Del Pinsap de Bellaterra broten cons de tots dos sexes, però perquè no passi l’autofecundació, les femenines se situen a la part alta de l’arbre i les masculines baixa. Les dues maduren a la primavera.
Cons masculins del Pinsap de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Localitzacions:
La major part dels es troben en àrees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Serra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Serra Bermeja, a la província de Màlaga, i Parc Natural Serra de Grazalema a la província de Cadis. A la Serra de Santa Cruz, Orcajo (província de Saragossa), fora de la seva àrea natural de distribució, hi ha també un pinsapar, fruit d’una repoblació de principis del segle XX.
Cons femenins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Descripció:
És un arbre robust, de fins a 30 metres d’alçada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l’edat i de les adversitats sofertes per l’arbre), que presenta acícules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rígides, d’àpex agut, disposades helicoïdalment, cosa que dóna a les branquetes l’aspecte d’un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposició de les acícules faciliten una menor evapotranspiració i permet a aquesta espècie una certa resistència enfront de la sequera estival, típica de l’àmbit mediterrani. Les pinyes són cilíndriques i, com en les altres espècies del gènere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l’eix llenyós (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.
Pinsap de 25 anys al barri del Viot|BELLATERRA. CAT
El seu hàbitat:
Els boscos peninsulars d’aquesta espècie es troben entre 1.000-1.700 metres d’altitud. Són formacions pures o barrejades en menor mesura amb roure valencià (Quercus faginea), auró negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no gaire extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, i es pot classificar aquest clima com a submediterrani de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tota la seva esplendor en les zones d’obaga, i no falten als solells, encara que en aquest cas són boscos més esclarissats. Aquesta espècie és indiferent al substrat, i creix tant en sòls calcaris com de peridotites.
Detall del Pinsap|BELLATERRA. CAT
El seu hàbitat:
Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgístic i científic. Malgrat la protecció de què gaudeixen aquests boscos, encara són molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanístics, erosió, falta de regeneració per sobrepastoreig, excés de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la ciència pel botànic suís Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne (‘Viatge botànic pel sud d’Espanya’), 1838.
Cons masculins del Pinsap de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
BELLATERRA.CAT 