BELLATERRA.CAT

En només un any, 77.000 residents a Catalunya s’han enriquit tant com el pressupost que la Generalitat destina a Salut

Sant Cugat del Vallès i Matadepera entre els municipis més rics de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons publica Oriol Puig del Diari de Girona, serà molt difícil aquesta vegada que fins i tot els que viuen sense necessitat de mirar el compte corrent per arribar a final de mes passin de puntetes per la crisi del coronavirus. El cop econòmic de la pandèmia no és estructural, com en la recessió anterior, però sí generalitzat, amb pràcticament dos mesos gairebé a zero en el comptador de l’activitat i els mercats dessagnant-se. Per als més rics, la situació és també absolutament inèdita, acostumats en la majoria de casos a surfejar les recessions amb el matalàs ple. Cada vegada més ple. A diferència del que va succeir amb el Producte Interior Brut (PIB), des que el 2011 es va recuperar l’Impost de Patrimoni per oxigenar la minvada recaptació de les comunitats autònomes, la fortuna del selectiu grup subjecte al gravamen no ha deixat de créixer.

Els contribuents catalans que declaren Impost de Patrimoni segueix creixent i, segons les últimes dades de l’Agència Tributària (corresponents al 2018 i fetes públiques la setmana passada), arriba a un nou màxim històric. Un total de 77.397 catalans van declarar béns per valor de 203.520 milions d’euros. Això suposa un creixement anual del 2% en el nombre de declarants i d’un 5% en el patrimoni declarat. En només un any, el seu patrimoni s’ha incrementat en 10.000 milions d’euros, una mica més que el pressupost que la Generalitat destina a finançar el sistema de Salut. Entre 2011 i 2018, el nombre de catalans «rics» ha augmentat un 72%.

El patrimoni notificat a Hisenda pels milionaris catalans bat així un rècord històric, impulsat, entre altres raons, per l’avanç de la recuperació econòmica fins a l’arribada de la covid-19. Les dades també mostren com es consolida la tendència de concentració d’una part rellevant de la riquesa a la part alta de la piràmide de les rendes.

Estan obligats a declarar aquest impost aquells contribuents amb un patrimoni superior a 700.000 euros, per al qual es té en compte el valor del conjunt dels seus béns o drets i s’exclou el valor de l’habitatge habitual (fins a un màxim de 300.000 euros). Aquest impost, creat el 1991, va ser suprimit en 2008 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i recuperat pel mateix executiu tres anys després.

La major part de contribuents d’aquest impost es concentren en quatre autonomies: Catalunya, amb 77.397, que encapçala la llista a certa distància amb la següent, que és la Comunitat Valenciana, amb 22.702 declarants; seguida de Madrid (18.587) i Andalusia (18.380), ambdues amb una xifra molt semblant. Per contra, Extremadura, amb 1.226 declarants per aquest impost, és l’autonomia on hi ha un menor nombre de rics; seguida de la Rioja, amb 2.352 contribuents, i Cantàbria, amb un total de 2.974 declarants.

El patrimoni mitjà reconegut pels contribuents de l’impost a Catalunya se situa en més de 2,6 milions d’euros, xifra que suposa un ascens del 3% respecte al 2017, com assenyala l’Agència Tributària.

Aposta pel totxo

Una part important dels béns declarats en l’Impost de Patrimoni a Catalunya està exempt de pagament. Concretament, un 40%, al voltant de 81.000 milions d’euros, segons l’anàlisi de l’Agència Tributària amb l’última campanya tancada. Això és atribuïble al fet que una part important del capital dels milionaris catalans són, precisament, participacions en empreses per les quals no cal pagar aquest gravamen.

Són 64.246 milions d’euros en firmes no cotitzades i 4.500 milions en companyies que sí que són presents en un mercat borsari. El de béns immobles és el segon gran grup que declaren els contribuents catalans que tributen per patrimoni, concretament sumen més de 48.000 milions.

Les xifres mostren una clara tendència de les grans fortunes catalanes a invertir més en el sector immobiliari que en l’economia productiva. Si bé és cert que la seva inversió en accions d’empreses ha crescut un 45% entre 2011 i 2018, la seva aposta pels béns immobles s’ha gairebé duplicat (+94%).

Read Full Post »