Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2023

“El principal patrimoni de Bellaterra és la seva gent. Les associacions i entitats són  imprescindibles per fer créixer les relacions socials, per garantir la diversitat i l’accés a la  cultura: per fer poble. Volem ajudar a les entitats a millorar Bellaterra, i creiem que l’actual sistema de funcionament és clientelista”.

Quim Oltra i Puigdomènech |CEDIDA

FRANCESC PÉREZ TORRES|Bellaterra|20 de maig de 2023

Per què us heu plantejat presentar-vos candidat a la Presidència amb el vostre
partit ERC?

Anem a pams. ERC no és el meu partit. “Jugo” com a independent amb els seus colors  perquè fa anys que la gent d’ERC Cerdanyola és el millor equip municipal de Cerdanyola.  Això ho sap tothom i alguns tenen la decència d’admetre-ho en veu alta. I a tothom li agrada  anar amb els millors. I alhora em sento afalagat que em considerin digne de representar-los.
Jo tenia pensat de plegar, tinc altres projectes personals a l’horitzó, però l’Albert Turón, el  candidat, i altres companys i companyes em van demanar que hi tornés. I si no fos perquè  ERC té un gran equip i un gran programa, hagués dit que no. Però resulta que Albert Turón és el millor candidat per cerdanyola i per Bellaterra i que ERC  Cerdanyola té la millor proposta per Bellaterra.
 
Quina nota (de l’1 al 10) posaríeu als 13 anys de gestió política del partit polític Gent per Bellaterra i Ramon Andreu gestionant l’EMD de Bellaterra?

Ara les notes van diferent. Clarament No Assoleix els resultats que la ciutadania demana i  no demostra tenir les competències necessàries per cap altra cosa que no sigui guanyar  eleccions, que això ho fa molt bé.  És difícil començar de 0 un projecte com va ser la EMD en el seu dia. És difícil gestionar una EMD com la de Bellaterra amb el pressupost i conveni que hi ha i amb l’Ajuntament de  Cerdanyola sovint en contra. Això s’ha de reconèixer.
Ara bé, si no se’n surt, no passa res. Que s’aparti. Moltes gràcies per la feina feta.

Què opineu de no veure cap dona
candidata a la presidència de l’EMD de Bellaterra  i sí 3 alcaldables a Cerdanyola pel 28M?
 
Respecte a Cerdanyola, ERC Cerdanyola ha presentat una candidata 6 eleccions
consecutives. Respecte a Bellaterra, tant podríem haver estat la Laura com jo. Queda molt  camí a recórrer per la plena igualtat, certament.
 
Quines són les vostres propostes més importants per millorar el poble de
Bellaterra?

