Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Generalitat de Catalunya’

President Mas

Benvolgut, Benvolguda Gràcies! Moltes gràcies!
Volia, en primer lloc, començar amb aquestes paraules, amb el meu agraïment
per la tasca incansable que heu fet aquests darrers mesos per assolir el nostre objectiu, tornar a guanyar, per desena vegada, les eleccions al Parlament de Catalunya. No ha estat fàcil, no ens ho han posat fàcil, però un cop més ens n’hem sortit i hem rebut el suport majoritari del poble de Catalunya.
Tanmateix, és evident, i no cal que ens enganyem, que el resultat que hem obtingut no és el que desitjàvem, no respon a aquella majoria excepcional que hem demanat durant tota la campanya electoral. He dit moltes vegades que dir la veritat ha de ser la nostra principal divisa. I és per això que ara no puc obviar, davant vostre, que el Parlament sorgit de les urnes no és el que nosaltres havíem desitjat. Seria absurd dir el contrari.
Tot i així seria injust que ens envaís un sentiment de fracàs o de frustració. Us ho deia abans, per desena vegada hem guanyat clarament les eleccions al Parlament de Catalunya i som, sense cap mena de dubte, l’única opció política cridada a liderar el nou govern.
No vull estar-me de fer-vos un comentari en relació a les eleccions i, especialment, al fet de convocar-les, al per què. Sentireu aquests dies comentaris en el sentit que ens vam, em vaig, equivocar convocant-les. Us dic que no, us ben asseguro que no em penedeixo de la decisió que vàrem prendre. Moments excepcionals, decisions excepcionals deia en el debat de Política General, i és així. L’escenari sorgit de la gran manifestació de l’Onze de setembre a Barcelona dibuixava un full de ruta nou, necessitava donar la veu al
poble de Catalunya perquè manifestés el seu compromís amb el nou procés que iniciem, i així ha estat àmpliament. Nosaltres mateixos necessitàvem incorporar en el nostre programa electoral un objectiu que, implícitament segur que hi era, però que explícitament no manifestàvem en el programa electoral ni de govern.
Sentireu aquests dies múltiples interpretacions dels resultats, sentireu a dir que el sobiranisme s’ha estavellat i que el dret a decidir ha quedat finiquitat. Res més lluny de la realitat. El sobiranisme, el catalanisme, el dret a decidir té a dia d’avui més força que mai al Parlament de Catalunya. I és per això que, com vaig dir la mateixa nit electoral, la consulta al poble de Catalunya es farà en els propers quatre anys. Ara més que mai el poble ha de parlar i decidir quin futur vol per al nostre país. És el nostre compromís programàtic. Però sobretot, és el nostre ferm compromís amb Catalunya i els seus set milions i mig de ciutadans.
Ho hem dit, ho he dit, manta vegades, el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur lliurement, democràticament, pacíficament, com hem fet sempre i com vam fer l’Onze de setembre als carrers de la capital del país.
No us amago les dificultats que el període que iniciem comporta intrínsecament, començant per governar el dia a dia, la gestió diària, la lluita contra la crisi, garantir el benestar de les persones, però estic convençut que
amb l’ajut i la col·laboració de tots, ens en sortirem. Ho vaig dir la mateixa nit de les eleccions, cal que tots ens impliquem en la governabilitat de Catalunya, sols no ho podem fer, necessitem la col·laboració de tots en la ingent tasca de gestionar el dia a dia, just en un moment poc agraït. Però el país necessita, més que mai, un govern fort, ferm en les decisions i arriscat en la lluita contra la crisi. Ja ho vaig dir, res serà fàcil, però tot és possible.
Bé, no m’allargo més, i permeteu-me acabar aquestes ratlles com les he començat, agraint-vos la feina que heu fet per assolir aquesta nova victòria de Convergència. Encetem un període molt il·lusionant pel nostre país i us demano que l’afrontem tots plegats amb fermesa i amb passió, però també amb la serenitat i la consciència de la transcendència del camí que encetem, que no en tingueu cap dubte, ens durà a fer de Catalunya un país on, com dèiem en campanya electoral, viure millor!
Moltes gràcies i endavant. Visca Catalunya!! Ben cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 28 de novembre de 2012

Read Full Post »

