Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2019

L’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola després de no acceptar-se el resultat per formar un Municipi propi (amb un resultat positiu del 94% del vots). El Parlament de Catalunya va proposar a les parts de negociar un millor Conveni per Bellaterra, i va rebre a la seva seu els representants de Bellaterra i Cerdanyola.

Últim ple de Veïns de Bellaterra, amb la cadira buida de Laura Benseny, regidora de relacions de Cerdanyola amb Bellaterra| BELLATERRA. CAT

S’assisteix a Governació de la Generalitat per negociar el nou Conveni per Bellaterra.

L’EMD aporta un document escrit demanant el mateix conveni de Valldoreix. Helena Solà (ERC), no accepta la proposta d’aquest document de màxims de sortida. Governació demana a totes les part si posin d’acord sobre les competències i després pasaran al finançament. L’EMD demana les competències que li correspon per llei, més les que té Valldoreix, i en concret les Llicències d’obres, urbanisme i activitats econòmiques, l’Ajuntament de Cerdanyola les acepta inicialment, deien que no aportaria més del que ja ens gasta. Calculen que si en cultura gasten a l’any, 5€ per persona, i en enllumenat ofereixen un càlcul per farola, per quilòmetre de carrer (Bellaterra té 40 quilòmetres)

Una vegada fan els càlculs, sortien 5 Milions d’euros. L’alcalde Carles Escola parla sobre els manteniments, deien que un carrer de Bellaterra es gasta menys que a un de Cerdanyola, i que soporta un cost de 1,9 Milions d’euros, arriba l’alcalde a la conclusió de fixar un cost de 2 Milions d’euros. L’EMD arriba ha acceptar aquestes xifres amb un principi d’acord.
Mes tard es tornen ha reunir a l’Ajuntament de Cerdanyola, on troben la presencia d’un tècnic econòmic, que diu que l’acord fet a la seu de Governació no es pot acceptar, i que rebaixa la proposta del nou Conveni a 1,5 Milions d’euros. L’EMD no ho pot acceptar, perquè així Cerdanyola es treuria tota la responsabilitat i seguiríem un dèficit fiscal del 40%. Anteriorment, l’EMD va demanar el traspàs de Can Fatjó dels Aurons, que Cerdanyola no l’accepta. La decisió final de Bellaterra és que amb un conveni de 1,5 Milions d’euros, i l’ampliació del seu territori amb Can Fatjó del Aurons, ho acceptaria.

Sobre Can Fatjó del Aurons, cal recordar que una antiga Llei de Mines, protegeix a la propietat, i se li va demanar el vagi omplint cada any, amb terres netes.

Carles Escolà no està d’acord amb aquest nou acord, pero proposa portar al Ple de Cerdanyola, per separat, el conveni i Can Fatjo, i que es voti, amb l’abstenció del seu partit Compromís. Les gestions que fa l’EMD amb les restes de partits, arriba a la conclusió que s’aprovaria el traspàs de Can Fatjo dels Aurons, resultat que sorprèn a l’alcalde Carles Escola.
Un dies després es convoca la reunió de seguretat amb els veins de Bellaterra, i arriba un moment quan la regidora Haro de Cerdanyola, s’aixeca de la taula de males formes i marxa (per provocar el trencament de l’acceptació del nou conveni).

Un dia després, Carles Escolà convoca una roda de premsa per demanar al president Ramon Andreu, vagi al Ple de Cerdanyola i demani disculpes publiques per la forma en que es va portar a terme la reunió de seguretat de Bellaterra, i que cancel·la la negociació del nou Conveni.

Ramon Andreu, amb bona voluntat, es va disculpar al Ple de Cerdanyola i al Ple de Bellaterra.

Un cop fetes les disculpes, es van tornar ha reunir, i Carles Escola va aprofitar per comunicar que “Ara hem perdut la confiança amb vosaltres, i ja no portaré al Ple l’acord del nou conveni i el traspàs de Can Fatjó dels Aurons”.

Devant d’aquesta nova situació, l’EMD porta al Ple de Bellaterra la proposta que s’havia acceptat, com era Conveni de 1,5 Milions, més policia a Bellaterra, i ho vota per majoria. Ho presenta a Cerdanyola i els hi diu: feu la vostra proposta de conveni acceptada al Ple de Cerdanyola, i l’EMD ho portarà a consulta dels veins de Bellaterra.

Ningú li pot dir a Bellaterra que no ha tingut voluntat de pactar un nou conveni, sinó que Cerdanyola ha fet “marejar la perdiu” durant més de 3 anys, per no signar cap acord.

