Ara mateix, les signatures es poden fer efectives a la Farmàcia, a Paper’s i al Club.
Estació FGC de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Veïnat de Bellaterra ha organitzat una recollida de signatures per protestar contra el nou tribut de l’AMB referit al transport públic, per haber pasat a la zona 1. Des de fa dies, totes les families de Bellaterra estàn rebent notificacions per pagar sumes aproximades als 200€, que s’apliquen segons el valor cadastral de propietat. Bellaterra té construides unes 1.000 cases, amb una població aproximada de 3.000 habitants.
Josep Anton Llorach és el responsable de les recollides de signatures i depositari de la Protecció de Dades d’aquesta acció a Bellaterra, però l’origen de tot plegat ha estat la PLATAFORMSNO TRIBUT AMB creada a Cerdanyola. Hi ha una certa presa per recollir signatures a Bellaterra per poder entregar-les conjuntament.
Fa uns dies que la Junta de Veïnes i Veins de l’EMD va votar a favor per crear el centre del poble en zona peatonal i provocar s’agafi més els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Segons informacions de Guillem Nadal, vocal del govern municipal de l’EMD de Bellaterra, el rebut del tribut són 160€ anuals per cada 100.000€ de valor cadastral. Aquest any hi ha una reducció del 50% per residencial amb l’incertesa dels següents rebuts.
El mapa tarifari del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), s’ha vist immers en un profund canvi a partir d’aquest any 2019. Divuit municipis, incloent-hi Bellaterra, integren ara la primera zona tarifària de l’AutoritatMetropolitana de Barcelona (ATM), la més econòmica en l’ús de la xarxa d’autobusos, ferrocarrils i metro en els seus viatges dins de l’àrea metropolitana. D’aquesta manera, els seus 391.000 habitants ja s’estan beneficiant d’una rebaixa en la despesa en transport. Com a contrapartida ara han passat rebuts pel pagament del tribut metropolità que fins ara no havien de pagar.
“Famílies bellaterrenques assisteixen per gaudir de l’obra nadalenca de Piotr Ilich Txaikovski”
Teatre La Faràndula es va omplit per veure El Trencanous|BELLATERRA. CAT
Teatre La Faràndula de Sabadell rs va omplir ahir al vespre en un ambient famíliar per gaudir de l’obra El Trencanous de Piotr Ilich Txaikovski (1.840-1893) representat pel Ballet Nacional Rus, dirigit per l’actor i director Sergei Radchenko.
El Trencanous és una obra per ballet molt representada a nivell internacional quan s’apropen les dates nadalenques, i és la més estimada pels infants. Obra plena de fantasía que els protagonistes van endinsant el públic en un conte fantàstic ple d’aventures a través unes dances clàssiques teatrals plenes de color. Interpretat per una companyia jove, amb força voluntat artística.
Llàstima que la música creada per Txaikovski no era en viu, sinó gravada, (sense saber per quina orchestra). Pensen que aquesta fórmula s’ha portat a terme per reduir costos, però que desmereix forca la representació musical per ballet, estrenada l’any 1892 a la monumental ciutat rusa de Sant Petersburg.
(El gran director d’orquestra romanès Sergiu Celibidache va opinar tota la seva vida que “Escoltar música gravada és com fer l’amor amb una foto de Brigitte Bardot”. Deia que un directe és irrepetible!
Hall de La Faràndula, una vegada acabada la funció d’El Trencanous de Txaikovski|BELLATERRA. CAT
Bellaterra. Cat va observar que al Teatre La Faràndula hi havien unes quantes famílies de Bellaterra, i ens van comentar que assistien per manca d’activitats culturals al Centre Civic de l’EMD, i que sovint també es desplacen fins al Teatre Auditori de Sant Cugat i altres centres artístics.
Un suggeriment positiu pel Govern Municipal de Bellaterra:
Després dels esforços i la gran dedicació per evitar el trànsit foraster pels nostres camins i BV-1414, sabent i contabilitzats els milers de cotxes que travessen el nostre poble en hores puntes, sería positiu que l’EMD aporti una acció més per sensibilitzar aquests accelerats conductors, que per estalviar 7 quilòmetres i temps, molesten i contaminen tot un poble.
