Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2013

20130625-003247.jpg

En Francesc Pérez i l’Angi Ciurezu formen el matrimoni que ara fa 19 anys que dia rere dia aixeca la persiana de La Taula, un restaurant situat a la part alta de la ciutat de Barcelona, i es el que ens ocupa ara en aquesta Trobada. Ell va enfilar el camí de la restauració de molt jove, captivat per l’àmbit dels serveis en general. D’aquesta manera, va treballar a diferents establiments, tots ells d’alt nivell, com l’Hotel La Rotonda, restaurant Finisterre, restaurant Via Veneto, i després va marxar cap a Suïssa. A partir d’aquell moment, de la seva estada al país helvètic, se li van obrir les portes per tornar a capital catalana, i de Maître als mateixos locals on es va formar, també director del Tragaluz i de restauració dels Hotels Melià Barcelona i Barcelona Hilton.

Angi Ciurezu, ve per la seva part de la carrera de Belles Arts i la gestió de l’Hotel Saurat d’Espot (Lleida), i aplica així la seva sensibilitat cultivada a la cuina i la pastisseria, la seva especialitat per passió.
“La idea de muntar el nostre propi local a Barcelona l’any 1994, va venir perquè teniem ganes d’aportar la nostra propia recepta -explica en Francesc-. El que jo volia era deixar de practicar la restauració de grans paraments, baixar a una altra tessitura i anar a buscar un restaurant una mica més casolà, amb un aire més familiar.” Francesc volia un establiment a la seva mesura, que fos un fidel reflex de les seves pròpies idees. Ell mateix explica que, de fet, aquesta és la mena de restauració que s’aplica normalment a la resta d’Europa: ben muntada, professional i, al mateix temps, íntima, familiar i amb un cert toc d’elegància. Angi mateixa, com amant del dolç que és, dedica per exemple bona part de la seva atenció al capitol de les postres: “Ens agrada posar en pràctica, aquí i en la resta de propostes, tot allò que ens agradaria trobar a nosaltres quan anem a un altre restaurant com a clients. Això no obstant, has de tenir una personalitat pròpia, no deixar-te portar al ritme i la textura de la cuina Adriàtica del moment.”
Els propitaris de La Taula també tenen molt clar que s’ha de provocar, des dels establiments gastronòmics, que la gent surti a menjar fora de casa. Ell, en aquest sentit, creu fermament -no pas ara per qüestions de crisi econòmica, ni per directrius governamentals, sinó ja de molt abans- en la línia dels menús tancats: “Des del primer dia que vam entrar en aquesta dinàmica, perquè ens interessa que el client torni, i a mès, ho faci sovint.”
Això ens porta a l’altre element diferencial de La Taula, el que ells han batejat l’any 1994, con a Menú Sorpresa. Es tracte d’una oferta gastronòmica a preu tancat. Aquí l’ingredient base és el factor sorpresa. La fórmula, a més ha donat molts bons resultats, al Francesc i l’Angi, de manera que n’estan molt contents, d’haver-ho posat en pràctica.
Les poques taules d’aquest local de la part alta de Barcelona també gaudeixen d’aquest principi d’honestedat que apliquen els seus propietaris, un principi que en aquest apartat es transforma en un parament excepcional, com La Taula imperial per 25 comensals o els seus petits banquets fins a 40 persones. A La Taula saben molt bé què és el muntatge d’una taula de luxe. Han sabut eliminar tanmateix elements superflus i pompes injustificables.
En èpoques anteriors, més tristes per a molts paladars catalans, no es tenia cap consideració per la nostra cuina. Els propis establiments de luxe del país no la practicaven. La mitja dotzena de locals d’aquesta línia que hi havia a Barcelona estaven elaborant cuina sofisticada francesa, perquè el fricandó o els peus de porc, per posar un parell de clars exemples, no eren receptes gaire ben vistes.
Francesc explica els motius d’aquella política culinaria: “Jo crec que aquest funcionament era un mecanisme que sevia per justificar uns determinats preus. Estem amb el de sempre, es volen disculpar unes tarifes exageradament infradas. A partir de la implantació de la democràcia, a l’Estat espanyol, hi ha hagut una normalitat i s’ha començat a creure en el que es feia aquí. De totes maneres, no tot el que es fa actualment és cuina cent per cent catalana, perquè hi ha una mescla de procedències.”
Sigui com sigui, sembla que les coses es comencen a encaminar, encara que tots estiguem dins el sac de la cuina mediterrània. “Els joves restauradors no han de tenir por de muntar el seu propi negoci”
Conseqüenment, la competència no suposa cap entrebanc pels propuetaris de La Taula: “Pots tenir tants locals com vulguis al teu voltant. Si tu saps què estàs fent no hi ha d’haver cap problema.”
La Taula de l’Angi i d’en Francesc n’és la millor prova. En aquest establiment, la convicció en la propia feina i l’honestedat fan bullir l’olla. Cada matí, quan aquesta parella aixeca la persiana, quan encara no ha començat el brogit dels comensals al menjador, encara es pot palpar un bocí d’aquesta fe en la tebior de les cadires. Ès la tebior de la quotidianitat ininterrompuda de 19 anys de feina i èxit.