Podeu trobar el detall de les nostres propostes aqui, però les més importants serien:  Millorarem l’espai públic: la neteja dels carrers, la recollida de residus de tot tipus i el  manteniment de l’arbrat de la mà de l’ajuntament. Els contractes estan en prorroga. Cal  actualitzar-los. I quan aixo es faci, cal tenir presents els barris en els que tradicionalment  Cerdanyola no hi pensa. Per sort, ERC Cerdanyola no només té clar com millorar aquests  serveis sinó que té en ment barris com Can Sardà, Campoamor, Montflorit o Bellaterra,  especialment Bellaterra, que com ja sabeu el candidat Albert Turon coneix bé i sovint visita. Pacificarem la BV-1414 de la mà de la Diputació, i seguirem actuant a Camí Antic i Pin i soler  per evitar que siguin vies alternatives. A la primera es pot reduir la velocitat i instalar com a  mínim un nou semàfor amb freqüències variables (en funció de les hores de més circulació
de pas). Al tram de Camí antic – Pin i Soler, ja hem dit la nostra en les intervencions fetes,  però dos radars de tram ajudarien a reduir la velocitat tant del veïnat com especialment  dels dels vehicles de pas. Però a la zona del camí antic, a més a més calen intervencions  de caire urbanístic.
Treballarem per que Cerdanyola, que és qui té les competències (i l’únic que les pot tenir per  llei) per incrementar la seguretat real i la presència policial a Bellaterra. A Cerdanyola cal  ampliar la plantilla de policia local i millorar les seves condicions laborals. Hem de veure que  passa amb les càmares de seguretat, que sembla que la la policia local no pot aprofitar les  de la EMD per que ja són massa velles.  Alhora nosaltres podem treballar per millorar l’espai públic i la sensació de seguretat,  actuant allà on la EMD té les competències, requerint que els propietaris netegin les seves  parceles o fent-ho de manera subsidiària i exigir que es complexin les que no tenim a qui toqui.  Proposem alternatives de mobilitat sostenible i transport públic de qualitat entre Bellaterra i  Cerdanyola i dins de Bellaterra. Ja hem proposat la interconnexió de les estacions de tren  de Cerdanyola (les dues de FGC i les dues de RENFE). Ja portàvem al programa del 2019  el pàrquing de bicicletes a l’estació. Allà on sigui possible s’ha de crear carrils bici,  canalitzar i facilitar la circulació de bicicletes i patinets (i regular aquests darrers si és  necessari). A Bellaterra volem impulsar un transport interurbà a demanda, cosa que creiem  que també contribuiria a reduir tant la circulació interna com l’ocupació de vehicles a  l’estació.  Volem impulsar les energies renovables i volem que la EMD en sigui exemple. El canvi no  arribarà des de la part pública aqui, que la EMD tingui plaques, per exemple, és irrellevant si  ho contraposem a que ho tinguin 5 cases. Aquí ERC Cerdanyola ha aconseguit la  bonificació de 500 euros al IBI durant 5 anys, és a dir, 2500€ de la instalació privada. Però  cal fer més. Cal que els espais públics tinguin plaques i que els ens públics fomentin comunitats energètiques. Estem començant a assolir la generació individual, ara hem de començar a treballar en la interconnexió. Impulsarem un pla urbanístic global per Bellaterra, que doni resposta a les mancances  actuals i que planifiqui les actuacions futures. Tenim la sensació que s’ha actuat a pals de cec. Cal un pla per arreglar o fer les voreres que manquen, un pla per integrar més les  noves energies, un pla per pacificar els carrers, un pla per donar resposta a noves formes  de vida sense desdibuixar Bellaterra, un pla que fiqui cullerada al camí antic (cosatrà i generarà molèsties i resistències) però cal fer-ho per un bé comú.  El principal patrimoni de Bellaterra és la seva gent. Les associacions i entitats són  imprescindibles per fer créixer les relacions socials, per garantir la diversitat i l’accés a la  cultura: per fer poble. Volem ajudar a les entitats a millorar Bellaterra, i creiem que l’actual  sistema de funcionament és clientelista. Cal establir un marc de gestió del diner públic per  activitats ordinàries que vagi via conveni si cal i un marc per actuacions extraordinàries. Cal també avaluar l’impacte de les activitats de les entitats tant en nombre de beneficiaris com  en base a altres critèris com la equitat de gènere o l’impacte ambiental. Promourem més espais de trobada entre el veïnat, no només per nadal i festa major. Quan  el veïnat es troba es quan sorgeixen idees i iniciatives. Això fa poble, això fa comunitat i fer  poble, valgui la redundància, millora el poble.  Liderarem una administració moderna, efectiva, propera, transparent i sobretot avaluable.
Som l’únic partit que any rere any, des de l’oposició ha fet millorar la EMD. Poc a poc, ha  costat, i queda molt per fer, però pensem que durant aquest mandat tant la Laura Batalla  com jo hem mostrat, ple rere ple la nostra preparació i capacitat. Hem mostrat que sóm  clars, transparents i coherents.  I per acabar, no és pròpiament de Bellaterra, però hi té molt a veure. ERC Cerdanyola és  l’unic partit que manté el que ja es ca comprometre el 2019, un conveni com el de  Valldoreix; que incrementaria les competències i el finançament de Bellaterra.
 
Què penseu sobre les 5 competències que l’EMD té signades amb Cerdanyola?

Ordenació del trànsit

Aquest mandat, de la mà de Guillem Nadal, s’han fet alguns avenços que PER FI, han estat  amb respecte a la llei. Calen, però, més intervencions i menys pors. L’actual govern de l’ EMD ha aturat actuacions per por al què diran. I estem a l’espera d’un pla per la BV-1414,  que ara fa poc sembla que hem descobert que tot el que diuen al EMD Informa no és ben bé cert del tot.
 
-Cultura i esport

En cultura s’ho juguen tot a la festa major i als reis. I el repartiment dels “diners” per les associacions és, al nostre entendre, qüestionable. Ara fa poc s’estan promocionant exposicions a l’EMD, cosa que està molt bé, ja ho portàvem nosaltres al programa del 2019.  En esport les energies van cap a la cursa i darrerament a una associació que ni és de Bellaterra ni treballa a Bellaterra. Tant en un cas com en l’altre hi ha molt molt molt marge de millora

Manteniment de carrers,

Aquest any s’ha impulsat el pla de voreres a partir de la recollida de les propostes, queixes,  demandes del veïnat. Això està molt bé. Es una Moció que vem portar a ple i el govern va  votar en contra. Però després la va dur a terme. Nosaltres contents, és bo per Bellaterra.  Hi ha molt a fer. Molt
 
Manteniment d’espais verds,

ERC Bellaterra és molt crítica amb com s’han licitat una i altra vegada la brigada que  s’encarrega del manteniment de les zones verdes.
 