Agraïm la bona feina que fa l’Associacio Bellaterra BV-1414, i demanem un esforç més, aquesta vegada en forma de full informatiu per distribuir-los als conductots que travessin la carretera BV-1414, Camí Antic i Pin i Soler. Ho pidrem fer realitat?
“La distribució es podria fer en hores puntes per voluntarias/is de Bellaterrra”
Vista general de la zona propera a Bellaterra, AP7 B30 i el clot de Can Fatjó dels Aurons|INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
DISTRIBUCIÓ TRÍPTIC INFORMATIU
No és imprescindible destinar molts recursos a l’elaboració del tríptic informatiu, però és important que consti un missatge apropiat als destinataris escollits, i que us sentiu identificats amb la forma i el contingut del possible document a crear.
El Trencanous (en rus Щелкунчик, Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari Julià) al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.
Història de la composició
Txaikovski estava menys satisfet amb el Trencanous que amb La Bella Dorment del Bosc, el seu ballet anterior. Encara que va acceptar l’encàrrec d’Iván Vsevolozhsky, no tenia un interès particular en compondre-ho tot i que li va escriure a un amic durant la composició del ballet: «Diàriament em torno cada vegada més afinat a la meva tasca».
Es diu que durant la composició de la música del ballet Txaikovski va discutir amb un amic, qui va apostar que el compositor no podria escriure una melodia basada en les notes de l’octava en seqüència. Txaikovski li va preguntar si importava que les notes fossin ascendents o descendents, al que li va respondre que no. Això va donar lloc al Grand adagio del Grand pas de deux, en el segon acte, el qual se sol ballar després del “Vals de les flors”.
“Totes les botigues han repartit bosses de paper o biodegradables en una experiència pilot”
Segons informa CCMA, La Seu d’Urgell s’ha convertit en el primer municipi de Catalunya que ha eliminat totes les bosses de plàstic de les botigues i supermercats. La prova pilot, que ha durat un any, ha permès estalviar dos milions de bosses, que s’han substituït per unes altres de paper o compostables, a la setantena de comerços que hi ha en aquesta capital del Pirineu, amb 12.000 habitants.
Moltes d’aquestes bosses biodegradables s’han reutilitzat per llençar-hi la matèria orgànica. El percentatge de bosses biodegradables que arriben a la planta de compostatge ha crescut del 20 al 50%. És una millora important, però la xifra encara queda curta, tenint en compte que d’aquí a dos anys s’haurà d’estendre a tot arreu, com recorda Josep M.Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya:
“L’1 de gener del 2021, amb la desaparició de les bosses de plàstic, el repte serà generalitzar l’experiència. El que hem fet a La Seu ho hem de fer a 946 municipis del país. Hem de fer desaparèixer la bossa de plàstic i demanem a la ciutadania que s’avanci a la prohibició, que siguin actius.”
Les bosses compostables que arriben a la planta han passat del 20 al 50% en un any amb l’experiència de La Seu d’Urgell
Jordi Vilaró, gerent de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, destaca que s’ha reduït la presència de plàstic a la planta i el compost que s’hi produeix ha guanyat molta qualitat:
“S’ha demostrat que la bossa compostable queda desfeta en 4 setmanes. Dins de la planta de compostatge, queda totalment transformada en compost.”
L’experiència de la Seu d’Urgell es tindrà en compte per redactar la nova llei de residus que prepara la Generalitat.
Els comerciants també estan satisfets amb el canvi de les bosses biodegradables: Rafael Oncinas, dels supermercats Plusfresc, diu que s’han pogut avançar a una demanda creixent dels consumidors.
“Això ens ha engrescat a molts a fer el canvi abans que s’apliqui la normativa el 2021. Ens ha ajudat a preparar-nos i hi ha la demanda dels clients que busquen alternatives al plàstic.”
