Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 10/04/2019

L’actor bellaterrenc Sergi Mateu Vives fent de Josep Puig i Cadafalch|CEDIDA

Encara que és més conegut gràcies als seus treballs a la pantalla petita i al cinema, Sergi té una dilatada experiència teatral, ja que molt aviat va sentir la seva vocació d’actor, començant ja en la dècada dels anys 70 va participar en un gran nombre de representacions teatrals, no havent abandonat mai els escenaris, en els quals continua treballant avui en dia. Algunes de les últimes obres que ha representat són “El censor” o “Las brujas de Salem”.Malgrat alguna petita intervenció anterior, es pot dir que Sergi va debutar al cinema l’any 1968, quan va rodar, sota les ordres de Francesc Bellmunt, “La ràdio folla”. A l’any següent va participar en el llargmetratge de Gonzalo Herralde, “Laura a la ciutat dels sants”.

Quant a la pantalla petita, va obtenir una gran popularitat per la seva intervenció en la sèrie “Hospital Central”, en què encarnava el paper del doctor Santiago Bernal, a principis emetre aquesta producció, entre els anys 2000 i 2003. Malgrat això, quan va treballar en aquesta sèrie ja tenia una gran experiència en el mitjà televisiu, especialment a la comunitat catalana, en la qual era un actor molt popular des de feia anys, i en la qual encara se li recorda per la seva participació en la sèrie ” Secrets de família ” en la qual representava el paper de l’enigmàtic Narcís Riera. També havia actuat anteriorment a la televisió, l’any 1999 en la sèrie “Periodistas”, sent destacable així mateix els seus treballs a Serrallonga”, de 2008 i que recrea la vida d’aquest famós bandoler català, i “La Riera“, l’any 2010. El 2011 va participar com a presentador del Fòrum Impulsa.

De la resta de filmografia de Sergi Mateu podem destacar títols com “Estación Central”, “Nunca estuve en Viena”, “L’ enfonsament del Titanic”, “El perquè de tot plegat”, “El verí del teatre”, “Jazz”, “Equinoccio” o “La última mirada”, entre molts altres.

Read Full Post »

Bellaterra visita la bellesa del Parc Natural de les Dunes Liencrestiene de 195 hectàrees (Cantàbria)

Fotos: M. O. BELLATERRA. CAT

Dunes de Liencres|CEDIDA

Es troba al municipi de Piélagos, Cantàbria.

Va ser declarat Parc Natural el 1986, aquesta localitzat a la desembocadura del riu Pas (Ria de Mogro) dins del municipi de Piélagos, a la zona central del litoral càntabre.

El Parc Natural de les Dunes de Liencrestiene 195 hectàrees, i està format per cales i dues platges de gran bellesa, una gran extensió de bosc de pi marítim, i el sistema dunar.

La platja Valdearenas posseeix una extensa franja de 2.800 x 35 m. de sorra daurada, fina i dunes. És una platja ventosa, i de fort onatge. És molt atractiva per al visitant pel seu entorn agrest.

La platja Canallave posseeix una franja de 220 x 50 m. i es caracteritza per ser ventosa i amb fort onatge. S’orienta al nord-oest i ofereix excel·lents condicions per al surf, amb onades sobre fons de sorra, de recorregut no gaire llarg, però molt intens.

Darrere de la platja, es troben les dunes, que estan considerades com unes de les més importants del nord d’Espanya, pel seu interès geomorfològic, presentant unes particulars característiques ecològiques i paisatgistes.

Són creades per l’acció del vent, que reuneix les sorres dels corrents litorals i les del riu Pas. Podem distingir dues zones dunars diferents: una de dunes mòbils, situada al costat de la platja, que ha anat avançant cap a l’interior per l’acció del vent i que l’any 1.949 van ser fixades plantant una massa forestal de pi marítim que va afavorir un nou paisatge , i va aconseguir frenar la seva expansió; l’altre tipus de dunes ha aconseguit fixar-se gràcies a l’ajuda d’algunes espècies vegetals com el jonc de sorra o el card marí.

Al Parc Natural de les Dunes de Liencres ha certes restriccions per preservar el sistema dunar, però no suposen cap inconvenient per gaudir del parc.

Fauna

Multitud d’ocells aquàtics migratoris, especialment visibles a l’hivern, tenen la seva llar en aquest espai. En Valdearenas, l’espessa massa forestal que l’envolta fa que una bulliciosa avifauna transiti pel bell paratge aprofitant-la baixamar. També s’observen rèptils i mamífers.

Read Full Post »

Començaran les campanyes electorals i veurem si els partits parlen de Bellaterra i Vallpineda

S’apropen les eleccions municipals i molts col·lectius comencen a preguntar als partits polítics si tindran solucions pels seus problemes. Veïns, associacions, empreses, particulars… són molts els que esperen les eleccions per saber si l’equip que agafi el timó de l’Ajuntament vetllarà pels seus interessos o per cobrir les seves necessitats.

Sant Cugat s’ha convertit en objecte de desig i tant és així que veïns d’altres poblacions com Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) o Vallpineda (Molins de Rei) s’organitzen per saber si el proper Ajuntament de Sant Cugat voldrà moure fitxa i treballar per la seva annexió.

He viscut a Bellaterra i a Vallpineda, i em considero santcugatenc. No m’hi considero perquè ho digui el meu DNI espanyol, sinó perquè és on treballo, on he fet les amistats, on hi he estudiat i on hi faig vida.

El debat d’annexió de noves zones pot ser molt extens, però si fem un exercici per simplificar els processos, sembla que des de Bellaterra s’hi vulgui formar part per pagar menys impostos i tallar la relació aparentment dolenta amb l’Ajuntament de Cerdanyola, mentre que a Vallpineda s’hi vulgui aconseguir la urbanització del barri, enquistada des de fa anys, i un apropament a la Floresta, on la majoria d’habitants fan vida.

Començaran les campanyes electorals i veurem si els partits parlen de Bellaterra i Vallpineda. Guanyaran i començaran a governar, i serà el moment de repassar si tot el promès queda en l’oblit o es treballa per tangibilitat-ho.

Sort, ànim i molta feina políticssantcugatencs!

Read Full Post »