Reserves d’espais públics

No acabo d’entendre aquest punt. La reserva d’espais públics no és pròpiament una  competència de la EMD. Sí la gestió de l’espai públic quan algú ho demana. Aquí, des de  l’oposició hem fet veure que hi havia coses a reglamentar i coses a corregir i el govern les  ha anat corregint quan els hi ho hem assenyalat. Per altra banda coneixem casos en que  s’ha denegat l’ús privatiu d’un espai públic amb poca justificació (al nostre entendre).  Per altra banda… no hi ha més que demanar l’espai i en general funciona, fins on nosaltres sabem.
 
Penseu que totes les candidatures que es presenten el 28M a Bellaterra i
Cerdanyola haurien d’aplicar i complir la vigent Llei 20/2022 de 19 d’octubre BOE Memòria Històrica i Democràtica vigent, i eliminar els noms del nomenclàtor de Bellaterra que encara conserven referències de persones de la Dictadura franquista?

Tothom hauria de complir la llei o tenir unes raons molt ben pensades i uns objectius ben  nobles per desobeir-la.
ERC Bellaterra hem portat a ple, mínim dues vegades, el canvi de nom d’aquests carrers. GxB, amb la seva majoria, va aprovar un reglament per tal que els canvis de nom es facin a  partir de la demanda del 50% del veïnat del carrer. Com a idea no em sembla malament,  però la llei està per sobre de reglaments de una Entitat Menor Descentralitzada.  Aquesta jugada els va servir per no fer el canvi de noms que la llei exigeix, i permetre que  seguim amb el nom de l’alcalde feixista de Sabadell en el nostre nomenclator.  Hi ha com a mínim una candidatura a l’EMD que no ho farà, ja que són de la mateixa corda  de la dictadura.
 
Què opineu que a Bellaterra, dels 100 carrers només tinguem el d’una dona, el de Mercè Rodoreda. Quina és la vostra proposta i noms nous per aportar?

És un clar reflex del món en què vivim, o del que venim.  I la pregunta que fas és alhora del món en que vivim i cap a on volem anar. És quelcom que  cal canviar.  Així ràpidament i vinculades amb Bellaterra em venen al cap Maria Rosa Fàbregas o  Montserrat Figueras. Però que no me’n vinguin més es mostra del que deiem abans.
 
Sou partidari de canviar la seu de l’EMD al local més cèntric i accessible pel veïnat, que en el seu dia va donar la direcció del Club Bellaterra?

No especialment.

Penseu que els canvis i millores de Bellaterra s’haurien de consultar
democràticament al poble o preferiu deixa-ho en mans dels polítics per majoria?

Tenim un sistema representatiu en el que se’ns consulta a la ciutadania cada 4 anys la  intenció o el sentit… cap a on volem tirar. I això pot generar majories o pot generar coalicions o negociacions; és a dir, que no tot queda o ha de quedar en mans de polítics per  majoria.  Dit això, crec que com a societat hem d’anar cap a un model més participatiu de la política. i  sobretot de la local. Hi ha moltes maneres d’apropar la política a la ciutadania, però cal una participació responsable, amb coneixements, treball….  I si cal, i el tema té “empaque”, es pot fer una consulta.
 
Què opineu de la no recuperació dels carrers del poble tancats i barrats que
aparèixen al plànol oficial de Bellaterra?

Opino que el plànol oficial de Bellaterra necessita una revisió. I posteriorment, si cal, actuar  en el sentit que insinues. Però que hi ha altres prioritats a Bellaterra.
 
Quantes legislatures penseu que un president o presidenta hauria d’escalfar la cadira de l’EMD de Bellaterra o Ajuntament?

Penso que ni un president, ni un alcalde, ni un administratiu, ni un mestre… ningú hauria d’escalfar la cadira.  Si em preguntes per la limitació de mandats, penso que aquelles persones que arriben a  càrrecs de responsabilitat, haurien de tenir limitació. Per ells/elles, pel “sistema”, i per  nosaltres. Per això ho proposàvem al programa del 2019 i ho continuem portant al present.