Cal recordar que des de Bellaterra, tot i la majoria amb Gent per Bellaterra, sempre ha tingut uninamitat de tots els partits (Convergents i ERC), i sempre ho han defensat junts, devant de l’Ajuntament de Cerdanyola, i en els Plens de Veïns. Amb el temps, els partits respresentats a l’Ajuntament, van sortir del govern, primer Convergència i després ERC, i finalment, només Compromís va seguir al govern, amb una representació mínima de 5 regidors (d’un total de 25).

El president Ramon Andreu, va demanar a Carles Escola d’escollir un representant de cada partit de Cerdanyola, però en el mateix ple va dir que això no ho faria. En resum, Bellaterra tenia uninamitat i majoria per acordar i pactar, i l’Alcalde va romandre en minoria amb aquest 5 regidors, i no va volguer afegir als altres partits de Cerdanyola.

Si es tingues d’escollir un mediador, li caldria a Cerdanyola, no pas a Bellaterra, que té unitat total per arribar a un acord final. L’únic que té problemes per fer una proposta és Cerdanyola, no pas Bellaterra. Cerdanyola juga a una eterna negociació, amb cap voluntat d’acords amb Bellaterra. Cerdanyola ha jugat amb una negociació de conveni que s’hagués pogut acordar en 6 mesos o 1 any, i en canvi ha perdut el temps absurdament.

El millor exemple és la d’aquell pare que li diu al seu petit fill : vine, vine, camina, camina, i quan el petit arriba al pare, aquest s’aparta i seu al sofà .

Tota una estratègia per guanyar més vots a Cerdanyola, pero de total irresponsabilitat amb les veïnes i veins de Bellaterra.

FACTA NON VERBA!

Read Full Post »

On és l’unitat i la veu dels partits de Cerdanyola presents a Bellaterra, per reflexionar i reclamar de fer efectiva la resolució del Parlament de Catalunya, per instal-lar un CAP a Bellaterra, per poguer assistir a unes 3.000 veïnes i veïns?

Se sap que l’Ajuntament de Cerdanyola, que no té veu ni vot en aquest tema, però pressiona des de fa anys i panys, perquè no es fagi efectiva aquesta important i bàsica instal·lació sanitària a Bellaterra, tot i que el Govern de la nostra EMD disposa del local per fer-la efectiva al Carrer Lluís d’Abalo, des de que es va crear les noves instal·lacions del Club Bellaterra, l’any 2005.

Que més ha de passar perquè aquest servei sanitari bàsic arribi als ciutadans de Bellaterra?

Com és que no s’escolten les necessitats històriques de Bellaterra, un dels pocs pobles de Catalunya sense un metge i CAP?

Devant d’aquest problema, i per les dificultats de mobilitat, nombrosas famílies de Bellaterra s’han donat de baixa del CAP Serraparera i s’han donat d’alta al Turó de Can Matas de Sant Cugat del Vallès, per cert, amb una atenció i amabilitat perfecta. El tràmit ha de ser presencial, portant la Targeta Sanitaria i el DNI, i en 10 minuts fet i a punt, i acceptant el servei sanitari domiciliari de Serraparera (Cerdanyola).

Read Full Post »

DESTACA TINTORERIA “el millor servei, i qualitat preu sense intermediaris i de confiança”

DESTACA Tintoreries de Sant Cugat (km0 de Bellaterra), un gran servei amb la millor qualitat preu del Vallès Occidental.

Rentat i planxat de camises a 1,30€

Americana, jaqueta, jersei brusa, faldilla, pantaló i vestit a 3,50€

Catifes 8€ m2, edredons 12€

Consultar els millors preus per abrics, cortines, fundes de sofà roba d’esquí, vestits de núvia i comunió, etc.,

DESTACA TINTORERIES

Servei de Bugadaria

Carrer Borrell, 3

☎️ Guillem 608 784 218

destacastqgat@gmail.com

08172 Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

Es publica la llista d’Opinated About Dining i el restaurant Estimar ocupa el primer lloc

El restaurant Estimar, de Rafa Zafra, ha rebut el premi al millor restaurant casual d’Europa (@EstimarZafra

Opinated About Dining ha publicat la seva llista amb els 200 millors llocs d’Europa “gurmets i casuals” i Barcelona és la ciutat més ben situada del continent. Segons aquesta llista, Estimar, el restaurant liderat per Rafa Zafra i dedicat al peix, és el millor restaurant del 2018 per menjar bé sense gaires formalismes. El restaurant, situat en un estret carrer del barri del Born de Barcelona, manté aquesta posició que ja va guanyar l’any passat.

