Feeds:
Entrades
Comentaris

Amb la crisi sanitària en vies de superació, tot i que encara queda molt de camí per recórrer -sobretot mentre no hi hagi una vacuna, ni un tractament evident i efectiu-, la gran incògnita ara és què passarà amb l’economia.

Estem davant d’una crisi sense precedents al món i la pregunta dels experts és si la sortida a la crisi serà en forma d’U o de V, o si serà en forma de V asimètrica. És a dir, un caiguda brusca i una recuperació menys pronunciada. La velocitat de la recuperació dependrà de diversos factors. Bàsicament, de la capacitat d’adaptació del teixit productiu i dels diferents sectors a la nova demanda, i del paper del sector públic. Però la sortida també dependrà de la profunditat de la caiguda i del fet que no hi hagi una segona onada de contagis a la tardor.

Durant les primeres setmanes d’esclat de la pandèmia, vèiem com moltes empreses adaptaven la seva activitat productiva per fabricar mascaretes, gels desinfectants o respiradors. La normalitat, que no la “nova normalitat”, trigarà a arribar, si ho fa. I els hàbits dels consumidors també han canviat durant aquestes setmanes de confinament. Per tant, aquells que s’hi adaptin millor tindran més possibilitats de sobreviure.

La primera part de la crisi ha sigut una crisi sobretot d’oferta, moltes empreses s’han vist obligades a abaixar la persiana. A Catalunya gairebé 95.000 empreses han presentat un ERTO i hi ha gairebé 700.000 treballadors afectats que de ben segur s’ho pensaran dues vegades a l’hora de fer segons quines despeses. Per tant, ara la crisi també serà de demanda. Però a diferència de l’anterior recessió, quan la davallada de la demanda interna es va veure compensada per l’externa, això ara no passarà perquè el món també està en crisi i el turisme exterior no podrà o no voldrà venir a visitar-nos. És per tot això que la recuperació també dependrà, en bona mesura, de la quantitat, la mida i l’eficiència de les ajudes públiques. En aquest sentit, el paper del sector públic també serà clau en la regulació.

La recuperació també dependrà de la profunditat de la caiguda. Són molts els experts que consideren que amb caigudes del PIB superiors al 8%, els nivells de riquesa del 2019 no s’assoliran fins ben entrat el 2022, i alguns sectors no preveuen la plena recuperació fins al 2024. El futur és incert, i sense una vacuna a l’horitzó, encara més. Preocupa una segona onada a la tardor, que ens obligui de nou a tancar-ho tot i a tornar-nos a confinar. Per sort, mai com ara, hi havia hagut tants científics i investigadors treballant en una única causa. La col·laboració público-privada aquí també serà cabdal. La sortida serà col·laborativa, en tots els àmbits, o no ens en sortirem.

Avui diumenge 10 de maig han començat els xàfecs i tempesta amb fortes pluges a Bellaterra (Vallès Occidental), i continuaran fortes durant tot el dia.

Desitgem deixin de caure més arbres, ja que segons Bellaterra TV, actualment tenim més de 40 caiguts a l’espai public del nostre poble, i representa una feinada pels tres professionals de La Brigada de l’EMD de Bellaterra.

Aquí teniu aquest petit vídeo que hem fet a les 08:15 hores d’avui diumenge.

Baixant pel Camí de la Font de la Bonaigua trobem aquet roure històric protegit per una viga de ferro per evitar la seva caiguda.

Caldria saber qui va fer aquesta bona feina i l’EMD aporti una placa d’homenatge i estima a la natura.

Roure històric al Camí de la Font de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

En un discurs pronunciat a París el 1950 el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer pública la idea de crear una nova forma de col·laboració política a Europa que fes impensable una altra guerra entre països europeus.

L’himne europeu

La melodia que simbolitza a la UE procedeix de la Novena Simfonia composta en 1823 per Beethoven, que va decidir posar música a la “Oda a l’Alegria” escrita per Schiller en 1785.

L’himne no només simbolitza a la Unió Europea, sinó també a Europa en un sentit més ampli. La “Oda a l’Alegria” de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, visió que Beethoven compartia.

El 1972, el Consell d’Europa va convertir el tema de la “Oda a l’Alegria” de Beethoven en el seu himne.