Read Full Post »

Amb la participació de Quim Oltra, candidat a la presidència de l’EMD Bellaterra, i Albert Turon, candidat a l’alcaldia de Cerdanyola

Read Full Post »

El Debat de Bellaterra celebrat al Centre Cívic el 21 de maig de 2019, organitzat per BELLATERRA.CAT “Informació global sense ànim de lucre des de 2009”, ha estat el més multitudinari de tots els que s’han fet al nostre poble, des de la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), l’any 2010.

Read Full Post »

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) s’ho passa tan bé enviant els seus personatges a temps remots i realitats insòlites que quan acaba les novel·les passa una temporada de dol. “Quan vaig arribar al final de Pregària a Prosèrpina [La Campana] em va saber molt de greu, perquè vaig pensar que havia de deixar aquell món del qual em quedaven tantes coses per explicar –comenta–. Potser algun dia hi torno, no ho descarto”. Des que era adolescent, els llibres han estat “portes dimensionals” per a l’escriptor.

La que els lectors creuaran a l’inici d’aquesta novel·lael porta fins a la Roma del segle I aC, una societat corrupta i esclavista en què Marc Tul·li Ciceró el jove –fill del conegut orador i polític– viatja fins als confins de la República per capturar-hi una criatura llegendària, la mantícora, que apareix sempre que una civilització està a punt d’ensorrar-se.

Hi ha pocs autors del panorama literari català actual que plantegin històries tan agosarades i sorprenents com Albert Sánchez Piñol. “Sempre tinc la sensació d’estar fent bretolades –admet–. Quan publico el llibre seria el moment de fugir corrents, com si tornés a ser una criatura”. En l’època en què transcorre la novel·la hi ha dues grans figures polítiques en pugna, Juli Cèsar i Gneu Pompeu. “La corrupció a la Roma del segle I aC era estructural –diu l’autor–. El sistema no afavoria els més justos i honestos. Hi havia un petit percentatge de romans, una elit que ho controlava tot. A Roma hi havia més biblioteques que a la Barcelona d’ara. Per què? Hi havia un públic benestant que es podia permetre l’oci. Era una societat molt semblant a la de l’Aràbia Saudita actual. Rere aquesta minoria que acumulava riqueses fenomenals hi havia una majoria d’explotats que sostenien la societat”.

El poder d’un soroll persistent

El protagonista, Marc Tul·li Ciceró, forma part de l’elit privilegiada, però el viatge a la província romana africana –que coincideix amb l’actual Tunísia– li capgira la vida. “L’acompanyen, entre d’altres, una guerrera, Sitir Tra, i un esclau, Servus, que acaba sent un revolucionari –explica Sánchez Piñol–. En aquest punt he de dir que em permeto un anacronisme, perquè els esclaus de l’època no tenien consciència de classe. Espàrtac, un dels més coneguts, volia ser lliure per arribar a tenir els seus esclaus”.

La mantícora que l’expedició cobeja existeix, però no és un monstre amb cos de lleó, cua de serp i cara humana, sinó que és molt pitjor. “Resulta ser tan intel·ligent com els humans. Al principi es plantegen caçar-la. Després s’adonen que és ella qui els vol caçar a ells –admet–. El monstre ve de les profunditats de la terra i no està sol. Darrere seu n’emergeixen molts més, i es converteixen en una amenaça que pot destruir tota la civilització romana”. Aquestes criatures subterrànies reben el nom de tectons. Fan companyia a l’autor des de fa dècades. “Tota la meva literatura ve d’un problema que tinc des de petit, els tinnitus, un soroll persistent que no deixo mai de sentir –explica–. Quan me n’anava a dormir, l’única manera que tenia de distreure’m del soroll era inventar-me històries. Va ser així com se’m van acudir els tectons”.

Els monstres han aparegut en moltes de les novel·les d’Albert Sánchez Piñol: hi havia els granotots de La pell freda (2002), els bolets gegants de Fungus (2018) i l’enorme bigcripi d’El monstre de Santa Helena (2022). De fet, no és la primera vegada que els tectons apareixen a la narrativa de Sánchez Piñol: eren l’enemic subterrani de Pandora al Congo (2005). “El tema d’aquella novel·la eren els límits entre realitat i ficció –diu–. Aquí hi ha el dilema entre canviar o no. Una societat no canvia si no està obligada a fer-ho. En el cas de Pregària a Prosèrpina, en què tota la civilització romana està amenaçada, el canvi esdevé ineludible si es vol sobreviure”. El problema és que potser ni així és possible. “Amb els tectons no hi pot haver diàleg –adverteix–. No tenen lligams familiars, no són jeràrquics i només s’uneixen quan han d’atacar algú”.

L’individualisme i egoisme d’aquestes criatures subterrànies es pot relacionar fàcilment amb l’actualitat.