Entre les deu primeres posicions d’aquesta llista, hi ha quatre restaurants més de Barcelona ciutat, tres dels quals són els “altres” restaurants de cuiners famosos per un altre projecte. Aquest és el cas d’Al Kostat (tercera posició), el restaurant informal que Jordi Vilà té a la fàbrica Moritz. Dins del mateix edifici, hi ha l’Alkimia, que té una estrella Michelin. Els altres dos són la Bodega 1900 (setena posició) que forma part del grup d’Albert Adrià, cuiner de l’Enigma i Tickets. El Dos Pebrots, restaurant d’Albert Raurich que també dirigeix el Dos Palillos, és el número 10.

El Quim de la Boqueria està en cinquena posició, i el seu competidor dins del mateix mercat de la Boqueria, el Pinotxo, és el número 37.

Quatre restaurants més entre els 20 primers

En onzena posició hi ha el Compartir, el restaurant obert el 2012 a Cadaqués per l’equip que més tard va liderar el Disfrutar de Barcelona. El Suculent del Raval, Cal Pep del Born i el Gresca, del cuiner Rafa Peña, se situen tots abans de la posició 20. Altres bars i restaurants que han entrat a la llista dels millors 200 locals europeus “casuals i gurmets” són Can Vallès (30 posició), al carrer Aragó, Tapas 24, del carrer Diputació, situat en la posició 43. La Cova Fumada (46) de la Barceloneta, el Bar Mut (58), Paco Meralgo (61), Cañete (72) i el Mont Bar (92) se situen entre els 100 primers.

Opinated About Dining és una publicació en línia que cada any publica diverses llistes amb el que, segons el criteri dels seus crítics, són els millors restaurants del món. Són llistes de més de cent restaurants cada una organitzades per continents i temes. Entre les categories hi ha “restaurants amb millor tradició -on Rias de Galicia estava en posició 8- o “milors restaurants del continent“.

La web es va crear el 2007 per Steve Plotnicki, un novaiorquès que no li agradaven les llistes que hi havia al mercat. A través de la seva web, els crítics potencials poden enviar l’opinió sobre restaurants que hagin tastat i l’equip d’Opinated About Dining n’escollirà la validesa segons el criteri demostrat pel crític. A més, no totes les crítiques acceptades tenen el mateix valor, són els crítics més experimentats els que fan valer més la seva opinió.

Read Full Post »

Foto:Universitat Autònoma Barcelona

Per Alexandre Lavado Campàs (Centelles, 1992)

El m2 de les 267 hectàreas expropiades ho van pagar a 159 Pessetes (0,96€), i actualment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), només té en propietat 263 hectàreas.

Segons publica Ciutadania Pural, els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona.

L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim.

Paral·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.

La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.

Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Read Full Post »

Basílica de la Sagrada Família | BRIAN C. PARKS

Segons ens informa Platea Magazine, el proper dissabte 6 d’abril a les 17.00h, l’Orquestra Simfònica Camera oferirà un concert gratuït en un lloc emblemàtic, únic en el món, com és l’interior de la Sagrada Família, a Barcelona.

Allí, sota l’adreça de Pere Lluís, Biosca i al costat del Cor de Cambra Francesc Valls, interpretar el Rèquiem i motets, de Maurice Duruflé, basat en la missa i l’ofici de difunts gregoriano. Escrit a la memòria del seu pare, el compositor estableix una relació interessant entre la modalitat i la música gregoriana i la evolució de la llengua musical -polifonia i el contrapunt del segle XX, amb influències melòdiques del seu compatriota Debussy. Gemma Coma-Alabert i Enric Martínez-Castignani, soprano i barítono, seran solistes en aquesta velada.

Les veïnes i veïns de Bellaterra poden anar-hi amb transport públic, agafant els FGC fins a l’estació de Provença i canviar al Metro línea 5 fins a Sagrada Família

Read Full Post »

La força del cinema és fa sentir a Bellaterra (Vallès Occidental) A reveure Yelmo del Centre Comercial Sant Cugat, Benvingut Cinemes de Sant Cugat! Durant la setmana del 25 al 31 de març, un total de 2.800 persones van passar pels Cinemes Sant Cugat, assolint així un rècord d’assistència en aquest espai especialitzat en Versions Originals i Doblades.