20121122-012953.jpg

Per què votaré Mas
Enric Vila
20-11-2012
Diumenge al vespre, en el debat de TV3, es van veure moltes coses. A mi, però, sobretot em va cridar l’atenció un fet: el president Mas era l’únic candidat que semblava envellit, i l’únic que semblava que s’estigués jugant de debò alguna cosa. A diferència dels altres líders polítics, que parlaven com sempre, sense donar massa importància a les paraules, com si els mots fossin globus de colors, Mas semblava que estigués molt lluny. Malgrat que les seves intervencions eren clares i concises, i solien anar al moll de l’os del tema, en la seva actitud presidencialista de no entrar en el cos a cos no hi havia només una estratègia comunicativa, hi havia un instint primari de preservació, d’home que sent el pes de la responsabilitat i del dolor i que, en un acte de prudència, es reserva amb zel les energies pel que hagi de venir.

A mi el president Mas m’agrada perquè es nota que té por de fracassar. I no pel que diran, sinó per ell mateix. La por al fracàs és el que dóna grandesa a l’esperit quan intentes aportar el teu granet de sorra al món. Els valents no són els que no tenen por de perdre o de morir, sinó els que, per un amor concret, en un moment determinat, s’arrisquen, malgrat les seves pors, a portar les coses més enllà del que mai havien calculat. És això el que fa que Mas em sembli superior a l’Oriol Junqueras o al López Tena, per no parlar dels altres candidats, que ja estaven perfectament còmodes nedant en la putrefacció de l’anterior règim de coses. En aquest país de cínics i peluts, on la gent ha tendit a anar a la seva o a prendre actituds falsament idealistes per poder-se suïcidar tranquilament donant la culpa als altres, l’actitud de Mas té un element d’exemple pedagògic que convé molt al país.

Mas demana confiança en un país que necessita aprendre a confiar. Mas demana confiança probablement perquè és tot el que es veu amb cor de demanar. Això pot semblar poc però en realitat és molt, perquè la confiança que la gent és capaç de donar als altres sempre és proporcional a la confiança que la gent té en ella mateixa i en les possibilitats d’aconseguir pel seu compte allò que vol. El que m’agrada del discurs de Mas és que va directament al cor de tots els sentiments d’inferioritat que han fet els catalans tan petits i tan controladors, tan refractaris a deixar res a l’atzar i tan proclius a donar la culpa al món dels seus problemes. L’ocupació no és només que als jutjats hi domini el castellà; l’ocupació sobretot és aquesta malfiança sistemàtica i aquest escepticisme destructiu i impacient que ens han forjat segles de repressió arbitrària -de casualitats com aquests documents caiguts del cel, que permeten els diaris de Madrid fer periodisme d’investigació.

Mas diu als electors: jo em comprometo a fer possible que tu puguis votar, però la independència del país no depèn només de mi. Mas busca la corresponsabilitat en un moment en què a tot el món els conflictes entre les elits i les bases dels països s’estan tensant. La seva manera de posar a prova la resistència del país davant les pressions de Madrid i de la comunitat internacional em sembla que és intel·ligent, i sobretot em sembla que és honesta. Això que alguns troben que fa poc líder, i que d’altres consideren un tic messiànic, resol el problema de la manca de poder de la Generalitat, traslladant la capacitat de transformar l’status quo al conjunt dels catalans. La gràcia de prestar a Mas una “majoria excepcional per un temps excepcional” és que en la mesura que hagi de tractar menys amb els altres partits, la gent guanyarà capacitat d’interlocució directa amb ell i tothom tindrà moltes menys excuses.

En principi, com millors siguin els resultats que tregui Mas, més poder polític tindrà el carrer i, per tant, menys marge hi haurà perquè les velles estructures de poder puguin obstaculitzar el procés sembrant la confusió a través del debat entre els partits. Després hi ha una altra cosa; el president Mas és una persona i no un superhome. No l’havien preparat per fer aquest paper, ni perquè es fiquessin amb el seu pare mort. Ni per menjar la merda que s’haurà de menjar. Precisament per això estic segur que arribarà fins al final, però també per això està bé que li donem una mica de suport. Mas no té les motivacions normals d’un politic normal. Sovint es preguntarà si el preu personal que paga val la pena. Ell també ho haurà d’anar veient. Però jo el votaré per això. Per dir-li que sí, que val la pena. I que li estic molt agraït.