Les bosses de plàstic hauran de desaparèixer d’Europa el 2021
Bosses gratis
Als mercats de Barcelona, per exemple, entre el 20 i el 25% de les parades encara no cobren les bosses de plàstic que donen als clients, tot i que la llei els obliga a fer-ho des de fa un parell d’anys. Sobretot els costa als comerços dels barris més desafavorits i també en algunes parades, com les de peix.
Màxim López, gerent de l’Institut de Mercats, assegura que els paradistes han reduït a la meitat les bosses de plàstic que fan servir, però admet que queda molta feina per fer, entre altres coses perquè fins i tot els que cobren les bosses no ho expliquen als clients.
“Molts dels locals no tenen el cartell informatiu que haurien de tenir dient que cobraran 5 cèntims o 10 cèntims per la bossa de plàstic.”
Tot i l’incompliment de la normativa que obliga a cobrar les bosses per part de moltes parades, a l’Institut de Mercats no li consta que cap hagi estat sancionada.
Les famílies de Bellaterra són solidaries i els voluntaris del Gran Recapte han recollit avui al Condis 3 palets complerts (Unes 3 tones d’aliments) Demà també ho podeu fer durant tot l’horari comercial i les 24 hores online. Gràcies a tothom!!
Podeu ajudar durant les 24 hores!! Ajudeu també online entrant a la web👇👇👇👇
Amb el teu donatiu podem adquirir i distribuir aliments bàsics que no aconseguim per la via de l’aprofitament alimentari, per tal d’ajudar a més de 195 mil persones en situació de pobresa màxima.
Vorera BV-1414 bloquejada per les obres a l’estació FGC de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Bellaterra. Cat ha contactat amb FGC per saber el termini de les obres del canvi d’agulles i saber el perquè del bloqueix total de la vorera costat via que ve des de Sabadell. La resposta no ha estat inmediata i ens han dit que la donarán per correu o mail.
Porta que dona a les vies estació FGC de Bellaterra, oblidada oberta|BELLATERRA. CAT
Quan hem fet el vídeo, també hem observat que la porta que dona a les vies l’havian oblidat oberta. Als pocs minuts de comunicar-lo han enviat una persona per tancar-la amb clau.
Riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès|BELLATERRA. CAT
Després de les plujes d’avui, Bellaterra.Cat s’ha desplaçat fins a Cerdanyola del Valles per veure el cabal d’aigua del Riu Sec, i hem fet aquest curt video que compartim.
Qui ens podria dir el motiu d’aquesta escuma blanca que es veu a l’alçada de la Biblioteca de Cerdanyola?
El Riu Sec neix en el municipi de Matadepera, dins el Parc natural de Sant Llorenç de l’Munt il’Obac, i travessa transversalment el Vallès fins a desembocar al riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze de Terrassa, Badia de Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet.
Qualitat de l’agua del Riu Sec
L’origen del seu nom rau en la seva llera seca en determinades èpoques de l’any, presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. Actualment el seu cabal oscil·la entre els 35.000 i els 45.000 m³ / dia al seu pas per Cerdanyola pel fet que constitueix un abocador de les aigües residuals domèstiques, industrials i dels equipaments dels municipis situats al llarg del seu curs, que utilitzen en el seu majoria aigua procedent de la conca de Ter.
La ja històrica degradació de la qualitat de les seves aigües, només sensiblement millorada des de la construcció, el 1992, de la depuradora de Sant Pau de l’Riu Sec, ha estat motiu de contínues queixes veïnals a causa de les males olors, sobretot a l’estiu. Tot això ha portat a les diferents administracions competents a plantejar-se una sèrie de plans de millora encaminats així mateix a la recuperació paisatgística del seu entorn i a la prevenció dels efectes de les riuades.
“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”
“Bellaterra és feliç perquè les seves famílies viuen prop d’una gran zona verda de 1.000 jardins, fet que redueix el diòxid de carboni i el risc de mort prematura”.
Bellaterra és saludable perquè té molta vegetació i evita crear més CO2|ARXIU BELLATERRA.CAT
Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona proporcionen així més arguments per augmentar els espais amb vegetació
Segons Xavier Durán de TV3, viure a prop de zones verdes disminueix el risc de mort prematura per qualsevol causa. I només un petit increment en la superfície amb vegetació ja aporta una disminució d’aquest risc. Aquestes són les conclusions d’un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s’ha publicat a la revista “The Lancet Planetary Health”.
Aproximadament la meitat de la població mundial viu en ciutats, on sol haver-hi pocs espais verds. Molts estudis suggereixen que les àrees verdes a les ciutats tenen efectes positius sobre la salut: menys estrès, millor salut mental i menys risc de patir malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica i mort prematura, entre d’altres.
VÍDEO DE BELLATERRA.CAT
Tot i això, molts d’aquests estudis només tenen en compte moments específics en el temps i utilitzen diferents maneres de mesurar l’exposició a àrees verdes.
“Estudis que impliquen més de 8 milions de persones”
Per això, David Rojas-Rueda, Mark Nieuwenhuijsen, Mireia Gascon i Daniela Pérez-León, de l’ISGlobal, amb la col·laboració de Pierpaolo Mudu, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van repassar tots els estudis publicats -en van trobar uns 9.300- i van escollir només els que complien certes característiques.
Concretament, es van centrar en estudis longitudinals -els que segueixen un grup de persones al llarg de diversos anys-, que utilitzaven una manera senzilla de mesurar l’exposició a àrees verdes basada en imatges de satèl·lit i que consideraven la mortalitat com a desenllaç. Això darrer significa que analitzaven la relació entre el contacte amb els espais verds i la mortalitat prematura i no es van agafar els que ho relacionaven amb malalties o altres vincles.
Van identificar 9 estudis que complien aquestes condicions i que, en conjunt, implicaven més de vuit milions de persones a set països diferents: Canadà, Estats Units, Espanya, Itàlia, Austràlia, Suïssa i la Xina.
Els resultats indica que en set dels nou estudis (el 78%) s’havia trobat una relació significativa entre un lleuger increment en la superfície verda a 500 metres o menys de la residència i un menor risc de mort prematura. Els altres dos estudis no mostraven aquesta relació.
Beneficis d’un petit increment de verd
El càlcul d’exposició a àrees verdes es basava en l’Índex Normalitzat de Diferència de Vegetació (NVDI), que serveix per a mesurar el creixement de les plantes, determinar cobertes vegetals i controlar la producció de biomassa. Els autors han observat que es produïa una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l’NDVI a 500 metres o menys de la residència.
Per fer-nos-en una idea, cal tenir en compte que un índex menor de 0,2 correspon a sòl nu o vegetació morta, si és entre 0,2 i 0,4 hi ha vegetació dispersa o poc vigorosa i entre 0,4 i 0,6 indica vegetació abundant i vigorosa. Traduït a magnituds més comprensibles es pot concloure que un increment del 2% en el verd al voltant del domicili es traduiria en un descens del 4% en la mortalitat prematura.
Segons el primer autor de l’article, David Rojas, “és la síntesi més gran i completa feta fins el moment sobre espais verds i mortalitat prematura”. Rojas, que a més d’investigador d’ISGlobal ho és al Departament de Ciències Ambientals i Radiològiques de la Salut de la Universitat Estatal de Colorado, afegeix que això ajudar a accions pràctiques:
“Els resultats donen suport a intervencions i polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública. També proporciona informació valuosa que es podrà fer servir en estudis d’avaluació d’impacte en salut.”
I per a Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, cal tenir en compte altres beneficis del verd urbà:
“Els programes d’increment del verd urbà no només són clau per promoure la salut pública, sinó que també augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, i així fan que les nostres ciutats siguin més sostenibles i habitables.”
En l’article, els autors recorden, però, que quan s’augmenta la superfície d’espais verds també cal reduir els possibles efectes negatius, “com els delictes i la gentrificació”.