20130625-004009.jpg

Restaurants de Catalunya
Àngel Font

Read Full Post »

20130622-121335.jpg

Aquest dilluns, un ARA especial Jordi Savall

ARA | Barcelona | 21/06/2013 18:00

L’ARA dedica el diari dilluns que ve, festa de Sant Joan, al músic Jordi Savall i a la Capella Reial de Catalunya, en el seu 25 aniversari. Guanyador del Sonning Music Prize 2012, considerat el Nobel de la música, Savall s’ha convertit en el gran referent internacional de la música antiga.

L’edició impresa d’aquest ARA especial inclourà, tot al llarg de les seves pàgines, l’opinió de personalitats d’arreu sobre l’intèrpret de viola de gamba i sobre la seva tasca artística de recuperació de la música antiga.

Un extens reportatge explicarà tant la trajectòria contemporània de la Capella Reial com la històrica, estroncada el 1714, després d’una llarga i brillant existència durant l’Edat Mitjana i el Renaixement.

Un repàs de la discografia savalliana, els projectes actuals i futurs del mestre, la seva inesgotable creativitat, el record de la seva companya i cantant Montserrat Figueras, morta el 2011, i el suport als músics joves també seran abordats a les pàgines d’aquest ARA especial.

Read Full Post »

20130620-104511.jpg

La uniformización de España tiene lugar durante el Siglo XIX. Ya fraguándose con la Constitución de Cádiz de 1812 tiene como consecuencia la pérdida definitiva de los restos de Soberanía para los Territorios Históricos y para Navarra.
Una relación que hasta la fecha bien podría considerarse de RELACIÓN CONFEDERAL, política y económicamente. Estatalidad de nuestros territorios que definitivamente se pierde durante el Siglo XIX, teniendo como consecuencia:
1. Un Concierto Económico para los perdedores de una Guerra.
2. La falsaria Imposición de una nueva Monarquía en Navarra y los Territorios Históricos Vascos.
1. Un Concierto Económico para los perdedores de una Guerra.
El Concierto Económico de la Comunidad Autónoma Vasca tiene su origen en la necesidad de arbitrar algún sistema por el cual los Territorios Históricos Vascos (Álava, Guipúzcoa y Vizcaya) paguen los impuestos al Estado tras la Tercera Guerra Carlista y la aprobación de la Ley de 21 de julio de 1876, que obligaba a que los ciudadanos de estas provincias paguen al igual que los demás españoles.
De igual manera, en Navarra el Convenio Económico comienza a gestarse tras la abolición oficial de Navarra como Reino con la falsamente llamada “Paccionada” Ley de 1841, en la que se da el puntillazo mortal a los restos de la Estatalidad de Navarra.
Previamente a la pérdida de las guerras carlistas el status de Navarra y los Territorios Históricos respecto a España les coloca como mínimo en un modelo confederal, de igualdad entre Estados.
Como dice Antonio Urra en un reciente artículo sobre la Ley Paccionada:
“En el Gobierno de España se hablaba en esa época de que nuestros fueros eran “privilegios medievales injustos”. La derrota de los carlistas fue la excusa para que los liberales centristas procedieran a una nueva organización administrativa de España. La Ley Paccionada de 1841 es una ratificación del Convenio de Oñate que suprimía las peculiaridades de Navarra y de las Provincias Vascongadas. Se instaura en Navarra el Régimen Foral que supone renunciar al Reino a cambio de una autonomía. Navarra pasa de ser un reino a ser una provincia. Navarra pierde las Cortes y por tanto su facultad legislativa y también prerrogativas como la exención del servicio militar, la acuñación de moneda, se trasladan las aduanas del Ebro a los Pirineos. Se pierde casi todo menos la autonomía fiscal.”