Read Full Post »

20121028-153550.jpg

Avui el President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas ha presentat el programa electoral de CiU per les eleccions del proper dia 25 de novembre de 2012.

El podeu veure teclejant l’enllaç de sota en PDF:

http://www.ciu.cat/media/76990.pdf

20121028-152537.jpg

Read Full Post »

President Mas: “No es pot fer callar la veu d’un poble a base d’introduir la por”

El president signat el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions el proper dia 25 de novembre
El president signant el decret
  • El cap de l’Executiu es mostra confiat en què “l’Estat espanyol reaccioni com un estat madur i responsable”
  • Artur Mas adverteix que qui utilitza l’estratègia de la por s’està retratant, “a nivell intern i internacional”, perquè “el món també està mirant a Espanya
  • El president ha insistit en la necessitat d’aconseguir “majories sòlides”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat, aquest migdia, després de signar el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d’eleccions pel proper 25 de novembre que “no es pot fer callar la veu d’un poble i d’una nació a base d’introduir la por”, perquè “qui ho faci s’està retratant a nivell intern i internacional
El  cap de l’Executiu ha advertit també que “la gent al món ens està mirant” per veure “quina reacció té un Estat democràtic, com és l’Estat espanyol, ,davant un fet democràtic com és que un poble com Catalunya vulgui decidir lliurement el seu futur”.
En aquest mateix sentit, el president Mas ha subratllat que “mai com ara, unes eleccions a Catalunya havien tingut tanta transcendència a nivell europeu i internacional” i s’ha mostrat esperançat que es puguin fer “amb pulcritud democràtica, amb àmplies majories, i, a més, de forma pacífica, convivencial i cívica”.
En el decurs de la seva intervenció, el cap del Govern també s’ha referit a la necessitat d’aconseguir grans majories a Catalunya. “Aquí necessitem majories molt sòlides, que segurament cal construir una mica més de les que tenim en aquest moment”  -ha afirmat-, i s’ha mostrat confiat que “hi hagi el procés que hi hagi, si és democràtic i pacífic com serà, que també l’Estat espanyol reaccioni d’aquesta manera, com un Estat madur, i com un estat responsable”.
El president ha assegurat que cal que Catalunya  es pronunciï sobre el seu futur com a país i com a nació, perquè “el no al Pacte fiscal i la mobilització a fons a Catalunya ha de tenir una traducció les urnes”, i ha reflexionat sobre “què millor en democràcia que preguntar al poble perquè decideixi”?
El president ha insistit en la necessitat de “fer entendre la importància del moment en què estem i del procés que encarem”, perquè “mai Catalunya s’havia enfrontat a una decisió tan complexa i il·lusionant per molta gent”.  En aquesta mateixa línia, ha reclamat una reflexió a fons “d’aquí al 25 de novembre” i actuar en conseqüència per veure quina força i legitimitat ha de tenir, en aquests moments, el país, el Govern i el Parlament per liderar un procés d’aquestes característiques.
Preguntat per una televisió suïssa sobre la reacció dels mercats a l’avançament electoral, el president Artur Mas ha explicat que, Catalunya “sense instruments d’estat i amb un dèficit fiscal, des de fa dècades que no té pràcticament precedents a la pròpia UE”, s’ha convertit “en una de les economies europees més obertes a l’exterior” i ha posat com exemple el fet que Catalunya s’hagi esdevingut al sud d’Europa en el pol més atractiu, no només des del punt de vista turístic, sinó també en recerca i ciència amb les seves universitats i escoles de negocis.

Read Full Post »

20120909-024504.jpg

Foto d’arxiu Bellaterra.Cat
Informació Generalitat de Catalunya:

Quatre detinguts a la Festa Major de Bellaterra per desordres públics
. Quatre agents dels Mossos i vuit agents de la Policia local van resultar ferits en la intervenció policial

. Als detinguts se li imputen els delictes de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat i lesions
Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la comissaria de Cerdanyola i de la Policia Local de Cerdanyola han detingut quatre joves durant la passada nit a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), com a presumptes autors dels delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i lesions. Els detinguts són:

-Nestor S.M, de 29 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellaterra.
-Tomás M.L.. de 26 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellatera.
-Lucas F.V., de 26 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Bellaterra.
-Bernat C.G., de 24 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Cerdanyola.

