El nét de dos veïns de Pedro Abad descobreix que el seu habitatge familiar va ser adquirit en una subhasta per IU el 1998 i reclama que es recordi la història: “Haurien d’haver demanat una certificació de registre”
L’actual seu d’Esquerra Unida i del PCE al municipi cordovès de Pedro Abad descansa avui sobre el que fa menys d’un segle era llar de Juan de Dios Venzala i Mercedes Pulido, una parella de pescadors bandejats del seu poble. Juan i Mercedes eren membres del sindicat de la UGT i posteriorment militants del Partit Comunista. En acabar la guerra es van prendre represàlies contra ells i la seva família: van ser torturats i empresonats i, com explica avui el seu nét Francesc, també van perdre casa seva.
Durant la Segona República a Espanya, Pedro Abad va ser un municipi que va comptar amb una presència important d’organitzacions i grups polítics d’esquerra, com el Partit Comunista d’Espanya, la Federació Anarquista Ibèrica, el Partit Socialista Obrer Espanyol, la Unió General de Treballadors, etcètera. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, Pedro Abad es va convertir en un escenari de lluita. Al març de 1937 les tropes franquistes van prendre el control de la localitat i hi van establir el seu govern. Moltes persones, igual que Joan i Mercedes, van haver de fugir del poble.
El fill gran de la família va ser enviat al Pirineu per fer treballs forçats i els seus pares van anar a la presó, “després d’un judici de cinc minuts en què prèviament havien estat torturats per les autoritats, es determina que han d’anar a la presó. Deixen un deute de 150 pessetes i perden casa seva. Com la pagarien? Tota la sentència era mentida.”, explica Francesc Lluis Pérez Torres, nét d’una família trencada pel franquisme. “He de lluitar perquè se’n conegui la història”.
Francesc va néixer a Osca i es va criar a Barcelona. El seu pare li havia explicat la seva història: els treballs forçats, haver de fugir del poble on va créixer…. Però no va ser fins a la seva jubilació quan es va interessar en profunditat per la història dels avis. Era coneixedor del seu passat dur, de les tortures i de la presó, però volia saber on vivien, on va créixer el seu pare i què havia estat d’aquella casa.
UNA INVESTIGACIÓ FAMILIAR
Va ser en indagar quan Francesc es va adonar que la casa dels seus avis seguia estant al poble, encara que per a la seva sorpresa ara era seu d’Esquerra Unida al municipi. La casa va ser comprada pel Partit Comunista Espanyol (PCE) el 1998, després d’haver estat més de 60 anys embargada pel Govern franquista. L’habitatge va passar a ser propietat de l’Estat, fins que va sortir a subhasta pública.
“Haurien d’haver demanat una certificació del registre, em sorprèn que el PCE no s’informarà que la propietat pogués haver estat confiscada amb la història i la quantitat de casos similars del poble. M’agradaria recuperar la casa, encara que al davant va que es conegui i reconegui la història dels meus avis”.
L’Ajuntament de Pedro Abad ha assegurat que “ni el Consistori ni el partit (Izquierda Unida) tenen coneixement suficient sobre la història” familiar de Francesc
Francesc està ara en espera del reconeixement del dret dels béns confiscats als seus avis i s’ha posat en contacte amb el Govern central, ja que ho considera “una demanda justa” per les condicions en què van confiscar la casa i la injustícia comesa contra la família.
Durant l’àrdua tasca d’investigar els judicis dels seus avis, sol·licitar que s’anul·lin i els centenars de pàgines en dossiers militars, Francesc ha trobat més persones amb orígens a Pedro Abad que comparteixen històries de lluita i resistència contra el franquisme. Joana Lozano Sánchez es va posar en contacte amb Francisco per explicar la història de la seva mare i avis, també veïns del poble cordovès de Pedro Abad.
HISTÒRIES ENTRECREUADES
És a través de la Joana quan Francesc descobreix que la seva àvia i la de la Joana van compartir cel·la durant cinc anys. “La meva àvia mai no ha volgut compartir històries de la presó o de la guerra, ella volia mirar endavant. Hi ha molts veïns del poble amb històries semblants, molt castigats per la guerra”, explica la Joana.
Dolores Sánchez Villarejo, mare de Joana, va ser part del moviment de Dones Antifeixistes a Pedro Abad, la seva avia era la líder del moviment, i juntes van aconseguir desfer-se dels noms de totes les integrants del moviment i així protegir-les de l’empresonament. “Van haver de fugir amb els documents per protegir la seva gent, els meus avis els van empresonar, però la meva mare va poder fugir”, relata la Joana.
Centenars d’històries com aquesta estan enterrades al passat d’Espanya, els que no es van poder defensar tenen a la família l’oportunitat de recuperar almenys l’orgull i l’honor de rebre una disculpa que, encara que tard, conforta i recupera l’esperança a totes les famílies fracturades per moments tan cruels de la nostra història.
Francesc ha aconseguit que el judici contra els seus avis es declari il·legítim i ha rebut una declaració de reconeixement i reparació personal. “Estic agraït amb el Gobierno de España, s’ha reparat l’honor i la moral, a més d’anul·lar els judicis militars”, afirma Francesc, encara que segueix esperant si podrà recuperar el que una vegada va ser la llar dels seus avis.
Font: Jaime Linares Jiménez, Cordópolis, Diario.es, Todos los nombres,
BELLATERRA.CAT 