Aquest dimecres el departament de Salut enviarà al ministeri de Sanitat la seva proposta per començar el desconfinament per regions sanitàries.
A més d’adjuntar totes les dades que li demanen, haurà d’argumentar quines zones estan en condicions de passar a la fase 1 a partir de dilluns que ve. Es dona per fet que les regions amb menys incidència de la malaltia (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Girona) passaran el dia 11 a la fase 1, però hi ha dubtes sobre la Catalunya Central (sobretot per la conca d’Òdena), les àrees metropolitanes nord i sud i, singularment, la ciutat de Barcelona.
La Generalitat ha batallat des de l’inici de la crisi per poder aplicar un model de desconfinament propi que s’adapti a la diferent realitat territorial de Catalunya. El model de cogovernança aprovat pel govern espanyol especifica que són els governs autonòmics els que han de fer la proposta de quines àrees han de passar de fase i, tot i que l’executiu de Sánchez es reserva el dret a actuar de forma unilateral, cal esperar que respectarà les peticions que li facin arribar.
Per a la Generalitat tindria poc sentit haver defensat un model propi per després no aplicar cap criteri diferenciat en les diverses regions sanitàries, sobretot perquè l’impacte que hi ha tingut el coronavirus varia molt. Fins ara les decisions s’han pres des de Madrid. Ara, però, ha arribat l’hora que la Generalitat assumeixi la responsabilitat de plantejar quin és el seu model de desconfinament, i això equival a prendre mesures que poden resultar impopulars, com ara que Barcelona es quedi sense passar a la fase 1 a partir de dilluns. Cal tenir en compte que aquesta decisió, que pot estar justificada des d’un punt de vista de salut, té implicacions econòmiques i socials molt importants. Aquest dimarts les patronals ja han advertit que seria “dramàtic” que Barcelona no pogués passar de fase.
Recordem que a la fase 1 es permet la reobertura de les terrasses amb un 50% del seu aforament, l’obertura de botigues de menys de 400 metres i les reunions socials amb menys de 10 persones. Per això, a l’hora de decantar-se per un ritme de desconfinament asimètric, cal ponderar també l’impacte econòmic i buscar maneres per minimitzar-lo. Fer entendre que en un lloc es podrà reprendre tota aquesta activitat i en una altra àrea veïna no, demana altes dosis de pedagogia, arguments que siguin racionals i lideratge polític.
En aquest cas concret, hauria de ser la màxima autoritat del país, és a dir, el president Quim Torra, qui hauria de liderar les explicacions perquè la població implicada entengui, si és el cas, que ha de fer un sacrifici més gran. Amb l’inici de l’aixecament de les restriccions, l’arribada del bon temps i la inquietant crisi econòmica, hi ha el perill que la ciutadania es relaxi en les mesures de protecció. Si a això hi afegim la falta de tests per saber quina és exactament la penetració de la malaltia entre la població, tenim un còctel perillós. Ara és el moment de governar. I això equival en moltes ocasions a prendre decisions difícils però necessàries, a equilibris de vegades impossibles, i a explicar les decisions amb autoritat tècnica i política.
BELLATERRA.CAT 