Els detinguts van participar en uns aldarulls que van tenir lloc a la Festa Major de la localitat i en els quals han resultat ferits quatre agents del Cos de Mossos d’Esquadra i vuit agents de la Policia Local.

Els fets han tingut lloc aquesta matinada, al voltant de les 4.30 hores, moment en què es va donar per finalitzada la festa a la Plaça del Pi i es van iniciar els aldarulls perquè alguns dels assistents no volien marxar del lloc i seguien demanant begudes a la barra. En arribar els agents, un grup de persones ha començat a fer llançament d’ampolles i objectes contundents i a resistir-se activament al desallotjament de la plaça.

Agents de Seguretat Ciutadana, amb recolzament de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) del Cos de Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Cerdanyola van intervenir per restablir l’ordre i, finalment, van desallotjar la plaça.

La Direcció General de la Policia vol fer una crida al civisme i al gaudiment pacífic de la festa per tal que es pugui desenvolupar sense més incidents durant la resta del cap de setmana.

Read Full Post »

20120624-164216.jpg

Estació de Bellaterra l’any 1930, del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

BENVINGUTS A BELLATERRA!
Bellaterra ha estat sempre un poble obert i acollidor amb tots aquells que al llarg de la història han transitat pels seus camins des de Sant Cugat, Sabadell, Sant Quirze o Cerdanyola. El clima, la situació geogràfica i els seus veïns, han fet sempre posibles un model de relacions properes i integradores amb els nous vinguts.
El nostre poble ha canviat molt en els últims 82 anys. Hem passat de ser una urbanització d’estiueig de qualitat, en una EMD de Bellaterra, amb més de tres mil veïns, i convertir-nos en una comunitat moderna en plena natura del Vallès Occidental. Bellaterra és reconoguda al món per la seva Universitat i residents universals com en Jordi Savall (Premi Nobel de la música), Marc Gené (Mestre de la Formula 1), Lluïsa Forrellat (Escriptora), Dr. Pérez del Pulgar (Pediatra de la família reial espanyola), Mònica Terribas ( Periodista i ex-directora de TV3), Joan Manuel Tesserras (ex-conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya), Xavier Sala Martín (Economista internacional),
David Pérez Ciurezu (Dr. en Composite i mànager a Airbus Alemanya), Dr. Valeri Novell (Creador del departament de patologia de Bellvitge), Oriol Solé Solanellas (Cardiòleg), Guy Pérez Ciurezu (Dibuixant, guionista i director de cinema per l’ESCAC), etc.,
És un orgull per un poble de les nostres dimensions acollir unes persones tan potents, que són referència nacional i internacional. Però Bellaterra no es vol quedar aquí, tot desitjant ser independents com poble, tal com ho van demanar en temps de la Repùblica, durant la dictadura o en plena democràcia. Esperem que Cerdanyola un dia pugui entendre i acceptar la voluntat històrica de la majoria dels veïns de Bellaterra i la seva realitat dins la Catalunya en llibertat.

Read Full Post »

Montserrat Figueras, la nostra estimada veina, ens va deixar el novembre del 2011. Bellaterra la recordara com una persona sensible amb els seus veïns i poble, també per la seva entrega en el món de la música antiga i formació amb el seu marit Jordi Savall, de grups musicals com Hipèrion XXI, Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya, tota una representació internacional del nostre país. Premiada amb un Grammy i nomenada pel govern de França amb l’Ordre de les Arts i les Lettres i amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. 

Volem demanar publicament a Ramon Andreu, president de l’EMD Bellaterra, al seu Govern Municipal i vocals de CiU, acordar en ple, dedicar un carrer o plaça, a la nostra internacional bellaterrenca,  ja que amb la seva familia, sempre ha portat molt alt el nom de Bellaterra. Entre tots podem fer realitat el nostre Homenatge a Montserrat Figueras. Hem de donar el pas i escriure la nostra propia història ara al 2012, la seva familia i veïns sempre ho agrairem. 

Read Full Post »

Roser Mallol i Francoli Foto: bellaterra.cat

Creiem que ja n’hi ha prou!

