Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/10/2020

Veïnat de Bellaterra ha contactat amb Ramon Andreu, i el president de l’EMD ja està negociant perquè es puguin vacunar de grip a la seu de l’Entitat Descentralitzada del poble, tal com s’està fent a la Biblioteca de Cerdanyola.

Ramon Andreu i el seu telèfon que va fer públic durant el confinament, a través de Bellaterra TV

Read Full Post »

“Bellaterra és un dels millors pobles de Catalunya per ser membre de Viles Florides”

Detall d’una casa de Bellaterra i espais verds públics |BELLATERRA. CAT

Bellaterra, pels seus grans espais verds i més de mil jardins privats, mereix ser membre de Viles Florides de Catalunya

Read Full Post »

“Només Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra porta la negociació oficial del CMB”

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i la secretària Bea Ripol |ARXIU BELLATERRA. CAT

Davant la confusió i el protagonisme a les xarxes socials de Bellaterra sobre la negociació del futur CMB “Consultori Medic de Bellaterra” (no CAP), Bellaterra. Cat ha contactat amb la seu de l’EMD, i ens han confirmat que el Govern Municipal no té carteres oficials, que la negociació amb el CatSalut i Cerdanyola les porta directament el president Ramon Andreu, és per tant la seva presidència qui pot respondre oficialment les preguntes sobre el futur CMB.

Pancarte reivindicativa del CMB a la Plaça del Pi de Bellaterra |CEDIDA

Read Full Post »

“La Barcelona moderna es va carregar un munt de botigues i establiments de gran valor artístic

Nascut amb el nom de «Fernando VII», el carrer Ferran es va obrir a cop de piqueta el 1826. El seu traçat ample i recte, en contrast amb els carrerons medievals, el va convertir en el passeig preferit de la burgesia. A finals del segle XIX les botigues més espectaculars i luxoses de Barcelona eren al carrer Ferran.

A principis del segle XX la burgesia i les botigues elegants van marxar cap al passeig de Gràcia. Avui el carrer Ferran és la zona zero de la crisi comercial provocada per la pandèmia. Costa imaginar que l’actual successió de persianes baixades i comerços turístics va ser, en un altre temps, un carrer comercial de luxe, que s’emmirallava en la rue de la Paix de París.

12 dels comerços icònics d’aquella època daurada de Barcelona:

Confiteria Llibre (Ferran, 1)

La Casa Llibre en un gravat de 1882 (Posteriorment es va instal·lar a la Plaça Catalunya)

A la privilegiada cantonada del carrer Ferran amb La Rambla s’hi va instal·lar, el 1872, la confiteria de Pere Llibre, una les més prestigioses de la ciutat. Famosa pels seus aparadors on s’hi exposaven dolços i luxoses caixetes de regal. A l’interior també s’hi venien objectes d’art, fent del local un punt de trobada de l’alta societat. L’elegant decoració de la botiga va ser realitzada per Francesc Soler i Rovirosa.

Armeria Beristain (Ferran, 1 i 2)

El 1901 Manuel Beristain, que regentava una armeria a La Rambla de les Flors, 12, va obrir una sucursal a la confluència del mateix passeig amb Ferran. Primer va ocupar la cantonada del costat mar (Ferran 2-4) i posteriorment es va traslladar a l’altra banda del carrer, on havia estat la Confiteria Llibre.

Can Beristain va conviure al carrer Ferran amb l’armeria Schilling, que era al número 23. Amb el pas del anys la venda d’articles de caça, molt popular entre la burgesia, va anar evolucionant cap al material esportiu. El 1983 va deixar pas a un dels primers McDonalds de Barcelona.