El Concierto Económico Vasco y el Convenio Económico de Navarra en realidad no resultan más que el premio de consolación para los perdedores de la guerra. Una mínima compensación con rango de Derecho por la pérdida de Soberanía de Navarra y los Territorios Históricos Vascos.
2. La falsaria Imposición de una nueva Monarquía en Navarra y los Territorios Históricos Vascos.
El Conflicto Bélico carlista NO tiene como base política una carácter dinástico. Las leyes forales, claramente predefinen una inicial legitimidad de Isabel II para la Corona Navarra, donde NO EXISTE LA LEY SÁLICA (que da preferencia a los varones en la Sucesión Dinástica).
Se trata evidentemente de una causa de desafuero la que provoca que vascos y navarros se levanten en armas por la defensa de sus Fueros y abracen la Dinastía Carlista. No podía ser de otro modo cuando es la Dinastía Liberal, sus regentes y espadones los que hacen es cercenar la Estatalidad y Soberanía de Navarra y TT.HH. Por mucha legitimidad que tuviera Isabel II (en Navarra) no puede tolerarse que se suprima las Cortes/Parlamento Navarro y las Leyes Forales.
La Dinastía Carlista se muestra proclive a restaurar el régimen confederal entre Navarra/TTHH y España e incluso de abolir los Decretos de Nueva Planta para los territorios de Catalunya y la Corona de Aragón, origen de la pérdida foral y autogobierno de los antiguos territorios de la Corona de Aragón (Confederación Catalano-Aragonesa)
España, año 1931. Muere sin descendencia el heredero universal de Carlos VII (protagonista y líder de la III Guerra Carlista), Jaime III donde recaen los Derechos de la Corona Navarra y Territorios Históricos Vascos. Cinco años más tarde, recién comenzada la Guerra Civil, muere Alfonso Carlos, el hermano mayor de Carlos VII, y sucesor de su sobrino con más de 80 años.
El último rey carlista ha muerto sin descendencia. Se disputan sus derechos a la Corona de España, Juan de Borbón (padre del actual monarca y tercer hijo del exiliado Alfonso XIII) así como Javier de Borbón Parma (descendiente directo de Felipe V, y designado Regente en plena Guerra Civil).
Por primera vez, en muchísimo tiempo, los Derechos a la Corona Española y los Derechos a la Corona Navarra se bifurcan. Hereda los Derechos a la Corona Navarra, según las leyes propias navarras, Blanca de Borbón casada con Leopoldo Habsburgo, hija mayor de Carlos VII, y hermana de Jaime III, se convierte en depositaria de los Derechos a la Corona Nabarra Unificada e Independiente.
Doña Blanca y sus hijos (Habsburgos) no podían alegar ningún Derecho a España (por la Ley Sálica y al existir otras ramas Borbón),pero en su seno tienen todos los Derechos Forales las de Corona Nabarra y Territorios Históricos.
Evidentemente, todo esto es ignorado y ocultado para imponer una Dictadura feroz de 40 años, más sus sucesores, o lo que se conoció como Monarquía del 18 de Julio.

Read Full Post »

20130617-214854.jpg

Us volia comentar un fet que no sé si la gent coneix però que ho trobo molt greu:

L’empresa encarregada de fer la recollida selectiva de deixalles NO ESTA COMPLINT LA SEVA TASCA. Som una comunitat de veïns que vàrem comprar 4 contenidors i els tenim perfectament senyalitzats amb REBUIG, ORGÀNICA, ENVASOS i PAPER.

