Foto:Universitat Autònoma Barcelona
Per Alexandre Lavado Campàs (Centelles, 1992)
El m2 de les 267 hectàreas expropiades ho van pagar a 159 Pessetes (0,96€), i actualment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), només té en propietat 263 hectàreas.
Segons publica Ciutadania Pural, els projectes d’expansió de l’àrea metropolitana de Barcelona van influir en l’elecció de Cerdanyola del Vallès per allotjar la nova Universitat de Barcelona.
L’elecció de situar la UAB a Cerdanyola del Vallès no va ser aleatòria. La nova Universitat es va crear amb l’objectiu de situar lluny de Barcelona les protestes estudiantils cada cop més potents contra el règim.
Paral·lelament a l’inici del funcionament de les facultats a Barcelona i Sant Cugat, la Comissió Promotora de la nova Universitat aviat es fixà en alguns terrenys del Vallès per construir-hi un nou campus. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, dirigida per Albert Serratosa, es reuní amb membres del Patronat de la Universitat i els proposà tres opcions: uns terrenys propers a on es va ubicar posteriorment l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat; uns altres a la mancomunitat de Sabadell-Terrassa; i uns terrenys del municipi de Cerdanyola del Vallès. La darrera opció va ser l’escollida ja que, a més de ser un espai ampli i poblat per unes poques masies, entrava dins la remodelació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona prevista al Pla Comarcal de 1953, i coincidia amb els projectes de carreteres de Vallvidrera, el Tibidabo i Horta.
La nova universitat havia de tenir un gran campus i s’havia de situar fora de Barcelona, per aïllar així les protestes estudiantils. Decidit això, es va iniciar el procediment per pagar els terrenys. El problema, però, va sorgir quan el Ministeri va assegurar no tenir la liquiditat necessària per assegurar el pagament dels 941.767 m2, que pujava a 150 milions de pessetes. Els Ajuntaments de Barcelona i Sabadell, a més de la Diputació Provincial de Barcelona van acceptar ser els compradors dels primers terrenys de la Universitat Autònoma, gràcies a un crèdit de les caixes de Pensions i de Sabadell. El 27 febrer del 1969, als despatxos de la Diputació de Barcelona, es va firmar el crèdit i la compra dels terrenys, amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació, Josep Maria de Muller i d’Abadal i l’alcalde de Sabadell, Josep Burrull. El Ministeri acceptà la compra l’11 de setembre de 1970 i en signà a favor de la UAB el 22 de febrer de 1971.
Aquesta no va ser l’única adquisició de terrenys. Al desembre de 1971 es van comprar 140.000 m2; al maig del 1972, 334.500 m2; i el 15 de setembre es van expropiar 1.244.000 m2 de terrenys propers a la primera compra i destinats a les noves instal·lacions planificades. En total, 267 hectàrees, de les quals 263 encara són propietat de la Universitat Autònoma de Barcelona
BELLATERRA.CAT 