Voldria demar-li a la Sra. Chacón que deixés de parlar repetidament en els seus mítings sobre les retalladesque es veu obligada molt a contracor a fer la sanitat la Generalitat de Catalunya. Crec més aviat que s’hauria de fer mirar i que un catedràtic li expliqués que l’únic motiu d’aquestes retallades i els únics culpables són el seu Partit dels Socialistes de Catalunya que tan aferrissadament defensa : el famós tripartit, que en sortir de govern ens ha deixat un dèficit de molts milions d’euros i que aquests diners que deuen ens els tornin a Catalunya, que són nostres. Aleshores tindrà la Generalitat de Catalunya la inmensa alegria de tallar btotes les retallades. A veure si d’una vegada per sempre ho podrà entendre. Nosaltres, tots els catalans convergents, no ho podem entendre d’una senyora, política i intel-ligent i que ocupa un càrrec molt important, càrrecs que comporten molta honestetat. Roser Mallol i Francolí

Read Full Post »

Roser Mallol i Francolí amb l’escriptora Lluïsa Forrellad de Bellaterra al restaurant La Taula de Barcelona (Foto: bellaterra.cat)

PER FI TENIM UN BON GOVERN

Faig referència a la carta que va sortir el dia 28  a l’Avui, firmada per Anna M. Farràs Oliveras, de Barcelona. Estic totalment d’acord amb tot el que s’hi exposa. Per fi tenim un bon govern sòlid i honrat. Desprès de 8 anys de tripartit, trepijant i menyspreant sempre Convergència i Unió i voler fer-nos creure als ciutadans que CiU desapareixeria d’un moment a l’altre i amb un clar odi cap al candidat escollit pel President Jordi Pujol, Artur Mas, fent-li sempre la punyeta per treure’l del mig; ara resulta que han d’assolir les seves grans derrotes electorals i, per sort, els ciutadans, cansats de tantes mentides, els hem votat estrepitosament a tot Catalunya. Així som ara els convergents els que governem la Generalitat de Catalunya i també gràcies al gran talent del Sr. Xavier Trias, que ha aconseguit l’alcaldia de Barcelona, una gran quantitat d’ajuntaments de Catalunya i les quatre diputacions. Tot això liderat per la nostra formació Convergència i Unió, que podrà governar amb tranquil-litat, fermesa i honestetat Catalunya. D’aquí a un temps, lluitant (no dic sense esfoç); podrem assolir el nostre gran repte: l’estat propi.

Roser Mallol Francolí

Read Full Post »

Roser Mallol i Francolí, col.laboradora de bellaterra.cat (Foto: bellaterra.cat)

L’ALMIRALL CRISTÒFOL COLOM

(Descubridor de les Amèriques)

En Joan Cristòfol Colom i Bertran, va néixer a Barcelona per el 1440; nasqué al Passatge Sant Sulpici al costat de la porta del Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya. Era fill de pare i mare catalans; foren 8 germans. L’Almirall estava emparentat per part del seu pare Jaume Joan i Colom amb la Casa Reial catalana i el seu parentiu amb Carles de Viana i el Rei Farran el Catòlic; la mare es deia Catalina Bertrán. Des de molt jove, va servir a les ordres del seu cosí el Rei Ferran.

Com tots sabem, fou un gran navegant, corsari i home dotat d’una gran intel.ligència, emprenedor i amb gran visió del futur. Sumament religiós ja més entrat en anys. Es casà amb Felipa de Coimbra filla del Rei Pere de Portugal i d’Isabel d’Urgell. D’aquest matrimoni nasqué el seu fill Ferran. En enviudar, va contraure segones núpcies amb Margadida d’Alòs i tingueren el seu fill Jaume. L’Almirall Colom heretà del seu sogre tota la cartografia d’un gran valor i que li serví per moltes de les seves travessies. A més, hi ha entroncament, donc era noble per part d’ell i de la seva primera esposa Felipa de Coimbra amb les cases Reials catalanes, amb l’Almirall Cardona, Casa Reial Portuguesa, Anglesa, Casa Reial de França, amb la Comtessa de Lemos, amb els Hurtado de Mendoza, amb els Almiralls Bertran, amb Pere Margarit, amb l’Almirall Casanova-Colom i finalment amb l’Almirall Cabrera i amb el Rei Martí “l’Humà”.

