“Diari de Sabadell entrevista a l’empresari bellaterrenc Miquel Martí”
Miquel Martí, president de Moventia|ÓSCAR ESPINOSA
Per Miguel Angel Luque
El Grup Moventia acaba de guanyar un concurs de 100 milions d’euros de transport regular al sud de l’illa de Mallorca.
També està present al nord-est de França i opten a tres concursos a París. A Finlàndia i al Perú ha posat en marxa projectes de bicicleta compartida. La companyia, que està formada per Moventis –transport col·lectiu– i Movento –concessionaris i tallers–, ha passat de ser empresa familiar nascuda a Sabadell el 1923 a una companyia amb un creixement constant. El seu president, Miquel Martí, rebrà avui el Premi Tenacitat 2019 del Rotary Club Sabadell.
L’expansió de Moventis s’ha centrat a Europa?
Sí. També fem algunes cooperacions puntuals. Ara estem posant en marxa el transport a la ciutat de la Meca. Ens venen a buscar els països que necessiten un transport urbà competitiu, que funcioni i amb els mitjans tecnològics a l’abast de l’usuari. L’Aràbia Saudí està fent una aposta pel transport públic i vam guanyar una licitació en què demanaven el nostre expertise de la posada en marxa de 450 autobusos a la ciutat de la Meca.
I quan serà realitat?
Fa un any i mig que estem treballant amb gent desplaçada a la Meca amb l’objectiu de posar en marxa el transport allà a mitjans o finals del 2020. Estem construint la base logística, la recepció dels autobusos i posant en marxa l’empresa d’autobusos.
Pel que fa a Movento, també està en creixement?
En els últims anys sí que hi ha hagut una expansió rellevant. En aquests moments, estem més en una situació d’estabilitat i consolidació del creixement. Això no significa que no estiguem atents al mercat, i si hi ha una alguna oportunitat estratègica, estem vigilant i sabem què passa al mercat. L’última que hem fet ha estat una nova concessió d’Hyundai que posarem en marxa a Granollers a principis d’any. Pel que fa a Hyundai, ja estem presents a Mataró i Badalona.
En quina situació està el sector de l’automoció?
Sempre dic que de les amenaces se n’ha d’intentar fer oportunitats. Si estàs ben posicionat i la feina la fas ben feta, seràs capaç d’adaptar-te a les noves necessitats de la teva clientela, tant de transport públic com de privat. Tots els modus han de ser compatibles, un no eliminarà l’altre. Les dues formes de moure’s són necessàries i es complementen. Hi haurà fase de transició, no pots tenir ruptures brutals en les maneres de moure’s i en els mitjans.
I, concretament, què passarà amb el vehicle privat?
Els futuròlegs diuen que l’any 2025 un 20% dels vehicles que es vendran seran elèctrics. Encara tenim un llarg recorregut. S’han de seguir venent els vehicles privats amb combustió fòssil. L’any 2025, l’altre 80% continuarà sent de combustible fòssil. Per tant, és una llarga transició en què tampoc hi haurà una energia que prevalgui sobre les altres. Totes es compatibilitzaran i totes sumaran. No tot podrà ser elèctric, ni benzina, ni gasoil, ni híbrid, ni híbrid endollable, ni gas. De totes aquestes alternatives, la que vagi tenint més sentit i sent més competitiva en preu anirà agafant més quota de mercat més o menys rellevant.
Aquestes mesures milloraran l’impacte mediambiental, doncs?
Crec que és bo llençar un missatge: el que es necessita bàsicament per tot el tema mediambiental i tenir un ecosistema millor, el gran repte, és la renovació del parc automobilístic. Avui un vehicle dièsel d’última generació no contamina, perquè les seves emissions de CO2 i partícules són mínimes. El problema el tenim amb els vehicles d’antiguitat llarga. A Espanya tenim un dels parcs de vehicles més antics d’Europa, de 14 anys. Aquí s’ha de fer una renovació perquè té un poder de contaminació important. Aquest és el repte. No tant en el debat de dièsel, benzina contra electrificació. El gran canvi ha de substituir el parc antic que tenim.
Per fer aquest canvi caldrà que hi hagi ajudes de les administracions?
Sempre que hi ha hagut canvis tecnològics, el primer que ha de fer el pas són les administracions públiques. Si es volen impulsar els nous vehicles mediambientalment més correctes han d’anar acompanyats d’inversions en infraestructures. No podem pensar en una electrificació del parc si la infraestructura de la ciutat no està preparada. La gent ha de saber on el pot endollar. Per tant, la renovació i l’electrificació del parc han d’anar acompanyades d’inversions.
Es diu que ara els concessionaris han de vendre serveis. Hi està d’acord?
Que el model de concessionaris ha d’evolucionar, és evident. Ara està en el debat públic que ens transformarem en prestadors de serveis de mobilitat. Amb això hi estic d’acord. Però quan i en quin moment? Perquè la població anirà canviant. Serà un model de transició. Ens haurem d’adaptar; una part de la població demanarà uns serveis determinats i una part important continuarà utilitzant el vehicle privat de la mateixa manera que sempre. No hi haurà ruptures.
En aquest context, on se situa Moventia? L’any 2017 vostè va dir que volia assolir els 1.000 milions de facturació en 5 anys.
Més o menys anem en aquest camí. Al final t’has de posar un reptes que generin il·lusió. Des del moment que ho vaig dir fins ara, estem a la meitat de camí i aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació. Ens anem apropant a poc a poc a l’objectiu.
“Aquest any estarem al voltant dels 700 milions d’euros de facturació”
Com veu Sabadell?
Sabadell ha d’aprofitar els elements positius d’estar a prop de Barcelona, amb els avantatges que això comporta i que no s’han aprofitat gaire. Les ciutats han intentat competir entre elles. Però cada ciutat aporta uns valors i situació estratègica determinada. Sabadell hauria de repensar quin és el seu model de ciutat. Estem en una àrea geogràfica superpotent de l’eix mediterrani i tenim unes infraestructures que han estat poc utilitzades: la UAB i l’aeroport, que es podrien aprofitar més.
I en l’àmbit econòmic?
Sabadell necessita un revulsiu. Alguna cosa que digui què serem d’aquí a 10 anys. L’aposta hauria de ser el riu. Caldria una remodelació d’usos del riu Ripoll per veure quins són els sectors que es podrien instal·lar allà. Veure si hi poden haver projectes de coneixement, start-ups, les noves economies i nous sistemes d’emprenedoria. Sabadell tindria una oportunitat molt clara de competir.
Tothom sembla que està d’acord en aquesta aposta, què cal per tirar-la endavant?
S’han de posar d’acord tots els agents. Els privats i els públics. Les ciutats funcionen quan hi ha col·laboració publicoprivada. Si tenim un govern estable a la ciutat, entre la col·laboració publicoprivada fer un pla a 10 anys vista. L’espai que ens queda seria el riu Ripoll. S’ha d’acompanyar d’altres infraestructures com la B-40 per tenir la ciutat comunicada i fer-la capital de comarca.
BELLATERRA.CAT 