Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Italia’

Tenuta de San Guido-Sassicaia

A la dècada de 1920, el Marchese Mario Incisa della Rocchetta va somiar amb la creació d’un vi pur i per a ell, com per a tota l’aristocràcia de l’època, l’ideal era Bordeaux. Així ho va descriure en una carta a l’estimat crític de vins, Luigi Veronelli del 11 de juny de 1974:

“… els orígens del meu experiment es remunten als anys entre 1921 i 1925 quan, com a estudiant a Pisa i sovint com a convidat dels ducs Salviati a Migliarino, vaig beure un vi elaborat a partir d’una de les seves vinyes … que tenien el mateix inconfusible “Bouquet” com un vell Bordeus … ”

La franja de preus del vi Sassacaia va des de 200 a 2500€, segons la seva collita històrica

A la dècada de 1940, després d’haver-se assentat amb la seva dona Clarice a la Tenuta San Guido a la costa de Tirrània, va experimentar diverses varietats de raïm franceses (els esqueixos que havia recuperat de la finca dels Dukes Salviati a Migliarino) i va concloure que el Cabernet tenia ” el ram que buscava “.

Un vi elaborat principalment amb Cabernet Sauvignon va ser un canvi fonamental en la tradició toscana i piamonte de Sangiovese i Nebbiolo, respectivament. La decisió innovadora de plantar aquesta varietat a Tenuta San Guido es va deure en part a la semblança que Mario Incisa havia assenyalat entre el terreny toscà i el de Graves a Bordeus.

Roques excavades des de la “Palmetta”

vinya abans de replantar-la el 1999

‘Graves’ o ‘gravel’ en francès es refereix al terreny rocós que distingeix l’àrea de Bordeus; De la mateixa manera, els llocs de vinya greus de Toscana imparteixen les mateixes característiques a Sassicaia, “terra pedregosa”, com el seu estimat germà francès.

Les primeres collites de Marchese no van rebre calorosament. Els crítics acostumats a la llum, els vins locals no eren encoratjadors; no es va tenir en compte que els vins elaborats a partir del raïm més complex de Cabernet Sauvignon necessitarien més temps per madurar i desenvolupar-se.

I així, de 1948 a 1967, Sassicaia va romandre com un assumpte estrictament privat, només per a ser consumit a Tenuta San Guido.

Cada any, es van emmagatzemar uns quants casos per edats al celler de Castiglioncello di Bolgheri. El Marchese aviat es va adonar que l’envelliment del vi millorava considerablement.

Els amics i familiars insten ara a Mario Incisa a que experimenti més amb el seu projecte i perfeccioni el seu revolucionari estil de vinificació. No va ser fins el 1968 que Sassicaia va ser llançada comercialment per primera vegada: la benvinguda va ser digne d’un primer ministre de Bordeus.

Durant els propers anys, el celler es va traslladar a una ubicació controlada a temperatura, els dipòsits de fermentació d’acer van substituir els dipòsits de fusta i es van introduir barrils francesos al procés d’envelliment.

Read Full Post »


Un accident incomprensible al cor d’Europa|REUTERS

Europa es va veure aquest dimarts sacsejada per una catàstrofe que sembla impròpia del món occidental. L’enfonsament d’un tram de 250 metres del viaducte de l’A-10 que travessa el riu Polcevera, a la zona portuària de Gènova, es va convertir en una trampa mortal per a les desenes de persones que en aquell moment circulaven pel pont, 30 cotxes i tres camions, i per a aquelles a qui van caure a sobre els milers de tones de formigó de la infraestructura, ja que a sota del pont hi havia cases i tot tipus d’edificis industrials i comercials, així com una via fèrria. Això complica molt les tasques de rescat i fa que sigui difícil establir un balanç de víctimes definitiu, i potser haurem d’esperar dies.
Les imatges són esgarrifoses i ajuden a fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia. Mentre els bombers s’afanyaven a buscar supervivents entra la runa, una missió gairebé impossible, a dalt del pont hi havia els vehicles que havien quedat a escassos metres del tram ensorrat i que s’havien salvat de miracle. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, va dir que l’accident era “inacceptable” i que “és inadmissible que a Itàlia es mori així”. Salvini va anunciar una investigació a fons per aclarir les causes de l’enfonsament d’un pont que es va construir entre el 1963 i el 1967 i que s’havia reformat fa amb prou feines un parell d’anys.