Oferbreria Miele (Ferran, 2 i 12)

Carrer de Ferran vist des de La Rambla, amb l’armeria Beristain a la cantonada esquerra i l’orfebreria Miele a la dreta. Actualment els dos locals estan ocupats per cadenes de menjar ràpid (Brangulí, ANC)

La casa Miele & Co. era una orfévrerie d’art que venia parament de la llar fet amb un metall imitació de la plata. La primera sucursal era al carrer Ferran, 12. El 1914 es van traslladar al número 2, a la cantonada amb La Rambla, on Josep Puig i Cadafalch els va bastir un edifici. Aquest treball va rebre una menció honorífica al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Com a la cantonada del davant, avui el local pertany a una cadena de fast food, KFC.

Camiseria Aurigemma (Ferran, 3 i 53)

Gravat extret d’una etiqueta d’Aurigemma.

De les moltes camiseries del carrer Ferran es podrien destacar les de Garcierie (n. 7-9), Ramon Quet (n. 20) i Francesc Aurigemma (n. 3). Aquesta última era una les més concorregudes, per la qualitat del gènere (confeccionaven llenceria i aixovar) però també per la popularitat de l’amo, que organitzava balls, mascarades de Carnaval i tota mena de festes. Els magnífics trofeus d’aquests festivals s’exhibien a la botiga, juntament amb brodats i altres objectes artístics. Posteriorment Gabriel Cañadó va seguir amb el negoci, traslladat al número 53.

Xocolateria Juncosa (Ferran, 10)

Xocolateria Juncusa
La xocolateria als anys vint, quan era propietat d’Evarist Juncosa (Brangulí, ANC).

Juntament amb els Amatller, els Juncosa eren els principals fabricants de xocolata a Barcelona. El 1837 Oleguer Juncosa va instal·lar la seva fàbrica de xocolata al carrer Ferran. El 1878 va ser nomenat proveïdor de la Casa Reial. A la cantonada amb el passatge Madoz hi venia la xocolata que molia manualment a l’obrador de la tenda. Els fills van traslladar la producció a Gràcia, però la botiga del centre va seguir oberta alguns anys, reformada pel pintor i decorador Josep Mirabent.

Confiteria Massana (Ferran, 14)

Encara es conserva el rètol amb lletres d’or del pis principal, on també figura el nom de Ricard Rocafort, successor del negoci dels Massana (Brangulí, ANC)

A la cantonada amb el carrer Vidre hi havia la pastisseria i confiteria Casa Massana, fundada el 1835. A Agustí Massana i Riera se li atribueix la invenció de la mona de Pasqua tal com la coneixem actualment, amb figures de xocolata en lloc dels ous cuits. El fill, Agustí Massana i Pujol, va destinar la fortuna paterna a la creació de l’Escola Massana, dedicada a l’ensenyament d’oficis artístics.

Casa Pince (Ferran, 21)

Encara es conserven vestigis de l’antiga Casa Pince a la façana, com el medalló que anunciava el restaurant, però l’interior modernista ha desaparegut (AFCEC)

A la cantonada de Ferran amb Rauric el cuiner Jean Pince regentava un restaurant de gust afrancesat on celebraven banquets els paladars més fins, incloent-hi el rei Alfons XIII. Obert el 1901, l’any 1905 Joan Alsina i Arús en va fer una reforma i ampliació d’estil modernista, que va obtenir el primer premi del concurs d’edificis artístics. Avui la finca és un hotel.

Joieria Macià (Ferran, 25)

Joieria Macià
Joieria i plateria Macià. Actualment es conserven marbres de la façana, però les pilastres de la porta s’han perdut. A l’esquerra es pot veure parcialment l’armeria Schilling i a la dreta la joieria Palais de Nouveautes (AFCEC)

Els establiments de joieria i plateria eren un dels símbols identitaris del carrer Ferran. Aquí s’hi van establir els orfebres més reconeguts: Francesc Cabot, Pere Bruny, Pere Sastre, Pere Soler, els germans Sunyol… El 1894 Eusebi Macià va obrir la seva joieria, encarregant el disseny al seu gendre, un jove Puig i Cadafalch, amb qui van col·laborar artistes com els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol.

