Amb la crisi sanitària en vies de superació, tot i que encara queda molt de camí per recórrer -sobretot mentre no hi hagi una vacuna, ni un tractament evident i efectiu-, la gran incògnita ara és què passarà amb l’economia.
Estem davant d’una crisi sense precedents al món i la pregunta dels experts és si la sortida a la crisi serà en forma d’U o de V, o si serà en forma de V asimètrica. És a dir, un caiguda brusca i una recuperació menys pronunciada. La velocitat de la recuperació dependrà de diversos factors. Bàsicament, de la capacitat d’adaptació del teixit productiu i dels diferents sectors a la nova demanda, i del paper del sector públic. Però la sortida també dependrà de la profunditat de la caiguda i del fet que no hi hagi una segona onada de contagis a la tardor.
Durant les primeres setmanes d’esclat de la pandèmia, vèiem com moltes empreses adaptaven la seva activitat productiva per fabricar mascaretes, gels desinfectants o respiradors. La normalitat, que no la “nova normalitat”, trigarà a arribar, si ho fa. I els hàbits dels consumidors també han canviat durant aquestes setmanes de confinament. Per tant, aquells que s’hi adaptin millor tindran més possibilitats de sobreviure.
La primera part de la crisi ha sigut una crisi sobretot d’oferta, moltes empreses s’han vist obligades a abaixar la persiana. A Catalunya gairebé 95.000 empreses han presentat un ERTO i hi ha gairebé 700.000 treballadors afectats que de ben segur s’ho pensaran dues vegades a l’hora de fer segons quines despeses. Per tant, ara la crisi també serà de demanda. Però a diferència de l’anterior recessió, quan la davallada de la demanda interna es va veure compensada per l’externa, això ara no passarà perquè el món també està en crisi i el turisme exterior no podrà o no voldrà venir a visitar-nos. És per tot això que la recuperació també dependrà, en bona mesura, de la quantitat, la mida i l’eficiència de les ajudes públiques. En aquest sentit, el paper del sector públic també serà clau en la regulació.
La recuperació també dependrà de la profunditat de la caiguda. Són molts els experts que consideren que amb caigudes del PIB superiors al 8%, els nivells de riquesa del 2019 no s’assoliran fins ben entrat el 2022, i alguns sectors no preveuen la plena recuperació fins al 2024. El futur és incert, i sense una vacuna a l’horitzó, encara més. Preocupa una segona onada a la tardor, que ens obligui de nou a tancar-ho tot i a tornar-nos a confinar. Per sort, mai com ara, hi havia hagut tants científics i investigadors treballant en una única causa. La col·laboració público-privada aquí també serà cabdal. La sortida serà col·laborativa, en tots els àmbits, o no ens en sortirem.