Fins a una quarantena de vehicles cauen al buit i queden sepultats sota la runa de l’emblemàtic pont Morandi de Genova
Si es tracta d’un defecte estructural no detectat en les múltiples revisions que s’hi han fet estarem davant d’un dels grans escàndols dels últims anys en l’àmbit de les infraestructures europees. Cal recordar que el pont Morandi, que és com es coneix el viaducte, no és una carretera secundària sinó una autopista de pas obligat per anar al port de Gènova, un dels més importants del continent. Es tracta, doncs, d’una via de comunicació essencial per al transport de mercaderies, situada al cor d’Europa, i que suportava cada dia el pas de milers de camions i vehicles particulars.
El que no pot fer Salvini és, com va fer aquest dimarts, relacionar la catàstrofe amb les obligacions financeres d’Itàlia amb la Unió Europea i alimentar així el seu discurs demagog i antieuropeu. Salvini va aprofitar l’ocasió per dir que entre destinar diners a millorar les infraestructures italianes i enviar-los a Brussel·les preferia la primera opció. La catàstrofe d’aquest dimarts ha passat a Itàlia i en una infraestructura italiana, per tant no s’han de buscar els responsables a fora sinó a dins. I per això caldrà assumir que alguna cosa no s’ha fet bé, ni en el moment de construir l’obra ni en els controls i les tasques de manteniment posteriors.
L’accident coincideix amb l’enfonsament d’un moll a Vigo que ha provocat 300 ferits, i ha suscitat una picabaralla política entre l’Ajuntament i el Port, i recorda la caiguda del pont de la N-II sobre Esparreguera l’any 2000, on van morir dos germans. Totes aquestes desgràcies subratllen la importància de fer controls a les infraestructures per garantir-ne l’estat. I quan passa un accident no es pot amagar el cap sota l’ala: s’ha de donar la cara, investigar-ne a fons les causes i prendre les mesures necessàries perquè no torni a passar.

Read Full Post »

Felicitats per la bona idea i acció de la pastisseria i forn Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra, inagurada fa uns dies al nostre poble i situada a la Plaça del Pi, 5, just al costat de la Farmàcia Marta Caus, la més moderna del Vallès per la seva nova tecnologia Made in Germany.

Foto: Bellaterra.Cat

Tot un luxe poguer gaudir del cafè 100% aràbiga illy de Trieste (Italia) Per cada cafè espresso que degustem al Bonaparte Pa i Dolç de Bellaterra, us segellaran la tarjeta i després de pagar 9 tindreu un de Gratis.

BONAPARTE Pa i Dolç

Plaça del Pi, 5

08193 Bellaterra

Telefòn de contacte: 935921600

Read Full Post »

Francesco Illy, creador del café Illy, (Timisoara/Romania 1892- Trieste/Itàlia 1956)

LLUIS TORRES|Francesco Illy, inventor i fundador de les empreses de cafè espresso Illy, que va néixer a Timisoara (Romania) en 1892, aviat rebrà el Diploma d’Excel·lència post mortem per l’Ajuntament de Timisoara. En ocasió dels 120 anys des del naixement de Francesco Illy, s’espera que els seguidors del gran inventor de Timisoara, poguin visitar la ciutat natal del seu avi. Andrea i Riccardo Illy, sent aquest últim reconegut president del grup italià, i exalcalde adjunt de Triste i la regió de Friuli-Venezia-Giulia. La invitació es farà per l’Ajuntament Associació Timisoara i capital cultural europea el 2021. “Malauradament, moltes personalitats nascudes a Timisoara no són conegudes pels seus ciutadans com l’exemple Francesco Illy o Johnny Weissmüller (Tarzán), tota una història d’èxits. Han convidar a aquests dos néts a Timisoara, perquè volen recuperar aquesta ciutat multicultural en la carrera per convertir-se en Capital Europea de la Cultura el 2021. L’Ajuntament de Timisoara vol proposar un carrer i posar una placa a la casa on estava i on va estudiar, o fer un festival de cafè que porta el seu nom, segons Simona Neumann, presidenta de la Capital Cultural Timisoara Europea. Francesco Illy rebrà el grau d’excel·lència post mortem, amb l’assistència dels seus nets. Francesco Illy va néixer al barri de Timisoara Iosefin (que era part de l’Imperi Austrohongarès), el 7 d’octombrie del 1892. El seu pare Janos, era fuster hongarès i la seva mare, Rössler Aloisia, alemanya Va ser batejat a l’Església Catòlica de Iosefin i després de l’escola primària escolapi High School, es va graduar de l’escola de formació professional en 1904. Durant la Primera Guerra Mundial va ser reclutat a l’exèrcit austro-hongarès, i al final de la guerra s’ha fixat a Trieste. A finals dels anys 20, Franesco Vittoria estava casat i tenia dos fills, Ernesto i Hedda, i després d’una primera experiència empresarial amb una empresa productora de cafè, Emax, va fundar Illy l’any 1933. Després de la mort de Francesco Illy, l’empresa va passar a mans del seu fill Ernesto, que va viure fins a l’any 2008. Actualment la companyia està en mans dels seus néts Andrea i Riccardo Illy.