Els últims anys el local ha estat ocupat per un Starbucks i encara conserva a l’interior part de la decoració modernista, com els sostres enteixinats o el paviment de mosaic.

Anís del Mono (Ferran, 30)

Decoració modernista del local d’Anís del Mono, amb l’icònic mico, al medalló de l’esquerra.

L’any 1905 Vicenç Bosch va obrir una botiga d’Anís del Mono als baixos de la casa Jeroni Juncadella. La luxosa decoració modernista, reconeguda amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials, va anar a càrrec de Joan Amigó, en col·laboració amb el decorador Salvador Alarma.

Masriera (Ferran, 35 i 51)

La Joiera Masriera en un gravat de 1877, quan encara era al carrer Ferran. Posteriorment es va traslladar al Passeig de Gràcia.

De tots els orfebres del carrer Ferran possiblement els Masriera eren els més cèlebres. Aquesta nissaga va regentar dos establiments al carrer. D’una banda la joieria del número 35, oberta el 1872 per Josep Masriera. El seu nét, Lluís Masriera, va ser el màxim exponent de la joieria modernista. Els seus esmalts translúcids, exposats a l’aparador de la botiga, eren la gran atracció del carrer.

Exterior i interior de la Fundición Artística Masriera Campins. En destacava la façana amb un mosaic l’elements naturals com un volcà en erupció (La Ilustració Catalana)

El tercer fill de Josep Masriera, Frederic, va fundar la Foneria Artística Masriera i Campins. El 1903 va inaugurar un establiment al carrer Ferran, en aquest cas al número 51, dedicat a la venda d’art: joies, mobles i escultures d’artistes com Llimona, Vallmitjana o Clarassó. El seu fill Víctor Masriera es va encarregar del disseny de l’establiment. Hi van col·laborar Eusebi Arnau i Mario Maragliano, autor d’uns impressionants plafons de mosaic a la façana. La botiga va rebre una menció als premis municipals en la categoria d’establiments comercials.

Casa Mañach (Ferran, 57)

Interior de la botiga Mañach. Només se’n va salvar una part del mobiliari, dissenyat també per Jujol (La Ilustració Catalana)

El 1911 Pere Mañach, industrial del sector de la serralleria, va obrir al carrer Ferran un comerç de caixes de cabals i panys de seguretat. Mañach volia encarregar la decoració al seu amic Antoni Gaudí, però aquest el va remetre a Josep Maria Jujol. El resultat va ser un sorprenent esclat de formes abstractes i policromies. D’aquesta obra gairebé surrealista no en queda res. El local l’ocupa una botiga de souvenirs, una de tantes.

L’orfebreria Heydrich y Cª (Ferran, 32 bis)

L’orfebreria Heydrich y Cª del carrer Ferran, 32bis destacava per la fina ebenisteria (Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona)

La llista es podria ampliar amb molts més noms, com els paraigües de Segur (Ferran, 14), els barrets de Prats (Ferran, 29) o els guants de Comella (Avinyó amb Ferran), amb un taulell de Gaudí. O la llibreria i estamperia artística de Duran i Bori, La Universitaria (Ferran, 33), on va anar a comprar l’emperadriu Sissi. També les quincalleries, basars d’objectes de luxe i d’importació com La Dalia Azul (Ferran, 35 bis). En aquest mateix local s’hi va establir, el 1912, l’orfebreria Heydrich y Cia, premiada amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials. Als anys setanta la decoració modernista del local es venia als anuncis classificats de La Vanguardia. Un trist epíleg al que va ser el carrer més luxós de Barcelona.

La Vanguardia (11 novembre 1977)

Font: Històries de Barcelona. David, periodista de professió No sóc historiador, ni arquitecte, ni urbanista, tot i que aquests temes estan molt presents al blog. Per això intento ser el màxim rigorós i verificar les fonts, però qualsevol esmena o comentari serà benvingut.

Read Full Post »