BELLATERRA.CAT

“ELS IAIO FLAUTES INDEPES”

Representació de la Plataforma Pensionistes Sant Cugat|AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Per Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions.

No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’indepes som gent gran.

Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.
Som gent d’entra 60 i 70 anys. (No només, clar!)
Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO.

Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat.

Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada.

Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de’n Clavé.

Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.
“Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.
HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!”

NOTA: Sempre m’havia pensat que era un barbarisme, però no! L’expressió “endavant les atxes” és ben catalana i està relacionada amb l’època de les processons de Setmana Santa. Una atxa és un ciri gran i gruixut. Deriva del llatí facula, que és un diminutiu de fax, -cis (“torxa”). Encara que siguin paraules homònimes, la “hacha” castellana, que equival a la nostra “destral”, deriva d’una paraula francesa. La nostra “destral”, en canvi, fa referència al fet que aquest instrument era més manejable i, a diferència d’altres que requerien l’ús d’ambdues mans, només en necessitava una, en concret la dreta (dextera, en llatí).
Antigament les atxes es portaven a l’inici de les comitives funeràries. A la veu de “endavant les atxes” s’engegava o reprenia la marxa dels participants en aquestes comitives en direcció al cementeri. Avui l’expressió s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. Així doncs, haurem d’estar pendents d’escoltar-la a la processó d’avui Divendres Sant. I, si no, igualment, “endavant les atxes”. Quantes coses s’aprenen per Setmana Santa! Qui ho hauria de dir!

Read Full Post »