El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. L’himne no té lletra, només música. En el llenguatge universal de la música, és l’expressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat.

L’himne europeu no pretén substituir els himnes nacionals dels països de la UE, sinó més aviat celebrar els valors que tots ells comparteixen. L’himne es toca en les cerimònies oficials de la Unió Europea i, en general, en tots els esdeveniments de caràcter europeu.

La proposta antibel·licista de Schuman representa el començament d’allò que avui dia és la Unió Europea. És per això que des d’aleshores el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa. Enguany, l’excepcionalitat provocada per la cirisi del #Coronavirus ha fet que no puguem celebrar presencialment el Dia d’Europa, hem organitzat i col·laborem en diverses inciatives on line per marcar el 9 de maig.

A continuació en podeu trobar un resum: Data: 12/05/2020

Beethoven a casa: durant les darreres setmanes hem fet una crida a Instagram per demanar als usuaris que pengessin la seva interpretació de l’himne de l’alegria i celebrar, d’aquesta manera, tant el Dia d’Europa, com el 250 aniversari de Beethoven. Podeu trobar les interpretacions amb l’etiqueta #BeethovenACasa o #BeethovenEnCasa. Els autors de les millors interpretacions podran assistir en directe a un concert de la 9a Simfonia de Beethoven al Palau de la Música.

Dia d’Europa amb cinema: pots celebrar el Dia d’Europa amb una selecció de cinema europeu que trobaràs al canal que hem creat a Filmin. Les ambaixades dels estats membres de la UE a Espanya ens han ajudat a fer una selecció de films que podràs trobar fins el 10 de maig en aquest enllaç. (link is external) Per poder veure-ho cal que demanis un codi en aquesta web (link is external) i que et registris com a usuari de Filmin, una vegada fet has d’entrar a la pàgina de Filmin i dirigir-te aquí (link is external), d’aquesta manera podràs canviar el codi que has obtingut en el primer pas. Una vegada bescanviat el codi podràs escollir la pel·lícula que vols veure de la selecció de cinema europeu que trobaràs en aquest canal (link is external).

Quiz sobre el Dia d’Europa: ho saps tot sobre Europa i la UE? Ara ho pots demostrar en el Quitz que han organitzat els centres Europe Direct de tot l’estat espanyol. Aquí hi trobaràs més informació.

Festival de Música: El mateix dia 9 de maig a partir de les 12 del migdia podràs gaudir del Music Europe Day, un viatge musical per unir a tots els europeus amb uns 30 concerts i cofnerències amb artistes de tot Europa. Els músics oferiran actuacions musicals en directe des de les seves llars i explicaran les històries de les seves cançons i compartiran anècdotes i records. Podreu seguir-ho a través de les pàgines de Facebook Facebook de Europavox (link is external). Més informació aquí (link is external)

Dia d’Europa a prop teu: en aquest enllaç hi trobaràs un resum de totes les activitats que organitzen els centres Europe Direct repartits pel territori. Fes-hi un cop d’ull.

Bellaterra, dissabte 9 maig 2020

Aquest divendres s’ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve.

L’Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l’intent de la comunitat autònoma d’anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita “nova normalitat”–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d’un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d’ara ja ningú no nega que l’epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d’haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S’estan donant instruccions raonables?

Certament, falten dades i credibilitat en la gestió pública de la pandèmia. Però s’ha avançat. Més enllà del ball polític, i d’una coordinació que massa sovint ha sigut impositiva, ara hi ha més sensació i evidències que la situació està sota control que fa unes setmanes. La detecció dels contagiats fent tests de forma general i ràpida és una de les condicions clau en les quals s’ha progressat: lentament i a vegades de forma desconcertant, sí. Seria necessari que ben aviat estigués ja garantit que qualsevol persona amb símptomes pogués ser diagnosticada en un termini màxim de 24 a 48 hores, a través de l’atenció primària. Com més precoç sigui la detecció, millor. Un cop confirmat un positiu, també resulta cabdal el rastreig dels contactes que ha tingut el malalt per frenar la cadena de contagis. En aquest sentit, al diari d’avui expliquem que el departament de Salut té previst incorporar 200 persones per fer aquesta tasca alhora detectivesca i científica amb l’objectiu d’identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l’epidèmia.