“L’individualisme extrem ens convertirà en monstres –assegura–. És l’última evolució del capitalisme. Anem cap a una societat sense escrúpols i sense creences”. L’autor fa notar que bona part de la narrativa nord-americana actual se centra en la família i la seva desintegració: “Ells van sempre una generació avançada a nosaltres. La família era l’última resistència que teníem i gairebé ja no existeix”. Amb els anys, Albert Sánchez Piñol s’ha anat desencisant de la realitat on viu. “No veig moviments gaire exitosos per canviar la realitat. Ho estem veient, entre altres temes, amb tota la crisi climàtica –recorda–. Si tot continua així, no vull viure en el món en què moriré”.

L’escriptor Albert Sánchez Piñol 📷 Guillem Roset/ACN

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és antropòleg i escriptor. Autor dels assaigs Pallassos i monstres (2000) i Les estructures elementals de la narrativa (2020), ha publicat elsllibres de relats Compagnie difficili (2000), amb Marcello Fois, Les edats d’or (2001), Tretze tristos tràngols (2008) i Homenatge als caiguts (2019). La seva primera novel·la, La pell freda (2002), premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter, ha estat traduïda a trenta-set idiomes, amb més de 800.000 exemplars venuts en tot el món. Posteriorment ha publicat les novel·les Pandora alCongo (2005), Victus (2012), Vae Victus (2015), Fungus (2018) i El monstre de Santa Helena (2022).

Font: Ara, Llegim,

Read Full Post »

L’espècie Bauhinia Forficata té el seu origen a Sud-amèrica, encara que amb les condicions adequades es pot cultivar a qualsevol lloc del món. Se’l coneix també com a falsa caoba o arbre orquídia.

És un arbre que sol superar els 5 metres d’alçada i que té fulles lobulades que semblen peülles de vaca, per això el nom. Les seves flors són blanques i grans, amb una gran semblança a les orquídies.

Nom científic: Bauhinia forficata
Continent: Àfrica
Fruita: Si
Fulla Caduca: No
Tòxic: No
Grandària: 8 m

Flors semblants a les orquídies de color rosa, porpra o blanc

Arbre de mitjana grandària que pot assolir els 6-8 m d’alçada. Les fulles mesuren entre 10 i 20 cm de llarg i ample i són arrodonides i bilobulades a la base. Les flors s’assemblen una mica a les orquídies i presenten un color rosa, porpra o blanc. El fruit és un llegum de 20-30 cm de longitud, pla i una mica corbat.

Cures bàsiques de l’arbre pota de vaca

Com cuidar un arbre pota de vaca de forma òptima i perfecta perquè creixi i perduri:

Utilització: se sol emprar en jardins com a exemplars aïllats, i també en passeigs. Destaca per les seves propietats medicinals, especialment com a diürètic i hipoglucemiant.

Ubicació: necessita un lloc a ple sol.

Temperatures: l’únic requisit en aquest sentit és que no suporta les gelades, així que el millor és una temperatura almenys temperada durant tot l’any.
Sòl: no és gaire exigent en aquest sentit, encara que en prefereix un que sigui lleuger, fèrtil i amb un bon drenatge.
Reg: ha de ser moderat ja que no necessita molta aigua, així que deixa que s’assequi totalment la superfície entre reg i reg perquè no hi hagi risc que s’entolli.
Poda: es pot fer una després de la floració per aconseguir exemplars més espessos i bonics.

Abonament: n’hi haurà prou amb l’abonament anual de jardí.
Multiplicació: es pot fer per colze, per llavors (primavera) o per esqueixos (final de l’estiu).

Read Full Post »

Publicat amb els diners del veïnat de tota Bellaterra. SENSE PARAULES!!

Read Full Post »

Presentació del CD amb el Rèquiem de Mozart de la discogràfica de Bellaterra ALIA VOX.

Jordi Savall i Bernadet, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, 2014 |CEDIDA

LUX ÆTERNA

Tota la meva vida hauria sigut certament ben diferent si, un vespre del mes d’octubre de 1955, no hagués tingut la sort de poder sentir en directe un assaig del Rèquiem de Mozart. Uns mesos abans, el dia 1 d’agost, havia complert catorze anys, i l’atzar va voler que el meu professor, el mestre Joan Just (compositor i director del conservatori de la meva ciutat natal d’Igualada), decidís de preparar aquesta obra amb el cor de la Schola Cantorum local. Com de costum, aquell vespre vaig anar al Conservatori per assistir a les meves classes habituals de contrapunt i d’harmonia amb ell, però la sort va voler que no m’arribés el missatge que informava de la suspensió dels cursos a causa de l’assaig del Rèquiem.

Assegut discretament al fons de la sala, vaig poder assistir-hi, amb el cor de la Schola Cantorum acompanyat tan sols per un orgue i un quartet de corda. Des de les primeres notes vaig restar totalment embadalit per la increïble bellesa de l’obra, la força expressiva de les melodies, l’originalitat dels diferents temes, la perfecció del contrapunt i la riquesa de les modulacions. En acabar de sonar l’últim acord, aquella experiència extraordinària m’havia arribat al meu interior més profund, tot transportant-me a una dimensió que mai abans havia viscut. Vaig quedar trasbalsat per aquesta veritable “lux eterna” i per l’enorme capacitat de consol que desprenia aquesta obra majestuosa. Mentre tornava a casa, em vaig dir que, si la música tenia el poder d’arribar a l’ànima amb una intensitat tan gran, m’encantaria ser músic.

Uns dies més tard, vaig anar a Barcelona a comprar-me un violoncel de segona mà. Un cop tornat a casa, vaig provar de tocar-lo una mica i, passats els primers moments de dubte, de seguida vaig sentir una gran afinitat amb l’instrument: els dits de la meva mà esquerra es posaven al mànec i s’hi movien amb lleugeresa i precisió, mentre que la mà dreta va controlar prou aviat la qualitat del so amb l’arquet. Ras i curt, vaig sentir la sensació meravellosa de poder cantar de nou i trobar-me com el peix a l’aigua. Fou aleshores que vaig entendre aquest sentiment únic de què parla Mark Twain, quan afirma: “Hi ha dos moments importants a la teva vida, quan neixes i quan descobreixes per què has nascut.” En efecte, després d’escoltar el Rèquiem de Mozart i dels meus primers intents amb el violoncel, vaig tenir la certesa íntima de quin era el camí a seguir: treballar dia a dia per dominar i compartir aquesta llum, que dona sentit a la vida i nodreix la nostra ànima.

JORDI SAVALL, Salzburg, 31 gener

Alia Vox
Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)
Av. Bartomeu, 11, 08193 – Bellaterra
T. +34 679 079 277 (10h-14h GMT+2)
aliavox@alia-vox.com

Font: Alia Vox, Jordi Savall,

Read Full Post »

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra requerirà a l’Ajuntament 2’6 milions d’euros per finançar les competències de poda, enllumenat i neteja viària, que actualment no gestiona però considera que els pertoca per llei.

Un del moment del Ple extraordinari celebrat aquest 11 de maig|Cerdanyola Info

L’acord s’ha aprovat avui en Junta Veïnal amb el suport de Gent per Bellaterra (GxB) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’abstenció del vocal no adscrit que critica formes inadequades i l’electoralisme d’una aprovació a poques hores d’iniciar-se la campanya electoral.

El president de l’EMD, Ramon Andreu, manifesta que l’Ajuntament no està contemplant la modificació d’un conveni que no inclou totes les competències marcades per llei per a una EMD i que considera especialment importants i deficients a Bellaterra, com la poda, l’enllumenat i la neteja viària. Andreu explica que aquestes competències tenen un cost de 2’6 milions d’euros d’acord a l’estudi realitzat per l’EMD.

El portaveu d’ERC, Quim Oltra, considera que l’informe que acompanya aquest acord presenta errades, critica que no s’hagi produït cap reunió prèvia amb l’Ajuntament i destaca que el moment d’aprovació del punt és electoralista.

Jordi Macarulla, vocal no adscrit però que forma part de l’equip de Bellaterra Endavant (BE), considera correcte tant la quantitat calculada com les competències que es reclamen, però manifesta que les formes plantejades no ´son adequades i el moment d’aprovació, quan s’han tingut anys per proposar-ho, és “de dubtosa oportunitat” ja que aquesta mitjanit s’inicia la campanya electoral.

El president de l’EMD apunta que l’Ajuntament ha acceptat mantenir una reunió sobre el tema, però “no sabem encara si de partits o de governs” i destaca que si no s’ha plantejat aquest requeriment de finançament abans és perquè “ningú ha caigut en aquesta via alternativa a la millora del conveni que pot tenir un bon recorregut”, tot i admetent que aquesta proposta deixa la porta oberta a un contenciós judicial.

Andreu insisteix que és una bona opció per millorar una serveis que no funcionen i feia una crida a la unanimitat de la Junta Veïnal.

Des d’ERC, Quim Oltra manifesta que “si no s’ha caigut abans en aquesta opció és rersponsabilitat del govern, no de l’oposició” i reitera l’electoralisme del moment, però tot i això manifestava el seu suport “perquè en última instància és bo per a Bellaterra”.

Per la seva banda, Macarulla critica que es plantegi aquest tema sense plantejar-ho a l’Ajuntament, ja que considera que això suposa no apostar pel diàleg, sinó per la confrontació amb una qüestió que pot acabar als tribunals. El vocal destaca que l’acceptació de la reunió per part de l’Ajuntament és una mostra de bona voluntat que queda afectada per l’aprovació del punt sense haver mantingut aquesta conversa.

L’aprovació de l’acord de requeriment de finançament de les competències reconegudes per llei a les EMD, que inclou posa, enllumenat i neteja viària, s’ha fet amb el vot a favor de GxB i ERC i l’abstenció del vocal no adscrit.

Font: Cerdanyola info

Read Full Post »

Han passat més 54 anys des que el Festival de la Cançó d’Eurovisió va ser celebrat a Espanya. Gràcies al triomf de Massiel a Londres, Ràdio Televisió Espanyola va acollir el certamen un 29 de març a la ciutat de Madrid.

El Teatro Real va ser la seu d’aquest esdeveniment, recordat per tots per produir-se un quàdruple empat entre les candidatures d’Espanya, els Països Baixos, el Regne Unit i França, i no comptar amb regles que desfessin aquell empat. Mai no està de més que Espanya es va convertir en el primer país que guanyava dos anys el Concurs de la Cançó d’Eurovisió de manera consecutiva.

El ministeri d’Informació i Turisme, dirigit per Manuel Fraga Iribarne, amb RTVE van fer un desplegament total de mitjans per celebrar el concurs. Des del govern es pretenia normalitzar la imatge espanyola al continent, i el festival d’Eurovisió n’era un dels millors mitjans. Per això mateix es van invertir 100 milions de pessetes (uns 600.000 euros) per celebrar el concurs.

A Salvador Dalí se li va encarregar de dissenyar el cartell que promocionava l’esdeveniment, així com tota la publicitat pertinent. Ramón Díez va ser seleccionat com a realitzador de la gala mentre que Arthur Kaps s’encarregaria de les tasques de productor de l’esdeveniment. Juan José Rosón, director general de RTVE, es va encarregar de tota l’organització de l’esdeveniment. També destaca la figura de Laura Valenzuela, presentadora de l’esdeveniment.

María Rosa Marco Poquet (Barcelona, 21 de juny de 1939), coneguda artísticament com Salomé, va ser una de les quatre guanyadores del Festival d’Eurovisió 1969, amb la cançó Vivo cantanto

No podem oblidar de mencionar els noms de Bernardo Ballester Orrico (de l’equip de decoració de TVE a Madrid) i Benet (de l’equip de decoració de Barcelona), dissenyadors de l’escenari. L’escenari d’Eurovisió 1969 destacava per una pista central i als laterals, tant al darrere com al davant, sobresortien unes decoracions florals. Al fons de l’escenari hi havia els 5.000 tubs del gran orgue del Teatro Real. A la fossa de l’escenari hi havia l’orquestra; i al centre de l’escenari hi havia una escultura amb forma d’estrella surrealista creada per l’escultor valencià Amadeo Gambino.

Tot això, però, podria haver estat molt diferent. L’equip d’Eurovisió Planet ha pogut recuperar una foto en què es mostra el primer disseny inicial de l’escenari per a l’Eurovisió 1969. al fons. Envoltant aquesta es trobaven diferents peces que donarien acollida als artistes, quedant aquests situats per davant de les mateixes. El panell de punts seguia estant a un dels laterals.

Font: Eurovision Planet

Read Full Post »

El nét de dos veïns de Pedro Abad descobreix que el seu habitatge familiar va ser adquirit en una subhasta per IU el 1998 i reclama que es recordi la història: “Haurien d’haver demanat una certificació de registre”

Mercedes Pulido Jaenes i Juan de Dios Pérez Venzalá, els avis de Francesc

L’actual seu d’Esquerra Unida i del PCE al municipi cordovès de Pedro Abad descansa avui sobre el que fa menys d’un segle era llar de Juan de Dios Venzala i Mercedes Pulido, una parella de pescadors bandejats del seu poble. Juan i Mercedes eren membres del sindicat de la UGT i posteriorment militants del Partit Comunista. En acabar la guerra es van prendre represàlies contra ells i la seva família: van ser torturats i empresonats i, com explica avui el seu nét Francesc, també van perdre casa seva.