Rojas i el seu equip estan aplicant els resultats d’aquesta metaanàlisi per estimar el nombre de morts prematures que es podrien evitar a ciutats de tot el món si s’aconseguís augmentar la infraestructura verda.
“Nit màgica amb Ildefons Cerdà al Centre Cívic de l’EMD Bellaterra”
Chus Cornellana, Joan Ramón Clascà i Ramon Buxeda van farcir ahir nit el Centre Cívic de Bellaterra amb veïnes i veïns que entregats van viure tota una història mágica plena d’arquitectura universal, fent una passejada mundial amb les expiracións artístiques del polifacètic català IldefonsCerdà, creador de l’Eixample de Barcelona.
Veïnes i veïns farcint el Fòrum Bellaterra|BELLATERRA. CAT
VÍDEO ÍNTEGRE DE BELLATERRA.CAT
Ildefons Cerdà (1815-1876)
D’origen rural, va néixer al Mas Cerdà de Centelles, a uns 50 km a nord de Barcelona, va ser el tercer fill d’una família emprenedora que comerciava amb Amèrica. Des de jove va mostrar una mentalidat oberta i progressista, i en 1841 es va llicència a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, a la que predominaban les idees liberals. Anteriorment havia rebut influències de les idees de Cabet i del món utòpic del seu Voyage en Icarie (1840) a través de la seva amistat amb Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneo. Com membre del Corp d’Enginyers va rebre diferents destinacions abans d’establir-se a Barcelona (1848), on es va casar amb Clotilde Bosch. A la mort dels seus germans va heretà un patrimoni considerable que li va permetre demanar l’excedència i consagrar-se, a títol privat, als estudis urbanístics així com a la política (va ser diputat per Barcelona a les Corts espanyoles, regidor de Barcelona, vicepresident de la Diputació Provincial …) . En 1876, després de tota una vida dedicada a la creació d’una nova ciutat, encara avui model extraordinari de valord universals, va morir d’una malaltia cardíaca a Caldes de Besaya (Santander).
La Barcelona amurallada
L’inici. de l’industrialització va provocar una forta inmigración que va fer insuficient el nucli urbà barcelonés, envoltat de muralles. L’asfíxia creixent i la degradació de la qualitat de vida van provocar un moviment de protesta. «A baix les muralles!» Va ser crit de guerra que va recollir el governador Pascual Madoz, amic de Cerdà i afí al seu ideari, quan va ordenar la seva demolició (1854), molt ben rebuda per la població. La vella ciutat havia arribat a una densidad al·lucinant (890 habitants / hectàrea enfront als 90 de Londres, els 350 de París i els 380 de Madrid), que es asfixiava en edificis de sis pisos sobre un viari medieval amb carrers de 4 metres d’ample de mitjana i en el que el «carrer ample» no arribava als 8 metros.
La gestació del Projecte de l’Eixample de Barcelona
Cerdà havia rebut l’encàrrec del Ministerio de Fomento d’aixecar el pla topogràfic de la plana de Barcelona, àmplia superfície en la que estava prohibit edificar per raons estratégicas.Paralelamente, l’iniciativa pròpia, va redactar una Monografia de la classe obrera (1856), anàlisi estadístic complert i profund sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econòmics i alimentaris. El diagnóstic va ser precís: la ciutat era «mesquina» i no apta per a la «nova civilització», caracteritzada per la aplicació de l’energia del. vapor a la indústria i a al transport terrestre i marítim. Una nova civilització que es debia definir, segons Cerdà, per «la mobilitat idat i la comunicativitat (el telégrafo òptic era l’altre invent relevant). El canvi de paradigma necessitava un nou tipus de ciutat i Cerdà va començar, sense cap encàrrec, a estructurar el seu pensament, exposat sistemáticament molts anys després (1867) en el seva gran obra: Teoria general de l’urbanizació. Un dels trets més importants de la proposta de Cerdà és la història d’un nou urbanisme.
Ramon Andreu, president de Bellaterra, no va volguer cap protagonisme i es va situar a l’última fila|BELLATERRA.CAT
BELLATERRA.CAT 