Doncs quan passa el camió de les deixalles AGRUPA ELS 4 CONTENIDORS EN 2, BARREJANT TOTA LA FEINA DE SELECCIÓ QUE HEM FET ELS VEÏNS. No és cap confusió. Els operaris m’ho han confirmat.

He demanat explicacions a l’Ajuntament de Cerdanyola i a la EMD de Bellaterra, però encara no m’ha respost.

Frederic Garriga Grau
President Comunitat de Veïns Alonso Cano 9

Read Full Post »

20130616-170710.jpg

El bellaterrenc David-Alexandre Pérez i Ciurezu ha fet realitat un dels seus projectes, veure volar per primera vegada, l’Airbus 350, el nou model on ell ha col-laborat amb la seva especialitat de Composite. Els anys dels seus estudis a UPC de Terrassa, i el Doctorat a UMIST University of Manchester, l’han portat a ser peça important d’ Airbus Alemanya, des de l’any 2010. Podem dir que casa nostra és Europa i els catalans son ara més que mai internacionals. Felicitats!!

http://m.youtube.com/#/watch?v=eWtPA8v-xeQ&sns=fb&desktop_uri=%2Fwatch%3Fv%3DeWtPA8v-xeQ%26sns%3Dfb

Read Full Post »

Buenas tardes, soy Ma Jesus Perez del Pulgar, mi familia hace setenta años que reside en Bellaterra yo exactamente cincuenta y cinco. Vivo en la calle Narciso Monturiol esquina con Garreta, muy cerca de la escuela de musica con la que jamas hemos tenido ningun problema, al reves estamos encantados. El problema lo tenemos los vecinos con los coches que bajan en contra direccion, habiendo una señal perfectamente visible en la esquina con Ramon Llul de direccion prohibida y otra señal de obligatoriedad a seguir bajando por Ramon Llul que quizas esta queda un poco mas escondida, pero se ve. Hace un año o quizas un poco mas ya hubo un accidente en la puerta de nuestra casa, un coche que subia y una moto que bajaba, gracias a Dios no paso nada , pero pudo haber pasado!!!!! Hoy mismo, lunes tres de junio hacia las seis y media, yo subia con mi coche y otro bajaba, despues de ser advertido ha seguido calle abajo sin pensar en las consecuencias. Mas tarde un joven conductor subia a una velocidad inadecuada, bastante rapido, en el momento de mas circulacion peatonal, madres que van a buscar a los peques al Musical, peques que bajan un tramo solos…………No pasan mas cosas porque no toca, de momento. Las hemos visto de todos los colores, conductores que suben por Garreta, hasta aqui correcto, pero, cojen Ramon Llul direccion contraria porque asi ataja el camino de llegar a casa. Hoy me he decidido a mandaros el correo, quizas lo hubiera tenido que hacer antes, aqui mi error, esta calle es un punto negro en cuanto a infracciones, no se como se puede arreglar, como minimo os pingo al tanto de mi inquietud. Lo que mas me inquieta es la poca educacion vial, el incivismo de las personas al volante. El mal ejemplo social.

Gracias, un saludo.

Ma Jesus Perez del Pulgar.

Read Full Post »

20130608-164859.jpg

Madrid
La comissió d’experts designada pel govern espanyol per revisar el sistema de pensions aposta perquè siguin més baixes i lligades a l’esperança de vida
Redacció Actualitzat a les 23:38 h 07/06/2013
La comissió d’experts designada pel govern espanyol per revisar el sistema de pensions ha fet la seva última reunió i ha presentat un informe al Ministeri d’Ocupació. La clau de la reforma són pensions més baixes. Per calcular-les, s’aplicarà l’anomenat factor de sostenibilitat.

El document en què estan treballant -i al qual ha tingut accés TV3- proposa a l’executiu de Mariano Rajoy que les pensions es deixin d’actualitzar segons l’IPC, s’adeqüin al moment econòmic i es vinculin a l’esperança de vida. La proposta del comitè d’experts no és vinculant, però sí que pot ser determinant en la decisió final que acabi prenent el govern espanyol sobre la reforma del sistema.

Ara mateix, a tot l’estat hi ha 9 milions de pensionistes que cobren 111.000 milions d’euros en prestacions. El 2052 s’espera que aquest col·lectiu el formin 15 milions de persones.