Mentre que la corba de morts sembla que remet i l’ocupació de les UCI baixa, la de contagis no ho fa tant. En principi sembla que respon a l’esmentat augment de tests. Però no es pot abaixar la guàrdia, ni des del punt de vista del dispositiu sanitari ni tampoc pel que fa a la resposta ciutadana. Malgrat que les decisions a vegades siguin erràtiques i no siguin sempre lògiques, complir-les és important. La superació d’una epidèmia –de qualsevol epidèmia– no pot ser individual. Només la resposta col·lectiva funciona. I no és només un tema de solidaritat, sinó senzillament mèdic, empíric. És, al capdavall, una qüestió de sentit comú. La protecció i responsabilitat de cada persona ens evita de ser contagiats i de contagiar. El desconfinament, doncs, s’haurà de fer necessàriament sota el signe de la prudència, i haurà d’anar acompanyat d’una política eficaç d’identificació i rastreig de contagis, i naturalment de tractament dels malalts. Només amb tot això garantit podrem avançar en seguretat per vèncer el covid-19.

“Dedicat a tots els afectats per la Covid-19 i en memòria dels que malauradament ens han deixat”

Bellaterra, divendres 8 maig 2020

Us presentem “Nada de nada”, el primer avançament del disc Conversando con Cecilia que veurà la llum a finals d’aquest any.

Aquesta cançó, fruit d’un procés d’expurgació de tot allò superflu, representa un despullament radical, amb la mirada estesa cap a l’essència.

La lletra de Cecilia posa en relació allò insignificant amb la possibilitat d’infinit, interpretada des de la senzillesa i la vulnerabilitat. I ara més que mai ens ofereix l’oportunitat d’enfrontar les pors, de buscar espais de trobada.

Les imatges que l’acompanyen representen l’anhel de moltes persones que, des del seu espai de confinament, han fet enlairar els seu desitjos cap el cel que tots compartim.

Lletra i música: Evangelina Sobredo (Cecília)

La espuma del mar
Un grano de sal, o de arena
Una hebra de pelo
Una mano sin dueño
Un instante de miedo
Una nota perdida
Una palabra vacía en un poema
Una luz de mañana,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie
Un copo nieve
Una lluvia que llueve
Un pensamiento,
Un abismo entreabierto
Una palabra callada
Un \”lo siento\”
Un paso sin huella
Soy un camino que no tiene destino
Una estrella apagada,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie
Un soplo de vida
Una verdad que es mentira
Un sol de invierno
Una hora en tu noche
El silencio de adioses
Un sin quererlo
Un segundo en tus sueños
Soy un peldaño subiendo tu escalera
Una gota sin agua,
Así de pequeña soy yo
Nada de nada
Nada de ti, nada de mi
Una brisa sin aire soy yo
Nada de nadie…

El doctor suís Dedier Pittet va desenvolupar una arma essencial en la lluita contra la pandèmia Covid-19.

Les notícies de les 20 hores de TF1 van trobar l’especialista suís en malalties infeccioses que va dissenyar i dedicar la seva vida a la promoció del gel hidroalcohòlic.

Es tracta d’una barreja d’alcohol, aigua i glicerina que permet la desinfecció manual fins i tot sense pica i aigua corrent.

El gel hidroalcohòlic és més preuat que mai davant la nova pandèmia de coronavirus. Aquest brillant invent, el devem a un metge suís, el professor Didier Pittet, les notícies de les 20 hores de TF1, que el van trobar a Ginebra, ens expliquen la història de l’informe al capdavant d’aquest article.

L’aventura d’aquest especialista de Suïssa en malalties infeccioses va començar el 1992: amb el seu equip es va interessar per les malalties contractades als hospitals. Xifres de suport, demostra que el personal sanitari s’ha de rentar les mans 22 vegades a l’hora per evitar que contaminin els pacients.

“T’imagines, si haguessis de passar un minut i mig al lavabo amb aigua i sabó 22 vegades per hora? Comptes, han passat més de 30 minuts per hora rentant-se les mans. És impossible, i per això l’única solució és el gel hidroalcohòlic ”