El Carrer de Terranova de Bellaterra està situat dins del Barri del Viot (Font desapareguda a la BV-1414, entre els Carrers Casas i Amigó i Octavi Bruix) i no pas al Barrri de Terranova, on la majoria dels seus carrers comencen per la lletra t. Té una llargada d’uns 400 metres, comença al Carrer del. Pintor Fortuny i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat. A les seves plaques apareixen dibuixades l’herba savonera (Saponaria officcialis), Herba de Sant Robert (Geranium robertianum), margaridoia (Bellis perennis).
Plaques del Carrer Terranova de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Terranova (Canadà)
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador. Extensió: 112.300 km2. La capital és Saint John’s. La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc. És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades. La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor. L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet. L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper. Hi ha també indústria alimentària (derivats de la llet i conserves de peix). La densitat de població és d’1,4 h/km2 (1991); però cal tenir en compte que la part continental, que ocupa el 80% de la superfície, és practicament deshabitada. A part la capital, l’únic centre urbà de l’illa és Corner Brook, capital regional de l’Oest. Descoberta per John Cabot (1497), l’extraordinària riquesa piscícola de les seves costes la convertiren en una de les zones més discutides a tots els tractats internacionals sobre aquesta matèria.
Placa del Carrer de Terranova de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
El 1511 Ferran II de Catalunya-Aragó pactà amb un marí lleidatà, Joan d’Agramunt, l’exploració de Terranova, empresa que no prosperà. Francesos i anglesos hi fundaren establiments i protagonitzaren diversos incidents, fins que el tractat d’Utrecht (1713) la cedí als anglesos, que la colonitzaren i la dotaren de govern autònom (1855). Constituïda dominion dins el Commonwealth (1917), tornà a la seva condició de colònia (1934) per dificultats econòmiques. Un referèndum celebrat l’any 1948 la convertí en província canadenca.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