Discordances

El comitè ha aprovat l’informe definitiu amb deu vots a favor, un en contra i una abstenció. Segons han assenyalat fonts properes a les negociacions, el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid -que ha representat UGT en el consell d’administració de RTVE-, Santos M. Ruesga, és qui ha emès el seu vot en contra. Ruesga ha emès també el vot particular juntament amb el director del gabinet d’estudis de CCOO, Miguel Ángel García Díaz, i el catedràtic del Dret del Treball -afí al PSOE- José Luis Tortuero.

Les principals discrepàncies es referien a la possibilitat de desvincular la revaloració de les pensions de l’IPC i d’aplicar el factor de sostenibilitat ja el 2014. En contra d’aquestes tesis, els tres experts “dissidents” consideren que les pensions no han de perdre poder adquisitiu.

Ara el govern espanyol ha de remetre el document al Pacte de Toledo, que és la comissió parlamentària del Congrés que negocia aquest tema. Aquest informe es convertirà els pròxims mesos en un projecte de llei, i, segons les recomanacions de la Comissió Europea, hauria d’estar aprovat abans de finals d’any.

20130608-165732.jpg
Hipotecar las pensiones futuras para pagar

AMANDA MARS

¿Cómo asegurar que se pagan las pensiones cuando cada vez hay menos cotizantes por jubilados, cuando toda una generación de baby boom va a retirarse en los próximos años? Hoy hay 2,3 activos por cada pensionista —son solo 1,9, si se excluye a los seis millones de parados— y este ratio no deja de encogerse, así que el informe de los expertos abre la posibilidad de que, si incluso el Fondo de Reserva de la Seguridad Social se agota, el Tesoro Público emita deuda con los ingresos futuros como garantía. Es decir, que si vienen mal dadas, se pueda obtener dinero prestado para pagar hoy dejando las cotizaciones futuras como prenda.

El Fondo de Reserva de la Seguridad Social es una suerte de hucha de la que el Estado echa mano para pagar las pensiones cuando los ingresos presupuestarios de cada año no dan más de sí. El Gobierno de Mariano Rajoy ya tuvo que recurrir a ello el año pasado en dos ocasiones. Este colchón cerró el ejercicio 2012 en un total unos 63.000 millones de euros. El 97% de los activos están invertidos en títulos de deuda pública española.

El documento elaborado por la docena de expertos señala que “en el hipotético caso de que el Fondo de Reserva no bastara para completar la financiación de las pensiones durante las recesiones, es importante destacar que el sistema se financiaría al emitir el Tesoro títulos de deuda con la garantía de los ingresos futuros”.

Por el contrario, en los periodos de expansión económica “los ingresos extraordinarios del sistema producirían superávits transitorios que se utilizarían, en su caso, para pagar la deuda que pudiera haberse acumulado, y el sobrante se añadiría al Fondo de Reserva”. El año pasado el Fondo generó cerca de 3.000 millones de euros por los rendimientos netos de sus inversiones.

El Gobierno no descarta volver a echar mano de la hucha. Porque cinco años de crisis han hecho mella en la tesorería de la Seguridad Social. El sistema acabó su último ejercicio con un déficit —la diferencia entre las cotizaciones y el gasto— en más de 10.000 millones de euros, con los cálculos de Hacienda, el desfase más alto desde 1999, cuando el sistema dejó de ocuparse de los servicios sanitarios.

Read Full Post »

20130607-010010.jpg

Barcelona
Mor als 92 anys Rafael Marquina, el creador del setrill que no degota
Redacció Actualitzat a les 23:02 h 06/06/2013
El reconegut dissenyador i arquitecte Rafael Marquina, creador del revolucionari setrill antidegoteig, ha mort als 92 anys. Marquina va ser el pare, l’any 1961, d’aquest disseny emblemàtic copiat a tot el món. Per aquesta creació i per tota una trajectòria que va començar com a dissenyador de mobles, Marquina, que també va crear el disseny exterior i interior del Banc Bilbao de la Via Laietana de Barcelona, va rebre l’any passat la Creu de Sant Jordi.