Durant la Segona República a Espanya, Pedro Abad va ser un municipi que va comptar amb una presència important d’organitzacions i grups polítics d’esquerra, com el Partit Comunista d’Espanya, la Federació Anarquista Ibèrica, el Partit Socialista Obrer Espanyol, la Unió General de Treballadors, etcètera. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, Pedro Abad es va convertir en un escenari de lluita. Al març de 1937 les tropes franquistes van prendre el control de la localitat i hi van establir el seu govern. Moltes persones, igual que Joan i Mercedes, van haver de fugir del poble.

El fill gran de la família va ser enviat al Pirineu per fer treballs forçats i els seus pares van anar a la presó, “després d’un judici de cinc minuts en què prèviament havien estat torturats per les autoritats, es determina que han d’anar a la presó. Deixen un deute de 150 pessetes i perden casa seva. Com la pagarien? Tota la sentència era mentida.”, explica Francesc Lluis Pérez Torres, nét d’una família trencada pel franquisme. “He de lluitar perquè se’n conegui la història”.

L’habitatge és avui la seu del PCE a Pedro Abad.

Francesc va néixer a Osca i es va criar a Barcelona. El seu pare li havia explicat la seva història: els treballs forçats, haver de fugir del poble on va créixer…. Però no va ser fins a la seva jubilació quan es va interessar en profunditat per la història dels avis. Era coneixedor del seu passat dur, de les tortures i de la presó, però volia saber on vivien, on va créixer el seu pare i què havia estat d’aquella casa.

UNA INVESTIGACIÓ FAMILIAR

Va ser en indagar quan Francesc es va adonar que la casa dels seus avis seguia estant al poble, encara que per a la seva sorpresa ara era seu d’Esquerra Unida al municipi. La casa va ser comprada pel Partit Comunista Espanyol (PCE) el 1998, després d’haver estat més de 60 anys embargada pel Govern franquista. L’habitatge va passar a ser propietat de l’Estat, fins que va sortir a subhasta pública.

“Haurien d’haver demanat una certificació del registre, em sorprèn que el PCE no s’informarà que la propietat pogués haver estat confiscada amb la història i la quantitat de casos similars del poble. M’agradaria recuperar la casa, encara que al davant va que es conegui i reconegui la història dels meus avis”.

L’Ajuntament de Pedro Abad ha assegurat que “ni el Consistori ni el partit (Izquierda Unida) tenen coneixement suficient sobre la història” familiar de Francesc

Francesc està ara en espera del reconeixement del dret dels béns confiscats als seus avis i s’ha posat en contacte amb el Govern central, ja que ho considera “una demanda justa” per les condicions en què van confiscar la casa i la injustícia comesa contra la família.

Consell de guerra contra els avis de Francesc.

Durant l’àrdua tasca d’investigar els judicis dels seus avis, sol·licitar que s’anul·lin i els centenars de pàgines en dossiers militars, Francesc ha trobat més persones amb orígens a Pedro Abad que comparteixen històries de lluita i resistència contra el franquisme. Joana Lozano Sánchez es va posar en contacte amb Francisco per explicar la història de la seva mare i avis, també veïns del poble cordovès de Pedro Abad.

HISTÒRIES ENTRECREUADES

És a través de la Joana quan Francesc descobreix que la seva àvia i la de la Joana van compartir cel·la durant cinc anys. “La meva àvia mai no ha volgut compartir històries de la presó o de la guerra, ella volia mirar endavant. Hi ha molts veïns del poble amb històries semblants, molt castigats per la guerra”, explica la Joana.

Dolores Sánchez Villarejo, mare de Joana, va ser part del moviment de Dones Antifeixistes a Pedro Abad, la seva avia era la líder del moviment, i juntes van aconseguir desfer-se dels noms de totes les integrants del moviment i així protegir-les de l’empresonament. “Van haver de fugir amb els documents per protegir la seva gent, els meus avis els van empresonar, però la meva mare va poder fugir”, relata la Joana.

Centenars d’històries com aquesta estan enterrades al passat d’Espanya, els que no es van poder defensar tenen a la família l’oportunitat de recuperar almenys l’orgull i l’honor de rebre una disculpa que, encara que tard, conforta i recupera l’esperança a totes les famílies fracturades per moments tan cruels de la nostra història.

Francesc ha aconseguit que el judici contra els seus avis es declari il·legítim i ha rebut una declaració de reconeixement i reparació personal. “Estic agraït amb el Gobierno de España, s’ha reparat l’honor i la moral, a més d’anul·lar els judicis militars”, afirma Francesc, encara que segueix esperant si podrà recuperar el que una vegada va ser la llar dels seus avis.

Font: Jaime Linares Jiménez, Cordópolis, Diario.es, Todos los nombres,

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »