Participació de Bellaterra: 79,44
Cens de Bellaterra: 2.106
Posts Tagged ‘politica’
BELLATERRA HA VOTAT! “Junt per Catalunya també guanya al Senat amb 592 vots”
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Junts per Catalunya guanya al Senat, politica on 10 Novembre 2019|
DIARIO 16: Massiva resposta davant la crida de Tsunami Democràtic
Posted in Bellaterra, tagged 9N, Bea Talegón, politica, Tsunami Democràtic on 9 Novembre 2019|
Per Beatriz Talegón
“Ja ho havien avisat des de la plataforma Tsunami Democratic: el dia 9 de novembre hauria mobilitzacions massives. I així està sent”.
El seu missatge anunciant-deia així: «Tsunami Democratic convoca el 9N a una jornada de desobediència a la Junta Electoral i crida a omplir les places de 16h a 22h amb una jornada política, cultural i festiva. Si la repressió de l’Estat no s’atura per la jornada de reflexió, tampoc es pararà la gent. En contra de la repressió i en contra de la mordassa, paraules, ciutadans i cultura en llibertat. Pacíficament, respectuosament, de manera inequívocament no violenta ».
L’acte principal, que acaba de començar a les 16.00 hores, té lloc a la Gran Via, i compta amb un cartell replet d’actuacions musicals.
Els actes que estan duent-se a terme ara mateix són concerts com aquest, de la Plaça Universitat a peu de carrer.
Però no només s’esperen accions a la capital catalana, sinó que les mobilitzacions estan produint-se en pobles i ciutats de tot Catalunya. Són més de 300 les poblacions que tenen actes preparats.
I com s’han pogut organitzar el muntatge dels escenaris, i de tota la logística necessària per organitzar esdeveniments que van a ser multitudinaris? Es pregunten alguns. Doncs bé: des de la plataforma Tsunami Democratic han fet una crida pública perquè tot el que volgués col·laborar, ho fes a partir de les 11 del matí. I així ha estat: la gent ha començat a arribar als diferents llocs on hi havia previst realitzar actes i s’han organitzat perquè tot estigués a punt.
Avui és la primera vegada que es posa en ús l’aplicació de Tsunami Democratic, que requereix d’un codi de validació per als usuaris (que només s’aconsegueix a través de canals de confiança). Precisament es tracta d’un «assaig general», de cara a les mobilitzacions que ja s’han anunciat per a la setmana que ve: 1 11S de tres dies consecutius.
Per a totes les accions, Tsunami Democratic ha «exigit» a tots els seus participants l’actitud «tossudament no violenta».
BELLATERRA POLÍTICA: “El President de Bellaterra anuncia que Victor Francos (PSC) no assistirà als Plens de Veïnes i Veïns”
Posted in Bellaterra, tagged Cerdanyola, EMD Bellaterra, politica, PSC, Victor Francos on 31 Octubre 2019|
Victos Francos (PSC), regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola, encarregat de les relaccions amb Bellaterra, que fins ara no ha acudit mai als Plens de l’EMD, assistirà només si li interessa un dia.
Cal recordar la seva històrica declaració dient “Sabeu on eren els bellaterrencs l’any 1939?….a l’entrada de la Diagonal de Barcelona saludant a Franco”
Victor Francos negocian amb Guillem Nadal, vocal del govern municipal de l’EMD de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
El president de l’EMD, Ramon Andreu, va posar en coneixement del plenari que el regidor del govern municipal de Cerdanyola encarregat de les relacions amb l’EMD, Víctor Francos, no assistirà als plens de Bellaterra, excepció feta de que ho demani ell mateix, ja que s’ha encetat una relació bastant directe entre els governs de l’EMD i de l’Ajuntament de Cerdanyola
La Junta de Veïns de l’EMD de Bellaterra ha aprovat la modificació del Reglament Orgànic de l’Entitat i la moció de la Junta de Portaveus en resposta a la Sentència del Tribunal Suprem, amb llibertat de vot per part dels membres de Gent per Bellaterra. Un altre dels temes destacats del plenari bellaterrenc, però, es va retirar: la modificació del document “descripció de funcions dels agents cívics de l’EMD de Bellaterra, ja que és un tema en procés de diàleg amb l’Ajuntament.
Els assumptes a tractar per la Junta de Veïns de l’EMD hauran de referir-se a l’àmbit local. Aquest va ser el punt més polèmic del debat sobre la modificació del Reglament Orgànic de l’Entitat que va ser aprovat amb els vots a favor de Gent per Bellaterra, l’abstenció de Convergents i el vot negatiu d’ERC.
El portaveu d’Esquerra, Quim Oltra, va mostrar el seu rebuig a aquesta modificació del ROM per considerar-lo un atac a la llibertat d’expressió i a la participació política. A més, Oltra també fa una lectura crítica de les relacions entre Secretaria i Govern de l’EMD ja que considera que gairebé no hi ha distinció entre les tasques de la Secretaria i l’acció política del govern.
La moció de la Junta de Portaveus de rebuig de la Sentència del Tribunal Suprem es va aprovar amb llibertat de vot en el grup de Gent per Bellaterra. El text va comptar amb el suport de Convergents i ERC, mentre que a Gent per Bellaterra es van fer dos vots afirmatius i l’abstenció de la resta de membres del grup.
Junta d’Assessorament de Presidència
ERC presentava una moció per facilitar l’assistència dels vocals de l’oposició a la Junta d’Assessorament de Presidència per poder estar informats de les gestions del govern respecte a Bellaterra amb veu però sense vot i sense rebre retribució econòmica.
El representant de Convergents, Jordi Macarulla, no es mostrava convençut sobre la proposta ja que si ell fos el president, assegura, no li agradaria tenir l’oposició present a la Junta d’assessorament.
En aquest sentit, el president de l’EMD, Ramon Andreu, comenta que la Junta d’Assessorament de Presidència s’ha creat per poder treballar i decidir d’una manera reglada les decisions de manera ben treballada entre els membres del govern, ja que no existeix la Junta de Govern. Andreu considera que aquesta junta ha de seguir igual que fins ara i quan algú de l’oposició tingui alguna inquietud, rebre’l i donar-li les explicacions oportunes respecte al tema plantejat.
El punt va ser rebutjat amb el vot negatiu de Gent per Bellaterra, l’abstenció de Convergents i els vots afirmatius d’ERC.
El punt número 6 referent a l’acord municipal per al transport interurbà a Bellaterra, també presentat per ERC, en el qual es demanava elaborar un estudi sobre la viabilitat i l’impacte en la mobilitat d’un transport interurbà, així com instar al govern de l’EMD a treballar conjuntament amb l’Ajuntament, l’AMB i la Diputació de Barcelona per assolir aquesta finalitat, es considera des de Gent per Bellaterra no necessari ja que actualment s’està en converses amb l’Ajuntament i no cal gastar diners en allò que ja s’està treballant.
Quim Oltra, d’ERC, demana que com aquesta proposta no porta data d’execució, es pressuposti per a l’any vinent i es porti a terme. Finalment, la formació republicana retirava el punt fins a properes dates.
BELLATERRA POLITICA: Ara Editorial “Exhumació i exaltació de Franco”
Posted in Bellaterra, tagged ARA, editorial, Exhumació de Franco, politica on 25 Octubre 2019|
01. Cristóbal Martínez Bordiu, marquès de Villaverde i gendre de Franco. 02. Alfonso de Borón y Danpierre, duc de Cadis, casat amb la néta gran de Franco. 03. José Cristóbal Martínez Bordiu. 04. Luis Alfonso de Borbón Martínez Bordiu. 05. Francis Franco|ARA
Han passat quaranta-quatre anys des de la mort del dictador Francisco Franco i les imatges de la sortida de les seves despulles del Valle de les Caídos, lluny de convertir-se en un acte de justícia històrica, han fet visible i evident la deriva autoritària que està soscavant la democràcia espanyola. Són el símbol d’una involució. Un estat de dret modern i seriós no s’hauria de permetre un espectacle així. Sense voler-ho, fruit del seva frivolitat i el seu tacticisme inepte, el president en funcions del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ha permès que l’exhumació de les restes del dictador es convertís en una lamentable exhibició mediàtica de franquisme nostàlgic. Si durant els anys de la Transició es va parlar del franquisme sociològic, si en les dècades següents es va donar per aparentment enterrat, ara estem assistint al seu retorn: l’esperit del dictador segueix perfectament viu i, a diferència dels inicis de la democràcia, es mostra públicament sense cap inhibició política ni mental. Ja només faltava aquest cop de ma, aquesta cerimònia ignominiosa.
Els fills i els nets dels que el 1975 van entrar el fèretre a la cripta de l’infame monument –erigit amb l’esforç de milers de presos a la memòria del general feixista– són els que ara l’han tret de nou damunt les espatlles. Els mateixos cognoms, el mateix silenci reverencial, les mateixes consignes i, de fons, una idèntica idea autoritària i excloent d’Espanya. Permetre que es faci explícita aquesta continuïtat és un tret al peu que es tira la democràcia espanyola. ¿Com s’ha pogut permetre una reivindicació com aquesta? Es manté així impúdicament viva la lleialtat al militar que va provocar la Guerra Civil i va posar fi al règim democràtic republicà, provocant milers de morts i quaranta anys d’una sagnant i mediocre dictadura. L’historiador Paul Preston ha qualificat l’era de Franco com “l’holocaust espanyol”, una història de terror i fanatisme ideològic fruit d’un ultranacionalisme que torna a estar entre nosaltres. En uns casos, com Vox, de manera explícita. En altres, amb dissimulació hipòcrita.
Tot això és el que simbòlicament ens ha retornat amb les imatges d’aquesta mena de segon funeral de Franco. No ha sigut, esclar, un homenatge d’estat –només faltaria!–, però sí un homenatge increïblement permès per l’Estat. Potser que s’ho facin mirar els que tant es preocupen de defensar la imatge d’Espanya al món enfront del sobiranisme català: ¿els sembla normal aquest manifestació de franquisme? El món també ho deu haver mirat incrèdul. Tornen els fantasmes del passat. Per a qualsevol demòcrata amb un mínim de memòria i dignitat les imatges d’avui són una autèntica ofensa. Són una agressió perquè treuen de l’armari l’Espanya més negra del segle XX. Fins al punt que el mateix coronel Tejero que el 1981 es va aixecar contra la democràcia per ressuscitar el franquisme avui ha estat ovacionat com un heroi, i el seu fill ha oficiat una missa en honor del dictador.
Mai en democràcia s’havia produït una cosa semblant. És un autèntic escàndol, un escarni per als fills i nets de les víctimes del militar feixista que va usurpar el poder, per a tots els que van defensar la República amb la seva vida i tots els que van combatre la dictadura i ho van pagar també amb la presó o la mort. A les cunetes d’Espanya encara hi ha milers de morts que es mantenen anònims per l’absència absoluta d’una política de memòria històrica durant més de quatre dècades de democràcia. Quin contrast tan gran amb els honors amb què l’Estat ha permès que la família i els acòlits ultres del dictador protagonitzessin el trasllat del cos! L’han convertit en un acte d’exaltació franquista.
El que havia de ser una reparació històrica ha acabat esdevenint una indecència política, un afront a la democràcia. ¿Algú s’imagina res semblant a Alemanya amb Hitler o a Itàlia amb Mussolini? El Valle de los Caídos fa dècades que s’hauria d’haver clausurat o transformat en un lloc de denúncia de la dictadura. Treure’n ara el cos de Franco d’una manera tan maldestra, deixant que se l’apropiïn els apologetes de la dictadura, sense cap projecte de memòria de fons, sense cap acte explícit de contrició, només amb fins electorals espuris, és una demostració més de la baixa qualitat democràtica espanyola. És un autèntica vergonya.
BELLATERRA POLITICA: La revolta catalana a l’era de la globalització
Posted in Bellaterra, tagged politica, vicent partal, vilaweb on 23 Octubre 2019|
«La generació jove que ha pres el control del carrer està extraordinàriament capacitada. Probablement és la generació més preparada que hem tingut mai, la més alliberada del pes de la tradició espanyola»
Vicent Partal, director de VilaWeb
VICENT PARTAL
Un dels aspectes que es poden intuir en aquests primers dies, frenètics, de la revolta catalana és que té un caràcter global. Així és l’impacte que té en un món globalitzat que globalitza també –i, per tant, homologa– revoltes arreu del món.
Per això l’ocupació de l’aeroport del Prat, dilluns de la setmana passada, va ser un encert total. Els joves d’Hong Kong, una de les ciutats globals per excel·lència, van entendre que els aeroports han esdevingut alguna cosa més que simples aparcaments d’avions. I van convertir aquella ocupació en un recordatori al món sencer de la injustícia de la dominació xinesa. Que Barcelona reaccionàs de la mateixa manera ha tingut una gran significació, perquè les imatges s’associen –i les causes també, és clar. La brutalitat de la violència exercida per la policia espanyola i la policia autonòmica va servir encara per a amplificar l’abast del missatge al món. Avui no hi ha ningú mínimament informat al planeta que no tinga Catalunya al focus, al costat d’Hong Kong i de més situacions particularment dramàtiques i dures, com la que torna a viure ara mateix el poble de Xile.
I tot això es tradueix ja en dificultats, important, per al govern espanyol i per a la Unió Europea. Quan la Xina dedica propaganda oficial a dir que ells no peguen tant ni tan fort com Espanya, la UE té un problema de reputació. Perquè sempre ha dit que, com que no és cap superpotència militar ni política, les seues claus són l’economia i la defensa dels drets humans. I amb les imatges del Prat en surt malparada. Quan, per primera vegada, com va passar ahir, hi ha eurodiputats que acusen els eurodiputats espanyols d’exercir d’espanyols i solament d’espanyols i de fer abús del càrrec seguint un apriorisme nacional, pren cos i es referma la tesi que ací hi ha un conflicte que encaixa plenament en la doctrina internacional sobre el tracte a les minories nacionals. En fi, quan la premsa de tot el món posa d’exemple els manifestants d’Hong Kong i Barcelona com els líders de les noves formes smart de protesta, això fa de la revolta catalana un moviment que desperta simpatia arreu; i no simplement simpatia, sinó també solidaritat.
(Sobre això, tres dels millors articles, que us recomane, són aquests:
—The Guardian. ‘New generation, new tactics: the changing face of Catalan protests’
—Quartz. ‘Hong Kong is exporting its protest techniques around the world’
—Wired. ‘Catalonia has created a new kind of online activism. Everyone should pay attention’. )
Ara cal aprofitar el moment, però. La generació jove que ha pres el control del carrer està extraordinàriament capacitada. Probablement és la generació més preparada que hem tingut mai, la més alliberada del pes de la tradició atàvica espanyola, la més global de totes i la més decidida i valenta que hàgem vist mai. La manera com combinen la calma i la tranquil·litat, el millor ambient, amb una autodefensa eficaç cada vegada que són atacats pense que en el futur serà estudiada –tal i com apunten ja aquests articles que recomane– com la llavor d’un canvi històric en les formes de mobilització i contestació política arreu del món. Però tot plegat servirà de poc si no assolim la independència.
Dita la qual cosa també he dir que si l’assolim (i estem en condicions de fer-ho i molt ràpid, malgrat el tap institucional) una de les preocupacions més grans que jo sempre he tingut, que era que acabem fent una república independent amb els mateixos defectes de la monarquia on vivim, potser hauré de començar a esborrar-la. Perquè si aquesta gent jove que hem vist als carrers són els dirigents del nostre futur la millora és fora de tota discussió.
BELLATERRA POLÍTICA:![Vídeo] L’anàlisi d’Antoni Bassas sobre la Sentència del judici del Procés
Posted in Bellaterra, tagged Anàlisi, antoni bassas, politica on 14 Octubre 2019|
Error
Aquest vídeo no existeix
BELLATERRA POLÍTICA: “Si no curres, no cobres”, campanya perquè els diputats renunciïn a la indemnització
Posted in Bellaterra, tagged no cobres, politica, Si no curres on 20 Setembre 2019|
Demanen als diputats i senadors que renunciïn a la indemnització econòmica que se’ls abona després de la dissolució de les Corts.
Els promotors argumenten en que aquesta legislatura ha estat molt curtai que hi hauran hagut 4 eleccions legislatives en 4 anys
“Si no curres, no cobres”, aquest és el lema de la campanya llançada per internet a través de Change.org que denuncia l’escassa activitat parlamentària d’aquesta legislatura.
Més de 400.000 persones ja l’han secundat ahir dijous a la tarda. L’objectiu és arribar a 500.000.
El Congrés i el Senat es dissoldran aquests dimarts, dia 24, per la convocatòria d’eleccions el 10 de novembre.
Els parlamentaris que no formin part de la Diputació Permanent de cada cambra deixaran de rebre el seu sou mensual, però tindran dret a l’anomenada “indemnització de transició” que s’ha de demanar expressament i és incompatible amb qualsevol altre ingrés.
Es tracta d’una indemnització per compensar l’eventual falta d’ingressos entre la dissolució de les cambres i el dia de les eleccions. S’abona en un sol pagament i tributa a Hisenda.
Fins a 4.500 euros
La quantitat depèn del temps que s’estan sense percebre altres ingressos fins a un màxim de 46 dies que dura el període entre legislatures.
Es calcula proporcionalment en funció del sou base – 2.972,94 € – més els complements que poguessin rebre en funció de les seves responsabilitat a les cambres. El màxim a què pot arribar la indemnització és de 4.500 €.
En el Congrés, aquesta indemnització pot ser sol·licitada per 213 diputats, ja que els 137 restants seguiran cobrant el seu sou com a membres titulars o suplents de la Diputació Permanent
La campanya de Change.org vol que els diputats renunciïn a aquesta indemnització.
Consideren que estaran dos mesos sense cobrar després d’una breu legislatura de menys de cinc mesos, dos dels quals d’estiu, i tenint en compte que en quatre anys hi hauran hagut quatre eleccions legislatives.
Al març, quan es van dissoldre les corts després de la convocatòria del 28-A, 216 diputats van demanar i cobrar la indemnització i només cinc van renunciar a rebre-la. Al Senat ho van fer, 9 dels 194 senadors que hi tenien dret.
“Està a les teves mans que això es torni a repetir.”
D’aquesta manera, el promotors de la campanya “Si no curres, no cobres”, demanen als ciutadans que se sumin a la proposta.
BELLATERRA POLÍTICA: Helena Solà (ERC), cobra més de 60.000€ anuals com asesora de la Diputació, per les portes giratories.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Diputació de Barcelona, ERC, Helena Sola, politica, Quim Oltra on 17 Juliol 2019|
Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola s’ha sumat a la llarga llista de regidores que acaben a la Diputació de Barcelona cobrant sous astronòmics de més de 60.000€ a l’any (Es nega a donar explicacions als veins i mitjans sobre l’horari laboral i la feina que fa).
“Helena Solà bloqueja al seu compte @helenasola de Twitter als veins i mitjans que li demanen explicacions”
Quim Oltra, vocal d’ERC a l’EMD de Bellaterra, nega respondre a les veïnes i veïns de Bellaterra, sobre l’horari laboral i sou de la seva companya de partit a la Diputació”
Helena Sola i Quim Oltra (ERC), candidats a l’acaldia de Cerdanyola i presidencia de l’EMD|ERC
Helena Solà, cap de llista d’ERC Cerdanyola, ha estat “recol·locada”, un cop va sortir de la coalició del govern amb Compromís, a la Diputació de Barcelona, un òrgan que ja es comença a conèixer com «la gran porta giratòria» dels Ajuntaments.
Segons publicacions de Cerdanyola. Info, l’actual regidora de l’oposició i cap de llista d’ERC Cerdanyola ha sigut recol·locada com assessora de la Diputació de Barcelona amb catorze pagues de 4.819,06€ mensuals, més del que se li va adjudicar a Victor Francos o a Santiago Cayuela, quan va utilitzar la mateixa porta giratoria i van cobrar catorze pagues de 3.505,62€ mensuals.
Amb aquesta pràctica, ERC Cerdanyola demostra que no pretén baixar-se del carro de les portes giratòries de la Diputació.
Teòricament, la Diputació de Barcelona “s’encarrega de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori”, i “coordina serveis municipals i organitza serveis públics de caràcter supramunicipal”. A la pràctica, com s’està demostrant dia a dia, la Diputació és un ens que no és eficient per la ciutadania (massa burocràcia que alenteix les urgències locals), però si és eficient per recol·locament de polítics.
Helena Solà i Quim Oltra|ERC
Això és veu reflexat al següent quadre. Dins de l’apartat de despeses del pressupost de 2015, la major despesa és la despesa de personal. Dels 210.920.000 euros destinats a aquesta partida, tan sols 129.157.055,66 està destinada a personal funcionari. Això significa que un total de 81762944,34 euros va destinat a diputats, càrrecs de confiança i personal laboral escollit “a dit”.
La partida per a càrrecs de confiança en la Diputació de Barcelona augmenta any rere any, malgrat la crisi. En 2010 la partida era de 2,52 milions d’euros i, en 2013, ja havia pujat fins als 3,4 milions.
Càrrecs “endollats”
L’estratègia dels partits polítics és utilitzar la Diputació com a porta giratòria: un cop els dirigents del partit han perdut el càrrec, passen a ser recol·locats a la Diputació com a càrrec de confiança. D’aquesta manera converteixen la Diputació en “la gran ganga”. A Cerdanyola tenim varis exemples, com els de Víctor Francos (PSC), Olivé Bayón (PSC) o Santi Cayuela (ICV-EUiA). El PSC del poble veí, Ripollet, també va aconseguir col·locar com a càrrec de confiança del PSC a l’ex-alcalde Juan Parralejo.
La Diputació de Barcelona compta amb 46 càrrecs de confiança per a 51 diputats. En alguns casos, alguns d’aquests “endollats” de la Diputació, li han de donar al seu partit, a canvi, una mena de “impost revolucionari”, que consisteix en donar un tant per cent del seu sou al partit, beneficiant així, d’un cop, a “l’endollat” i al partit, que veu com s’incrementen les seves caixes.
La Diputació, una font de finançament per als partits polítics i les seves fundacions
La Diputació, a més a més, s’ha convertit en una font de finançament dels partits polítics. CiU (202.671€), PSC (194.671€), PP (90.000€), ERC (58.654€) i ICV-EUiA (74.665€) van repartir-se un total de 621.327 euros en subvencions directes només en 2014.
No només els partits reben subvencions de la Diputació, sinó que també ho fan les seves fundacions: Fundació Rafael Campalans (PSC) 45.926€, Fundació CatDem (CDC) 32.052€, Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC) 11.500, FAES (PP) 24.069€, Nous Horitzons (ICV) 13.755, Fundació Alternativa (EUiA) 3.438€, Fundació Irla (ERC) 12.912€. En total, les fundacions dels partits polítics es van repartir 143.652€ en 2014.
ÚLTIMA HORA POLITICA: L’ONU demana l’alliberament immediat dels Jordis i Junqueras
Posted in Bellaterra, tagged Catalunya, onu, politica on 29 Mai 2019|
Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presos polítics catalans a Madrid.
Segons informacions d’última hora del Diari Digital Catala, l’ONU ha demanat l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Avançat per ‘Nació Digital’, l’advocat Ben Emmerson farà públic aquest dimecres el dictamen del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, demanant indemnitzacions als presos. A més, han afirmat que l’estat espanyol els hauria d’indemnitzar econòmicament per haver-los privat de llibertat quan encara no hi ha sentència i no tenen responsabilitats executives.
El prestigiós advocat Ben Emmerson va presentar el febrer del 2018 una comunicació al grup de treball perquè confirmés o no si la situació d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. La resposta, contundent, ha estat que sí.