Read Full Post »

20130606-003748.jpg

Niño-Becerra: “Madrid no publica les balances fiscals perquè serien dinamita”
El catedràtic diu que si els diners de Catalunya es quedessin aquí, no tindria dèficit propi i el deute es podria liquidar en tres anys
El catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño-Becerra, ha explicat avui que Catalunya dóna a Espanya el 8,7% del seu PIB, cosa que es tradueix en un total de 16.000 milions d’euros anuals. I ha assegurat que si aquests diners es quedessin a Catalunya, no tindria dèficit de comptes propi i el deute del país es podria liquidar en tres anys, “i no hi hauria cap retallada”.

Segons Niño-Becerra, aquesta és una xifra “molt important”, però ha matisat que aquestes dades són de l’any 2005, “perquè són les úniques que el govern de Madrid ha volgut publicar”. L’economista ha criticat que el govern espanyol “es va comprometre a publicar les del 2009 i no ho va fer, i cap partit li ho ha demanat”.

Així ho ha dit en una conferència organitzada per la ONG TANU d’ajuda als nens d’Ucraïna, on també s’ha preguntat per què el govern de l’Estat no publica les balances fiscals interregionals. Al seu entendre, no ho fa “perquè no vol, ja que és dinamita”.

El catedràtic d’estructura econòmica ha explicat també que com que Catalunya té un dèficit molt elevat ha d’emetre un nivell de deute públic alhora molt elevat per cobrir les seves necessitats, i ha assegurat que des de fora Catalunya no està gaire ben vista “per culpa d’aquest deute públic tant elevat, de 48 milions d’euros”. “Això ens afecta molt”.

Contra sortir de l’euro

Niño-Becerra ha assegurat que si Espanya surt de l’euro el desastre seria “d’unes dimensions apocalíptiques”, donat que “si fos així, al dia següent els costos s’incrementarien un 40% al tornar la pesseta”.

Per això ha demanat “pregar molt” perquè hi hagi els menys problemes possibles amb l’euro, “perquè ens protegeix molt”. Ha vaticinat de totes maneres que Grècia, Portugal i Espanya no marxaran de l’euro però sí que seran intervingudes o monotoritzades.

L’economista ha pronosticat, en resposta a una pregunta d’un home relativament jove, que “segurament” no cobrarà la pensió.

Corralito a Espanya?

El catedràtic d’economia ha assegurat de totes maneres que un “corralito a Espanya és impossible que succeeixi”, però ha pronosticat “una intervenció de saldos durant un període de temps per reajustar el sistema financer”.

El nou model

Niño-Becerra ha afirmat que és impossible tornar al model d’abans de la crisi perquè aquella manera de fer està exhaurida, donat que ha estat la dinàmica “que ens ha portat a l’actual situació de crisi”.

Per això ha remarcat que cal utilitzar unes eines diferents, noves. “Fins ara l’eina que s’ha utilitzat és el consum basat en el crèdit i l’endeutament amb un mal us dels recursos, i ara cal anar a una dinàmica basada en la optimització i que utilitzi la productivitat i l’eficiència”.

El moviment 15M

El catedràtic d’economia s’ha mostrat d’acord amb la filosofia del moviment dels indignats, però ha manifestat la seva incomprensió amb el fet naïf que “unes quantes persones s’asseguin en una plaça i reclamin coses com la derogació de la llei que prohibeix fumar en llocs públics”.

Ha apuntat però que, davant de la situació econòmica que es viu, hauria entès que “l’any passat, a l’inici del moviment, hagués esclatat una revolució social com la de 1968, amb gent que ho destrossés i trenqués tot”. En qualsevol cas, ha matisat que ara no es donen les condicions socials perquè es produeixi un moviment revolucionari. Per això ha pronosticat que el moviment anirà perdent importància fins diluir-se. // Nerea Rodríguez

Read Full Post »

20130605-012708.jpg

Teclejar l’enllaç de sota per veure la realitat de la web oficial de l’EMD de Bellaterra: http://www.bellaterra.diba.cat

Cal recordar que Ramon Andreu, el president de l’EMD, no va aceptar la donació de la web http://www.emdbellaterra.cat, registrada i pagada per l’exvocal de CiU Bellarerra a l’EMD de Bellaterra, en Francesc Pérez i Torres. Llàstima!!

Read Full Post »