Read Full Post »

Fundació del TRIO BELLATERRA

 

La web del TRIO BELLATERRA és en construcció. Gràcies

TRIO BELLATERRA amb el belleterrenc Francesc Pérez Torres (Foto: bellaterra.cat)

Cristian Chivu (Violí),  Magdalena Menasi (Violoncel), Albert Guinovart (Piano) i Francesc Pérez i Torres (Representant Oficial) són els fundadors del TRIO BELLATERRA, que portaràn el nom del poble i la música clàssica arreu.

ALBERT GUINOVART  (Barcelona, 1962), Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, marxà a Londres per estudiar amb Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessats: Composició, Orquestració, Docència i Interpretació pianística. Entre altres, a tocat amb la Simfònica d’Israel, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orquestra, Orchestre National de Toulouse, Orchestre National de Montpelier, Helsinki Philharmonic Orquestra i la Franz Liszt de Budapest.

Ha registrat amb Franz Paul Decker, Lawrence Foster, Edmond Colomer, Josep Pons, James Laughran, Chistopher Hodwood. Ha col-laborat amb artistes com Barbara Hendricks, Juan Diego Flores, Maria Bayo, Victoria de los Angeles, Jaume Aragall, Nacho Duato, etc., Compositor de bandes sonores, musicals i sintonies de TV, com Mar i Cel (1988-2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003), Paradís (2005), El Largo Invierno i Los Niños de Rusia (del director de cine Jaime Camino), La Monyos (de Mireia Ros), Coronel Macià (de Josep Mª  Forn), Nissaga de Poder, l’Herència, Laberint d’Ombres, Mirall Trencat i El Cor de la Ciutat, a més de muntatges musicals per Sergi Berbel, pel Teatre Nacional de Catalunya i la música pel Campionat de Natació del 2003 i la Sardana Marinera (2008). Albert Guinovart té molts enregistrements a EMI, Armonia Mundi i DECCA. Editorial Tritó i la Casa Boileau de Barcelona té editada la seva obra. També ha enregistrat obres de Joaquín Taurina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquin Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols i Stephen Heller.

Des del 2006 és professor d’orquestració i direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), situada a dins de L’Auditori de Barcelona, també seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

MAGDALENA MENASI (Galati), Violoncelísta. Estudia al Conservatori George Enescu de Iasi de Moldova, marxà a estudiar amb Ros Pople (GB), Radu Aldulescu (Itàlia), Vladimir Tonha (Rusia), Itzak Tamir (Israel) i el Quartet Enescu (París). Voloncelista solista de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest (1989-1993), Violoncelísta Solista de l’Orquestra de Ploiesti (1993-1996), i Violoncelísta de la Orquesta de Camara del Auditori de Zaragoza. Actualment és la Violoncelista Assistent de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Enregistraments per la TVR, RAI, i la Milano Rete A. Ha estat convidada al Festival d’Òpera de Macerata (Itàlia), Orquestra Nicolo Amati de Munich (Alemanya). Ha realitzat gires musicals per La Habana, Bari Sorento, Stresa i Gibraltar.  

CRISTIAN CHIVU (Bucarest, 4 de març del 1972). Violinísta. Diploma de Honor pel Conservatori de Música Ciprian Purumbescu de Bucarest. És el Concertino Assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha estat Concertino de l’Orquestra de Camara Paul Constantinescu de Bucarest. Ha participat als London Proms amb l’OBC i Lawrence Foster i al Carnegie Hall de New York (EUA)………Continuará!!

 

Read Full Post »

« Newer Posts