El dictamen del grup, presidit pel mexicà José Guevara Bermúdez, ha estat molt contundent amb el Ministeri d’Exteriors espanyols. Una de les seves objeccions és que els van enviar molt tard i amb moltes deficiències la informació sol·licitada sobre els presos catalans.
VILAWEB: Intenten ressuscitar una Catalunya conservadora que ja no existeix
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, PDeCAT, politica on 8 Abril 2019|
«Que gent tan moderada com Quim Forn, Josep Rull o Jordi Turull siguen empresonats transforma la consciència d’una societat molt més que no ho farien mil lectures de Marx. S’entén tot de colp»
Per Vicent Partal
Ahir a La Vanguardia van demanar a Marta Pascal (PDECat) si s’hauria de promoure una nova opció política (contra Puigdemont). Pascal va dir que ‘podria ser una opció’ i a partir d’aquesta resposta tan prudent el diari del comte de Godó va engegar tota una operació mediàtica, amb què pràcticament donava per fet el retorn de la vella Convergència.
L’operació Marta Pascal té dos components bàsics. El primer és afegir-se a l’atac per terra, mar i aire contra el president Puigdemont. És evident que hi ha un desig que les eleccions li vagen molt malament, en què coincideix tot el poder: Puigdemont és la seua bèstia ara mateix, l’enemic a liquidar. Però el segon és molt més interessant, encara. La Vanguardia, i més actors, ara enyoren el pujolisme, l’autonomisme, aquella gent d’ordre amb qui era tan senzill de fer negocis multimilionaris. Però tenen dos entrebancs. El primer és que això ja no funciona així, com La Vanguardia mateix va comprovar amb l’operació Duran i Lleida: zero diputats. El segon és molt més important: volen ressuscitar una Catalunya conservadora que, simplement, ha deixat d’existir.
Tots estem d’acord que en una situació normal les etiquetes són bones per a ajudar a pensar i per a descriure situacions i formular hipòtesis: dreta, esquerra, conservador, liberal, socialista… Però quan la situació és extraordinària, aleshores les etiquetes esdevenen generalment obstacles. Per exemple, és evident que pretendre que avui al Principat el PSC és d’esquerres i Puigdemont de dretes no encaixa gens ni amb la realitat viscuda per la majoria de la gent ni amb els discursos i actituds dels uns i dels altres.
A VilaWeb l’analista Joe Brew ha explicat unes quantes vegades la incongruència dels vells clixés per a analitzar això que ens passa. I em permetreu que faça referència a un parell d’aquests clixés per a sustentar amb dades la tesi que la vella Catalunya conservadora de Jordi Pujol ja no existeix, i que això és gràcies al combat per la independència.
Aquest article, ‘L’independentisme és de dretes? Les dades que ho desmenteixen‘, per exemple, és molt important.
Brew no solament parteix de l’autoclassificació dels ciutadans, que sempre pot ser esbiaixada, sinó que analitza les respostes en relació amb la intervenció del govern en l’economia, els imposts i els serveis socials, el creixement econòmic, l’ecologia, l’emigració i l’eutanàsia, per dir uns quants àmbits. I fent això ja insinua un fet cabdal. Entre el 2014 i el 2018 els votants del PDECat s’han mogut a l’esquerra (d’una posició ideològica mitjana de 4,9 a 4,2 –on 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta–), mentre que els electors del PSC han passat a la mateixa distància però cap a la dreta (de 3,5 a 4,2).
[I segons les dades del CEO de divendres passat la tendència encara és més clara, perquè tant els votants del PSC com els del PDECat coincideixen ara en una posició de 3,9. Amb la qual cosa és remarcable d’observar que d’ençà del 2014 els votants del PSC s’han mogut quatre centèsimes cap a la dreta mentre que els del PDECat s’han mogut un punt sencer a l’esquerra.]