Voldría fer menció, el que ens han volgut vendre durant més de 500 anys, que si Cristòfol Colom era un “plebeyo, hijo de un lanero” quasi analfabet i de condició humil; els seus orígens si era genovès, portugués o italià. Això va ser la gran mentida i la gran martingala que inventaren els Reis de Catalunya i Aragó Ferran i Isabel. Tot i que l’Almirall era, part de l’esposa, cosina de la Reina Isabel “de Castilla”.  Tot això, ho tramaren conjuntament amb els Reis Portuguesos que també volíen tenir-hi part en aquest “pastís”, falsejant  documents i fent desaparèixer tots els escrits i llibres d’impremta que pogueren per tal d’apuntar-se aquesta gran gesta al Govern Espanyol i que ara, gràcies als nostres historiadors i a les proves fetes d’ A.D.N., s’ha descobert l’engany.

S’ha sabut amb documents i escrits trobats a moltes parts del món, que la Reina Isabel de Castella li feu fer a Cristòfol Colom, un “Pacto de Silencio” dels origens del seu naixament a canvi de la promesa de donar’l-hi a perpetuitat tota una quantitat de prevendes, títols, propietats i demés, però que no va complir, ja que morí sobtadament sense posar.ho al seu últim Testament, cosa que al Rei Ferrán el Catòlic li va convenir i es feu el “longuis”.   Finalment i quan s’assabentaren que l’Almirall estava quasi moribund , sol, tot i que no del tot, doncs sempre que podíen hi estaven o bé els seus fills o bé algúns dels seus germans (un era Conseller de la Generalitat de Catalunya i l’altra Eclesiàstic), però vivint pobrement i allunyat de tothom; fou aleshores quan s’en va enterar la filla de Isabel la Catòlica la Reina Joana “la boja” de Castella i fou a instàncies d’ella, qua va convèncer al Rei Ferran el  Catòlic (el seu pare) i per fí li fou restituït tot el promés anys abans: o sigui el “Señorio Castellano, el “Palacio de Carrion de los Condes” a Valladolid  que es on va morir , i també li otorgaren el  “Mayorazgo”, o sigui el “Ducado de Veragua”, que li concedí el Rei Ferran el Catòlic, per el seu primer fill Diego (es Jaume) i a tots els seus descendents a perpetuitat, o sigui, qua tant a Espanya com a Catalunya hi ha descendents seus, els actuals Duques de Veragua.

Diuen els historiadors, que el Rei Ferran el Catòlic prengué a última hora una decisió i deixà escrit en el seu últim testament aquest mots: “escribo lo siguiente para expiar mis pecados y por las injurias que cometí con el famoso y Gran Almirante Cristóbal Colon”.  

Voldria fer menció, que l’Almirall no va sortir mai del Puerto de Palos, sinó de la Vil-la de Pals (Girona) i els que li varen finançar aquest primer viatge, varen ser 4 amics seus empresaris i veïns de Pals. Els llibres t’ensenyen molt graficament uns dibuixos de la època del Poble de Pals, amb uns edificis i monuments que encar s’en conserven alguns d’ells.

També m’agradaría comentar i que quedi per la posteritat i ho puguin llegir els catalans, castellans i ciutadans de tot el territori i que encar avui molts d’ells no s’han assebentat dels orígens del nostre Gran Almirant català CRISTÒFOL COLOM I BERTRAN, Descubridor de les Amèriques.

I acabo dien que quan Cristòfol Colom, ja l’últim dia de la seva vida i després d’un matí d’un absolut silenci, digué molt clarament i amb un català antic aquest mots: “Desitjo que un dia s’aclareixi l’embolic dels meus orígens i naixement; que el Senyor Deu meu m’escolti”. Aquell mig dia 20 de maig de 1506 moria a Valladolid, tenía 76 anys.

Tot això, s’ha pogut trobar gràcies als nostres historiadors i també de tot el món en Museus, Arxius i Biblioteques escampats arreu del planeta i a la fí, s’ha fet justícia després de mig Segle.

Es una recopilació que he anat cercant regirant biblioteques, aixius i llegint tot el que he pogut.

ROSER MALLOL I FRANCOLÍ

Bellaterra, Març de 2011

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »