Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/04/2019

Guillem Vila Galceran explica una mica d’història d’aquesta tradició

Caramelles a la plaça de Sant Pere als anys vint. Autor: desconegut Fons família Bruix Olivé

Les caramelles representen una de les moltes tradicions que tenim a Sant Cugat, en aquest cas relacionades amb el cant. Es tracta de cançons populars d’origen religiós que es canten per Pasqua.

Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús, la seva temàtica ha anat evolucionant amb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.

En l’àmbit històric, estan documentades des del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.

No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.

Cant de Caramelles a Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Tradicionalment, el grup de cantaires parava als balcons de les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.

A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca,ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.

Read Full Post »

Segons aquest interesant article publicat a Vilaweb, aquesta tradicional celebració de dilluns de Pasqua, també es fa a la resta d’Europa, i ens entronca amb el nostre passat carolingi*

*Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l’època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l’Imperi Romà d’Occident. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic amb la mateixa orientació.

Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del Dilluns de Pasqua. Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs, pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Preparació d’una taula familiar de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.

Mona de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

Read Full Post »