Segons informa el Tot Sant Cugat, els Cinemes Sant Cugat han assolit un rècord d’assistència, i és que durant la setmana del 25 al 31 de març, un total de 2.800 persones van passar per aquest espai per gaudir del cinema. Per això, els responsables dels Cinemes Sant Cugat han mostrat la seva satisfacció per l’assoliment d’aquesta xifra a través de les xarxes socials.

Cinemes Sant Cugat, tocant l’Auditori |SANT CUGAT. CAT

Recordem a les veïnes i veïns de Bellaterra, que si volen gaudir de Cinema, aquest és el més proper del nostre poble, ja que el tenim situat al km0, una vegada hagi tancat per reformes el Yelmo dels Centre Comercial Sant Cugat.

Podeu reservar i pagar les entrades teclejant sobre la finestreta de l’horari del vostre film escollit:

Consulta la programació a la seva web: http://www.cinemessantcugat.com

Teatre-Auditori Sant Cugat

☎️938 531 462

Avinguda del Pla del Vinyet, 48,

08172 (Sant Cugat del Vallès)

Read Full Post »

Josep Maria Riera Gassiot, ex-cap del Servei de Publicacions de la UAB entre 1993 i 2002, es va mostrar molt crític amb aquest procés:

Turó de Sant Pau (Bellaterra) Desconegut / 26-06-1991 / Arxiu General i Registre de la Universitat Autonòma de Barcelona

“Trobo discutible el que es va fer a la part del Turó de Sant Pau, que es va expropiar per després fer-ne una venda immobiliària.
Això crec que es il·lògic, no és correcte expropiar una propietat per fer-ne una funció pública i després vendre-la fent especulació privada […] Ho van expropiar tot junt, i van veure que aquella part no la necessitaven i que podia estar bé que hi hagués un barri en què hi visqués gent de la UAB. Però mai va ser real, a diferència de les cases Sert de la UAB, que són de la UAB, estan administrades per la UAB i en principi són per a persones que hi treballen, com també la Vila, que és per als estudiants”.

Anunci de Fomento Barcelonès de Inversions S. A. aparegut a La Vanguardia, el 31 març de 1969, per la construcció i venda de les cases privades del Turó de Sant Pau (Des del 2010 un barri de Bellaterra)

Les obres van continuar amb entrebancs fins que al 1975 es van reprendre, acabant-se al 1979. Finalment, la Cooperativa es va dissoldre el 1992.

Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), és un escriptor i editor català, que ha estat director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de l’Editorial Montflorit. És nebot de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i germà del polític i escriptor Ignasi Riera.

Read Full Post »

El decret llei entra en vigor aquest dilluns amb l’objectiu d’ampliar-lo gradualment i que, el 2021, pare i mare tinguin el mateix temps de permís per la cura del nadó

Aquest dilluns, 1 d’abril, entra en vigor l’ampliació del permís de paternitat de 5 a 8 setmanes. El govern de Pedro Sánchez ho va aprovar per decret llei, amb la intenció de seguir ampliant-lo: a 12 setmanes l’any 2020, i de 16 setmanes l’any 2021.

Segons informació de TV3, els pares dels nadons que neixin o siguin adoptats a partir de dilluns, tindran gairebé dos mesos de descans. Les dues primeres setmanes les hauran de gaudir al mateix temps que la mare i immediatament després del part o l’adopció, mentre que les sis setmanes restants les podran repartir durant els primers 12 mesos.

Aquest increment del permís de paternitat té l’objectiu d’ampliar-se progressivament, per tal que, l’any 2021, els permisos dels dos progenitors siguin iguals i intransferibles. De la mateixa manera, se’n canviarà el nom a permisos de naixement, que inclou part o adopció i la cura del menor de 12 mesos.

Actualment, el permís de paternitat és independent del de maternitat i es pot compartir quan ho cedeix la mare.

L’ampliació del permís de paternitat a 8 setmanes tindrà un cost de 373 milions d’euros aquest any, dels quals 302 milions seran assumits per la Seguretat Social i els 71 milions restants per les empreses, ja que hauran de seguir pagant la cotització per contingències comunes del treballador durant el permís.

L’any passat es van tramitar 255.531 permisos de paternitat, el 3,44% menys que un any abans, als que la Seguretat Social va dedicar-hi 448,7 milions d’euros, un 12,19% més, pel fet que al juliol es van ampliar de 4 a 5 les setmanes de permís.

Read Full Post »

« Newer Posts