit en símbol de Bellaterra, i es va aprovar en consulta popular incorporar-la a la bandera oficial del poble, encara que mai s’ha vist penjada a l’espai públic ni a la seu de l’EMD.

Famílies històriques del poble opinen que el pi és l’autèntic símbol de Bellaterra, tal com es pot veure al monòlit de pedra a l’inici de l’Avinguda Joan Fàbregas.

Detall del símbol del pi al monòlit de l’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra| FOTO: BELLATERRA.CAT

Molt veïnat comenten que mai han vist per Bellaterra i en viu, aquest simpàtic animalet convertit en mascota oficial.

Read Full Post »

Lamentable i vergonyós la deixadesa pública de l’escultura “Esquirol de Bellaterra 1978”, obra d’Emili Colom i Comerma (Barcelona,1924 – Bellaterra, 2007)

Escultura Esquirol de Bellaterra, obra de l’escultor Emili Colom|FOTO: BELLATERRA.CAT

L’esquirol, esquirol comú, esquirol vermell comú, esquirol vermell europeu o farda (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d’Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d’uns 38-45 cm de longitud incloent-hi la cua (20-30[6] cm del cos i 14-25[6] de la cua).

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per a un esquirol, les branques dels arbres són camins en l’aire. Les potes de l’esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s’arrapa a l’escorça quan corre saltant d’un arbre a l’altre. La cua l’ajuda a mantenir l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet de calcular bé les distàncies quan salta.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre els quals es troben els pins). A Catalunya, lloc de moltes pinedes, hi ha esquirols als quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d’esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de la introducció de l’esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

L’esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d’entre 19 i 23 cm, una cua d’entre 15 i 20 cm i una massa d’entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides.

Esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica|SILVANA CERDÀ GABAROI

L’esquirol és lleugerament més petit que l’esquirol gris, que té una llargada d’entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga l’ajuda a mantenir l’equilibri i a guiar-lo quan salta d’arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l’animal estigui calent mentre dorm.

Font: Wikipèdia, Silvana Cerdà Gabaroi, Bellaterra.Cat

Read Full Post »