Un accident incomprensible al cor d’Europa|REUTERS
Europa es va veure aquest dimarts sacsejada per una catàstrofe que sembla impròpia del món occidental. L’enfonsament d’un tram de 250 metres del viaducte de l’A-10 que travessa el riu Polcevera, a la zona portuària de Gènova, es va convertir en una trampa mortal per a les desenes de persones que en aquell moment circulaven pel pont, 30 cotxes i tres camions, i per a aquelles a qui van caure a sobre els milers de tones de formigó de la infraestructura, ja que a sota del pont hi havia cases i tot tipus d’edificis industrials i comercials, així com una via fèrria. Això complica molt les tasques de rescat i fa que sigui difícil establir un balanç de víctimes definitiu, i potser haurem d’esperar dies.
Les imatges són esgarrifoses i ajuden a fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia. Mentre els bombers s’afanyaven a buscar supervivents entra la runa, una missió gairebé impossible, a dalt del pont hi havia els vehicles que havien quedat a escassos metres del tram ensorrat i que s’havien salvat de miracle. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, va dir que l’accident era “inacceptable” i que “és inadmissible que a Itàlia es mori així”. Salvini va anunciar una investigació a fons per aclarir les causes de l’enfonsament d’un pont que es va construir entre el 1963 i el 1967 i que s’havia reformat fa amb prou feines un parell d’anys.
Fins a una quarantena de vehicles cauen al buit i queden sepultats sota la runa de l’emblemàtic pont Morandi de Genova
Si es tracta d’un defecte estructural no detectat en les múltiples revisions que s’hi han fet estarem davant d’un dels grans escàndols dels últims anys en l’àmbit de les infraestructures europees. Cal recordar que el pont Morandi, que és com es coneix el viaducte, no és una carretera secundària sinó una autopista de pas obligat per anar al port de Gènova, un dels més importants del continent. Es tracta, doncs, d’una via de comunicació essencial per al transport de mercaderies, situada al cor d’Europa, i que suportava cada dia el pas de milers de camions i vehicles particulars.
El que no pot fer Salvini és, com va fer aquest dimarts, relacionar la catàstrofe amb les obligacions financeres d’Itàlia amb la Unió Europea i alimentar així el seu discurs demagog i antieuropeu. Salvini va aprofitar l’ocasió per dir que entre destinar diners a millorar les infraestructures italianes i enviar-los a Brussel·les preferia la primera opció. La catàstrofe d’aquest dimarts ha passat a Itàlia i en una infraestructura italiana, per tant no s’han de buscar els responsables a fora sinó a dins. I per això caldrà assumir que alguna cosa no s’ha fet bé, ni en el moment de construir l’obra ni en els controls i les tasques de manteniment posteriors.
L’accident coincideix amb l’enfonsament d’un moll a Vigo que ha provocat 300 ferits, i ha suscitat una picabaralla política entre l’Ajuntament i el Port, i recorda la caiguda del pont de la N-II sobre Esparreguera l’any 2000, on van morir dos germans. Totes aquestes desgràcies subratllen la importància de fer controls a les infraestructures per garantir-ne l’estat. I quan passa un accident no es pot amagar el cap sota l’ala: s’ha de donar la cara, investigar-ne a fons les causes i prendre les mesures necessàries perquè no torni a passar.