Una part de l’explicació de tot plegat pot provenir d’aquesta altra anàlisi, en què Joe Brew estudia les dades que donen diverses enquestes sobre la visió que tenen els ciutadans respecte del franquisme, un estudi en què es veu claríssima la ratlla que delimita d’una manera essencial avui la societat catalana.
Els votants de PP, Cs i PSC són els qui rebutgen menys el franquisme, encara que evidentment amb matisos importants entre ells. Més endavant vénen els de Podem. I tan sols darrere de Podem i de tots els partits espanyolistes apareixen els votants del PDECat, els d’ERC i els de la CUP. Resulta molt xocant de comprovar que condemnen el franquisme un 63% dels votants del PSC i un 73% dels de Podem; i, en canvi, entre els del PDECat –teòricament conservadors– la xifra s’enfila a un 81%.
Com s’entén que els teòricament conservadors catalans siguen més antifranquistes que la teòrica esquerra espanyola? Quina explicació hi ha per a un fenomen com aquest? Només n’hi ha una de possible, que és l’adscripció nacional. Simplement es fa molt complicat de sentir-se nacionalment català –independentista per dir-ho en termes moderns– i no condemnar rotundament el franquisme, un règim basat en l’anticatalanisme més visceral, per més catalans que hi col·laborassen.
I és sobre aquesta base que cal entendre que des que va començar l’actual procés d’independència, el 2010, l’avanç de l’independentisme polític ha anat paral·lel a un augment de la crítica al sistema, al règim, que possibilitava cada vegada més una situació de subordinació i agressió contra la nació catalana i aquells qui se’n senten part.
I el fet més interessant és que això ha afavorit un canvi sociològic molt notable que precisament Puigdemont explica en la seua persona millor que ningú. El seu discurs ha evolucionat cap a una radicalitat democràtica que és imprescindible per a combatre per l’autodeterminació amb garanties d’èxit. Dins el sistema, simplement no es pot guanyar. Com a exemple, en aquesta entrevista de VilaWeb del desembre, Puigdemont, després de parlar dels temes d’actualitat, enfila una reflexió sobre els drets democràtics i sobre com hauria de funcionar la república que ningú no pot esperar que isca de boca d’un polític conservador. I això encara es veu més clar en aquesta entrevista(segona part) en anglès, a la prestigiosa publicació nord-americana Salon.
I si expliquem que això ha passat entre els independentistes, alhora cal remarcar que l’espanyolisme, inclòs el PSOE, ha anat en regressió cap a l’autoritarisme i cap a la comprensió i la tolerància envers el franquisme. La coincidència estratègica del PSC amb Cs i PP en el bloc del 155 ha estirat l’espanyolisme brutalment cap a la dreta i cap a la reacció. I l’independentisme ha anat escorant-se cap a l’esquerra, fins i tot sense moure’s d’allà on era cadascú. La mateixa persona als anys noranta podia ser un votant moderat de Convergència i Unió, poc disposat a trencar amb res, i avui, en canvi, entén que és imprescindible una ruptura perquè els seus drets democràtics més bàsics són amenaçats. Que gent tan moderada com Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull siguen empresonats transforma la consciència d’una societat molt més que no ho farien mil lectures de Marx. S’entén tot de colp.
S’entén, evidentment, només si es vol entendre. Torne a dir que la caricatura no hi ajuda gens ni mica. I no dic que els votants del PDECat s’hagen convertit en esquerrans necessàriament. Però sí que els votants del PDECat han deixat de ser conservadors. I això hi ha massa gent que no ho vol veure. Segurament perquè se li complica la imatge del país que tenim i perquè si fos honrat es trobaria obligat a abandonar certeses antigues i eslògans exhaurits.
Per tot plegat una operació per a ressuscitar allò que va ser la vella Convergència avui és condemnada al fracàs més absolut: no hi ha espai per a fer-ho perquè la reacció antidemocràtica de l’estat espanyol ha obligat el país a l’enfrontament, i això l’ha apartat completament del conservadorisme. Tant que, i no em puc estar de dir-ho, segons el darrer CEO pràcticament la meitat dels lectors de La Vanguardia són partidaris de la independència de Catalunya. Ves per on…
BELLATERRA.CAT 